Entrades amb l'etiqueta ‘catars’

A peu per camins de cĂ tars

dijous, 7/04/2011
El CadĂ­ sota la llum de la lluna des de la Seu d'Urgell, La Seu d'Urgell, Alt Urgell, Lleida

El Cadí sota la llum de la lluna des de la Seu d'Urgell, Alt Urgell © RLM

La història de la Humanitat Ă©s, en bona part i malauradament, la història de les seves guerres i crueltats. Com diu Eudald Carbonell, encara no som plenament humans, i això que pensadors com ell defensen que el progrĂ©s de la Humanitat es deu mĂ©s a ser competents que no  pas a ser competitius, mĂ©s a saber  col·laborar que  no pas a la confrontaciĂł.  Tanmateix, la sang dels innocents alimenta rius cabalosos i el pitjor cĂ stig que poden rebre Ă©s l’oblid.

Església romànica de Sant Serni de Coborriu fou consagrada el 1137. És un edifici del s. XII, de nau única i absis semicircular, amb dues finestres de doble esqueixada amb l'arc de mig punt i una decoració constituïda per una corona de cartel·les motllurades en forma de tor. La porta és a migdia. En una pedra del muntant dret hi ha gravat el bust d'un orant. La capella, al mur de migdia, fou afegida al s. XVII juntament amb una altra al mur de tramuntana, de la qual resten senyals a la paret. Bellver de Cerdanya, la Cerdanya, Lleida

Església romànica de Sant Serni de Coborriu, consagrada el 1137. En una pedra del muntant dret hi ha gravat el bust d'un orant. Bellver de Cerdanya, la Cerdanya. © RLM

En aquest sentit, es interessat constatar que es mantĂ© ben viu l’interès despertat fa unes dècades per conèixer la ignominiosa creuada contra els albigesos —tambĂ© anomenats catars. Bona prova Ă©s la salut de la grau ruta a peu entre Berga i Montsegu, el CamĂ­ del Bons Homes, la nombrosa literatura existent o iniciatives com, per exemple, l’interessant cicle de conferències celebrades al Centre Excursionista de Lleida el passat febrer amb el tĂ­tol “Episodis TemĂ tics del catarisme“.

Ermita romĂ nica de Santa EulĂ lia, camĂ­ vell de TĂ­rvia a Alendo, Farrera, Pallars SobirĂ , Lleida

Ermita romànica de Santa Eulàlia, camí vell de Tírvia a Alendo, Farrera, Pallars Sobirà. © RLM

L’exili cĂ tar a Catalunya Ă©s, precisament, el tema de la darrera guia de la col·lecciĂł De ferradura d’Arola Editors que va ser presentada a BagĂ  el gener passat. A peu per camins de cĂ tars al Pirineu catalĂ  ha estat impulsada pel Consell Regulador del CamĂ­ dels Bons Homes i busca apropar-se a peu, pausadament, a la dramĂ tica història dels exiliats occitans —els anomenats «bons homes»— que a l’edat mitjana van haver de deixar les seves terres i cases per salvar la vida, tot fugint de la intolerĂ ncia religiosa, l’ambiciĂł dels poderosos i la barbĂ rie de la força. Alhora, el llibre vol ser tambĂ© una petita incursiĂł en el mĂłn medieval catalĂ  dels segles XIII i XIV, fonamentalment.

S’han dissenyat un conjunt de 14 excursiĂłn —de mig dia i de dia— repartides per set comarques: el Ripollès, el BerguedĂ , la Cerdanya, el Solsonès, l’Alt Urgell, el Pallars SobirĂ  i la Val d’Aran. Es tracta de propostes per a caminadors diversos: per als que volen una passejada tranquil·la, per a qui vulgui fer-la amb nens i tambĂ© n’hi han per als mĂ©s experimentats.

Carrer del Clos, Vilamitjana del Cantó, municipi de Montferrer i Castellbò, Alt Urgell, Lleida

Carrer del Clos, Vilamitjana del Cantó, municipi de Montferrer i Castellbò, Alt Urgell. © RLM

L’objectiu principal ha estat evocar uns fets i un territori de tal manera que el lector s’animi a recĂłrrer els itineraris proposats, els quals compten tots amb un petit relat on es barregen personatges històrics amb altres d’inventats per la imaginaciĂł de la Montse Subirana i magnĂ­fiques il·lustracions de Llorenç Brell. Si la història serveix per aprendre del passat, aquesta Ă©s una lliçó que seria bo tenir sempre present.

Santa Maria de Talló, església romànica documentada el s. X, el campanar és de finals del s. XVII, Bellver de Cerdanya, la Cerdanya, Lleida

Santa Maria de Talló, església romànica documentada el segle X. Bellver de Cerdanya, la Cerdanya. © RLM

Ens agradaria pensar, tal com va manifestar Antoni Dalmau a la presentaciĂł de BagĂ , que aquesta humil obra pugui contribuir a un rescabalament, una mena de compensaciĂł històrica per honorar les vĂ­ctimes. Ens agradaria pensar que la guia, a mĂ©s de fer passar unes bones jornades als seus lectors, pugui ajudar a rescatar la memòria d’aquells homes bons de l’oblid que van esforçar-se –i molt– a teixir els seus poderosos botxins, el Papa i el rei francès, principalment.

CamĂ­ vell d'Arres de Jos a Arres de Sus, camĂ­ de ferradura. Al fons, Arres de Jos. Ruta del Camin Reiau, GR 211 Arres, Val d'Aran, Lleida

Camí vell d'Arres de Jos a Arres de Sus. Al fons, Arres de Jos. Ruta del Camin Reiau, Val d'Aran. © RLM

Pels qui els pugui venir de gust , aquest dijous 7 d’abril, a 2/4 de 8 del vespre, tornem a presentar la guia a la seu del Centre Excursionista Catalunya (ParadĂ­s nÂş 10, Barcelona) i el dissabte 9, a les 8 del vespre al Consell Comarcal de l’Alt Urgell (Passeig Brudieu nÂş 15, La Seu d’Urgell).

Catars_inviatcio CEC+CCAU.jpg

Evocacions cĂ tares entre pastures ripolleses

dijous, 10/06/2010
Sant Marcel de Planés, església romànica  construïda a finals del segle XI, amb una sola nau amb absis i campanar de cadireta Té les teulades de llosa antiga i el seu absis mostra una planta de ferradura o arc molt obert a l'interior.Planoles, Ripollès, Girona

Sant Marcel de Planés, església romànica construïda a finals del segle XI, Planoles, Ripollès © RLM

Seguim treballant en la guia d’excursions que ha d’evocar el mon medieval dels Pirineus catalans que van viure el bons homes, els anomenats cĂ tars, pels seus perseguidors. Es tracta d’una iniciativa impulsada pel Consell Regulador del CamĂ­ dels Bons Homes.  No Ă©s tracta però, d’una altra ruta de senderisme per etapes sinĂł d’un conjunt de propostes excursions a peu de mitja jornada o de jornada sencera, algunes fins i tot per fer amb nens, i que abasta un Ă mbit que va mĂ©s enllĂ  dels territoris per on passa la ruta clĂ ssica que uneix Berga i Montsegur.

Cim del Pla de Pujals (2.055m ) serra de Montgrony, vista des del vessant est del Pedra Picada, sota, el coll del Remoló,  muntanya i pastures de Nevà, Toses, Ripollès, Girona

Cim del Pla de Pujals (2.055m ) serra de Montgrony, vista des del vessant est del Pedra Picada; davant, el coll del Remoló; muntanya i pastures de Nevà, Toses, Ripollès © RLM

Un dels itineraris  transcorre per la muntanya de NevĂ , al Ripollès i estĂ  relacionat amb el mĂłn dels pastors transhumants. A la vall de Toses hi ha noticies històriques de presència cĂ tara i, d’altra banda, es sabut que l’expansiĂł d’aquesta religiĂł herètica—segons l’esglĂ©sia catòlica, Ă©s clar— va tenir molt a veure amb les rutes transhumants de l’època. Val a dir que la importĂ ncia de la ramaderia va ser enorme durant aquells segles. Era una de les grans activitats econòmiques del paĂ­s, no pas però pel plaer de degustar costelletes de corder sinĂł per raĂł de la llana, el material bĂ sic amb que es vestia la immensa majoria d’europeus de llavors.

Acabo de preparar les fotos de la sortida i, mentre es cuina la guia, us faig un tastet (moltes grĂ cies Xavier per una excursiĂł i una companyia tan agradable).

Ramats al coll del Remoló, muntanya i pastures de Nevà, Toses, Ripollès, Girona

Ramats al coll del Remoló, muntanya i pastures de Nevà, Toses, Ripollès © RLM

Ramats al coll del Remoló, muntanya i pastures de Nevà, Toses, Ripollès, Girona

Ramats al coll del Remoló, muntanya i pastures de Nevà, Toses, Ripollès © RLM

Ramats prop del coll de la Bona conduïts per Marton Jov, pastor rumanès,  muntanya i pasturas de Nevà, Toses, Ripollès, Girona

Marton Jov, pastor rumanès, muntanya de Nevà, Toses, Ripollès © RLM

Ramats prop del coll de la Bona conduïts per Marton Jov, pastor rumanès,  muntanya i pasturas de Nevà, Toses, Ripollès, Girona

Ramats prop del coll de la Bona conduïts per Marton Jov, pastor rumanès, muntanya de Nevà, Toses, Ripollès © RLM

Camí ramader del coll de la Bona, muntanya i  plans de Nevà,  senyals d'Itinerània,Toses, Ripollès, Girona

Camí ramader del coll de la Bona, plans de Nevà, senyals de la xarxa de camins Itinerània, Toses, Ripollès © RLM

Sant Cristòfol de Toses, església romànica segle XIToses, Ripollès, Girona

Sant Cristòfol de Toses, església romànica segle XI, Toses, Ripollès © RLM

Campanar de Sant Víctor de Dòrria, església romànica consagrada el segle X (es conserven murs preromànics).Toses, Ripollès, Girona

Campanar de Sant Víctor de Dòrria, Toses, Ripollès © RLM