Paisatges observats

Vinyes DO Montsant i el campanar dels Guiamets, al fons, la serra de Cavalls (Terra Alta),Capçanes Priorat, Tarragona

© RLM

Uf! quin parèntesi. La meva incapacitat (una més) de digerir adequadament acumulacions de feina, sumat a un “simpàtic” virus, m’han tingut allunyat del blog més de l’habitual. Tampoc és que passi res però… diuen que en això dels blogs, la regularitat és fonamental. A la meva edat, això de la regularitat comença a tenir aires de resistència. Com deia el cèlebre filòsof Rocky Balboa, “cal resistir, resistir i tirar endavant”. De fet, ara recordo que la màxima de la família de Sir Ernest Henry Shackleton era “Resistir és vèncer”, i bé que la posar a prova. Sempre que penso en Shackelton en ve a la memòria l’anunci que va publicar a The Times per reunir la tripulació amb l’objectiu d’intentar travessar l’Antàrtida a peu: “Es busquen homes per viatge perillós. Sou baix, fred intens, llargs mesos de foscor completa, perill constant, retorn segur dubtós. Honor i reconeixement en cas d’èxit”. Em pregunto si avui els aconseguiria en aquesta Europa acomodada, on l’agosarament sembla patrimoni de brokers i banquers sense escrúpols.

No tinc clar que el concepte de resistència es pugui aplicar als paisatges. Tot canvia, fins i tot també la nostra manera d’apreciar els territoris. Ara bé, una cosa és l’evolució i la transformació i l’altra la destrucció i banalització dels nostres paisatges  (és llavors quan resem per tal que els paisatges que estimem i que formen part de la nostra vida tinguin la fortuna de “resistir” les escomeses del “progrés”).

Els ritmes del canvis i la importància patrimonial que té el paisatge en la construcció de les nostres identitats són raons de pes (entre altres) que justifiquen àmpliament l’existència de l’Observatori del Paisatge de Catalunya. He tingut la sort de col·laborar amb ells en diverses ocasions i conec el compromís personal dels que hi treballen i la seva excel·lent tasca. L’excusa per tornar a parlar-ne em toca de ple. Em van demanar fa un temps una selecció d’imatges de paisatge per sortir a la capçalera del seu web. Ja fa unes setmanes que funcionen i m’encanta veure-les donant la benvinguda als visitants on line de l’Observatori. Us recomano visitar-la, és clar, i endinsar-se en els seus continguts. A més, si us ve de gust, us convido al joc de localitzar els paisatges del grupet d’imatges que apareixen en aquesta entrada.

Comparteix

    Comentaris

    • Pere

      18/10/2011 - 16:27

      panoràmiques excepcionals, i amb els campanars de les esglésies tens la proporció del lloc, i una referència ala història, i a la fe!

    • Jana

      18/10/2011 - 17:27

      Totalment d’acord, els campanars marquen la història i també el camí de l’optimisme, cap a dalt, cap a la llum, cap al Cel. Tot un regal pels ulls

    • Rafael López-Monné

      18/10/2011 - 18:29

      Tens tota la raó Pere quan remarques el valor dels campanars com a punts de referència. Em sap molt greu quan veig pobles que aixequen edificis a tocar dels campanars que els superen en alçada i destrueixen l’harmonia del conjunt vist des de la distància. Ens cal molta cultura encara… De fet, no se si jo persegueixo campanars o ells em persegueixen a mi. Visc a tocar del de la catedral de Tarragona i el so de les seves campanes ja forma part indestriable de la meva vida.

    • Rafael López-Monné

      18/10/2011 - 18:30

      M’encanta Jana que hagis trobat optimisme en les meves imatges.
      M’has fet feliç.
      Moltes gràcies!

    • Jordi Llorens

      18/10/2011 - 19:33

      Veig per aquí, entre d’altres, el que sembla que és la verdíssima Artiga de Lin i el crepuscle rere el campanar d’Unha i el Massís de la Maladeta. Totes dues instantànies de la Val d’Aran, però que m’ha fet recordar els temps que vaig dedicar a l’elaboració del Catàleg de Paisatge de l’Alt Pirineu i Aran amb l’equip del Departament de Geografia de la UAB i les sessions conjuntes amb la gent de l’Observatori del Paisatge. Una tasca apassionant i en constant redisseny tot el temps que va durar, com pertoca quan es fa alguna cosa que és innovadora i inèdita.
      Grans fotos del nostre ric i divers país!

    • mteresa

      18/10/2011 - 19:39

      Com sempre excelents les fotografies, veien-les em recorden la canço del LLach, i com diu la Jana, donen oprtimisme i t’alegren el dia

    • Rafael López-Monné

      19/10/2011 - 00:27

      Jordi,
      No era fàcil identificar l’Artiga de Lin i, en efecte, és el campanar d’Unha i l’Aneto i la Maladeta al fons. Si senyor, es nota que coneixes el país.

    • Rafael López-Monné

      19/10/2011 - 00:28

      Una abraçada M. Teresa

    • Paulí

      19/10/2011 - 09:49

      És una pena que no es puguin veure més grans. Si les poguessim clicar i ampliar una mica les podríem disfrutar millor. Gràcies.

    • Josep Maria

      20/10/2011 - 10:34

      Es tan maca la nostra terra¡¡¡¡¡ no cal anar a mars violetas del carib, o als cims que rasquen el cel als Alps, podem dir que tenim de tot….tant de bo que no es faci malbe mai. Feliçitats Rafael Lopez amb les teves fotos dons fe de aixo.

    • Rafael López-Monné

      20/10/2011 - 10:57

      Tens raó Paulí. Aquestes són les especificacions tècniques que vam concretar pel blog des de l’inici. Miraré però que podem fer. Tanmateix, l’escàs respecte pels drets d’autor i els poca-vergonya que campen per la xarxa no aconsellen penjar fotografies amb gaire resolució. Personalment, com podeu comprovar, no he volgut mai tacar les meves imatges amb marques d’aigua i m’agradaria poder-les penjar a molta més resolució…

    • Rafael López-Monné

      20/10/2011 - 10:57

      Gràcies Josep Maria.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús