Espelmes a les escales de la catedral per commemorar els que van morir al setge de Tarragona. Bicentenari del Setge a la Guerra del Francés. © RLM
No fa gaires hores que, ara fa 200 anys, els darrers resistents de Tarragona eren abatuts a cops de baioneta i sabre davant les portes de la catedral. Era el 28 de juny de 1811. Tarragona havia caigut sense capitular després d’un terrible setge i ara començava el saqueig a mans de les tropes napoleòniques. Si bé totes les guerres són cruels i infames, la conquesta de Tarragona ho va ser de manera exagerada. “Á égorger!” va ser el crit del general francès Suchet, qui va prometre a les seves tropes tres dies lliures per saquejar la ciutat. Volia donar un escarment per evitar més resistències numantines. Dels 10.000 habitants amb que comptava la ciutat, entre morts i fugits, les fonts parlen que van quedar entre 200 i 500 persones. Abans de l’assalt final, per exemple, a Tarragona ja es comptaven més baixes que tota la guarnició amb que havia tingut la ciutat de Girona, el setge de la qual, per cert, sempre ha estat molt més conegut.
L’acarnissament contra la població civil va ser d’una crueltat excessiva, fins i tot per l’època. Un dels testimoni de l’horror va ser el Edward Codrington, veterà de Trafalgar i capità de l’esquadra anglesa que va auxiliar la ciutat. En una carta a la seva dona escrivia “La maldat que utilitzen en l’atac revela el caràcter dels francesos i el tipus de guerra que porten a terme. El foc contra els nostres vaixells pot ser legítim en guerra, però quan sols és usat contra l’evacuació de dones i nens és com disparar a la gent que surt a enterrar els seus morts”. Moltes mares i fills petits baixaven a la platja amb l’esperança de ser embarcats. Es refugiaven entre les roques i esperaven tot el dia. Els francesos, que ja ocupaven el port, no deixaven de disparar canons i morters. “Cruelment tenien per objectiu als civils que es trobaven entre les roques” explica Adam Gerard Quigley.
No puc més que pensar en Sarajevo, o en Srebrenica. Donat que no podrem portar a cap responsable davant cap tribunal, el record de tan sacrifici i dolor és la millor justícia que tenim a les mans. L’oblid és, sens dubte, la derrota definitiva.
Darrer combat de l'assalt de Tarragona. Jornades de recreació històrica del Bicentenari del Setge a la Guerra del Francés. © RLM
Darrer combat de l'assalt de Tarragona. Jornades de recreació històrica del Bicentenari del Setge a la Guerra del Francés. © RLM
Darrer combat de l'assalt de Tarragona. Jornades de recreació històrica del Bicentenari del Setge a la Guerra del Francés. © RLM
Darrer combat de l'assalt de Tarragona. Jornades de recreació històrica del Bicentenari del Setge a la Guerra del Francés. © RLM
Darrer combat de l'assalt de Tarragona. Jornades de recreació històrica del Bicentenari del Setge a la Guerra del Francés. © RLM
Darrer combat de l'assalt de Tarragona. Jornades de recreació històrica del Bicentenari del Setge a la Guerra del Francés. © RLM
Darrer combat de l'assalt de Tarragona. Jornades de recreació històrica del Bicentenari del Setge a la Guerra del Francés. © RLM
Darrer combat de l'assalt de Tarragona. Jornades de recreació històrica del Bicentenari del Setge a la Guerra del Francés. © RLM
Darrer combat de l'assalt de Tarragona. Jornades de recreació històrica del Bicentenari del Setge a la Guerra del Francés. © RLM
Darrer combat de l'assalt de Tarragona. Jornades de recreació històrica del Bicentenari del Setge a la Guerra del Francés. © RLM
![El Panteón de Agripa o Panteón de Roma [Il Pantheon en italiano] es un templo circular construido en Roma a comienzos del Imperio romano dedicado a todos los dioses (la palabra panteón significa templo de todos los dioses). Roma, Italia.](https://lh5.ggpht.com/_ysT2_zzAmps/TKzIX15N1qI/AAAAAAAAATk/D6yuc3X6thM/ITA_RLM8126BX.jpg?imgmax=576)
Rafael López-Monné (Tarragona, 1964) és geògraf i fotògraf, li agrada mirar i explicar allò que veu. Les muntanyes formen part dels seus paisatges més viscuts. Actualment combina les tasques de fotògraf, redactor d’articles i consultor especializat en turisme a peu, amb la docència a l'Escola de Turisme i Oci de la Universitat Rovira i Virgili.
