camins- Descobrir.cat

Entrades amb l'etiqueta ‘camins’

Fotos, camins i caminadors: el taller de fotografia i senderisme de Fotonature

dimecres, 28/03/2012

— ¿Quant s’han apuntat?—

Li vaig demanar al Tino Soriano que em tornés a repetir la xifra d’inscrits en el taller de Fotografía y Senderismo del Fotonature de La Palma i vaig començar a preocupar-me de veritat.

És cert que em sento còmode fotografiant camins, caminants i paisatges. Tot això forma part dels meus projectes i de les meves passions, però una cosa es sortir amb dos o tres amics a caminar amb la càmera i l’altra sistematitzar i explicitar allò que un fa per tal de poder transmetre-ho d’una manera ordenada i intel·ligible a un grup de persones —un grup que no era precisament petit.

No havia estat maia a a La Palma i el dimecres vam començar a buscar localitzacions acompanyats per Manuel, un excel·lent coneixedor de l’illa (moltes gràcies). No vam trobar la localització perfecta però sí una de prou bona. He de reconèixer que comptar amb les opinions de la Maria Rosa Vila i del Rafa Pérez em va facilitar les coses.

Finalment va arribar el divendres i a les 8 h del matí em vaig trobar amb un autobús (sí, sí, un autobús) ple fotògrafs desitjosos d’aprendre quelcom nou i que, entre “bon dia” i càmeres penjant, procuraven dissimular la incertesa de si perdrien o no temps. Van haver 46 inscrits i jo recomano sempre no passar de 15 (màxim 20) participants, ja sigui un taller o un itinerari guiat. Anem a morir d’èxit, vaig pensar, però cal intentar-ho…

Segueixo pensant que hagués estat millor treballar, com a mínim, amb dos grups però, el cert és que vaig acabar relativament satisfet amb els resultats. Les limitacions (les meves i les derivades del nombre de participants) es van veure feliçment compensades per un fet fonamental: la sintonia, la bona predisposició i les ganes de participar de tots. És a dir, per la capacitat que tenim les persones per empatitzar. Sensacional!

M’emporto un meravellós record de les persones amb les que vaig compartir el matí del passat divendres. M’emporto allò que sovint busco en un paisatge: humanitat.

No vaig estar gens pendent de fer fotos ni el dia era el millor, però aquí penjo algunes imatges dels exercicis que anàvem fent per tal que els participants recordin alguns dels moments viscuts. A més, si algú te ganes de recordar les imatges que vaig presentar durant la masterclass, pot trobar-les aquí.

Taller de fotografia y senderismo junto a la Cumbrecita, en la caldera de Taburiente, Parque Nacional. Fotonature 2012. Isla de la Palma

Taller de fotografia y senderismo junto a la Cumbrecita, en la caldera de Taburiente. Fotonature 2012. Isla de la Palma. © RLM

Fotos, caminos y caminantes:

el taller de fotografía y senderismo de Fotonature

— ¿Cuantos se han apuntado?—

Le pedí a Tino Soriano que me volviera a repetir la cifra de inscritos en el taller de Fotografía y Senderismo del Fotonature de La Palma y empecé a preocuparme de verdad.

Es cierto que me siento cómodo fotografiando caminos, caminantes y paisajes. Todo eso forma parte de mis proyectos y de mis pasiones, pero una cosa es salir con dos o tres amigos a caminar con la cámara y la otra sistematizar y explicitar lo que uno hace para poderlo transmitir de manera inteligible a un grupo de personas —y un grupo no precisamente pequeño—.

No había estado nunca en La Palma y miércoles empezamos a buscar localizaciones acompañados por Manuel, un excelente conocedor de la isla (muchas gracias). No encontramos la localización perfecta pero sí una suficientemente buena. Tengo que reconocer que contar con las opiniones de Maria Rosa Vila y de Rafa Pérez me facilitó las cosas.

Por fin llegó el viernes y a las 8 h de la mañana me encontré con un autobús (sí, sí, un autobús) lleno de fotógrafos deseosos de aprender algo nuevo que, entre “buenos días” y cámaras colgando, procuraban disimular la incertidumbre sobre si iban o no a perder la mañana. Fueron un total de 46 inscritos, cuando yo recomiendo no pasar de 15 (máximo 20) participantes, sea un taller o un itinerario guiado. Vamos a morir de éxito, pensé, pero vamos a intentarlo…

Sigo pensado que hubiera sido mejor trabajar, como mínimo, con dos grupos pero, lo cierto es que acabé relativamente satisfecho con los resultados. Las limitaciones (las mías y las derivadas del número de participantes) se vieron felizmente compensadas por un hecho fundamental: la sintonía, la buena predisposición y las ganas de participar de todos. Es decir, por la capacidad que tenemos las personas por empatizar. Sensacional.

Me llevo un recuerdo maravilloso de las personas con las que compartí la mañana del pasado viernes. Me llevo lo que para mí es lo mejor de un paisaje: la humanidad.

No estuve nada pendiente de hacer mis fotos, pero aquí cuelgo algunas imágenes para que los participantes en el taller recuerden algunos momentos. Además, si alguien está interesado en recordar las imágenes que presenté durante la masterclass puede encontrarlas aquí.

Etiquetes: caminar, camins, fotografia, Fotonature, muntanyes, paisatges, passejar, platges, Priorat, senderisme
Publicat a camins, fotografia, turisme a peu i senderisme | 4 comentaris »

Pel amants del caminar… i la lectura

dimecres, 29/02/2012

Elogio del caminar es el títol d’una petita delícia que molts amants del caminar devoraran amb avidesa. L’autor és David Le Breton, un antropòleg francès, professor de la Universitat d’Estrasburg i… un devot caminador. L’obra ha estat traduïda al castellà i publicada per l’editorial Siruela dins la col·lecció “La Biblioteca Azul serie mínima”. Cal agrair a aquesta editorial la tasca de recerca i divulgació d’assajos d’interès (és llavors quan les editorials es converteixen en quelcom més que una empresa).

Probablement, el llibre no us descobrirà res que no sapigueu però, en canvi, la construcció de les reflexions i la seva profunditat molt probablement us captivarà des del començament. Personalment, idees que fa temps que defenso i que procuro divulgar, les he trobat expressades amb talent i elegància i amb el suport d’un ric conjunt de cites d’autors diversos, des de Rousseau a Stevenson, de Chatwin a Leigh Fermor, de Matthiessen a Thoreau.

Permeteu-me uns de fragments:

“…caminar és una evasió de la modernitat, una forma de burlar-se d’ella, de deixar-la plantada, una drecera en el ritme desenfrenat de la nostra vida i una manera de distanciar-se, de aguditzar els sentits.”

“Caminar és obrir-se al mon. Restitueix en l’home el feliç sentiment de la seva existència. El submergeix en una forma activa de meditació que requereix una sensorialitat plena. (…) El caminar és, sovint, una marrada per retrobar-se amb un mateix”.

“El caminar, fins i tot si només es tracta d’una modesta passejada, deixa en suspens temporalment les preocupacions que aclaparen l’existència apressada i inquieta de les nostres societats contemporànies. Ens retorna a la sensació del jo, a l’emoció de les coses, tot restablint una escala de valors que les rutines col·lectives tendeixen a retallar. Despullat davant el món, al contrari que els automobilistes o que els usuaris dels transport públic, el caminant se sent responsable dels seus actes, està a l’alçada de l’ésser humà i difícilment pot oblidar la seva humanitat més elemental.”

El llibre dels camins coberta.jpg Donat que parlem de llibres, permeteu-me compartir la ressenya que va aparèixer al número 53 d’Investigaciones Geográficas. Es tracta d’una revista acadèmica que publica l’Institut Interuniversitari de Geografia de la Universitat d’Alacant, i la ressenya ve signada pel geògraf Pablo Giménez Font (moltes gràcies!) i està dedicada al nostre El llibre dels camins. Manual per esvair dubtes, desfer mites i reivindicar drets.

El llibre va sortir a finals del 2010, publicat per una altra editorial valenta, Arola Editors, i del qual ja vaig parlar en una entrada anterior. No és habitual una ressenya tan treballada, no senyor.

Etiquetes: caminar, camins, filosofia, llibres, senderisme
Publicat a camins, llibres, turisme a peu i senderisme | 2 comentaris »

Camins i llengua a Castelló

dijous, 9/02/2012

Imagen 1.png

Torno al sud, torno a baixar al País Valencià, a Castelló, convidat a donar una conferència. Potser és perquè em considero del sud o perquè m’encanta sentir parlar valencià, o ves a saber, però el cas és que m’encanta. Em reconforta comprovar que la llengua i la cultura de la que som hereus no s’acaba al Principat, que som més, amb dificultats, sí, però molts més. Aquest cop l’excusa és doblement fantàstica: em demanen que parli de camins i que ho faci en el marc dels actes que el Centre Excursionista de Castelló ha organitzat per celebrar el 43è aniversari de la renovació de la flama de la llengua catalana. El títol que m’han proposat és “La seducció dels camins: història i natura“. Fantàstic! .Si algú pot, i li ve de gust, ens veiem a demà dijous, a les 19 h 30 min a la Llotja del Cànem, la seu de la Universitat Jaume I a Castelló.

Camí del Portell de l'Infern (camí vell de la Sénia) a la sortida de Fredes, camí ramader, els Ports, La Tinença de Benifassar, Castelló 2002.10

Camí del Portell de l'Infern (camí vell de la Sénia) a la sortida de Fredes, camí ramader. Els Ports, Castelló. © RLM

Camí del Portell de l'Infern (camí vell de la Sénia), els Ports, Fredes, La Tinença de Benifassar, Castelló 2002.10

Camí del Portell de l'Infern (camí vell de la Sénia), camí ramader. Els Ports, Castelló. © RLM

Etiquetes: camins, camins ramaders, Castelló, Els Ports, Fredes
Publicat a camins, jornades | Deixa-hi un comentari »

La Palma: fotografia, naturalesa i camins

dimarts, 7/02/2012

El Paradís que ens han promès dubto molt que existeixi però, mentre no arribi el moment de comprovar-ho, tenim l’oportunitat de visitar les illes Canàries. Estic segur que, si poguéssim barrejar parts d’unes illes i d’altres, aconseguiríem quelcom molt similar a la Terra Promesa. Pels amants de la naturalesa i del paisatge, pels entusiastes de la fotografia, aquest arxipèlag és una bogeria, però també pels amants de l’excursionisme, pels enamorats dels camins.

Totes les illes comptes amb escenaris i amb camins fantàstics, però hi ha una que ha fet una aposta especialment decidida pel turisme de naturalesa i el turisme a peu: La Palma.

Si us cal una excusa per fer una escapadeta, aquest març es celebra una nova edició del prestigiós festival de fotografia FOTONATURA. La Maria Rosa Vila, l’editora gràfica del Descobrir ha escrit al seu facebook:

” Ya está a punto uno de los grandes acontecimientos fotográficos del año, el Fotonature 2012. 6 ponentes de lujo, 6 temáticas diferentes y 1 taller práctico, impartidos por los mejores profesionales: Hugo Rodríguez, Manel Soria (Agrimensor Frikosal), Rafael López-Monné, Rafa Pérez, Javier Selva, Tino Soriano y el editor gráfico de National Geographic Todd James. Y todo a un precio muy asequible. Un lujazo de curso, vamos. Yo no me lo perdería”.

Imagen 1.png

Condueix el festival el Tino Soriano, l’excel·lent fotògraf resident a Banyoles (quan no està donant la volta al mon), un dels fotògrafs de la revista americana National Geographic (aprofita aquesta relació per portar a Todd James i a Jane Menyawi, editors gràfics de la prestigiosa revista). En Tino Soriano imprimeix al festival un tarannà que, al meu entendre, el fa molt interessant. Lluny de quedar-se reduït únicament al mon de la fotografia de naturalesa, el festival s’obre al món del paisatge, els viatges i les persones. I si algú sap captar la humanitat amb una càmera, aquest és el Tino Soriano.

Aquesta edició compta amb la participació de amb experts en la fotografia de paisatges hiper realistes de 360º (Hugo Rodríguez), de la fotografia nocturna d’estels (Manel Soria Agrimensor Frikosal), de la fotografia de viatges més antropològica (Rafa Pérez), de la fotografia d’aventures i grans expedicions (Javier Selva), de l’assaig fotogràfic (Tino Soriano) i de la fotografia els camins i el senderisme (Rafael López-Monné).

A més, hi han dues classes gratuïtes a càrrec de Jane Menyawi, editora de fotografia de la divisió de llibres de National Geographic, i de Todd James, editor de la revista.

En el meu cas, a més de la sessió més teòrica dedicada a parlar de paisatge, camins i fotografia, m’han demanat la realització d’un taller que em fa molta il·lusió: una passejada fotogràfica per alguns dels antics camins de l’illa.

No he estat mai a la Palma i en tinc moltes ganes. Mentre arriben les imatges del març, us deixo amb algunes imatges de la illa del Hierro, una altra de les peces del puzle paradisíac somiat per tots.

Camino de las Playas a Isora, Valverde, El Hierro, Canarias

Camino de las Playas a Isora, Valverde, El Hierro. © RLM

Camino de Jinama, camino histórico, siglo XVII, el Golfo, Frontera, Isla del Hierro, Canarias

Camino de Jinama, camino histórico, siglo XVII, el Golfo, Frontera, Isla del Hierro. © RLM

Camino de Jinama entre muros en la meseta de Nizdafe, San Andrés, El Hierro, Canarias

Camino de Jinama entre muros en la meseta de Nizdafe, San Andrés, El Hierro. © RLM

Camino de Jinama, camino histórico, siglo XVII, el Golfo, Frontera, El Hierro. © RLM

Camino de Sabinosa a la Dehesa, Frontera, El Hierro, Canarias

Camino de Sabinosa a la Dehesa, Frontera, El Hierro. © RLM

La Dehesa, Frontera, El Hierro, Canarias

La Dehesa, Frontera, El Hierro. © RLM

Etiquetes: caminos, camins, Canàries, cursos, El Hierro, fotografia, La Palma, senderisme, senderismo
Publicat a camins, fotografia, paisatges | 2 comentaris »

Camins de Tarragona, el tomb de l’Anella Verda

dimarts, 20/12/2011

L'Adrià davant el castell de Ferran. Vam pujar les bicis al tren fins Altafulla i vam tornar pedalant a Tarragona seguint el Tomb de l'Anella Verda. © RLM

Al llarg del projecte Camins de Tarragona vam mantenir sempre la idea inicial d’unir a peu els dos rius que desemboquen a Tarragona. El resultat ha esta una gran excursió que mostra el gran patrimoni que atresora el municipi. Es passa sota aqüeductes romans, masos medievals, cúpules modernistes, torres de defensa contra els temuts pirates barbarescs, pedreres amb agulles, hortes generoses, desembocadures plenes de vida, pobles que semblen castells, cales on els pins encara baixen a banyar-se i restes de casetes de carrabiners on seien parelles que miraven junts l’horitzó, sense estar enamorats.

Mas de la Creu, Tarragona. © RLM

Mas de Sorder, Tarragona. © RLM

El recorregut complert són 34 km. L’anada fins al Gaià per l’interior es pot fer tant a peu com en bicicleta. La tornada per la costa però, està reservada als caminadors. Una bona idea pot ser fer el recorregut per trams i utilitzar el transport públic (autobús urbà o tren) per arribar o tornar des de Ferran o des d’Altafulla.

Les intenses transformacions que ha patit aquest territori són ben evidents. També, la poca cura i deixadesa en l’acabament de la majoria d’obres de grans infraestructures (autopistes, autovies conduccions soterrades…). Malgrat tot, l’interior del terme de Tarragona guarda racons fantàstics, sorprenents, i una costa amb trams que són veritables tresors.

Podeu descarregar-vos una síntesi de l’itinerari i el track de tot el recorregut

El bosc de la Marquesa, punta de la Creueta, espai natural protegit, extrem nord de la platja Llarga, al fons, la torre de la Mora,
Tarragona, Tarragonès, Tarragona

El bosc de la Marquesa, al fons, la torre de la Mora, Tarragona. © RLM

Camí de ronda de Tamarit a la platja de la Mora, muntanya de Sant Joan.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Camí de ronda de Tamarit a la platja de la Mora, muntanya de Sant Joan, Tarragona. © RLM

Antic poble i castell de Tamarit, s. XII.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Antic poble fortificat de Tamarit, Tarragona. © RLM

Els Morrots de la Sabinosa, Tarragona. © RLM

Etiquetes: BTT, caminar, camins, costa, mar, platges, senderisme, Tamarit, Tarragona
Publicat a camins, turisme a peu i senderisme | 3 comentaris »

Camins de Tarragona, el projecte

dijous, 15/12/2011

La punta de la Creueta, espai natural protegit, extrem nord de la platja Llarga, Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La punta de la Creueta, camí de ronda a extrem nord de la platja Llarga, Xarxa de Camins de Tarragona. © RLM

La qualitat de vida de les ciutats més avançades del món ja no es mesura només pels quilòmetres asfaltats, sinó pels camins que disposen els seus ciutadans per passejar, anar en bicicleta i gaudir d’entorns ben gestionats. Camins humils, sense pavimentar, però que, quan plou, fan olor de terra.

