T’agraden les gambes?

Pocs aliments tenen el poder de seducció i l’atractiu de les gambes. Segur que si cada dia en mengéssim un quilo la cosa canviaria però, no és el cas precisament. A Tarragona tenim la sort de pescar-les davant de casa. I la qualitat és altíssima. De fet, no només a Tarragona sinó al conjunt del Mediterrani les gambes solen ser exquisides. Donada la seva fragilitat, el repte de la qualitat de les gambes rau en com es tracten un cop pescades (en l’absència o no de conservants per a que puguin viatjar, per exemple).

Des de 13 de maig al 29 es celebren les primeres Jornades gastronòmiques de la Gamba de Tarragona, una excusa excel·lent per tastar-les de la ma dels cuiners de la ciutat. Els organitzadors van confiar en el Rafa Pérez i amb mi per a l’obtenció de les imatges per a la campanya i la gravació del vídeo promocional. Totes i les advertències, vam decidir embarcar-nos amb els pescadors de L’avi Victoriano per compartir una jornada de pesca. Ja se sap, a l’hivern, les possibilitats de “pescar” un mal dia s’incrementen. Sense ser dels pitjors, ens va tocar un de força “mogudet” i ja teniu a dos fotògrafs —que presumien de no haver-se marejat mai— absolutament K.O. només sortir del port, a les 6 del matí, amb tot el dia pel davant (vaig poder experimentar per primer cop la sensació d’un estomac volen sortir per la boca). Uf, uf!

Treballar en aquestes condicions no és fàcil, i menys després de perdre’s el magnífic esmorzar que van preparar. Val a dir però, que va ser magnífica l’amabilitat dels germans Orts —el Quico, el Rafel i el Victoriano— i del Joan i el Juan Antonio. Treballar amb ells va ser molt agradable. Moltíssimes gràcies! Finalment, em quedo amb una sensació: el gust de menjar una gamba crua acabada de pescar. Indescriptible!

Aquí teniu una selecció d’imatges i els dos curts que vam preparar. Bon profit!

Comparteix

    Etiquetes: , , , , ,

    Comentaris

    • mteresa

      24/03/2015 - 10:52

      Per la calitat de les fotografies, ningu ho diria que estaves marejat

    • jana

      24/03/2015 - 17:03

      Excel·lent, com ens tens acostumades.
      Sembla poder sentir les olors de mar, de peix, d’aire humit.

    • Rafael López-Monné

      24/03/2015 - 18:30

      Gràcies Teresa. Una mica d’ofici i d’amor propi. A partir del migdia vaig anar millorant una mica.

    • Rafael López-Monné

      24/03/2015 - 18:30

      Gràcies Jana!

    • Jordi

      29/03/2015 - 15:21

      Les gambes com a casa enlloc! Aqui al canal de la manega, les que jo veig son petites. Mai havia fet de pescador, encara que t’ho expliquesin, si no ho vius, les paraules no valen gaire. En el meu cas me passat uns mesos avans de poder treballar sense treure el pepperoni pel nas. A mes, navegar i treballar son dues molt diferents, especialment quan has de lluitar contra les onades al mateix temps que els animals que lluiten per la seva vida, i amb el ganivet a la ma, que ho fa mes interesant i perillos. S’ha de respectar aquestes persones, que ens juguem la vida a diari. Un treball dur pero satisfactori, no es per nens! Les fotos molt xules, em fan venir ganes de provar sort a casa algun dia.

    • Rafael López-Monné

      29/03/2015 - 23:31

      Ostres Jordi,
      Treballes de pescador al canal de la Mànega? Quina experiència! Gràcies per compartir-la.
      No em faria res marejar-me novament al vostre costat i conèixer (per poc temps) la vostra feina.
      Tens raó que les gambes del Mediterrani són incomparables.
      Salut!

    • Jordi

      30/03/2015 - 19:41

      El meu treball no es tan glamoros si es que es pogues comparar, nosaltres fem la llagosta, el cranc i whelks (buccinos), que basicament son cargols i es el que fem ara mateix. Marxen tots cap a Franca, que alla son experts culinaris…

      Es un treball que requereix compromis, tant fisic com psicologic. En qualsevol aspecte, menjar i descansar be. Que per cert, l’estomag sempre ple amb mala mar, i anar menjant cada dos per tres.

      Igual tot es podria parlar, donant alguna veu inclos podrieu saltar a altres vaixells i tipos de pesca. Tot i que el mon dels pescadors mai se sap, es complicat! Especialment al Regne Unit!

    • Rafael López-Monné

      28/04/2015 - 12:13

      Hola Jordi,
      Disculpa el retard. He estat “embarcat” treballant en el catàleg del Festival Tarraco Viva i no em vaig adonar que no t’havia respost. Em sap greu.
      El que expliques em sembla molt interessant, especialment perquè parlem de l’Atlàntic, on tot ha de ser diferent de la meva estimada Mediterrània. M’encantaria poder fer un reportatge amb tu. No és gens fàcil ara mateix, però m’encantaria. Em guardo el teu correu per poder contactar-te si ho aconsegueixo. Moltes gràcies pels teus comentaris. Salut!

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús