Vessant del barranc del Carrer Ample, Els Ports, Terra Alta. © RLM

Si algun dels intrèpids exploradors de les immensitats internàutiques ha anat a parar a aquest blog: benvingut! Avui l’estrenem, amb ganes, però també amb molts dubtes.

Qui escriu aquestes ratlles no és pas un convençut dels blogs (tret d’algunes magnífiques excepcions). Reconec que em costa molt posar-me a pescar en un oceà on les bones captures neden en mig de tanta banalitat. Tampoc no tinc gaire clar que el meu aconsegueixi ser diferent, és a dir, que pugui explicar coses prou interessants com perquè un grapat de persones hi dediquin part del seu valuós temps.

Sóc un enamorat de les converses de sobretaula, d’aquelles que es fan grans mentre l’ampolla de vi s’acaba —quan millor gust té—, d’aquelles on assaboreixes la sensació de participar d’una tradició que és alhora íntima i mil·lenària. Tanmateix, és innegable que la xarxa ofereix nous i atractius vehicles per a la comunicació que, si més no, val la pena considerar.

Als amics que s’hagin connectat, només vull dir-los que queden eximits d’aguantar-me també a la xarxa (dient-me només que el blog “és molt interessant” n’hi haurà prou). Els adverteixo que, si se’n descuiden, també els faré col·laborar d’una manera o d’altre. De fet, pensant en allò que diuen que un blog ha de ser molt personal, m’he tornat a adonar que a les coses interessants que he pogut fer en aquesta vida, sempre he comptat amb amics. Amics que han millorat considerablement les meves idees o que senzillament les han fet possible. Gaudeixo d’aquest privilegi molt conscientment i només em preocupa no ser capaç d’agrair prou tot el que rebo.

Una prova és aquest blog. La idea no és meva i no hagués acceptat la invitació de la revista Descobrir Catalunya si no fos per l’empenta (espero que benintencionada) del Joan Morales, el seu director. És una persona amb quin tinc una especial empatia, una excel·lent relació professional i, sobre tot, de qui en respecto molt el criteri. És això el que m’ha portat al present atreviment. Així doncs, si acabeu trobant alguna cosa d’interès li haureu d’agrair a ell la iniciativa. Dels errors i les ximpleries el responsable en soc jo.

En aquest blog hi trobareu coses relacionades amb la geografia i la fotografia. Compartiré amb vosaltres temes relacionats amb el paisatge, notícies, impressions i, especialment, algunes de les reflexions que llegeixo dels estudiosos d’aquesta matèria. Serà inevitable que apareguin comentaris sobre camins, especialment els camins tradicionals, i sobre el plaer de caminar.  I, és clar, les imatges tindran un protagonisme especial, com no podria ser de cap altra manera en algú que es passa la major part del seu temps darrera una càmera o davant un ordinador.

No afegeixis el blog a la teva llista de favorits, espera una mica a veure si val la pena.