Aquest Nadal, els reis botargues, m’han portat un llibre exquisit: Calendari de festes amb foc, de Manel Carrera i Escudé. És clar que a mi m’interessen les festes i m’entusiasma el foc, però estic segur que no soc pas l’únic.

El llibre fa referència als territoris de llengua catalana i tal com explica l’autor, té un triple objectiu: donar a conèixer l’extraordinària riquesa i diversitat de celebracions festives que tenen el foc com a protagonista; mostrar la bellesa plàstica que el foc té quan s’utilitza en contextos festius; i aportar dades per aprofundir en el coneixement del simbolisme associat al foc com a fet cultural i dels múltiples significats que se li atorguen.

En Manel està convertint-se en un dels experts en festes tradicionals més rellevants del país. És un gran documentalista, però dels de veritat, dels que van als llocs, dels que hi arriben aviat, dels que busquen la conversa franca amb la gent i dels que prenen nota, llegeixen i comparteixen amb rigor i generositat el que han aprés. Per certificar-ho només cal entrar en el web de festes.org. Una pàgina extraordinàriament important per a la cultura del nostre país (en serio).

En Manel, a més a més, s’ha convertit en un excel·lent fotògraf. Té bon ull, composa molt bé però, sobretot, sap què fotografia, sap què vol explicar. I això és fonamental. I això es pot comprovar en cada fotografia. És un narrador amb imatges, un reporter vaja. L’ús del flash és escassíssim i sempre molt suau. La pràctica totalitat de les fotografies que apareixen al llibre estan festes sense. Això complica el treball però, en canvi, ens regala aquella atmosfera tant especial que crea el foc. En definitiva, són imatges escrites amb un llenguatge que conec, que comparteixo plenament. Són imatges que m’agradaria signar. De fet, és un llibre que m’agradaria signar.

La impressió és molt bona, i això que no resulta fàcil reproduir fotos amb tant negre. El disseny és net, elegant, respira bon gust i sensibilitat. Tanmateix, encara que sigui per donar més validesa als elogis enumerats, discrepo de l’opció d’incorporar text dins les imatges. En la majoria d’aquest casos, la imatge es converteix en un fons merament decoratiu. La impressió del número de pàgina (i la línia que l’acompanya) dins la fotografia em sembla un error. Les imatges són narracions que expliquen històries. Introduir elements que dificultin la lectura neta i nítida del que tenen que dir em sembla  difícilment justificable. El disseny ha buscar afavorir sempre la narració tant dels textos com de les imatges. Mai ha d’estar per sobre. En tot cas però, aquest detall no desmereix gens ni mica el llibre ni la immensa feina feta per l’autor i el dissenyador (només que soc un “tiquis-miquis” irrecuperable).

El llibre és una realitat gràcies al micromecenatge. Moltes gràcies a tots els que l’heu fet possible. De veritat. Es ven principalment per internet. Es pot demanar a l’adreça info@botarga.cat i val 30 €, despeses d’enviament incloses. Tot i això, també hi ha algunes llibreries que el tenen: Gaudí de Reus, Cu-cut de Torroella de Montgrí i Arola de Molins de Rei. Properament també el tindran a La Capona de Tarragona. També l’ofereix el web Productes de la Terra.