A hores d’ara, la plaça de Sant Pere de Berga bull d’emocions amb els darrers salts de plens de la Patum d’enguany. Des de casa puc sentir l’olor d’herba tallada (que emmascara la de suor) i els sons dels músics tocant en la foscor encesa d’un infern creat per humans. Uns humans una mica descreguts, tot s’ha de dir, que o bé se’n en foten de Pere Botero, ho bé  es preparen per quan vagin a parar tots als regnes de Llucifer. Amb tanta “barreja” (la beguda anisada de les festes) no es difícil traspassar els límits del pecat. A l’infern, els de Berga segur que ballaran sota les flames (i jo els envejaré). De fet, sempre explico que la vegada que vaig saltar és el més aprop de l’Avern que recordo haver estat.

Tal com explicava en una entrada passada, vaig estar fotografiant la Patum de l’any passat. Us deixo amb unes quantes imatges d’una de les festes que més extraordinàries que conec i on sempre, els berguedans, m’han fet sentir com a casa. (Dedicades a l’àngel que em va recollir a l’aire quan la guita em va fer fora de la barana)

Etiquetes: Berga, Berguedà, Corpus, festes, foc, Patum

Entrada publicada a festes el diumenge, 2/06/2013 a les 22:17.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.