Records de l’atemptat que va aterrir Tarragona

Atentat d'ETA al rack d'Empetrol (12.06.1987), pol·ligon industrial Entrevies,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Atentat d'ETA al rack d'Empetrol (12.06.1987), Tarragona. © RLM

Dimarts va fer 25 anys de l’atemptat  d’ETA al rack d’Empetrol de Tarragona. Sara Sans, periodista de La Vanguardia, ha escrit un petit, però excel·lent article, que recorda el desconcert i veritable terror que va viure bona part de la gent de Tarragona aquella nit. Tanmateix, m’he quedat amb les ganes de llegir més en relació al pànic desfermat per les flames de més de 150 metres que van il·luminar el cel de la ciutat aquella negra nit. El dia següent, els mitjans, especialment la televisió, van minimitzar considerablement el que havia passat. No recordo que ningú expliqués que la gent corria pels carrers aterrida o que algunes mares van arribar a demanar als conductors dels vehicles que provaven de marxar que, si us plau, prenguessin i salvessin els seus fills…

Jo tenia 22 anys, volia ser fotògraf i m’enlluernaven els grans fotoperiodistes. Vaig agafar la càmera, l’únic rodet de diapositives que tenia a casa, el Seat Panda d’una amiga i vaig dirigir-me cap al foc. Suposava que la policia hauria tallat la carretera d’accés al polígon des de Tarragona i vaig decidir jugar-me-la i donar una volta per entrar des de La Pineda. I va funcionar! Només vaig trobar un petit control més preocupat pel que podia passar que per aturar a un jove fotògraf inconscient.

Un cop dins, ningú no em va posar cap obstacle. Tothom tenia massa feina com per tenir-me en compte. La cosa era molt greu. Vaig aconseguir arribar fins al final de la principal línia de bombers i, a més a més de fotografiar-los, vaig poder parlar amb ells. Em van explicar que, francament, no les tenien totes. D’una banda temien que els dipòsits de gas propers poguessin explotar per simpatia degut a les altes temperatures però, sobre tot, que el foc s’estengués i pogués passar a l’altra costat de l’autovia. L’ambient era molt tens, jo estava nerviós, però no recordo haver passat por. Suposo que estava massa excitat per tot el que estava veient. A més, no em vaig trobar amb cap altra fotògraf en aquell indret (alguns d’ells em van explicar després que no havien pogut passar la barrera de la policia) i tenia la sensació que havia captat quelcom important.

Atentat d'ETA al rack d'Empetrol (12.06.1987), pol·ligon industrial Entrevies,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Atentat d'ETA al rack d'Empetrol (12.06.1987), Tarragona. © RLM

Atentat d'ETA al rack d'Empetrol (12.06.1987), pol·ligon industrial Entrevies,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Atentat d'ETA al rack d'Empetrol (12.06.1987), Tarragona. © RLM

Aquella nit vaig dormir ben poc. Al matí següent vaig agafar un tren per anar a Barcelona i portar a revelar el rodet de “diapos”. A Tarragona no havia cap laboratori que revelés transparències. Eren altres temps. Quan finalment les vaig tenir a les mans, vaig trucar a alguns mitjans per si podien estar interessats, però arreu la resposta va ser negativa. Temps després, el desaparegut diari Catalunya Sud en va publicar una.

Tot plegat va resultar molt alliçonador. La principal ensenyança però, va ser  constatar que la notícia no estava entre les flames i els bombers —per molt espectacular i perillós que això fos. La “foto”, la imatge realment important, la tenia molt més a prop de casa. Era als carrers de la ciutat, era el pànic dels meus veïns intentant fugir d’un desastre que, probablement, vam tenir més aprop que no ens pensem. No crec en Déu, però sí en la Mare de Déu del Polígon (per constatació empírica, és clar).

Atentat d'ETA al rack d'Empetrol (12.06.1987), pol·ligon industrial Entrevies,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Atentat d'ETA al rack d'Empetrol (12.06.1987), Tarragona. © RLM

Comparteix

    Etiquetes: , , , , ,

    Comentaris

    • lucia buenavida

      14/06/2012 - 09:22

      Quina passada de fotos!!, i quina valentia… a vegades hi ha coses que ens fan moure’s sense pensar en els riscos, però això està bé no cal sempre tenir por de tot.
      Recordo perfectament aquest dia, la veritat que eren altres temps…..els mitjans de comunicació no li van donar molta importància.
      Jo tenia 20 anys i havia de fer el meu últim examen de la carrera, i el meu xicot em va acompanyar en cotxe des de Calafell a Tarragona ; no devíem tenir bones pintes perquè un cotxe de la policia nacional ens va parar, escorcollar i apuntar a una ametralladora.. potser es pensaven que eren etarres que tornaven al lloc dels fets perquè ens havíem oblidat alguna cosa!!!!
      No sé com vaig fer aquest examen amb els nervis que em van fer passar!!!!
      Imagino els nervis i la por que devien passar les famílies que vivien al costat al veure aquelles flames i saber que allò podia fer un pet en qualsevol moment!!!

