Arxiu del mes: desembre 2011

Molt de nas però poc olfacte

dissabte, 31/12/2011
L'Home dels Nassos, que té tans nassos com dies manquen per acabar l'any, sortida des del pla de la Seu,<br />
Tarragona, Tarragonès, Tarragona

L'Home dels nassos al pla de la Seu, Tarragona. © RLM

Avui surt l’Home dels nassos, aquell personatge que t√© tants nassos com dies falten per acabar l’any. Reconec que, de petit, ¬†mai vaig acabar de trobar-li la gr√†cia. Nom√©s veia un capgr√≤s d’un senyor que tenia un sol nas. Gran s√≠, per√≤ nom√©s un de sol. Ja podia haver sortit un dia abans, pensava.

Enguany, la felicitaci√≥ de ¬†Nadal¬†del meu amic Bienve Moya‚ÄĒun dels nostres grans experts en cultura popular‚ÄĒ apuntava una reflexi√≥ ben interessant. Val la pena llegir-la.

Bons desitjos… i alguna cosa m√©s

diumenge, 25/12/2011
RLM Bon Nadal 2011BX.jpg

L'Aneto des de l'ermita de Sant Salvador del Pont de Suert, Alta Ribagorça. © RLM

 

M’agrada el Nadal (ho he reconegut m√©s d’un cop). M’agrada, malgrat els inconvenients que comporta (el tema de les compres, regals… ja sabeu). M’agrada pel que comporta d’alteraci√≥ de la quotidianitat. El Nadal √©s una magn√≠fica excusa per fer coses que no fem habitualment i un bon exemple d’aix√≤ s√≥n les felicitacions. Em sembla fant√†stic poder enviar missatges de felicitat a la gent que apreciem, especialment a aquells amb els quals el contacte √©s m√©s espor√†dic. El Nadal ens ajuda a dir “Ep! som aqu√≠ i pensem amb vosaltres”.

Enguany, a m√©s, aquest acte t√© quelcom de milit√†ncia. Davant els auguris catastrofistes som moltes les persones que ens resistim a que en robin (a m√©s dels diners) l’esperan√ßa en el futur. Aix√≤ √©s pot veure reflectit molt expl√≠citament en bona part de les felicitacions. De fet, el sols fet d’enviar-les ja √©s un acte de resist√®ncia. I em sembla sensacional.

Crec que √©s interessant recordar que, en economia, m√©s importat que el grau de certesa de les an√†lisis econ√≤miques, √©s que alg√ļ se les cregui i prengui decisions en base a elles. Una cosa √©s el realisme (indispensable per poder prendre decisions) i l’altre el pessimisme encomanad√≠s que pot portar a la por. I la por √©s veritablement perillosa. Cal recordar que no es pot trobar cap sortida des del pessimisme (des de la por encara menys) i que hi han individus que viuen de generar-lo, que fan negoci ‚ÄĒi grans negocis‚ÄĒ amb les desgr√†cies dels altres.

No fa gaire, a la contra de La Vanguardia, Verne Harnish, un expert en creixement empresarial, ens deia: “Ara ja saben que tenen l√≠ders per retallar i que en necessiten d’altres per il¬∑lusionar i guanyar mercats”. Espero que els bons Reis d’Orient ens portin aquests altres l√≠ders… Sin√≥ √©s aix√≠, els haurem de crear.

 

Bon Nadal i millor 2012!

i algunes de les felicitacions que he rebut:

 

Camins de Tarragona, el tomb de l’Anella Verda

dimarts , 20/12/2011
100_0044BX.jpg

L'Adrià davant el castell de Ferran. Vam pujar les bicis al tren fins Altafulla i vam tornar pedalant a Tarragona seguint el Tomb de l'Anella Verda. © RLM

Al llarg del projecte Camins de Tarragona vam mantenir sempre la idea inicial¬† d’unir a peu els dos rius que desemboquen a Tarragona. El resultat ha esta una gran excursi√≥ que mostra el gran patrimoni que atresora el municipi. Es passa sota aq√ľeductes romans, masos medievals, c√ļpules modernistes, torres de defensa contra els temuts pirates barbarescs, pedreres amb agulles, hortes generoses, desembocadures plenes de vida, pobles que semblen castells, cales on els pins encara baixen a banyar-se i restes de casetes de carrabiners on seien parelles que miraven junts l’horitz√≥, sense estar enamorats.

