“Quo vadis” excursionisme?

Camí de Fredes a la Sènia pel coll de l'Infern. Camí ramader. Vista des del poble Fredes, Castelló

Camí de Fredes a la Sènia pel coll de l'Infern. Camí ramader. Vista des del poble Fredes, els Ports. © RLM

Quin goig això de retrobar-se amb vells amics. La taula rodona del passat dijous a València, va ser deliciosa. Encantadora pel tema, per la gent, per les participacions, pels organitzadors, per l’atmòsfera que es va crear. No se si perquè València és “primera línia de foc” o per altres raons però sempre que hi vaig, la sensació  és d’intensitat, de vida, de fortalesa malgrat els infortunis.

Es va parlar d’excursionisme, d’excursionisme reposat, assossegat i també poètic i sensual i, és clar, també dels canvis viscuts per aquest moviment social. En mig de la rellevància dels fenòmens esportius i competitius vinculats a la muntanya, ¿queda lloc per a la calma?, ¿queda lloc per a les causes socials en sí del moviment excursionista? ¿Quin paper pot tenir l’excursionisme en aquest començament de segle?

No vam arreglar el món i crec que tampoc l’excursionisme, però vam compartir visions, idees, anhels i molta humanitat. Crec que vam sortir, malgrat tot, més optimistes, més animats, més confortats de trobar nous companys de viatge. Les realitats és transformen també així.

Si algú té ganes de donar un cop d’ull, penjo les notes de la meva intervenció i més endavant, quan me’l passi, penjaré també el resum de l’acte que està preparant el Jorge Cruz.

 

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús