© RLM

Cal més penitència. Està clar. D’altra manera no s’explica que, un dia tan important com Divendres Sant, Déu Nostre Senyor vagi tocant els nassos als pobres confrares tarragonins. Ara quatre gotes, ara para, ara torna a començar… . A més d’un confrare se li escapa un irreverent collons! (i coses més groses). S’entén. Pujar cada dos per tres dalt el pas per tapar-lo amb plàstic, no és fàcil. Ja procurem ser smart, ja, però encara no han arribat els sensors de l’humor diví.

Ja van dos anys seguits amb la mateixa cançó. L’any passat vaig publicar en aquest mateix bloc: Déu, polímers i processons. Enguany arriba un nou lliurament de la sèrie (juro que no hi tinc res a veure amb que plogui, de veritat).

© RLM

© RLM

© RLM

© RLM

© RLM

© RLM

 

© RLM

© RLM

© RLM

© RLM

© RLM