Arxiu del dimarts, 1/04/2014

Qui té un amic… aprèn a fer anar el flash

dimarts, 1/04/2014

Tots venim d’un lloc o altre, oi? Com a fotògraf jo vinc de les muntanyes, dels paisatges, dels trípodes i de les llums daurades dels capvespres. També dels viatges i de remirar una vegada i altra els National Geographics quan era jovenet. Després van arribar les festes tradicionals, el foc dels diables, el llibre de les Festes de Catalunya de Lunwerg, la col·lecció Post Festum d’Arola Editors… Gaire bé sempre espais oberts i  reportatges periodístics. La contraposició entre les solituds i calmes dels grans paisatges i la tensió i les dificultats de la fotografia de festes, ha resultat molt positiva i inspiradora. Funciona.

En canvi, he tingut molt poc contacte amb el món de la fotografia que en diuen d’estudi. Si cal, endavant, però m’agrada més que em toqui l’aire. A més, confesso una nul·la atracció pel món tecnològic de la fotografia, més enllà dels aspectes que em resulten imprescindibles. Això no vol dir però, que no sigui conscient que sempre hi han coses per aprendre i millorar. El món del flash era un d’aquestes assignatures, però la solució  d’apuntar-me a un curs (la més lògica i recomanable), en el meu cas, era molt complicada.

És llavors (com tants altres cops) que recorro als meus amics (i en aquest sentit confesso que soc molt afortunat). Per exemple, estic en deute permanent amb el José Carlos León, o amb el Rafa Pérez (sort que vivim en un gran país de vi). Amb el tema del flash vaig anar a buscar el millor, el Síqui Sánchez. El Siqui és un mestre dels flashos (a més dels waters, és clar). Certament hi han molts bons fotògrafs especialistes en il·luminació amb flashos, però la barreja d’atreviment i classicisme del Síqui m’encanta. Mireu, per exemple, el darrer retrat que ha penjat al seu blog: “Retrato (no tan) clásico” o bé el “Retrato de verano“. Té treballs exquisits.

Us deixo amb uns quants dels retrats apareguts al blog de Tarragona Turisme on vaig provant això dels flashos (els textos de les entrevistes —de l’Oriol Margalef— sí que són bons).  Estic a “Flash, nivell pàrvuls”, però hi poso moltes ganes, de veritat.