Entrades amb l'etiqueta ‘fotografia’

Castells, llibres i exposicions

dimecres, 16/11/2011

Al setembre vaig comentar la publicació del llibre Castells i castellers, una voluntat col·lectiva, que acabava de veure la llum, publicat per Lunwerg Editores, amb fotografies de José Carlos León, Lucas Vallecillos i jo mateix. Si algú li ve gust, avui dimecres 16 de novembre es fa la presentació oficial a Barcelona, a les 18 h al palau Robert i, tot seguit, s’inaugura l’exposició Castells i castellers. Patrimoni immaterial de la Humanitat, que l’editorial ha preparat a partir del llibre. Ara, més que mai, els valors que representen els castells són més necessaris que mai: esforç, valor, risc, compromís, passió… Pit i amunt!

Deliciós i molt, molt més

dilluns, 27/06/2011

Un equip de futbol de nens de primària que sempre perd… però que juguen i s’ho passen bé. Uns pares que riuen. Una enorme lliçó d’aquella saviesa que tan fàcilment oblidem. Un vídeo preciós de Roger Gómez —L’equip petit—, amb una fotografia excel·lent. Un regal encantador.


Per veure’l amb més qualitat

Els colors de la Rússia del darrer Tsar

divendres, 20/05/2011
Diapositiva33.jpg

Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii

No m’ho podia creure, un reportatge fotogràfic dels darrers anys de l’imperi rus, a color! Sabia que la primera foto a color experimental era de la dècada dels 60 del segle XIX, però l’inici del reportatge  a color sempre havia pensat que havia arribat de la ma del senyor Eastman i el llançament l’any 1935 de la pel·lícula Kodachrome.

És possible que hagi estat el darrer en assabentar-me’n i tothom estigui al corrent de la història del fotògraf de tsar però, per si de cas hi ha algú altre com jo, he decidit compartir-ho.

Diapositiva07.jpg

Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii

Val a dir, que no me’n he assabentat en unes jornades internacionals de fotografia, ni remenant en una botiga especialitzada. No. La cosa és més prosaica però també un signe dels nous temps. Suposo que no soc l’únic que rep power points de floretes, gatets i postes de sol, oi?  La meva mare és una especialista en això de reenviar. Vet aquí però, que molt de tant en tant, arriba algun petit tresor. I aquest ha estat fantàstic (signat per Pilar M.E.).

Habitualment veig el món en color i la reivindicació de la policromia en l’art és una de les meves dèries. El blanc i negre l’utilitzo en comptades ocasions, només quan jutjo que el color no és necessari pel missatge que vull explicar  i que aquest arribarà més directe i més net sense ell. Sovint, quan veig fotografies antigues o pel·lícules en blanc i negre em pregunto pels colors d’aquell món simplificat dràsticament a una escala de grisos. Podeu intuir doncs la meva emoció al contemplar les imatges de Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii.

Diapositiva10.jpg

Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii

El protagonista d’aquesta història és un fotògraf rus, nascut el 1863, format com a químic i que va dedicar la seva vida a l’avenç de la fotografia en color. El 1907 va idear un projecte fotogràfic per poder mostrar als escolars la diversitat de l’imperi rus amb colors i va acabar per convèncer el tsar Nicolau II. Va muntar el seu laboratori en un vagó de ferrocarril i, comptant amb els permisos reials per penetrar fins i tot en àrees restringides,Prokudin-Gorskii va recórrer i fotografiar l’imperi rus entre els anys 1909 i 1915, és a dir, poc abans que desaparegués.

La visió de Prokudin-Gorskii és prou esbiaixada. És la visió idíl·lica del poder, la Rússia que els tsars volien veure i volien mostrar. El poble rus patia en aquell moment impostos desmesurats, grans fams i matances. No hi ha res d’això en les seves fotografies. Tanmateix, el document històric és impressionat.

Diapositiva37.jpg

Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii

Per fotografiar utilitzava “plaques de vidre de 3 x 9 polzades preses a través d’una càmera amb un xassís triple, que efectuava tres exposicions sobre la mateixa placa en successió ràpida. Cadascuna d’aquestes exposicions es feia a través de filtres de color blau, verd i vermell. Els negatius en blanc i negre obtinguts així eren positivats i després aquests positius transparents es projectaven davant el públic amb un projector triple que tenia els mateixos filtres de color en cada lent. Les tres plaques que havien descompost la imatge cromàticament la tornaven a compondre quan coincidien les tres projeccions sobre una pantalla blanca d’acord amb els principis del mètode additiu”.

Diapositiva68.jpg

Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii

El 1918, Prokudin-Gorskii va abandonar Rússia al assabentar-se de la mort del Tsar i la seva família. Va passar per Noruega i Anglaterra abans d’instal·lar-se a París, on va morir el 1944. Quatre anys després, la Biblioteca del Congrés dels Estats Units va comprar les seves fotografies als seus fill. El 2010 es va organitzar una exposició i el seu treball es pot consultar on line i, fins i tot descarregar les imatges. Val la pena invertir-hi una estona o visionar el vídeo penjat a Youtube.

Tinta grassa per recordar

dimecres, 26/01/2011
_BAL4718.jpg

© Jaume Balanyà

No deixa de sorprendre que ara, quan pràcticament tot el mon de la imatge resta dominat pel monopoli dels pixels, algunes persones decideixin fer un esforç per mirar enrere i recuperar tècniques fotogràfiques pràcticament oblidades. No crec que es tracti de qüestionar la supremacia de la tecnologia digital sinó més aviat de mantenir encès el foc de la reflexió sobre els orígens per no perdre la noció de perspectiva, tan importat sempre per copsar les dimensions i significats dels fenòmens.

Una d’aquestes persones és un extraordinari fotògraf que admiro sincerament, el Jaume Balanyà. És tracta, per exemple, d’una de les mirades que van marcar l’estil dels primers anys de la revista Descobrir, juntament amb noms com els d’Oriol Alamany o Ernest Costa. La seva és una mirada serena, elegant i especialment respectuosa amb la gent. Personalment m’encanten alguns dels seus treballs en blanc i negre sobre l’Àfrica.

D’un temps ençà, el Jaume s’ha capbussat en el mon del bromoli, un procediment fotogràfic del segle passat, pràcticament oblidat a hores d’ara. El diccionari la defineix com un “procediment fotogràfic, d’entre els anomenats pigmentaris, en el qual la prova final presenta un aspecte similar a l’aiguafort. Hom l’obté a partir d’una còpia al bromoli sobre superfície de gelatina. Hom aplica tinta grassa sobre la superfície en relleu que en resulta: les parts enfonsades admeten la tinta, i les inflades la rebutgen. L’estampació de la prova entintada i humida sobre paper de dibuix mitjançant la pressió d’un tòrcul de cilindres és anomenada bromoli transportat”.

Els qui estigueu interessats en veure els resultats, el Jaume Balanyà exposa fotografies del trekking a l’Annapurna positivades amb aquest procediment, fins el 18 de febrera la Saleta del Centre Golferichs (Gran Via, 491 Barcelona).

_BAL4704.jpg

© Jaume Balanyà

_BAL4691.jpg

© Jaume Balanyà

Records de Fellini. Roma IV

dissabte, 30/10/2010
Plaza del Campidoglio ('Capitolio'), remodelada según diseño de Miguel Ángel.Roma, Italia.

Plaça del Capitolio, Roma. © RLM

Roma continua sent, a més de tot el que és i representa, un magnífic escenari, un gran plató. Val a dir però, que no vam tenir la sort d’ensopegar amb  l’Anita Ekbert, ni a la font de Trevi ni als carrers del voltant. Per acabar la sèrie romana he seleccionat imatges de la ciutat  amb models, nuvis i fotògrafs que vam anar trobant, i especialment imatges d’una arquitectura que esdevé un decorat simfònic i grandiós de plans i més plans encavalcats o d’elegants harmonies frontals.

Sesión de fotos en la columnata del Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Columnes del Museo della Civiltà Romana. Roma @ RLM

Sesión de fotos en la columnata del Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Columnes del Museo della Civiltà Romana. Roma @ RLM

Roma, Italia.

Roma. © RLM

Roma, Italia.

Roma. © RLM

Roma, Itàlia

Roma. © RLM

Roma, Italia.

Roma. © RLM

Roma, Italia.

Roma. © RLM

Roma, Italia.

Roma. © RLM

Roma, Itàlia

Roma. © RLM

Roma, Itàlia

Roma. © RLM

Roma, Italia.

Roma. © RLM

ITA_RLM8587BX.jpg

Roma. © RLM

ITA_RLM8597BX.jpg

Roma. © RLM