Arxiu de la categoria ‘paisatges’

La roca estimada

dimecres, 5/05/2010
El poblet de Canalda i, darrera, la roca de Canalda, vessant sud de la serra de Querol, port del Comte, Odn, Solsons, Lleida

El poblet de Canalda al peu de la roca. © RLM

Canalda és un poblet petit, com tants altres dels que hi ha a Catalunya. És un poble de muntanya, un poble vell. L’etimologia del seu nom és preromana, probablement celta. Canalda podria passar desapercebuda sinó fos perquè es troba al peu d’una monumental cinglera a la qual dóna nom. L’enorme rocam manté una estreta relació amb els humans que habiten als seus peus. Protegeix el poble del vent del nord que gela les testes del Port del Comte i fins i tot, quan ha calgut, els ha proporcionat balmes per aixoplugar-se, per guardar els ramats o, fins i tot, per construir-hi cases.

Font de Pallerols, al costat del torrent d'Ordoll, vessants de la roca de Canalda, serra de Querol, port del Comte, Odn, Solsons, Lleida

Font de Pallerols, al costat del torrent d'Ordoll, la roca de Canalda. © RLM

Ara fa uns dies vaig ser a Canalda fent una ruta per una guia que estem preparant sobre l’èxode càtar i el món medieval del Pirineu català. Vaig gaudir de la contundent presència i la bellesa de la seva Roca, però encara més de la companyia dels qui em vam mostrar la ruta, el Marcel Camps i la seva dóna, la Rosa Maria Parera. Com s’estimen aquesta muntanya! com mimen les fonts i els camins!

Espluga Grˆtines, roca de Canalda, Odn, Solsons, Lleida

Espluga Gràtines, roca de Canalda. © RLM

Des de fa nou anys, cada setembre el Marcel i un colla d’amics i col·laboradors organitzen una caminada popular. Arreu de Catalunya es celebren moltes altres, tanmateix, a Canalda editen un opuscle, molt acurat, ben dissenyat i imprès on, a més de la descripció de l’itinerari triat, es divulga la memòria d’aquestes muntanyes: els camins rals, els bandolers, la vegetació, els primers esquiadors, la Missió Musical de l’any 1922… En realitat és tracta de petits tresors, riquíssimes píndoles de sensibilitat i cultura que fan més gran la Roca de Canalda i millor aquest país.

Ca la Rita, roca de Canalda, Odn, Solsons, Lleida

Ca la Rita, roca de Canalda. © RLM

El regne dels cels i de la… Terreta

dilluns, 3/05/2010
Voltor a la collada de Castellet, EIN Alta vall de Serradell, Tremp, Pallars Jussˆ, Lleida

Voltor a la collada de Castellet, Alta vall de Serradell, La Terreta, Tremp. © RLM

Sempre és un privilegi que algú et descobreixi coses noves. El divendres passat vaig tenir el gust de conèixer un paratge ben especial, la Terreta, i fer-ho de la ma de dos dels seus enamorats, el fotògraf Jordi Tutusaus i Josep Àngel Alert, tècnic de l’àrea de recursos naturals de l’ajuntament de Tremp. Ja sabia que aquest bocí de l’enorme terme municipal de Tremp (el més gran de Catalunya) és un reputat indret d’observació d’aus, especialment de grans ocells com el trencalòs, el voltor comú, el voltor negre i l’aufrany. La visita va ser molt curta però intensa. Al capdamunt d’un turó, prop de la collada de Castellet, vam ensopegar de nassos (sense temps per treure la càmera) amb dotzenes de voltors que assistien al part d’un petit cabrit, tot esperant la placenta de la mare (no m’imagino un part més “estresant”). La nostra sobtada presència va espantar a uns i altres però va deixar ben clar que aquest és un lloc on la naturalesa encara s’escriu amb majúscules. Sens dubte, es tracta d’un paradís per ornitòlegs, amants del ocells i fotògrafs especialitzats en fauna.

L’ajuntament de Tremp sembla prou conscient dels valors que sobrevolen aquest espai i està apostant decididament per afavorir les activitats que tinguin relació amb el món de l’ornitologia i la naturalesa. A més del cel però, aquest petit territori guarda altres tresors. Per aquelles persones que van més enllà l’arquetip de paisatge clàssic —muntanyes alpines amb neu a la punta i prats amb vaques a la falda— la Terreta és un regal per obrir. Aquest és un paisatge dur, directe, sever, però d’una honestedat cristal·lina. És un paisatge llegible, ordenat encara, que parla de segles de pagesia i ramaderia, de l’esforç per guanyar-se el pa en un territori que no regala res (prova d’això és l’alarmant descens de població dels seus poblets). En molts aspectes, recorda paisatges de més al sud, paisatges amb els que personalment em trobo molt identificat. Aquest és un d’aquells territoris que es tornen més i mes valuosos cada dia que passa, en una Catalunya —molt petita— que es transforma a una velocitat vertiginosa i no sempre amb el seny del qual presumeix.

La Terreta, Tremp, Pallars Jussˆ, Lleida

L'Espluga Freda, La Terreta, Tremp. © RLM

El Priorat, Patrimoni Mundial

dimecres, 28/04/2010

Vinya de coster de llicorellai ametller florit, al fons la serra Major del Montsant, DOQ Priorat La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona 2002.02

Precisament a Falset, fa uns dies es va presentar una altra història que pot marcar de manera molt destacada la comarca sencera. El dia 19 d’abril, al teatre l’Artesana es va mostrar al públic prioratí el resultat de més d’un any de feina: el Document de presentació de la candidatura del Priorat a ser declarat paisatge agrari patrimoni mundial. Algú podrà pensar —Ostres!, si que van fort aquests prioratins, potser massa vi…

He tingut la sort de participar directament en la redacció del document i ha estat una experiència fantàstica. Personalment tenia molt clar que el Priorat constitueix un territori que presenta moltes singularitats i valors i, de fet, tot l’equip de redacció vam intuir de seguida els arguments en que podria basar-se la candidatura. De tota manera però, els resultats ens han sorprés. La reflexió seriosa i el treball conjunt ha permès aprofundir en les raons, els fets, les repercussions… El resultat és una candidatura amb una gran solidesa conceptual i amb una enorme potència pel fet que sorgeix de sota, de la seva gent, de la comunitat. PRIORITAT ha estat l’associació que ha aglutinat col·lectius, associacions i individus per impulsar el procés. És ara que les institucions i els seus representants s’hi han sumat.

Olivera i vinyes de la DO Montsant, Capanes, Priorat, Tarragona 1997

Però què és el que fa excepcional el Priorat? Els arguments són diversos però l’eix central és clar: a hores d’ara, al conjunt de muntanyes mediterrànies, l’agricultura ha pràcticament desaparegut com a activitat econòmica rellevant. Senzillament, no és rentable, no es pot mecanitzar, massa feina, massa difícil. En canvi, en aquest petit racó de món, fa milers d’anys que la gent viu de plantar i fer créixer collites.  El camp segueix sent l’activitat que regeix la vida de la comarca, de manera directa o indirecta. Hi ha joves enòlegs que no se’n van de vacances per comprar unes botes de bon roure i començar a fer el seu vi. Altres pagesos pentinen un altre cop a ma les seves olives, quasi com si les acaronessin, perquè diuen que els aparells mecànics en fan malbé una part. I és clar, l’oli, a més d’exquisit, té un regust a profunda humanitat. Aquí passen coses importants. El Priorat desobeeix el fatídic destí que la modernitat ha dictat a les àrees de muntanya d’aquest Mediterrani tan nostre. El Priorat és, entre altres coses, un veritable laboratori on s’està posant en pràctica noves maneres de fer les coses, on s’aposta per la terra (l’únic que sempre han tingut perquè, com diu el Toni Orensanz, “la fàbrica que ho havia d’arreglar tot, mai va arribar”). I això, amb les crisis econòmiques i de models en que estem immersos, té un gran valor.

Empeltat de vinyes velles al coster del Riuet, DOQ Priorat, La Vilella Baixa, Priorat, Tarragona 2003.02

Tal com l’ha entès el Priorat, el procés que implica una candidatura de la UNESCO és ple de beneficis que ja es comencen a obtenir. La reflexió sobre el territori, sobre la identitat i fonamentalment, sobre quin Priorat es vol pel futur, és més viva que mai. La nominació, quan arribi, serà la cirereta. És a dir, la veritable importància està en el procés, en el camí. De tota manera, ens equivocarem si pensem que aquests és un projecte local. Tenir, gaudir, mirar, reflexionar a partir d’un territori amb aquestes singularitats és important pel conjunt de Catalunya. La candidatura del Priorat ha de ser —com a mínim— un projecte de país. Els reptes profunds amb que ens interroga el futur ens afecten a tots plegats.

Ramon Mateva, agricultor, verema del celler Pasanau, garnatxa negra, DOQ Priorat La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona 2002.10