Mas de la Creu, Tarragona, Tarragonès

Mas de la Creu, Tarragona. © RLM

Mas de Sorder, Tarragona, Tarragonès

Mas de Sorder, Tarragona. © RLM

El recorregut complert s√≥n 34 km. L’anada fins al Gai√† per l’interior es pot fer tant a peu com en bicicleta. La tornada per la costa per√≤, est√† reservada als caminadors. Una bona idea pot ser fer el recorregut per trams i utilitzar el transport p√ļblic (autob√ļs urb√† o tren) per arribar o tornar des de Ferran o des d’Altafulla.

Les intenses transformacions que ha patit aquest territori s√≥n ben evidents. Tamb√©, la poca cura i deixadesa en l’acabament de la majoria d’obres de grans infraestructures (autopistes, autovies conduccions soterrades…). Malgrat tot, ¬†l’interior del terme de Tarragona guarda racons fant√†stics, sorprenents, i ¬†una costa amb trams que s√≥n veritables tresors.

Podeu descarregar-vos una  síntesi de l’itinerari i el  track de tot el recorregut

El bosc de la Marquesa, punta de la Creueta, espai natural protegit, extrem nord de la platja Llarga, al fons, la torre de la Mora,<br />
Tarragona, Tarragonès, Tarragona

El bosc de la Marquesa, al fons, la torre de la Mora, Tarragona. © RLM

Camins de Tarragona, el projecte

dijous, 15/12/2011
La punta de la Creueta, espai natural protegit, extrem nord de la platja Llarga, Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La punta de la Creueta, camí de ronda a extrem nord de la platja Llarga, Xarxa de Camins de Tarragona. © RLM

La qualitat de vida de les ciutats més avançades del món ja no es mesura només pels quilòmetres asfaltats, sinó pels camins que disposen els seus ciutadans per passejar, anar en bicicleta i gaudir d’entorns ben gestionats. Camins humils, sense pavimentar, però que, quan plou, fan olor de terra.

Tarragona arrossega tot un seguit d’endarreriments fruit d’una visi√≥ de ciutat que volia semblar-se m√©s a la Miami dels EEUU que no pas a les ciutats europees del segle XXI. ¬†Un dels endarreriments m√©s notables √©s el que fa a la mobilitat alternativa, lenta, o”dol√ßa” com alguns l’han anomenat.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Camí de Monnars al Mas de Sorder, Xarxa de Camins de Tarragona. © RLM

A finals de l’any passat vam rebre la confian√ßa de l’ajuntament de Tarragona per tirar endavant el projecte de senyalitzaci√≥ dels camins de l’Anella Verda (aquest nom fa refer√®ncia als espais no urbanitzables del municipi), un dels projectes impulsats pel grup d’ERC que va governar durant quatre anys juntament amb el PSC. Val a dir que la relaci√≥ amb els responsables pol√≠tics i, especialment amb els t√®cnics, ha estat francament excel¬∑lent.

El projecte inicial, b√†sicament contemplava la senyalitzaci√≥ d’un itinerari que un√≠s els dos rius i don√©s el tomb al municipi.¬†Els vam proposar replantejar-lo, fer-lo m√©s ambici√≥s (amb els mateixos recursos) ¬†i anar m√©s enll√†, amb l’objectiu que fos el primer pas per ¬†la consolidaci√≥ d’una veritable xarxa de mobilitat alternativa. El vam rebatejar amb el nom de Camins de Tarragona.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Camí de Boscos a Monnars, Xarxa de Camins de Tarragona. © RLM

En primer lloc es va ser encarregar un inventari complert de camins a un especialista (el Xavier Campillo i Besses). El resultat va sorprendre a m√©s d’un al trobar-nos amb 90 vials de titularitat p√ļblica, m√©s de 140 km, amb m√©s del 80 % encara amb ferm de terra. El seg√ľent pas va ser recorre’ls per seleccionar un primer conjunt dels m√©s interessants per satisfer les necessitats de la poblaci√≥ de passejar, practicar esports, mantenir contacte amb la naturalesa i con√®ixer i gaudir del patrimoni del municipi.

Vam optar des de bon comen√ßament pel concepte de senyalitzaci√≥ de xarxa de camins, segons els qual no se senyalitzen itineraris ‚ÄĒ√©s a dir, propostes d’excursions concretes‚ÄĒ, sin√≥ un veritable conjunt viari ‚ÄĒcom si es tract√©s d’una xarxa de carreteres‚ÄĒ que permeti que usuaris de molts tipus i amb interessos diversos en puguin fer √ļs, rec√≥rrer m√ļltiples itineraris i gaudir-ne . Un tret caracter√≠stic d’aquest concepte √©s el refor√ßament del valor del propi cam√≠. A les banderoles dels encreuaments sempre es pot llegir, en primer lloc, el nom tradicional del cam√≠.

banderola_TGN3BX.jpg

Exemple de banderola de la senyalització de la Xarxa de Camins de Tarragona

La senyal de continu√Įtat √©s la mateixa marca rectangular groga amb que estan sent pintades les xarxes de camins del Priorat, del Bergued√†, de la Garrotxa, del Ripoll√®s, de l’Alt Empord√†, del Pallars Sobir√†, del Pallars Juss√† o de la Val d’Aran, per exemple. Alhora, s’han respectat les senyals dels itineraris de la FEEC (GR i PR) i no s’ha duplicat la senyalitzaci√≥.

El resultat m√©s visible ha estat la senyalitzaci√≥ de 76 km de camins que formen aquesta primera xarxa de Camins de Tarragona. N’hi han d’altres per√≤, menys vistosos per√≤ tant o m√©s importants, com per exemple, la il¬∑lusi√≥ i la implicaci√≥ de t√®cnics municipals ‚ÄĒque ¬†segurament resultar√† fonamental per la continu√Įtat del projecte‚ÄĒ o la sintonia, suggeriments i recolzament obtingut de diversos col¬∑lectius ciutadans que han anat seguint el projecte. Tenim l’esperan√ßa que el projecte ajudi a despertar la consci√®ncia dels usuaris dels camins com a tals i que participin de l’ambici√≥ d’aconseguir una ciutat m√©s amable, m√©s viscuda, m√©s sentida. Esperem una participaci√≥ activa a trav√©s del web per tal que acabin transformant-se en un veritable grup de pressi√≥ que empenyi els pol√≠tics a comprometre’s i actuar.

Si us ve de gust, podeu visitar la primera versi√≥ del WEB dedicat al projecte. Podeu descarregar-vos el fullet√≥ de presentaci√≥ del projecte,¬†¬†el mapa de la xarxa Camins de Tarragona,¬†¬†el track de tota la xarxa¬†(preparat per veure’l amb Google Earth).

 

 

 

 

 

“Quo vadis” excursionisme?

dissabte, 3/12/2011
Camí de Fredes a la Sènia pel coll de l'Infern. Camí ramader. Vista des del poble Fredes, Castelló

Camí de Fredes a la Sènia pel coll de l'Infern. Camí ramader. Vista des del poble Fredes, els Ports. © RLM

Quin goig aix√≤ de retrobar-se amb vells amics. La¬†taula rodona del passat dijous a Val√®ncia, va ser deliciosa. Encantadora pel tema, per la gent, per les participacions, pels organitzadors, per l’atm√≤sfera que es va crear. No se si perqu√® Val√®ncia √©s “primera l√≠nia de foc” o per altres raons per√≤ sempre que hi vaig, la sensaci√≥ ¬†√©s d’intensitat, de vida, de fortalesa malgrat els infortunis.

Es va parlar d’excursionisme, d’excursionisme reposat, assossegat i tamb√© po√®tic i sensual i, √©s clar, tamb√© dels canvis viscuts per aquest moviment social. En mig de la rellev√†ncia dels fen√≤mens esportius i competitius vinculats a la muntanya, ¬Ņqueda lloc per a la calma?, ¬Ņqueda lloc per a les causes socials en s√≠ del moviment excursionista? ¬ŅQuin paper pot tenir l’excursionisme en aquest comen√ßament de segle?

No vam arreglar el m√≥n i crec que tampoc l’excursionisme, per√≤ vam compartir visions, idees, anhels i molta humanitat. Crec que vam sortir, malgrat tot, m√©s optimistes, m√©s animats, m√©s confortats de trobar nous companys de viatge. Les realitats √©s transformen tamb√© aix√≠.

Si alg√ļ t√© ganes de donar un cop d’ull, penjo les¬†notes de la meva intervenci√≥¬†i m√©s endavant, quan me’l passi, penjar√© tamb√© el resum de l’acte que est√† preparant el Jorge Cruz.