Elogi de les pedres

explorar_1_4.jpgAcabo de llegir el llibre Marges, de Roger Vilà, i m’ha encantat (Editorial Barcino, 2013). No havia llegit comentaris a favor o en contra, sols la recomanació d’una bona amiga i ja en tenia prou. És un llibre que parla només d’un petit poble, Margalef, i una mica de la comarca on es troba, el Priorat. No se si això li haurà valgut l’etiqueta d’autor local, però no m’estranyaria. Ves quina bajanada. Com si no ho fossin locals tots els autors (d’un lloc o altre vull dir). Com si la qualitat d’una obra depengués des d’on es publica. En canvi, llegint Marges, la universalitat del missatge és ben palesa (em fa pensar en Jesús Montcada).

El llibre m’ha enamorat per moltes raons, i una és precisament aquesta universalitat. És un llibre poderós. Parla d’introspecció personal, de relació íntima amb l’entorn, de valoració i de respecte pel treball de les anteriors generacions, per exemple.

L’obra descriu uns espais i un univers que em són molt propers, molt familiars. Reconec personatges, reconec indrets i, sobretot, reconec sensacions, sentiments. I tot en una clau interpretativa que comparteixo. I és clar, les sensacions són molt agradables.

A banda d’aquestes sensacions més personals, segons jo ho veig, un dels grans valors de l’obra és la seva contribució a la construcció present del paisatge prioratí i, molt concretament, a la de Margalef i el seu entorn, aquesta part de Montsant, per a molts, encara massa poc coneguda.

És l’art qui crea els paisatges, és a dir, qui construeix una determinada manera de veure i interpretar estèticament i emocionalment el territori; i la literatura ha jugat un gran paper en aquests processos. Abans que arribessin els pintors, van ser els poetes i escriptors de finals del XVIII els que van iniciar el canvi de percepció dels europeus sobre la muntanya, sobre els Alps concretament.

La construcció cultural del paisatge prioratí és quelcom més recent. De fa dos dies podríem dir. I les contribucions literàries —tot i haver-les i de molt interesants—, en conjunt, encara no han jugat el paper que poden arribar a representar. En aquest sentit, val la pena destacar el paper dinamitzador que està jugant a la comarca el Centre Quim Soler de la literatura i el vi i les magnifiques trobades d’escriptors Priorat en persona.

Només per donar més credibilitat als elogis descrits, crec que em sobra el petit apèndix fotogràfic. Les imatges són interessants des d’un punt de vista informatiu, però queden molt lluny d’un text que atrapa, que sedueix. Permeteu-me compartir un bocinet d’aquest text:

“Tot el Priorat és ple de costers escrits, travessats per aquestes línies cal·ligràfiques on les lletres han estat substituïdes per un traç ferm i segur de rocs; saber-hi llegir el que ens han volgut dir, el que hi han deixat gravat, és arribar al moll de l’os del territori, comprendre com eren els qui hi van treballar en altres èpoques.”

Moltes gracies Roger per aquesta preciosa obra. Us deixo amb algunes imatges de marges prioratins i pedra seca.

Poda de vinyes velles a la serra de la Figuera.Jaume Roca, Celler Ficària Vins, DO Montsant.La Figuera, Priorat, Tarragona

© RLM

Vinyes del celler Mas de Sant Rafel.DO Montsant.La Torre de Fontaubella, Priorat, Tarragona

© RLM

Vinya de l'Ermita, celler Alvaro Palacios, DOQ PrioratTorroja, Priorat, Tarragona2004.01

© RLM

Vinyes de coster, llicorella, partida dels Masos d'en Ferrer,DOQ Priorat,Porrera, Priorat, Tarragona2001.11

© RLM

Empeltat de vinyes velles al coster del Riuet, DOQ Priorat,La Vilella Baixa, Priorat, Tarragona2003.02

© RLM

Barranc de les Escomelles, camí del Mas de la Plana del Sebes, costers de llicorella, vinyes del celler Vall Llac, DOQ Priorat, Porrera, Priorat, Tarragona

© RLM

Bancals d'oliveres al barranc del Coll de Manxa, Montsant,La Bisbal de Falset, Priorat, Tarragona

© RLM

Camí del Grau GranLa Bisbal de Falset, Priorat, Tarragona

© RLM

Serrall de les Roques, antic camí ral de Cabacés a Margalef Parc Natural del Montsant.Cabacés, Priorat, Tarragona

© RLM

 

 

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , , , , ,

    Comentaris

    • Neus Alcañiz

      12/09/2013 - 02:03

      Això dels marges m’atrau molt. M’agrada observar les pedres, les juntures, pensar que algú les ha tingudes a les mans i ha pensat si posar-la cap per amunt o per avall…. de fet sempre que em trobo un marge mig caigut, he de reposar ni que sigui una pedra! i si heu intentar refer (o fer) un marge sabreu com n’és de difícil que les pedres restin al lloc que nosaltres volem!!! ja veus doncs que amb tot el que ens has explicat, i sobre tot només amb aquest títol “marges” ja friso per tenir-lo a les mans! ara només cal tenir prou “marge” de temps per llegir-lo doncs se m’han acabat les vacances!!!

    • centre quim soler (roser)

      12/09/2013 - 10:11

      Rafael, comparteixo tot el que dius, ja ho saps, i el Roger n’estarà encantat. Adjunto l’adreça del projecte “Priroat en Persona” trobades d’escriptors al Priroat, que és el que il•lustra millor el que dius del CQS. No es per casualitat que un dels primers prioratins que va acompanyar els escriptors va se un margener, lo Cateri, que va ser un dels presentadors del llibre del Roger a Margalep, l’abril passat…
      http://prioratenpersona.cat/amb-la-primavera-engeguem-activitats-marges-a-margalef-vermut-literari/

    • Roger Vilà

      12/09/2013 - 10:26

      Rafael, acabo de llegir el teu text sobre Marges i m’he emocionat. Quant a les fotografies que vaig incloure al llibre, jo tenia clar que n’hi havien d’anar -vaig concebre així el volum des del primer moment-, però tens raó en el que dius. Em sembla magnífic que hagis il·lustrat l’article amb fotos teves; són un regal, són esplèndides. Ara mateix canviaria les fotos del llibre per les teves!

      Una abraçada,

      Roger Vilà

    • Rafael López-Monné

      12/09/2013 - 10:36

      Néus, compartim sensacions i pensaments. Quan contemplo marges sempre penso en mans, en pagesos, en anhels de progrés, de treure la família endavant…
      El llibre t’agradarà, de fet, crec que t’entusiasmarà. La sensació final que recordo és d’agraïment al Roger Vilà, a l’autor. Ja en parlarem.

    • Rafael López-Monné

      12/09/2013 - 10:54

      Roser, és veritat que compartim aquesta mirada i ha estat un plaer enorme trobar-la escrita en un text tan delicat.
      Miraré d’incorporar en el text l’enllaç que em passes. Moltes gracies

    • Rafael López-Monné

      12/09/2013 - 11:06

      Roger,
      Caram, que bé que t’hagi agradat! Moltes gracies per respondre i per donar-me la possibilitat de donar-te les gràcies pel llibre directament (espero que un dia o altre ho podré fer cara a cara). Pel que fa a les imatges, me’n alegro molt que t’hagin agradat. Crec que compartim mirades i m’encantaria que arribés l’oportunitat per mostrar-les conjuntament. Salut!

    • Joana

      14/01/2014 - 00:20

      Una meravella de llibre. Vaig tenir la sort de rebre aquest regal que m’ha transportat a les terres de llicorella i a l’encís del Montsant. Felicitats a l’autor, està magníficament ben escrit.

    • Joana

      14/01/2014 - 00:29

      I unes fotos precioses… gràcies per aquest bloc i les recomanacions que ens permeten descubrir troballes com aquesta

    • Joana

      14/01/2014 - 00:41

      *descobrir (aquest ordinador em tradueix paraules! 🙂

    • Rafael López-Monné

      14/01/2014 - 00:49

      Moltes gràcies a tu per l’interès Joana!

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús