Arxiu de la categoria ‘festes’

Màscares, balls, vi i Carnaval

dimarts, 1/03/2011
Gran baile de máscaras a la italiana y presentación de nuevas añadas de vino de 15 bodegas de Haro, un grupo de actores dramatizan una historia relacionada con el mundo del vino y Haro, acompañados por una orquesta clásica barroca (Bóreas Cámara), DOC Rioja, Haro, la Rioja

Gran Baile de Máscaras, Carnaval del Vino, Haro. © RLM

Gran baile de máscaras a la italiana y presentación de nuevas añadas de vino de 15 bodegas de Haro, un grupo de actores dramatizan una historia relacionada con el mundo del vino y Haro, acompañados por una orquesta clásica barroca (Bóreas Cámara), DOC Rioja,Haro, la Rioja

Gran Baile de Máscaras, Carnaval del Vino, Haro. © RLM

“Mira bien la fotografía que acompaña estas páginas y no te confundas. No. No es Venecia. Es Haro. Es el Carnaval del Vino, un baile de máscaras de postín, de esos que se ven en las películas, con ropajes lujosos y música de época” Així comença un article publicat fa uns dies al diari El Correo on es feia ressó de la segona edició d’aquest esdeveniment. La ciutat d’Haro és, juntament amb Jerez, el bressol històric del vi a Espanya. Disset cellers instal·lats a la població ho corroboren. Això no significa però, que no els calgui repensar estratègies per fer front als nous reptes dels difícils mercats vinícoles.

Des de fa uns anys estic col·laborant amb el pla de dinamització turística que està sent desenvolupat a la ciutat, dirigit per l’empresa Sepinum. A més de conèixer els cellers —alguns veritablement excepcionals— he pogut conèixer de primera ma estratègies i projectes. Aquest Carnaval del Vino, per exemple, neix com a iniciativa pensada per afavorir el treball conjunt dels cellers d’Haro, quelcom que ni aquí ni enlloc no resulta fàcil. El ball de màscares és lògicament, una estratègia per enfortir i projectar la imatge vinícola d’Haro però, molt especialment l’excusa per tal d’aconseguir que més d’una dotzena de cellers mostrin conjuntament els vins que sortiran al mercat. Entre aquests estan noms tan destacats com López de Heredia, La Rioja Alta, CVNE, Muga, Bilbaínas, Roda, Ramón Bilbao o Carlos Serres (Dinastia Vivancos).

Gran baile de máscaras a la italiana y presentación de nuevas añadas de vino de 15 bodegas de Haro, un grupo de actores dramatizan una historia relacionada con el mundo del vino y Haro, acompañados por una orquesta clásica barroca (Bóreas Cámara), DOC Rioja,Haro, la Rioja

Gran Baile de Máscaras, Carnaval del Vino, Haro. © RLM

Gran baile de máscaras a la italiana y presentación de nuevas añadas de vino de 15 bodegas de Haro, un grupo de actores dramatizan una historia relacionada con el mundo del vino y Haro, acompañados por una orquesta clásica barroca (Bóreas Cámara), DOC Rioja,Haro, la Rioja

Gran Baile de Máscaras, Carnaval del Vino, Haro. © RLM

Està clar però, que l’excusa havia d’estar a l’alçada de la imatge que volen projectar aquests grans cellers i la primera edició no sols no va defraudar sinó que va superar totes les expectatives. L’equip de Sepinum, amb Julio Grande al capdevant, van tornar a confiar en la capacitat de l’art per transformar realitats, per generar imatge, per projectar futurs. L’espectacle va ser encarregat a una companyia de teatre professional que, amb guió simpàtic, excel·lent música barroca, bons actors i balladors i un vestuari de somni, van aconseguir un espectacle que destil·lava bon gust, elegància i sensualitat.

Algú se li acut millors qualitats per associar-les al vi?

Gran baile de máscaras a la italiana y presentación de nuevas añadas de vino de 15 bodegas de Haro, un grupo de actores dramatizan una historia relacionada con el mundo del vino y Haro, acompañados por una orquesta clásica barroca (Bóreas Cámara), DOC Rioja,Haro, la Rioja

Gran Baile de Máscaras, Carnaval del Vino, Haro. © RLM

Les gallines amb sabates i els capons amb sabatots…

divendres, 24/12/2010

Sí, ja ho se que el Nadal és el paradigma del consumisme i que el pare Noel era verd i la Coca Cola va canviar-li el color del vestit i que molts odien les nadales dels supermercats  i que … Però això no és culpa del Nadal sinó que, senzillament, és un dels reflexos de la societat que hem creat entre tots. El Nadal és però, molt més. Per començar el Nadal recull les velles celebracions del solstici d’hivern, és a dir, celebrem el principi del final de l’hivern. Els dies començaran a fer-se més llargs, és el triomf de la llum i de la vida (només cal veure les antiquíssimes cel·lebracion de les falles de Nadal que es conserven a Bagà i Sant Julià de Cerdanyola). El temps ha quedat prenyat de vida nova que esclatarà a la primavera, és a dir, la vida reneix i també l’esperança (no és casual que els cristians triessin aquesta data per celebrar el naixement de Jesús).

Fia Faia de Sant Julià de Cerdenyola, Berguedà, Barcelona24 de desembre 1999

Fia faia a Sant Julià de Cerdanyola, la nit del 24 de desembre. Berguedà. © RLM

Festa de la Fia faia, nit de NadalSant Julià de Cerdanyola, el Berguedà, Barcelona

Fia faia a Sant Julià de Cerdanyola, la nit del 24 de desembre. Berguedà. © RLM

Festa de la Fia faia, nit de NadalSant Julià de Cerdanyola, el Berguedà, Barcelona

Fia faia a Sant Julià de Cerdanyola, la nit del 24 de desembre. Berguedà. © RLM

El Nadal és, fonamentalment, festa i la festa és quelcom imprescindible pels humans. És d’aquesta manera que trenquem rutines i fen mosses en el temps per fixar records, per evitar que es converteixi en un tobogan vertiginós. Segons jo ho entenc, a la festa i especialment al Nadal, celebrem que som vius, que encara estem aquí —i no és poca cosa— perquè, com diu un bon amic meu, “això de viure mata”. I a mi em sembla una bona i consistent raó per fer festa, per reunir-nos, per compartir somriures, per adonar-nos que, malgrat tots els problemes, això d’Europa és una meravella i cal ser-ne conscients per fruir, defensar i millorar la civilització que tenim (calen ganes, pebrots i moltes dosis d’il·lusió per sortir de la crisi). És un bon moment per celebrar la vida i, amb sort, que tenim al costat algú que ens estima.

Bon Nadal!El Puigmal. Vista des del mirador del Turó Galliner de la serra de Cadí. Parc Natural del Cadí-Moixeró.Alàs i Cerc, Alt Urgell, Lleida


Records de Mussolini. Roma II

dimarts, 12/10/2010
Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

La primera edició de les jornades de divulgació històrica a Roma han portat el títol de Ludi Romani, Festival internazional della civilta’ e cultura romana i pràcticament totes les activitats s’han dut terme dins el Museo della Civiltà Romana, situat en la zona EUR.

Es tracta d’un museu ben singular, molt poc visitat pels turistes que arriben a Roma. No hi han peces originals sinó una quantitat impressionant de reproduccions i de maquetes. Va néixer a la primera meitat dels segle XX amb la voluntat d’oferir en un mateix indret una visió de la romanitat que tingués caràcter permanent. L’edifici, projectat durant el règim mussolinià, havia de formar part de l’Exposició Internacional de Roma de 1942 (EUR), concebuda per glorificar els 20 anys de fascisme i que mai es va arribar a celebrar.

Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Maqueta de la Roma antiga, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Acabada la II Guerra Mundial, als anys 50, l’ajuntament de Roma va reconsiderar el projecte gràcies al fet que la FIAT es va fer càrrec de completar l’edifici, de finançar el projecte i la primera part de les obres de rehabilitació. Així és com va neixer el 1952 el Museo della Civiltà Romana. És obvi que la força de les peces autèntiques no es pot comparar amb el d’una rèplica, però també és veritat que la capacitat de lectura i d’interpretació de les maquetes és fantàstica. Els anys no perdonen i el museu ha quedat antiquat (com també el nostre Museu Nacional Arqueològic de Tarragona). Tanmateix, des d’un punt de vista educatiu, segueix sent molt interessant. Cal recordar, per exemple, que aquí es troba la immensa maqueta de la Roma imperial, absolutament impressionant (només per veure-la val la pena arribar-s’hi).

Gran maqueta de la Roma romana. Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Maqueta de la Roma imperial, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Gran maqueta de la Roma romana. Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Maqueta de la Roma imperial, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Pel que fa al festival Ludi Romani, és evident que aquest era el primer any, és a dir, una edició de rodatge. Malgrat el que pugui semblar, no és fàcil dur a terme un esdeveniment d’aquestes característiques a Roma per diverses raons. Per exemple, la mida de la ciutat. En aquest sentit, la dimensió de Tarragona és més idònia. Hi van participar grups força interessant, alguns ben coneguts a Tarragona com els Ludi Scaenici, i es probable que altres vinguin a Tàrraco Viva en properes edicions. L’acceptació i assistència del públic va ser força bona i els responsables en va quedar contents (algun reconeixia obertament que mai havia vist tanta gent al museu). Els tarragonins que hi vam assistir ens vam sentir contents de compartir vincles i especialment orgullosos del reconeixement que des de Roma es va fer del nostre festival.

Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Médico romano. Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Extracció d'una punta de fletxa amb instrumental d'època romana. Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Médico romano. Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Extracció d'una punta de fletxa amb instrumental d'època romana. Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Jocs d'estratègia. Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Records de Marc Aureli. Roma I

dimecres, 6/10/2010
Estatua ecuestre de Marco Aurelio. Museos Capitolinos (Musei Capitolini)Roma, Italia.

Estàtua de l'emperador Marc Aureli, Museus Capitolins, Roma. © RLM

A finals de setembre vaig estar uns dies a Roma, teòricament per feina però a la pràctica, ha estat més un plaer que un treball. Vaig acompanyar al Magí Seritjol —el creador i gestor de Tàrraco Viva— i a part del seu magnífic equip. En Seritjol va estar convidat pel Museo della Civiltà Romana a donar una conferència en les primeres jornades de reconstrucció històrica romanes que s’han celebrat enguany a Roma. Els elogis a Tàrraco Viva, per part d’experts italians, van ser constants.  Curiosament, la petita Tàrraco, sense cap pretensió de comparar-se a les joies arqueològiques que guarda la capital imperial, en aquests moments és un referent a Roma i a Europa pel que fa a com divulgar la història. Un exemple de com fer les coses ben fetes.

Això em recorda una reflexió que sovint fem amb el Salvador Anton respecte als recursos turístics de casa nostra: tenim el hardware que tenim (que habitualment no esta gens malament), però en l’aspecte on realment podem ser competitius és amb el sofware. És a dir, a nivell de patrimoni romà, per exemple, a Tarragona Déu n’hi do el que disposem, ara bé, ni podem competir amb Roma, ni som la ciutat romana més ben conservada. En absolut. Tanmateix, el camp del pensament, la reflexió i els coneixements no té més límits que els de les pròpies capacitats i, Tarragona, pel que fa al coneixement de com divulgar la història —el famós know how—, en aquests moments ocupa posicions capdavanteres a nivell internacional. Ho sabrem aprofitar com a ciutat per desenvolupar una veritable indústria cultural a partir de quelcom realment creat aquí? o pel contrari ens emmirallarem i dedicarem els esforços a aconseguir alguna o altra franquícia?

Estatua colosal de Constantino. Museos Capitolinos (Musei Capitolini)Roma, Italia.

Cap de l'estàtua gegantina de Constantí, Museus Capitolins, Roma. © RLM

Roma és fantàstica però, veure-la de la ma d’aquests homes és un veritable privilegi. Carai, quina manera de gaudir de les pedres… i de la pasta. Passejar-hi amb els ulls de la romanitat i la cultura és reconèixer els orígens de la nostra civilització europea i d’un mateix —abans que Gifrè el Pilós, m’agrada pensar que el meu referent fonamental és August. Més enllà de la fascinant i enlluernadora grandiositat de Roma, hi han continues lliçons de com organitzar-se, de com governar, de com intentar ser més justos, més ciutadans. Llàstima que el prejudicis del Hollywood més religiós i purità —entre altres— continuïn desvirtuant i estigmatitzat un passat utilíssim per entendre el present.

Foros Imperiales desde el balcon de los Museos Capitolinos (Musei Capitolini)Roma, Italia.

Els fòrums Imperials des de la balconada dels Museus Capitolins, Roma. © RLM

A més de fotografiar peces als museus pensant en les properes edicions de Tàrraco Viva, em vaig dedicar a un dels meus temes preferits: “nosaltres els turistes”, és a dir, retratar el que més o menys tots fem quan exercim de turistes, els rituals, els comportaments, les ocupacions més o menys pacífiques de carrers, places, etc. Tenia pensat tractar les fotos de tots els dies abans de penjar el post però… la feina se’m menja. De moment penjo un petit tastet del primer dia.

Arrivederci


Turistas, al fondo, la columna de Trajano.Roma, Italia.

Roma, al fons, la columna de Trajà. © RLM

Plaza del Campidoglio ('Capitolio'), remodelada según diseño de Miguel Ángel.Roma, Italia.

Plaça del Capitoli i còpia de l'estàtua de l'emperador Marc Aureli, Roma. © RLM

Roma, Italia.

Souvenirs, Roma. © RLM

Roma, Italia.

Souvenirs, Roma. © RLM

La Fuente de Trevi (Fontana di Trevi) es la mayor y más ambiciosa de las fuentes barrocas de Roma.Roma, Italia.

La font de Trevi, Roma. © RLM

El Panteón de Agripa o Panteón de Roma [Il Pantheon en italiano] es un templo circular construido en Roma a comienzos del Imperio romano dedicado a todos los dioses (la palabra panteón significa templo de todos los dioses). Roma, Italia.

Sortida del Panteó i plaça de la Rotonda, Roma. © RLM

Piazza della Rotonda, situada frente al Panteon.Roma, Italia.

Plaça de la Rotonda, Roma. © RLM

Plaza NabonaRoma, Italia.

Plaça Nabona, Roma. © RLM

Plaza NabonaRoma, Italia.

Plaça Nabona, Roma. © RLM

Dimoniets, dracolins i altres éssers festius

dijous, 23/09/2010

Santa Tecla ja arribat!

A Tarragona, cada setembre fem festa grossa per treure a passejar un braç incorrupte amunt i avall pels carrers de la part alta (la cosa més lògica del món, oi?). La festa té un clar origen medieval i religiós, vinculada a la celebració del Corpus. Tanmateix però, hi ha qui assegura que la cosa ve de molt abans i que els tarragonins fa més de dos mils anys que celebrem les festes els mateixos dies. L’emperador Cèsar Octavi August, que va governar tot l’imperi romà des de Tàrraco durant un parell d’anys, va néixer un 23 de setembre (diada de Santa Tecla) i va morir un 19 d’agost (diada de Sant Magí). Tàrraco va ser la primera ciutat romana que va dedicar-li un temple.

L’Oriol Grau ho explica en el magnífic pròleg del llibre Santa Tecla. Identitats Tarragonines que va encetar la col·lecció Post Festum d’Arola Editors. Alhora es pregunta si és sols una coincidència fruït de la casualitat o si, un cop més, l’església va adaptar les coses segons li convenia. Fos una cosa o un altra, el fet és que les festes de Santa Tecla han estat quelcom essencial en la construcció —o reconstrucció— de la identitat de la ciutat a finals del segle XX, i continua sent-ho. A banda, els entesos sovint la destaquen com una de les festes més riques i complexes de l’Estat, és a dir, de la vella Hispània, és clar.

Permeteu que siguin el menuts que fan la Santa Tecla petita els qui us presentin l’edició d’enguany. Bona festa Major!

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

I que bé que els fan ballar!

dimecres, 15/09/2010
_RLM5216BX.jpg

Festa major de Solsona, el Solsonès. © RLM

La setmana passada vaig estar un parell de dies a Solsona, treballant en un reportatge per la revista Descobrir Catalunya. L’encàrrec em venia molt de gust, es tractava de fotografiar la seva festa major. Fa un bon grapat d’anys, el 1997, quan preparàvem amb el Jordi Tutusaus el llibre Festes de Catalunya publicat per Lunwerg, vam triar el carnaval de Solsona com una de les 25 festes més interessants de Catalunya. Érem conscients que la festa major també s’ho valia, però calia escollir i el seu carnaval era i és veritablement interessant.

