Boscos amagats

Capcelera de la vall de Toran, camí de Liat per les gorges d'Ermèr, GR 211Canejan, Val d'Aran, Lleida

Capcelera de la vall de Toran, camí de Liat per les gorges d'Ermèr, Val d'Aran. © RLM

Quins són els boscos més valuosos de Catalunya? El passat dia 15 de novembre és va presentar a l’Institut d’Estudis Catalans la Xarxa de Boscos Singulars de Catalunya. L’estudi ha estat coordinat pel prestigiós CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), per encàrrec de la Generalitat de Catalunya. Han estat inventariats un total de 292 boscos singulars a partir de criteris com la poca intervenció humana, l’existència d’espècies rares protegides o amenaçades, l’interès sociocultural i educatiu que puguin tenir, o bé  la gestió modèlica que s’hi du a terme. La informació  d’aquest estudi, sens dubte, serà molt útil i molt valuosa tant per la comunitat científica, com pels gestors d’espai forestals i d’espais naturals protegits.

Boscos de la vessant nord del Matagalls vists des de la Creu.
Viladrau, Osona, Barcelona
1994

Boscos de la vessant nord del Matagalls des de la Creu, Osona. © RLM

Al web del projecte s’hi pot trobar informació de l’estudi, la metodologia, la manera de participar-hi però, en canvi, enlloc és pot trobar quins són aquests boscos, és a dir, el llistat dels espais inventariats. El Josep Gordi, un geògraf enamorat dels boscos, es fa ressó al seu blog de la presentació de l’inventari i comenta que, en general, hi han importants reticències per part dels impulsors d’aquests tipus d’estudis per facilitar les dades a la societat. Aquesta prevenció sol justificar-se adduint els possibles impactes negatius que es podrien ocasionar sobre els ecosistemes forestals.

Puc entendre aquestes reticències. Jo mateix les he tingut i les continuo tenint a l’hora d’impulsar la recuperació d’un antic camí (se perfectament que es converteix en un reclam per molts motoristes, malgrat la il·legalitat de circular-hi), i fins i tot existeix algun indret tant fràgil i indefens que he considerat més prudent no divulgar-lo. Ara bé, personalment he arribat a la conclusió que només difonent el valor de les coses serem capaços de preservar-les. La incultura, la barbàrie o la banalitat, només es combaten amb cultura, civilització i passió.

Rouredes als voltants de Solanell, des del camí de Sendes a Solanell,
Montferrer i Castellbó, Alt Urgell, Lleida

Rouredes als voltants de Solanell, Alt Urgell. © RLM

Entenc el dilema entre difondre i protegir. Entenc que cal valorar cada cas, entenc la prudència, les excepcions i no m’estic referint a aquest estudi en concret perquè encara el desconec. De tota manera, tot el que soni a reservar dades, a amagar coneixement, em resulta, com a mínim, qüestionable (a banda de poc realista). Em fa pensar en aquella famosa frase de “tot pel poble però sense el poble”, la qual em sembla, a hores d’ara, una estratègia per mantenir privilegis per part dels consideren que la societat és immadura i que han de ser ells els qui la condueixin pel bon camí. És un fet que tots els estaments de professionals que tenen a veure amb l’estudi i gestió del patrimoni pateixen i patim el perill, la temptació d’establir vedats només per entesos, només per iniciats.

El bosc de la Grevolosa (el nom ve del català boix grèvol, "grèvol" en castellà (Ilex aquifolium) es troba en una vall de la serra dels Llancers, del Prepirineu català, entre les serres de Curull, San Miguel i Cabrera i al sud del cim de Puigsacalm (1515 m), en el massís de Collsacabra. El bosc, d'unes poques hectàrees i a una altitud mitjana d'1.000 metres, posseeix un gran nombre de fajos centenaris d'una grandària que aconsegueix els quaranta metres d'altura gràcies al microclima i a l'aïllament de la tancada vall. Es tracta d'un lloc recòndit, al que només es pot accedir a peu des del nord per la collada de Bracons, venint de Sant Andreu de la Vola o de Joanetes, o pel sud, des de la ermita de Sant Nazario (documentada des de 1382, d'estil barroc), a la qual s'accedeix per una sendera des de Sant Andreu de la Vola.
Sant Pere de Torelló, Osona, BarcelonaEl bosc pertany actualment al PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya) serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt i Savassona.

El bosc de la Grevolosa, Osona. © RLM

Estic convençut que la voluntat d’aquest estudi i la dels seus impulsors va per una altra banda i aviat podrà servir per augmentar la sensibilitat social vers el nostre patrimoni forestal. Respecte al dilema de la protecció dels boscos més valuosos, estic molt d’acord amb el que apunta en Josep Gordi  quan afirma que la qüestió clau és cóm es regula la circulació motoritzada pels espais naturals. “Si per arribar a un bosc calgués caminar entre una i dues hores, i només s’hi pogués arribar a peu, no hi hauria mai cap problema de massificació ni impactes sobre l’ecosistema”. A peu, les muntanyes i els nostres boscos es fan més grans, immensos!

Salt d'aigua a la vall de ToranCanejan, Val d'Aran, Lleida

Vall de Toran, Val d'Aran. © RLM

Comparteix

    Etiquetes: , ,

    Comentaris

    • mteresa

      21/11/2011 - 20:29

      No se com tu fas amb les fotografies, pero son millor que al natural

    • Minerva Sellés

      22/11/2011 - 00:44

      Fa poc em va sorgir aquest mateix dubte.
      Visc en un petit poble molt a prop d´una Serra poc coneguda pels catalans. Fa uns tres anys vaig començar a sentir que havien arribat a les nostres contrades cabirols procedents de les muntanyes d´uns quilometres més enllà. Hi havia gent que els havia vist. Sòc una persona que em paso el cap de setmana al bosc, o bè gaudint de la natura en btt, o buscant bolets, etc.. i mai els havia vist, per mi era una llegenda inventada. Fa poc més d´un mes els vaig localitzar. Anaven 3 i eren preciosos. Vaig poder fotografiar-los i a més a més anava amb l´objectiu de 400 mm., així que les fotos són bones. El cas és que no les he pogut compartir amb ningú, resignant-me a contentar-me amb mi mateixa a disfrutar-les amb qui confio. No vull fer ressò de la zona on els he trobat perquè hi ha gent que pot arribar a ser molt cruel.

    • Antoni Carulla

      22/11/2011 - 01:56

      Acabo de llegir el teu magnífic article, just quan he acabat d’escriure’n un altre sobre el mateix tema: el treball del CREAF i els “Boscos Singulars de Catalunya”. Crec que en el teu debat l’encertes, i molt. Això d’amagar les dades és de l’antiga escola i no condueix enlloc. Hem de ser valents i ensenyar allò pel qual hem de prendre consciència que cal preservar. Hi ha riscos? Oi tant! Però hi podem fer front de manera intel·ligent i, sobretot, perquè el país no està sol. Compta amb un nodrit col·lectiu d’ONG’s de conservació de la natura i custòdia del territori que hi pot jugar un paper molt important. D’això parlo en el meu article que publicaré via Twitter. Esteu-ne al cas: @FWORLDNATURE i Facebook. Fundació World Nature. Gràcies

    • Rafael López-Monné

      22/11/2011 - 02:39

      Moltes gràcies Maria Teresa. Es secret, sovint, només rau en matinar.

      rafel

    • Rafael López-Monné

      22/11/2011 - 02:47

      Minerva, probablement, davant un cas com el que expliques hauria fet el mateix. De tota manera, em pregunto quan de temps passarà fins que algú altra els vegi i ho expliqui. Està clar que, d’entrada, l’instint de protecció és el que mana i ja deu estar bé que sigui així. Tanmateix, a mig i llarg termini no hi ha altra camí que guanyar complicitats, augmentar sensibilitats i defensar allò que hom creu que ens porta a relacions més evolucionades i menys depredadores amb el nostre entorn. Saluda els cabirols de part meva.

    • Rafael López-Monné

      22/11/2011 - 02:58

      Antoni, celebro que coincidim. El tema és delicat però jo també aposto per la valentia i per aconseguir el compromís de la gent. Avui mateix comentava amb un grup de gent d’un poble que tothom qui tingui clar que circular amb motos per camins tradicionals és intolerable (a més d’il·legal), ha de fer l’esforç de trucar al 112 i avisar bé els mossos, bé els agents rurals. Fins i tot en el cas que sàpiguen que probablement no hi podran fer res. Sense queixes no hi ha constància del problema, no hi ha pressió sobre les institucions que han de vetllar per aquest patrimoni i fer complir la llei. Cal actuar.
      Llegirem amb atenció el teu article. Moltes gràcies

      rafel

    • Gemma

      22/11/2011 - 14:38

      Observo amb satisfacció que moltes de les fotografies són de la Val de Toran….preciós i inòspit indret….vem tenir la sort de descobrir-la a l’estiu i per tots sants vem tornar…amb uns colors de tardor impressionants!!!
      Les coses boniques no s’han pas d’amagar….s’ha de potenciar una actitud respectuosa i gestionar l’impacte de l’home a la natura de manera equilibrada…..I sempre es poden descobrir de la ma d’un guia de muntanya, no ho oblidem! Felicitats per les fotos!

    • Manel Martínez

      01/12/2011 - 11:28

      Rafael, com sempre, acostumo a coincidir amb la teva opinió, només divulgant i donant a conèixer el patrimoni, sigui natural, cultural o arquitectònic, es pot conscienciar del que cal preservar.
      Les meravelles, siguin les que siguin, les han de poder conèixer tothom. Qui vulgui ,ja farà l’esforç necessari per arribar-hi, perquè ben segur que tots aquests indrets singulars no deuen tenir un fàcil accés. Però al menys s’ha de donar l’opció a que aquelles persones interessades en puguin tenir coneixement.
      Salut i endavant.

    • Rafael López-Monné

      03/12/2011 - 19:23

      Manel,
      I tu en saps prou de boscos i de divulgar patrimoni. Sempre estaré amb deute amb tu i el teu llibre El bosc de Poblet al llarg dels anys. Fantàstic!
      Salut i fins aviat!

      rafel

    • Jaume Masip

      08/12/2011 - 21:53

      Si et lleves ben d’hora, ben d’hora….
      Bones Rafel, salutacions des de Flix de Jaume Masip, recordes? vas venir a fer fotos pel Descobrir de la Ribera d’Ebre, ets un crakc! et segueixo quan puc…el darrer que he vist és lo dels senders a peu.
      Salut i bona llum!

    • Rafael López-Monné

      08/12/2011 - 22:40

      Una abraçada molt forta Jaume i fins aviat!

      rafel

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús