Arxiu del mes: desembre 2011

Molt de nas però poc olfacte

dissabte, 31/12/2011
L'Home dels Nassos, que té tans nassos com dies manquen per acabar l'any, sortida des del pla de la Seu,<br />
Tarragona, Tarragonès, Tarragona

L'Home dels nassos al pla de la Seu, Tarragona. © RLM

Avui surt l’Home dels nassos, aquell personatge que té tants nassos com dies falten per acabar l’any. Reconec que, de petit,  mai vaig acabar de trobar-li la gràcia. Només veia un capgròs d’un senyor que tenia un sol nas. Gran sí, però només un de sol. Ja podia haver sortit un dia abans, pensava.

Enguany, la felicitació de  Nadal del meu amic Bienve Moya—un dels nostres grans experts en cultura popular— apuntava una reflexió ben interessant. Val la pena llegir-la.

Bons desitjos… i alguna cosa més

diumenge, 25/12/2011
RLM Bon Nadal 2011BX.jpg

L'Aneto des de l'ermita de Sant Salvador del Pont de Suert, Alta Ribagorça. © RLM

 

M’agrada el Nadal (ho he reconegut més d’un cop). M’agrada, malgrat els inconvenients que comporta (el tema de les compres, regals… ja sabeu). M’agrada pel que comporta d’alteració de la quotidianitat. El Nadal és una magnífica excusa per fer coses que no fem habitualment i un bon exemple d’això són les felicitacions. Em sembla fantàstic poder enviar missatges de felicitat a la gent que apreciem, especialment a aquells amb els quals el contacte és més esporàdic. El Nadal ens ajuda a dir “Ep! som aquí i pensem amb vosaltres”.

Enguany, a més, aquest acte té quelcom de militància. Davant els auguris catastrofistes som moltes les persones que ens resistim a que en robin (a més dels diners) l’esperança en el futur. Això és pot veure reflectit molt explícitament en bona part de les felicitacions. De fet, el sols fet d’enviar-les ja és un acte de resistència. I em sembla sensacional.

Crec que és interessant recordar que, en economia, més importat que el grau de certesa de les anàlisis econòmiques, és que algú se les cregui i prengui decisions en base a elles. Una cosa és el realisme (indispensable per poder prendre decisions) i l’altre el pessimisme encomanadís que pot portar a la por. I la por és veritablement perillosa. Cal recordar que no es pot trobar cap sortida des del pessimisme (des de la por encara menys) i que hi han individus que viuen de generar-lo, que fan negoci —i grans negocis— amb les desgràcies dels altres.

No fa gaire, a la contra de La Vanguardia, Verne Harnish, un expert en creixement empresarial, ens deia: “Ara ja saben que tenen líders per retallar i que en necessiten d’altres per il·lusionar i guanyar mercats”. Espero que els bons Reis d’Orient ens portin aquests altres líders… Sinó és així, els haurem de crear.

 

Bon Nadal i millor 2012!

i algunes de les felicitacions que he rebut:

 

Camins de Tarragona, el tomb de l’Anella Verda

dimarts , 20/12/2011
100_0044BX.jpg

L'Adrià davant el castell de Ferran. Vam pujar les bicis al tren fins Altafulla i vam tornar pedalant a Tarragona seguint el Tomb de l'Anella Verda. © RLM

Al llarg del projecte Camins de Tarragona vam mantenir sempre la idea inicial  d’unir a peu els dos rius que desemboquen a Tarragona. El resultat ha esta una gran excursió que mostra el gran patrimoni que atresora el municipi. Es passa sota aqüeductes romans, masos medievals, cúpules modernistes, torres de defensa contra els temuts pirates barbarescs, pedreres amb agulles, hortes generoses, desembocadures plenes de vida, pobles que semblen castells, cales on els pins encara baixen a banyar-se i restes de casetes de carrabiners on seien parelles que miraven junts l’horitzó, sense estar enamorats.

Mas de la Creu, Tarragona, Tarragonès

Mas de la Creu, Tarragona. © RLM

Mas de Sorder, Tarragona, Tarragonès

Mas de Sorder, Tarragona. © RLM

El recorregut complert són 34 km. L’anada fins al Gaià per l’interior es pot fer tant a peu com en bicicleta. La tornada per la costa però, està reservada als caminadors. Una bona idea pot ser fer el recorregut per trams i utilitzar el transport públic (autobús urbà o tren) per arribar o tornar des de Ferran o des d’Altafulla.

Les intenses transformacions que ha patit aquest territori són ben evidents. També, la poca cura i deixadesa en l’acabament de la majoria d’obres de grans infraestructures (autopistes, autovies conduccions soterrades…). Malgrat tot,  l’interior del terme de Tarragona guarda racons fantàstics, sorprenents, i  una costa amb trams que són veritables tresors.

Podeu descarregar-vos una  síntesi de l’itinerari i el  track de tot el recorregut

El bosc de la Marquesa, punta de la Creueta, espai natural protegit, extrem nord de la platja Llarga, al fons, la torre de la Mora,<br />
Tarragona, Tarragonès, Tarragona

El bosc de la Marquesa, al fons, la torre de la Mora, Tarragona. © RLM

Camins de Tarragona, el projecte

dijous, 15/12/2011
La punta de la Creueta, espai natural protegit, extrem nord de la platja Llarga, Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La punta de la Creueta, camí de ronda a extrem nord de la platja Llarga, Xarxa de Camins de Tarragona. © RLM

La qualitat de vida de les ciutats més avançades del món ja no es mesura només pels quilòmetres asfaltats, sinó pels camins que disposen els seus ciutadans per passejar, anar en bicicleta i gaudir d’entorns ben gestionats. Camins humils, sense pavimentar, però que, quan plou, fan olor de terra.

Tarragona arrossega tot un seguit d’endarreriments fruit d’una visió de ciutat que volia semblar-se més a la Miami dels EEUU que no pas a les ciutats europees del segle XXI.  Un dels endarreriments més notables és el que fa a la mobilitat alternativa, lenta, o”dolça” com alguns l’han anomenat.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Camí de Monnars al Mas de Sorder, Xarxa de Camins de Tarragona. © RLM

A finals de l’any passat vam rebre la confiança de l’ajuntament de Tarragona per tirar endavant el projecte de senyalització dels camins de l’Anella Verda (aquest nom fa referència als espais no urbanitzables del municipi), un dels projectes impulsats pel grup d’ERC que va governar durant quatre anys juntament amb el PSC. Val a dir que la relació amb els responsables polítics i, especialment amb els tècnics, ha estat francament excel·lent.

El projecte inicial, bàsicament contemplava la senyalització d’un itinerari que unís els dos rius i donés el tomb al municipi. Els vam proposar replantejar-lo, fer-lo més ambiciós (amb els mateixos recursos)  i anar més enllà, amb l’objectiu que fos el primer pas per  la consolidació d’una veritable xarxa de mobilitat alternativa. El vam rebatejar amb el nom de Camins de Tarragona.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Camí de Boscos a Monnars, Xarxa de Camins de Tarragona. © RLM

En primer lloc es va ser encarregar un inventari complert de camins a un especialista (el Xavier Campillo i Besses). El resultat va sorprendre a més d’un al trobar-nos amb 90 vials de titularitat pública, més de 140 km, amb més del 80 % encara amb ferm de terra. El següent pas va ser recorre’ls per seleccionar un primer conjunt dels més interessants per satisfer les necessitats de la població de passejar, practicar esports, mantenir contacte amb la naturalesa i conèixer i gaudir del patrimoni del municipi.

Vam optar des de bon començament pel concepte de senyalització de xarxa de camins, segons els qual no se senyalitzen itineraris —és a dir, propostes d’excursions concretes—, sinó un veritable conjunt viari —com si es tractés d’una xarxa de carreteres— que permeti que usuaris de molts tipus i amb interessos diversos en puguin fer ús, recórrer múltiples itineraris i gaudir-ne . Un tret característic d’aquest concepte és el reforçament del valor del propi camí. A les banderoles dels encreuaments sempre es pot llegir, en primer lloc, el nom tradicional del camí.

banderola_TGN3BX.jpg

Exemple de banderola de la senyalització de la Xarxa de Camins de Tarragona

La senyal de continuïtat és la mateixa marca rectangular groga amb que estan sent pintades les xarxes de camins del Priorat, del Berguedà, de la Garrotxa, del Ripollès, de l’Alt Empordà, del Pallars Sobirà, del Pallars Jussà o de la Val d’Aran, per exemple. Alhora, s’han respectat les senyals dels itineraris de la FEEC (GR i PR) i no s’ha duplicat la senyalització.

El resultat més visible ha estat la senyalització de 76 km de camins que formen aquesta primera xarxa de Camins de Tarragona. N’hi han d’altres però, menys vistosos però tant o més importants, com per exemple, la il·lusió i la implicació de tècnics municipals —que  segurament resultarà fonamental per la continuïtat del projecte— o la sintonia, suggeriments i recolzament obtingut de diversos col·lectius ciutadans que han anat seguint el projecte. Tenim l’esperança que el projecte ajudi a despertar la consciència dels usuaris dels camins com a tals i que participin de l’ambició d’aconseguir una ciutat més amable, més viscuda, més sentida. Esperem una participació activa a través del web per tal que acabin transformant-se en un veritable grup de pressió que empenyi els polítics a comprometre’s i actuar.

Si us ve de gust, podeu visitar la primera versió del WEB dedicat al projecte. Podeu descarregar-vos el fulletó de presentació del projecte,  el mapa de la xarxa Camins de Tarragona,  el track de tota la xarxa (preparat per veure’l amb Google Earth).

 

 

 

 

 

“Quo vadis” excursionisme?

dissabte, 3/12/2011
Camí de Fredes a la Sènia pel coll de l'Infern. Camí ramader. Vista des del poble Fredes, Castelló

Camí de Fredes a la Sènia pel coll de l'Infern. Camí ramader. Vista des del poble Fredes, els Ports. © RLM

Quin goig això de retrobar-se amb vells amics. La taula rodona del passat dijous a València, va ser deliciosa. Encantadora pel tema, per la gent, per les participacions, pels organitzadors, per l’atmòsfera que es va crear. No se si perquè València és “primera línia de foc” o per altres raons però sempre que hi vaig, la sensació  és d’intensitat, de vida, de fortalesa malgrat els infortunis.

Es va parlar d’excursionisme, d’excursionisme reposat, assossegat i també poètic i sensual i, és clar, també dels canvis viscuts per aquest moviment social. En mig de la rellevància dels fenòmens esportius i competitius vinculats a la muntanya, ¿queda lloc per a la calma?, ¿queda lloc per a les causes socials en sí del moviment excursionista? ¿Quin paper pot tenir l’excursionisme en aquest començament de segle?

No vam arreglar el món i crec que tampoc l’excursionisme, però vam compartir visions, idees, anhels i molta humanitat. Crec que vam sortir, malgrat tot, més optimistes, més animats, més confortats de trobar nous companys de viatge. Les realitats és transformen també així.

Si algú té ganes de donar un cop d’ull, penjo les notes de la meva intervenció i més endavant, quan me’l passi, penjaré també el resum de l’acte que està preparant el Jorge Cruz.