    • Rafael López-Monné

      14/06/2012 - 10:30

      Lucia, no ha de fer gaire gracia això de les metralletes. De fet, les històries d’aquella nit son incomptables, però no recordo haver vist ni un petit documental de televisió, oi?.

    • Montse

      14/06/2012 - 14:55

      Jo tenia 15 anys i vaig formar part dels estudiants de la Laboral que vam marxar corrent per la platja……..encara llegeixo que vam ser desallotjats……. el moment de l’explosió i els posteriors moments de no els oblidaré mai,….

    • Elisabeth Pujol

      14/06/2012 - 19:44

      Yo hacía 10 minutos que acababa de pasar por la autovía. Al llegar a casa, me enteré por la “radio” (era radioaficionada) y estuvimos unos cuantos intentando localizar a los dueños de las compañías de autocares para que fueran a desalojar la Laboral. Al estar en la sintonía de la frecuencia de Protección Civil no tuve miedo en ningún momento por mis hijas que dormían tranquilamente, pero reconozco que se tardó mucho tiempo en informar a la población, que hubo pánico y la gente huía de la ciudad.

    • Rafael López-Monné

      15/06/2012 - 08:56

      Ostres Montse, no em puc imaginar el que vau viure…

    • Rafael López-Monné

      15/06/2012 - 09:00

      Elisabeth, jo recordo haver sentit que la Guàrdia Urbana, o protecció civil, va recórrer els carrers dels barris de ponent demanant a la gent que es quedés a casa i tanqués les finestres. Els vidres però, s’havien trencat…

    • Elisabeth Pujol

      15/06/2012 - 12:23

      Tienes razón, salieron coches con megáfonos, pero mucha gente ya se había ido. La verdad es que fue un caos, hubo desconcierto y por lo gordo que fue y podia haber sido, se reaccionó con rapidez. Había que organizar a mucha gente que estaba en su casas y que salieron a su puesto de trabajo. Yo lo que más viví fue la rapidez en organizarse por la emisora. Los que eramos radiaficionados, si ocurria algo, debías estar dispuesto a ponerte a disposición de Protección Civil, intentando movilizar, telefonear, etc siempre pero sin interferir.

    • Joan Pareja

      19/06/2012 - 23:37

      Ostres, Si recordo que tenia que restar a la Laboral aquella nit, estava intern, però tot i tenir un control l’endemà aquella nit la vaig passar a la ciutat de gresca. Començava a sortir amb la noia que amb el temps comparteix la seva vida amb mi. Coses de joventut.
      El fatídic dia al anar a la parada dels “Plana” ens van dir que els autocars no podien anar a la Laboral. Els empleats de Plana no ens van dir gran cosa, potser espantats. La radio va ser la font d’informació.
      Mes tard el patiment pels companys, trucar a casa per tranquil•litzar els pares, trucades amunt i avall, no teníem mòbils i era mes complicat.
      Després les històries, les noies del Merce Rodoreda, els nois dels altres sis col•legis fugint per la platja fins la Pineda, els vidres trencats dels tallers-laborratoris, i moltes mes.
      Al cap d’uns dies i veient els danys que es van produir tant al rack com a les fàbriques properes, dipòsits de BASF, vam donar gràcies per la protecció de la “Mare de Déu del Polígon”.
      Tots vam tenir molta sort aquella nit.

    • Jana

      21/06/2012 - 14:27

      Realment l’home és capaç d’unes monstruositats…. i efectivament hi ha algú que misteriosament ens protegeix… de nosaltres mateixos, boníssim reportatge històric

    • Rafael López-Monné

      29/06/2012 - 20:33

      Moltes gràcies Joan, moltes gràcies Elisabeth per la vostra enriquidora aportació. Tan de bo algú s’animi a recollir de manera una mica sistemàtica testimonis com els vostres per explicar una nit que hagués pogut ser realment tràgica.

    • Rafael López-Monné

      29/06/2012 - 20:33

      Moltes gràcies Jana!

    • Montse

      04/07/2012 - 23:20

      Si algú s’anima “a recollir de manera una mica sistemàtica testimonis com els vostres per explicar una nit que hagués pogut ser realment tràgica”. em sembla que no hi haurà problema, jo ho recordo com si hagues estat la setmana passada, de fet em sembla que tots els que estavem a la Laboral ens en recordem amb tots els ets i uts, encara que tothom té el su punt de vista, i es curiós de les diferents vivències que vam tenir…tot i estant al mateix lloc…

    • Rafael López-Monné

      07/07/2012 - 10:15

      Montse, tens raó que seria un exercici molt interessant i, a més, té una clara dimensió literària en mans d’un escriptor. M’han comentat que s’ha fet (o s’està fent) una tesi sobre l’atemptat que, teòricament, hauria d’haver recollit un gran nombre de testimonis. Si se alguna cosa més us ho comentaré. Moltes gràcies per participar.

    • LAB977

      02/08/2012 - 01:17

      ¿ Heu escoltat el documental radiofònic “ÚLTIMA HORA”?

      http://www.lab977.com/p/documental-sonoro-ultima-hora.html

    • Rafael López-Monné

      13/08/2012 - 10:45

      Ep! Moltes gràcies LAB977

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús