Entrades amb l'etiqueta ‘Carnaval’

El carnaval, la crisi i la mare que els va parir

dimecres, 15/02/2012
Carnaval de Sitges. Rua de l'Extermini.Sitges, Garraf, Barcelona

Rua de l'Extermini, Carnaval de Sitges, 2011. © RLM

Ja tenim aquí el Carnaval! Amb la que ens està caient, podria pensar-se que no és temps de ximpleries, de frivolitats. De fet, a molts els agradaria que la gent es quedés a casa, treballant, estalviant per poder salvar bancs… D’altres pensen que el millor es esperar que algú ens vingui a salvar. Abans era “la gran fàbrica”, ara són Las Vegas, l’Ikea, una etapa del Tour de França o unes olimpíades del Mediterrani que ens han de portar dotzenes de grans inversors desitjosos d’ajudar-nos.

No soc pas cap expert, però intueixo que hem de guanyar-nos el futur a partir del que som, del que tenim (que no és poc), pencant de valent, amb coherència, intel·ligència, ambició i ganes de viure. Ningú no ens vindrà a treure les castanyes del foc. Hem de començar a pensar d’una altra manera.

Entre les sentències que arriben d’un pensament cada vegada més únic, m’emprenya especialment sentir a dir que els nostres fills viuran pitjor que nosaltres. És mentida! Estic convençut que seran més feliços, amb menys diners segurament, però més feliços. Si us plau, quantes cantants famoses més s’han d’ofegar en una banyera per recordar que l’èxit i els diners no porten la felicitat. Si ens aturéssim a pensar els moments de veritable felicitat que hem viscut, ens adonaríem que la felicitat continua, més que mai, a les nostres mans.

Hem de reaccionar i lluitar contra la grisor i el pessimisme que alguns fomenten. Si ens contagien, haurem perdut. Sempre dic que no es pot combatre els problemes des de l’abatiment, des de la frustració.

Carnaval de Sitges. Rua de l'Extermini.Sitges, Garraf, Barcelona

Rua de l'Extermini, Carnaval de Sitges, 2011. © RLM

 

Sempre m’ha interessat el Carnaval i he defensat la seva dimensió transcendent (per a mi, més que la Setmana Santa). Ara, a més a més, em sembla que pot ser viscut com una fantàstica ganyota a la crisi. En les disfresses, en les plomes, en els somriures jo hi llegeixo “No aconseguireu que ens oblidem de viure!”

L’any passat ja vaig parlar d’Haro (La Rioja) i  el seu Carnaval del Vino Enguany s’han tornar a atrevir i sembla que serà un èxit de participació i projecció de la ciutat i del seu sector vinícola. Jo hi tornaré a ser contractat per fer-ne el reportatge fotogràfic. Un plaer. Us deixo un enllaç on podreu veure un porfoli de l’edició passada:

El Carnaval del Vino de Haro 2011

LO_RLM4137BX.jpg

Carnaval del Vino de Haro, 2011. © RLM

Pels que els agradi emocions més fortes, mes disbauxades, us deixo un altre enllaç on poder veure imatges de la passada rua de l’Extermini del Carnaval de Sitges:

Carnaval de Sitges 2011

Bon Carnaval i recordeu, no us oblideu de viure!

B17_RLM5834BX.jpg

Rua de l'Extermini, Carnaval de Sitges, 2011. © RLM

Fotografia i festes

dimecres, 18/01/2012

AnunciCursFestaDCbaixa.jpg

La revista Descobrir i l’Escola superior de fotografia GrisArt s’han unit per dissenyar tallers pensats pels lectors i amics que vulguin millorar i les seves habilitats com a fotògrafs. Pel proper mes de febrer està previst realitzar-ne un dedicat a la fotografia de festes i han confiat en mi per dur-lo a terme. No cal dir que és obligatori passar-s’ho bé per poder aprendre.

Podeu trobar més informació a l’apartat Cursos del web del Descobrir. A l’apartat de Galeria Fotogràfica, trobareu  una petita serie d’imatges de festes. Si voleu començar a ambientar-vos amb el Carnaval, podeu donar un cop d’ull a la galeria dedicada al Carnaval de Tarragona i la dedicada al Carnaval de Sitges.

D’altra banda, si voleu estar al dia sobre festes hi ha un web imprescindible: www.festes.org, una veritable meravella que destaca pel seu rigor i sensibilitat en relació al valor patrimonial del fet festiu. El seu responsable, Manel Carrera, té un web personal, El Tirabou, on descobrireu a més d’interessants apunts d’etnografia, el vast coneixement que aquest expert té sobre les festes tradicionals del Nepal. Fantàstic!

A continuació, us deixo amb una altra selecció variada per anar fent boca. Prepareu la càmera!

… i arriba l’Extermini (de les plomes)

dimarts, 8/03/2011
Rua de l'Extermini, Carnaval de Sitges, Sitges, Garraf, Barcelona

Rua de l'Extermini, Carnaval de Sitges, 2008. © RLM

Dissabte  i diumenge passat van ser dies de rues de Carnaval, el moment més esperat, més participat de moltes de les festes de Carnestoltes que es celebren arreu. D’entre les que conec, m’encanta la de la meva ciutat i especialment la de Sitges, que demà dimarts veurà la segona sessió d’enguany amb la rua de l’Extermini.

El carnaval de Sitges té solera i no és només la rua, són els balls a les entitats, les xatonades, l’arribada de sa Majestat, el predicot, les visites del seguici als mercats, les botigues, les escoles, les llars d’avis i l’enterrament. Les fonts documentals constaten la seva celebració des de fa més d’un segle. De fet, segons els sitgetans, són ells qui van inventar el carnaval i en un acte que honora la seva generositat “no han demanat mai el copyright”.

“Una festa és festa qual la gent la celebra, qual la gent se la fa seva. Una festa és mes festa com menys es pot controlar des del poder. A Sitges el Carnaval és de la gent “ escriu l’antropòleg Josep Fornés. De fet, com ha passat en altres llocs, el principal problema de la festa és precisament el seu èxit. No és fàcil gestionar-ho. A les passades edicions, l’abassegadora presència dels anti-abalots dels Mossos produïa un contrast difícil de digerir. Tanmateix, encara hi han racons, carrerons, on es pot tastar la rua sitgetana més disbauxada, sense guions, caòtica, desastrosa com a desfilada, però terriblement humana, càlida, propera, provocadora i catàrtica.

“El Carnaval de Sitges és un dels més participatius i exportats dels Països Catalans, tot i que sovint la seva universalitat ha estat un pretext per negar-li una puresa il∙lusòria”. Aquest és un fragment de la contraportada del llibre El carnaval de Sitges, publicat per Arola Editors a la col·lecció Post Festum, amb textos de Jordi Cubillos i fotografies d’un servidor. “Tant per als experimentats i coneixedors, com per als inexperts però curiosos, aquest llibre és una eina imprescindible per reconèixer les virtuts de la seva sana disbauxa, o per descobrir com és i quina personalitat té aquesta festa, sens dubte un dels carnavals més prestigiosos, singulars i reverencialment irreverents”.

I pels seguidors carnavaleros he preparat una selecció d’imatges dels darrers anys que podeu trobar a la pàgina Carnaval de Sitges (trieu una música adequada).

Carnaval de Sitges.  Rua de l'Extermini. Sitges, Garraf, Barcelona

Rua de l'Extermini, Carnaval de Sitges, 2009. © RLM

El Carnaval ha mort, visca el Carnaval!

dijous, 3/03/2011
Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII —amb les seves carrosses presidides pels Ninots—, els Sèquits i els concubinats respectius, acompanyats dels penons i estendards. Carnaval. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII. Carnaval 2011, Tarragona. © RLM

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII —amb les seves carrosses presidides pels Ninots—, els Sèquits i els concubinats respectius, acompanyats dels penons i estendards. Carnaval. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII. Carnaval 2011, Tarragona. © RLM

El Carnaval ha mort. Tal com va dir Caro Baroja, sense Quaresma no hi ha Carnaval. La modernitat, el benestar i uns saludables aires de laïcitat fa temps que van liquidar la vella Quaresma i amb ella bona part del sentit del Carnaval tradicional. Tanmateix, resulta evident que s’han generat noves formes i nous significats. Hi ha qui, d’entrada, desqualifica desfilades, comparses, disfresses, etc., adduint que es tracta de modes importades, tot defensant una suposada puresa tradicional. Déu salvi els purs!

Potser el Carnaval no és el que era, però els fets mostren clarament que milers i milers de persones es mobilitzen en aquestes dates per sortir al carrer d’una forma, diguem-ne, “poc habitual”. Quins són aquests nous significats? Quin és el sentit del Carnaval actual? No es fàcil respondre aquestes preguntes, però en tot cas, no hi dubte que el Carnaval provoca la trobada de gent, l’organització de colles, el treball conjunt, les reunions, els assajos, en definitiva, la vida social. I arriba el gran dia, la Rua de Carnaval. Als humans ens agrada mirar i mostrar-nos, ens agrada desfilar, lluir, sorprendre, embadalir… i especialment fer-ho trencant la rutina, subvertint una quotidianitat que pot ser terriblement alienant.

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII —amb les seves carrosses presidides pels Ninots—, els Sèquits i els concubinats respectius, acompanyats dels penons i estendards. Carnaval. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII. Carnaval 2011, Tarragona. © RLM

Les tradicionals desfilades urbanes “a la italiana” han retornat a Europa després d’haver passat per la influència dels carnavals caribenys. Vestits sumptuosos i cossos provocatius es barregen amb música en diferents proporcions, sense oblidar les carroces, que poden arribar a ser veritables obres d’art o engendres mòbils divertidíssims, hereus d’una tradició satírica molt arrelada a Catalunya.

Cos, lluïment i espectacle són elements essencials de les rues actuals. Per unes hores, persones anònimes es converteixen en veritables protagonistes, en estrelles de fantasia, tot vestint disfresses singulars, imaginatives, sofisticades o provocatives, que mai es podrien imaginar portar posades en cap altre moment que no fos el Carnaval. Dones ben normals, amb un barret lluent, i corses que ho pugen tot, amb la penombra per aliada, es transformen en veritables estrelles de Hollywood, descarades, provocatives, elegants, sublims. I els fotògrafs disparem els flashos seguint la fantàstica comèdia organitzada sense necessitat d’anar a fer el ridícul en un programa de Televisió. I tot això es fa desfilant, és a dir ocupant el carrer, per fer-se amos de l’asfalt mentre passegen i ballen davant de milers d’ulls que esperen l’espectacle, que esperen mirar, sorprendre’s i divertir-se. Ulls sovint plens de complicitat i també d’enveja, reconeguda o amagada sota crítiques banals.

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII —amb les seves carrosses presidides pels Ninots—, els Sèquits i els concubinats respectius, acompanyats dels penons i estendards. Carnaval. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII. Carnaval 2011, Tarragona. © RLM

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII —amb les seves carrosses presidides pels Ninots—, els Sèquits i els concubinats respectius, acompanyats dels penons i estendards. Carnaval. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII. Carnaval 2011, Tarragona. © RLM

Aquest pot ser un dels nous valors del Carnaval: democratitzar el lluïment. Per uns moments ser el rei o la reina de la ciutat i robar les mirades (com si es tractés d’una gran boda). En una societat marcada obsessivament per la imatge, pels models estètics, per la popularitat instantània que fomenten els grans mitjans de comunicació, el Carnaval és el mitjà de aconseguir somnis i moments que se suposen reservats a minories. No es tracta tant de trencar estrictes normes, com de transgredir la pròpia realitat quotidiana, normalment menys “espectacular”.

Això és precisament la festa. I, ara, en temps de crisi, encara és més necessària que mai perquè, algú s’imagina que remuntarem des del pessimisme, des de l’abatiment? S’en sortirem —no tinc cap dubte— amb intel·ligència, coratge, solidaritat, però sobretot amb ganes de viure, amb ganes de ser feliços ara, aquí i malgrat tot (alguns diuen que hi ha una altra vida, però jo només conec aquesta).

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII —amb les seves carrosses presidides pels Ninots—, els Sèquits i els concubinats respectius, acompanyats dels penons i estendards. Carnaval. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII. Carnaval 2011, Tarragona. © RLM

Aquesta és una nova versió d’un article que va aparèixer fa uns anys a Públics, una publicació de l’ajuntament de Tarragona. I parlant de la meva ciutat, val a dir que el Rei Carnestoltes i la seva elegant Concubina acaben d’arribar, avui dimecres, a Tarragona per començar el seu breu però intens regnat. Molts no els havien oblidat i d’altres, de fet, han viscut tot l’any esperant-los. Pels que vulguin reviure edicions passades he creat una pàgina expressament dedicada a l’edició de l’any 2006, l’any del 25è aniversari de la recuperació del Carnaval de Tarragona. es tracta d’un dels carnavals més destacats de l’àmbit català precisament per la seqüència ritual, per la fantasia i el treball de les disfresses que llueixen les comparses i especialment pel dol i mort del Carnestoltes. Llarga vida al Carnaval!

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII —amb les seves carrosses presidides pels Ninots—, els Sèquits i els concubinats respectius, acompanyats dels penons i estendards. Carnaval. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII. Carnaval 2011, Tarragona. © RLM

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII —amb les seves carrosses presidides pels Ninots—, els Sèquits i els concubinats respectius, acompanyats dels penons i estendards. Carnaval. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII. Carnaval 2011, Tarragona. © RLM

Màscares, balls, vi i Carnaval

dimarts, 1/03/2011
Gran baile de máscaras a la italiana y presentación de nuevas añadas de vino de 15 bodegas de Haro, un grupo de actores dramatizan una historia relacionada con el mundo del vino y Haro, acompañados por una orquesta clásica barroca (Bóreas Cámara), DOC Rioja, Haro, la Rioja

Gran Baile de Máscaras, Carnaval del Vino, Haro. © RLM

Gran baile de máscaras a la italiana y presentación de nuevas añadas de vino de 15 bodegas de Haro, un grupo de actores dramatizan una historia relacionada con el mundo del vino y Haro, acompañados por una orquesta clásica barroca (Bóreas Cámara), DOC Rioja,Haro, la Rioja

Gran Baile de Máscaras, Carnaval del Vino, Haro. © RLM

“Mira bien la fotografía que acompaña estas páginas y no te confundas. No. No es Venecia. Es Haro. Es el Carnaval del Vino, un baile de máscaras de postín, de esos que se ven en las películas, con ropajes lujosos y música de época” Així comença un article publicat fa uns dies al diari El Correo on es feia ressó de la segona edició d’aquest esdeveniment. La ciutat d’Haro és, juntament amb Jerez, el bressol històric del vi a Espanya. Disset cellers instal·lats a la població ho corroboren. Això no significa però, que no els calgui repensar estratègies per fer front als nous reptes dels difícils mercats vinícoles.

Des de fa uns anys estic col·laborant amb el pla de dinamització turística que està sent desenvolupat a la ciutat, dirigit per l’empresa Sepinum. A més de conèixer els cellers —alguns veritablement excepcionals— he pogut conèixer de primera ma estratègies i projectes. Aquest Carnaval del Vino, per exemple, neix com a iniciativa pensada per afavorir el treball conjunt dels cellers d’Haro, quelcom que ni aquí ni enlloc no resulta fàcil. El ball de màscares és lògicament, una estratègia per enfortir i projectar la imatge vinícola d’Haro però, molt especialment l’excusa per tal d’aconseguir que més d’una dotzena de cellers mostrin conjuntament els vins que sortiran al mercat. Entre aquests estan noms tan destacats com López de Heredia, La Rioja Alta, CVNE, Muga, Bilbaínas, Roda, Ramón Bilbao o Carlos Serres (Dinastia Vivancos).

Gran baile de máscaras a la italiana y presentación de nuevas añadas de vino de 15 bodegas de Haro, un grupo de actores dramatizan una historia relacionada con el mundo del vino y Haro, acompañados por una orquesta clásica barroca (Bóreas Cámara), DOC Rioja,Haro, la Rioja

Gran Baile de Máscaras, Carnaval del Vino, Haro. © RLM

Gran baile de máscaras a la italiana y presentación de nuevas añadas de vino de 15 bodegas de Haro, un grupo de actores dramatizan una historia relacionada con el mundo del vino y Haro, acompañados por una orquesta clásica barroca (Bóreas Cámara), DOC Rioja,Haro, la Rioja

Gran Baile de Máscaras, Carnaval del Vino, Haro. © RLM

Està clar però, que l’excusa havia d’estar a l’alçada de la imatge que volen projectar aquests grans cellers i la primera edició no sols no va defraudar sinó que va superar totes les expectatives. L’equip de Sepinum, amb Julio Grande al capdevant, van tornar a confiar en la capacitat de l’art per transformar realitats, per generar imatge, per projectar futurs. L’espectacle va ser encarregat a una companyia de teatre professional que, amb guió simpàtic, excel·lent música barroca, bons actors i balladors i un vestuari de somni, van aconseguir un espectacle que destil·lava bon gust, elegància i sensualitat.

Algú se li acut millors qualitats per associar-les al vi?

Gran baile de máscaras a la italiana y presentación de nuevas añadas de vino de 15 bodegas de Haro, un grupo de actores dramatizan una historia relacionada con el mundo del vino y Haro, acompañados por una orquesta clásica barroca (Bóreas Cámara), DOC Rioja,Haro, la Rioja

Gran Baile de Máscaras, Carnaval del Vino, Haro. © RLM