Tarragona arrossega tot un seguit d’endarreriments fruit d’una visió de ciutat que volia semblar-se més a la Miami dels EEUU que no pas a les ciutats europees del segle XXI. Un dels endarreriments més notables és el que fa a la mobilitat alternativa, lenta, o”dolça” com alguns l’han anomenat.

Camí de Monnars al Mas de Sorder, Xarxa de Camins de Tarragona. © RLM

A finals de l’any passat vam rebre la confiança de l’ajuntament de Tarragona per tirar endavant el projecte de senyalització dels camins de l’Anella Verda (aquest nom fa referència als espais no urbanitzables del municipi), un dels projectes impulsats pel grup d’ERC que va governar durant quatre anys juntament amb el PSC. Val a dir que la relació amb els responsables polítics i, especialment amb els tècnics, ha estat francament excel·lent.

El projecte inicial, bàsicament contemplava la senyalització d’un itinerari que unís els dos rius i donés el tomb al municipi. Els vam proposar replantejar-lo, fer-lo més ambiciós (amb els mateixos recursos) i anar més enllà, amb l’objectiu que fos el primer pas per la consolidació d’una veritable xarxa de mobilitat alternativa. El vam rebatejar amb el nom de Camins de Tarragona.

Camí de Boscos a Monnars, Xarxa de Camins de Tarragona. © RLM

En primer lloc es va ser encarregar un inventari complert de camins a un especialista (el Xavier Campillo i Besses). El resultat va sorprendre a més d’un al trobar-nos amb 90 vials de titularitat pública, més de 140 km, amb més del 80 % encara amb ferm de terra. El següent pas va ser recorre’ls per seleccionar un primer conjunt dels més interessants per satisfer les necessitats de la població de passejar, practicar esports, mantenir contacte amb la naturalesa i conèixer i gaudir del patrimoni del municipi.

Vam optar des de bon començament pel concepte de senyalització de xarxa de camins, segons els qual no se senyalitzen itineraris —és a dir, propostes d’excursions concretes—, sinó un veritable conjunt viari —com si es tractés d’una xarxa de carreteres— que permeti que usuaris de molts tipus i amb interessos diversos en puguin fer ús, recórrer múltiples itineraris i gaudir-ne . Un tret característic d’aquest concepte és el reforçament del valor del propi camí. A les banderoles dels encreuaments sempre es pot llegir, en primer lloc, el nom tradicional del camí.

Exemple de banderola de la senyalització de la Xarxa de Camins de Tarragona

La senyal de continuïtat és la mateixa marca rectangular groga amb que estan sent pintades les xarxes de camins del Priorat, del Berguedà, de la Garrotxa, del Ripollès, de l’Alt Empordà, del Pallars Sobirà, del Pallars Jussà o de la Val d’Aran, per exemple. Alhora, s’han respectat les senyals dels itineraris de la FEEC (GR i PR) i no s’ha duplicat la senyalització.

El resultat més visible ha estat la senyalització de 76 km de camins que formen aquesta primera xarxa de Camins de Tarragona. N’hi han d’altres però, menys vistosos però tant o més importants, com per exemple, la il·lusió i la implicació de tècnics municipals —que segurament resultarà fonamental per la continuïtat del projecte— o la sintonia, suggeriments i recolzament obtingut de diversos col·lectius ciutadans que han anat seguint el projecte. Tenim l’esperança que el projecte ajudi a despertar la consciència dels usuaris dels camins com a tals i que participin de l’ambició d’aconseguir una ciutat més amable, més viscuda, més sentida. Esperem una participació activa a través del web per tal que acabin transformant-se en un veritable grup de pressió que empenyi els polítics a comprometre’s i actuar.

Si us ve de gust, podeu visitar la primera versió del WEB dedicat al projecte. Podeu descarregar-vos el fulletó de presentació del projecte, el mapa de la xarxa Camins de Tarragona, el track de tota la xarxa (preparat per veure’l amb Google Earth).

Fita arquebisbal de 1740 al camí de la Budallera a Prop, Xarxa de Camins de Tarragona. © RLM

Platja i torre de la Mora des del camí de ronda de Tamarit.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Platja i torre de la Mora des del camí de ronda de Tamarit, Xarxa de Camins de Tarragona. © RLM

Etiquetes: Alt Empordà, Berguedà, caminar, camins, Garrotxa, Pallars Sobirà, Pirineu, Priorat, Ripollès, senderisme, senyalització, Tarragona
Publicat a camins, turisme a peu i senderisme | Deixa-hi un comentari »

“Quo vadis” excursionisme?

dissabte, 3/12/2011

Camí de Fredes a la Sènia pel coll de l'Infern. Camí ramader. Vista des del poble Fredes, Castelló

Quin goig això de retrobar-se amb vells amics. La taula rodona del passat dijous a València, va ser deliciosa. Encantadora pel tema, per la gent, per les participacions, pels organitzadors, per l’atmòsfera que es va crear. No se si perquè València és “primera línia de foc” o per altres raons però sempre que hi vaig, la sensació és d’intensitat, de vida, de fortalesa malgrat els infortunis.

Es va parlar d’excursionisme, d’excursionisme reposat, assossegat i també poètic i sensual i, és clar, també dels canvis viscuts per aquest moviment social. En mig de la rellevància dels fenòmens esportius i competitius vinculats a la muntanya, ¿queda lloc per a la calma?, ¿queda lloc per a les causes socials en sí del moviment excursionista? ¿Quin paper pot tenir l’excursionisme en aquest començament de segle?

No vam arreglar el món i crec que tampoc l’excursionisme, però vam compartir visions, idees, anhels i molta humanitat. Crec que vam sortir, malgrat tot, més optimistes, més animats, més confortats de trobar nous companys de viatge. Les realitats és transformen també així.

Si algú té ganes de donar un cop d’ull, penjo les notes de la meva intervenció i més endavant, quan me’l passi, penjaré també el resum de l’acte que està preparant el Jorge Cruz.

Etiquetes: caminar, camins, excursionisme, taules rodones
Publicat a jornades, turisme a peu i senderisme | Deixa-hi un comentari »

Amb les cames i amb el cor

dimecres, 30/11/2011

Salt de Robert, barranc del Salt, els Ports,
Fredes,
La Tinença de Benifassar, Castelló
2002.10

Amb les cames i amb el cor és el títol d’una obra de l’insigne geògraf i excursionista reusenc Josep Iglésies, editada el 1982 per Publicacions de l’Abadia de Montserrat a la veterana col·lecció Llibre de motxilla, sí, sí, aquells petits de coberta groga. He de reconèixer que l’obra i el pensament de Josep Iglésies ha estat un dels meus grans referents (les seves guies, per exemple, van despertar-me les ganes d’iniciar una col·lecció que continués aquell esperit i el resultat són les que publica Arola Editors a “De ferradura”). De l’anomenada obra recordo una frase en referència a la història de l’excursionisme que deia “Més que els literats, més que els polítics, són els excursionistes els qui van descobrir, van fer conèixer i van fer valer el nostre territori”. Uf, quina responsabilitat.

Amb les cames i amb el cor ha estat la idea que m’ha vingut al cap quan buscava un títol per convidar-vos —si el dijous al vespre esteu a València— a una taula rodona que he de compartir amb el Jorge Cruz, un bon amic, també geògraf i gran coneixedor de la cultura excursionista, i amb el Paco Tortosa una persona extraordinària en el camp de l’excursionisme amb bicicleta. L’acte porta el suggeridor títol de Passejant les nostres terres de manera assossegada poètica i sensual i l’ha organitzat la Societat Coral El Micalet una entitat molt activa en matèria cultural. Personalment, admiro molt tots els activistes del País Valencià que treballen per la nostra cultura. No puc deixar de pensar que massa sovint és terra de trinxeres.

Barranc de la Tenalla des del camí del Portell de l'Infern (camí vell de la Sènia), els Ports, Fredes,
La Tinença de Benifassar, Castelló
2002.10

Etiquetes: caminar, camins, excursionisme, guies, Josep Iglésies, paisatges, passejar, València
Publicat a camins, jornades | Deixa-hi un comentari »

Boscos amagats

dilluns, 21/11/2011

Capcelera de la vall de Toran, camí de Liat per les gorges d'Ermèr, GR 211Canejan, Val d'Aran, Lleida

Quins són els boscos més valuosos de Catalunya? El passat dia 15 de novembre és va presentar a l’Institut d’Estudis Catalans la Xarxa de Boscos Singulars de Catalunya. L’estudi ha estat coordinat pel prestigiós CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), per encàrrec de la Generalitat de Catalunya. Han estat inventariats un total de 292 boscos singulars a partir de criteris com la poca intervenció humana, l’existència d’espècies rares protegides o amenaçades, l’interès sociocultural i educatiu que puguin tenir, o bé la gestió modèlica que s’hi du a terme. La informació d’aquest estudi, sens dubte, serà molt útil i molt valuosa tant per la comunitat científica, com pels gestors d’espai forestals i d’espais naturals protegits.

Boscos de la vessant nord del Matagalls vists des de la Creu.
Viladrau, Osona, Barcelona
1994

Al web del projecte s’hi pot trobar informació de l’estudi, la metodologia, la manera de participar-hi però, en canvi, enlloc és pot trobar quins són aquests boscos, és a dir, el llistat dels espais inventariats. El Josep Gordi, un geògraf enamorat dels boscos, es fa ressó al seu blog de la presentació de l’inventari i comenta que, en general, hi han importants reticències per part dels impulsors d’aquests tipus d’estudis per facilitar les dades a la societat. Aquesta prevenció sol justificar-se adduint els possibles impactes negatius que es podrien ocasionar sobre els ecosistemes forestals.

Puc entendre aquestes reticències. Jo mateix les he tingut i les continuo tenint a l’hora d’impulsar la recuperació d’un antic camí (se perfectament que es converteix en un reclam per molts motoristes, malgrat la il·legalitat de circular-hi), i fins i tot existeix algun indret tant fràgil i indefens que he considerat més prudent no divulgar-lo. Ara bé, personalment he arribat a la conclusió que només difonent el valor de les coses serem capaços de preservar-les. La incultura, la barbàrie o la banalitat, només es combaten amb cultura, civilització i passió.

Rouredes als voltants de Solanell, des del camí de Sendes a Solanell,
Montferrer i Castellbó, Alt Urgell, Lleida

Entenc el dilema entre difondre i protegir. Entenc que cal valorar cada cas, entenc la prudència, les excepcions i no m’estic referint a aquest estudi en concret perquè encara el desconec. De tota manera, tot el que soni a reservar dades, a amagar coneixement, em resulta, com a mínim, qüestionable (a banda de poc realista). Em fa pensar en aquella famosa frase de “tot pel poble però sense el poble”, la qual em sembla, a hores d’ara, una estratègia per mantenir privilegis per part dels consideren que la societat és immadura i que han de ser ells els qui la condueixin pel bon camí. És un fet que tots els estaments de professionals que tenen a veure amb l’estudi i gestió del patrimoni pateixen i patim el perill, la temptació d’establir vedats només per entesos, només per iniciats.

El bosc de la Grevolosa (el nom ve del català boix grèvol, "grèvol" en castellà (Ilex aquifolium) es troba en una vall de la serra dels Llancers, del Prepirineu català, entre les serres de Curull, San Miguel i Cabrera i al sud del cim de Puigsacalm (1515 m), en el massís de Collsacabra. El bosc, d'unes poques hectàrees i a una altitud mitjana d'1.000 metres, posseeix un gran nombre de fajos centenaris d'una grandària que aconsegueix els quaranta metres d'altura gràcies al microclima i a l'aïllament de la tancada vall. Es tracta d'un lloc recòndit, al que només es pot accedir a peu des del nord per la collada de Bracons, venint de Sant Andreu de la Vola o de Joanetes, o pel sud, des de la ermita de Sant Nazario (documentada des de 1382, d'estil barroc), a la qual s'accedeix per una sendera des de Sant Andreu de la Vola.
Sant Pere de Torelló, Osona, BarcelonaEl bosc pertany actualment al PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya) serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt i Savassona.

Estic convençut que la voluntat d’aquest estudi i la dels seus impulsors va per una altra banda i aviat podrà servir per augmentar la sensibilitat social vers el nostre patrimoni forestal. Respecte al dilema de la protecció dels boscos més valuosos, estic molt d’acord amb el que apunta en Josep Gordi quan afirma que la qüestió clau és cóm es regula la circulació motoritzada pels espais naturals. “Si per arribar a un bosc calgués caminar entre una i dues hores, i només s’hi pogués arribar a peu, no hi hauria mai cap problema de massificació ni impactes sobre l’ecosistema”. A peu, les muntanyes i els nostres boscos es fan més grans, immensos!

Capçalera de la vall del riu Nere.
Vielha i Mig Aran, Val d'Aran, Lleida

Bromes de matinada al riu Ebre des del pas de barca de Miravet,
Miravet, Ribera d'Ebre, Tarragona

Boscos de tardor a la vall (arriu) de ToranCanejant, Val d'Aran, Lleida

Boscos de Nevà a la vora del riu Rigard,
Toses, Ripollès, Girona

La Bassa d'Oles,
Vielha i Mig Aran, Val d'Aran, Lleida

Bosc de tardor a l'Artiga de Lin,Vielha, Val d'Aran, Lleida

El bosc de la Marquesa, punta de la Creueta, espai natural protegit, extrem nord de la platja Llarga,
Tarragona, Tarragonès, Tarragona

El serret dels Avencs, serra de Prades, Muntanyes de Prades,
Montblanc, Conca de Barberà, Tarragona
2000

Salt d'aigua a la vall de ToranCanejan, Val d'Aran, Lleida

Etiquetes: boscos, camins, món rural
Publicat a camins, món rural, paisatges | 11 comentaris »

Pedals de cultura

divendres, 21/10/2011

Si tot va bé, el dissabte seré a Ciutadella, a Menorca, rodejat de gent que no conec però amb la que estic segur comparteixo sensibilitats i desitjos. M’han convidat ha fer una intervenció parlant del valor dels camins tradicionals i com recuperar-los, com a coautor d’El Llibre dels Camins (al Xavier Campillo el tenim vivint a Gales). Les jornades porten un títol preciós i molt encertat “Camins de Menorca, recuperar el passat per gaudir el futur”. És difícil dir més en en un sola frase.

Les jornades no les organitzen pas l’Administració, sinó un club ciclista, el de Ciutadella. M’encanta. I no sols pel que té de demostració de l’empenta de la societat civil (més indispensable ara que mai) sinó perquè, a més a més, ajuda a trencar els tòpics dels ciclistes de BTT com a ansiosos adrenalínics només preocupats per llançar-se muntanya avall. La realitat sempre és més complexa i és fantàstic que des d’aquesta petita illa ens arribin noves lliçons de cultura. No és estrany que hagi estat aquí on diputats s’hagin posat al davant de marxes per enfrontar-se a terratinents per reclamar la titularitat pública del seu magnífic camí de ronda, el camí de Cavalls. Ara, aquest camí té una llei pròpia que el protegeix. De vegades em sembla reconèixer en aquesta gent algunes de les virtuts que admiro dels britànics. No serà que no van marxar del tot.

Etiquetes: camins, jornades, Menorca
Publicat a camins, jornades | Deixa-hi un comentari »

dl.	dt.	dc.	dj.	dv.	ds.	dg.
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30

Descobrir.cat

El teu país com mai no l'has vist

Vistes

Per compartir mirades, per provar de veure-hi …

Entrades amb l'etiqueta ‘camins’

Fotos, camins i caminadors: el taller de fotografia i senderisme de Fotonature

Fotos, caminos y caminantes:

el taller de fotografía y senderismo de Fotonature

Pel amants del caminar… i la lectura

Camins i llengua a Castelló

La Palma: fotografia, naturalesa i camins

Camins de Tarragona, el tomb de l’Anella Verda

Camins de Tarragona, el projecte

“Quo vadis” excursionisme?

Amb les cames i amb el cor

Boscos amagats

Pedals de cultura

L’autor

Cerca al blog

Blogroll

Categories

Etiquetes

Arxiu

Últimes entrades

Últims comentaris

Pàgines