El treball va ser intens —com s’escau en una festa— però molt, molt agradable. El Jordi Castanyeda, l’autor del text, i jo vam comptar amb l’amabilíssima i competent col·laboració del Carles Freixes un jove enamorat de la seva festa que fa tenir fe en el futur d’aquest país.

El primer que vaig poder comprovar és l’encert dels entesos que diuen per entendre plenament el carnaval de Solsona cal viure abans la festa major. La connexió és fortíssima, com no l’he trobat en cap altre lloc. De fet, fa l’impressió que els solsonins tenen una gran festa —amb dos cares ben contrastades— que celebren amb un llarg descans al mig.

Tal com diuen els entesos, la festa major presenta un dels esquemes tradicionals més antics i, alhora, valuosos del Principat i, com la de la meva ciutat, té el seu origen en les celebracions del Corpus Christi. Potser és per això o potser per altres coses, però el fet és que em vaig trobar com a casa. Em va encantar la simplicitat i repetició de les seqüències rituals. Em recordava quelcom de la infantesa, quan pots mirar i mirar i tornar a mirar un conte o una pel·lícula, un i altre cop sense cansar-te.

I si alguna cosa destaca especialment a Solsona són els seus gegants. No sols per la qualitat de les peces (a Catalunya hi han altres gegants molt macos), sinó per com el fan ballar. A Solsona tothom els sap fer ballar i tothom els fa ballar. Només cal esperar el torn. A Solsona la festa respira aires d’altres temps. No hi han tanques, ni cordons de seguretat i la gent camina i balla al costat dels elements festius. Quan es prepara la tronada, molts volen veure de ben aprop com els trabucaires enllesteixen els mascles i sembren la pólvora. Ni un sol guàrdia intenta res semblant a un espai de seguretat. Ara bé, quan esclata el primer tro, l’espai es fa sol. Sembla com si tothom sabés ben bé que cal i fer i que no. Sincerament, em vaig sentir un privilegiat de poder fruir d’aquesta atmosfera tan profundament civilitzada. Una festa delicada i encantadora, sens dubte.

Com és lògic, caldrà esperar un any per veure el reportatge publicat a la revista. Mentre tant, permeteu-me compartir algunes mirades de la festa (la meva inclosa, és clar).

_RLM5367BX.jpg

Festa major de Solsona, el Solsonès. © RLM

_RLM5342BX.jpg

Festa major de Solsona, el Solsonès. © RLM

_RLM5241BX.jpg

Festa major de Solsona, el Solsonès. © RLM

_RLM3672BX.jpg

Festa major de Solsona, el Solsonès. © RLM

_RLM3645BX.jpg

Festa major de Solsona, el Solsonès. © RLM

Compte nen! que el vi taca molt

dimarts, 6/07/2010
La Batalla del Vino, 29 de junio, Rioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

Fa poc que va ser Sant Pere, una festa relacionada amb l’aigua i els pescadors a moltes poblacions de la costa. Terra en dins, força endins, allà on es troben les terres de la Rioja amb les d’Àlava, es celebra una festa que  té molt a veure amb els agricultors i el vi. Està dedicada a San Felices, un anacoreta que va ser mestre de San Millán i que va viure als cingles que hi han sobre l’estret de Las Conchas, on l’Ebre s’esmuny per entrar a la Rioja. La població que habitava al peu d’aquests cingles, a Bilibio, va adquirir una gran devoció al sant. Amb segle X, el llogaret va quedar deshabitat i la seva població va anar traslladant-se a la població d’Haro, enduent-se amb ells la seva devoció per San Felices.

La Batalla del Vino, 29 de junio, subida a la ermita de San FelicesRioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

Al segle XVIII es va construir una ermita a la cova on es creia que havia habitat el sant i van començar els romiatges. El ritual sembla que ha estat l’habitual de tant altres romiatges: arribada dels romeus a primera hora amb carros ben guarnits, missa solemne i un bon apat, en aquest cas com un gran esmorzar.

El 1898 ja es troben cròniques que parlen del costum d’alguns individus d’acabar l’esmorzar cantant, animant-se i llançant-se vi “tedremos unas cuantas cántaras menos de vino en las bodegas y algunas de más entre el cuerpo y el traje”. El 1905 es parla d’una minva de participats, especialment de dones perquè, no els feia cap gràcia acabar amb els vestits clars tacats de vi. L’any següent es torna a assegurar que la festa decau perquè alguns graciosos taquen a tothom amb vi i s’adverteix que la cosa anirà a pitjor si les autoritats no hi posen remei.

La Batalla del Vino, 29 de junio, inicio de la batalla  una vez acabada la misa en la ermita de San Felices,Rioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

Això de pitjor o millor està clar que és relatiu. Passada la Guerra Civil, la població va acabar per acceptar que es llencés vi durant el romiatge i el 1965, amb el nom ja de “Batalla del vino”, el romiatge de San Felices de Bilibio va ser declarat Fiesta de Interés Turístico. A hores d’ara, la festa es prou multitudinària i es calcula que s’arriben a llençar al voltant de 20.000 litros de vi.

La Batalla del Vino, 29 de junio, la batalla a los pies de los riscos de Bilibio, las charagas,Rioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

La Batalla del Vino, 29 de junio, la batalla a los pies de los riscos de Bilibio, Rioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

La Batalla del Vino, 29 de junio, la batalla a los pies de los riscos de Bilibio, Rioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

La Batalla del Vino, 29 de junio, la batalla a los pies de los riscos de Bilibio, Rioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

Suposadament, les hostilitats vinícoles no haurien de començar fins després de la missa però… sempre hi han alguns (o molts) incontrolats. Després però, la batalla és generalitza i no se’n salva ni Déu (com a mínim el capellà no). A ritme d’un parell o tres xarangues contractades per les penyes, la gent es llença vi utilitzant els aparells més diversos, des de botes, ensulfatadores o pistoles d’aigua a directament galledes plenes.

La Batalla del Vino, 29 de junio, la batalla a los pies de los riscos de Bilibio, Rioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

La Batalla del Vino, 29 de junio, la batalla a los pies de los riscos de Bilibio, Rioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

La Batalla del Vino, 29 de junio, la batalla a los pies de los riscos de Bilibio, Rioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

Al cap d’una hora ben llarga, quan pràcticament tothom ha resultat ferit o xopat amb vi, els ànims es relaxen i les colles es posen a esmorzar. En acabar, la gent baixa a Haro, alguns a peu, altres en cotxe (hi han 6 km) i esperen al pont sobre el riu Tirón, per entrar tots junts a la població i desfilar fins la plaça de la Paz i donar per acabat el “romiatge”.

La Batalla del Vino, 29 de junio, "las vueltas" entrada y recorrido de las peñas por las calles de la ciudad,Rioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

La Batalla del Vino, 29 de junio, "las vueltas" entrada y recorrido de las peñas por las calles de la ciudad,Rioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

La Batalla del Vino, 29 de junio, "las vueltas" entrada y recorrido de las peñas por las calles de la ciudad,Rioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

No és fàcil trobar la dimensió “glamurosa” de la festa però, en tot cas, resulta innegable que es molt viscuda, sovint, amb veritable fe etílica.

La Batalla del Vino, 29 de junio, "las vueltas" entrada y recorrido de las peñas por las calles de la ciudad,Rioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

La Batalla del Vino, 29 de junio, "las vueltas" entrada y recorrido de las peñas por las calles de la ciudad,Rioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

HOSPES AVE

dimarts, 11/05/2010
Tˆrraco Viva, El festival romˆ de Tarragona, XI edici—, festival de divulgaci— hist˜rica, Tarragona, Tarragons, Tarragona

L'Adrià retroba els orígens del seu nom, Tàrraco Viva © RLM

Manquen pocs dies per a que comenci la XII edició de Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. Els qui em coneixen saben que soc un profund enamorat d’aquest festival internacional dedicat i especialitzat en la divulgació històrica de l’època romana. Confesso que estic permanentment en deute amb el festival i la gent que el fan possible pel plaer que suposa poder gaudir de la història i del coneixement tant intensament. Confesso que m’han permès relligar la història de la meva ciutat i adonar-me de la gran quantitat de coses i maneres de fer que encara compartim amb les gents del passat (a més d’aquest llatí evolucionat que parlem). Confesso que m’he emocionat gaudit de sensacions que mai abans havia sentit escoltant el grup de músics que experimenten com podia sonar la música romana (Ludi Scaenice).  Confesso que em fa ràbia adonar-me que, en alguns aspectes, hem aprés molt poc des de llavors.

Baccanalia, els ritus en honor de Bacus, Ludi Scaenice (Itˆlia) IXes Jornades Internacionals de Divulgaci— Hist˜rica Romana Museu d'Hist˜ria de Tarragona Tarragona, Tarragons, Tarragona

Baccanalia, els ritus en honor de Bacus, Ludi Scaenice (Itàlia). © RLM

I no es tracta només d’arribar a saber més detalls de com era Tàrraco. El festival va molt més enllà i mostra —de manera inusitadament entenedora— perquè som fills del món clàssic. Així, mirant enrere, et sorprens entenent millor el present i, sobre tot, amb més criteris per saber que vols pel futur. Assistir a una lliçó d’història en un auditori, amb tothom bocabadat, és una experiència ben poc comuna que demostra la tesis del festival: la història no és avorrida, tot el contrari, és apassionant!

L'Annona frumentaria, un intent d'estat del benestar a la Roma antiga, conferncia amb recreaci— hist˜rica, Mag’ Seritjol, CaixaForum, Tˆrraco Viva, El festival romˆ de Tarragona, XI edici—, festival de divulgaci— hist˜rica, Tarragona, Tarragons, Tarragona

L'Annona frumentaria, un intent d'estat del benestar a la Roma antiga, conferència amb recreació històrica, CaixaForum, Tàrraco Viva. © RLM

Mirar el passat comporta, sovint, enfrontar-se a espais buits, o bé distants, aliens, per molt que coneguem el que diuen els llibres d’història. Esdeveniments freds que van tenir com a protagonistes persones que no coneixem i que, al capdavall, tant fa que succeïssin fa 100, 1000 o 10.000 anys. Tot sovint no connectem, no va amb nosaltres. Tanmateix, viure instal·lats en un present permanent ens priva de la perspectiva necessària, precisament, per interpretar el moment que ens ha tocat viure i ens fa terriblement fràgils, dòcils i ens deixa indefensos davant el curs dels esdeveniments.

Artifex, artesans i artesania en el m—n romˆ, Erik Kšnig, Aurificina Treverinca (Alemanya), Tˆrraco Viva, El festival romˆ de Tarragona, XI edici—, festival de divulgaci— hist˜rica, Tarragona, Tarragons, Tarragona

Artifex, artesans i artesania en el món romà, Erik König, Aurificina Treverinca (Alemanya), Tàrraco Viva. © RLM

Tàrraco Viva és un dels millors festivals de divulgació històrica d’Europa segons els entesos però, a més, és veritablement un esdeveniment “d’utilitat pública”. Tàrraco Viva proporciona claus per fer intel·ligible el passat, per empatitzar amb els que ens han precedit, és a dir, per ser capaços de posar-se en el seu lloc. Davant els canvis tant accelerats com estem vivint, resulta imprescindible —ara més que mai— saber que som, destriar allò  fonamental que ens identifica com a civilització del que és circumstancial o accessori.

Artifex, artesans i artesania en el m—n romˆ, Tˆrraco Viva, El festival romˆ de Tarragona, XI edici—, festival de divulgaci— hist˜rica, Tarragona, Tarragons, Tarragona

Artifex, artesans i artesania en el món romà, Tàrraco Viva. © RLM

No és casualitat que el programa del festival comenci amb cites com:

“Quan més enrere puguis mirar, més endavant veuràs”

W. Churchill (1874-1965), polític anglès

“No saber allò que ha succeït abans que nosaltres, és com ser permanentment nens”

Marc Tuli Ciceró (106 aC-43 aC), escriptor, orador i polític romà

“No oblidis la teva història ni el teu destí”

Bob Marley (1945-1981), músic jamaicà

“En l’adversitat convé moltes vegades prendre un camí arriscat”

Sèneca (4 aC.- 65 dC), filòsof i escriptor romà

Ludi Apolinaris, Jocs en honor al dŽu Apolálo, NŽmesis (Tarragona), Istituto Ars Dimicandi (Itˆlia) i Ludi Scaenici (Itˆlia), Tˆrraco Viva, El festival romˆ de Tarragona, XI edici—, festival de divulgaci— hist˜rica, Tarragona, Tarragons, Tarragona

Ludi Apolinaris, Jocs en honor al déu Apol·lo, Istituto Ars Dimicandi (Itàlia), Tàrraco Viva. © RLM

Continuarà…