Entrades amb l'etiqueta ‘muntanyes’

“Beu vi, que l’aigua espatlla els camins”

divendres, 1/04/2011
Vinyes del mas de Sant Antoni. DOQ Priorat. Al fons, el camí de Cabacés i els cingles de la serra Major del Montsant. Parc Natural de la Serra de Montsant. La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona

Camí de Cabacés sota els cingles de la Serra Major del Montsant i vinyes del mas de Sant Antoni, Parc Natural de la Serra de Montsant, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

“Beu vi, que l’aigua espatlla els camins”, això diu la saviesa popular i segur que té raó. L’aigua és, en efecte, el principal enemic dels camins tradicionals, a més de l’abandonament i la ignorància, és clar. I pel que fa al vi, les noves anyades ja estan llestes al Priorat i els camins per passejar entre vinyes també.

PS_PortadesCat.jpg

Fa pocs dies que es van presentar un seguit de tríptics que recullen una desena de propostes per assaborir sense presses i intensament els paisatges d’aquesta comarca. Petites píndoles per aconseguir moments de felicitat. Podeu descarregar-vos-en una aquí i les trobareu totes penjades al web: www.turismepriorat.org. Alhora també és va presentar un singular cicle d’excursions a peu, guiades, que inclouen visites i tast en cellers prioratins. Unes propostes, sens dubte molt suggerents, que volen barrejar el millor dels dos mons.

Camí del Mas de la Plana del Ceba, xarxa de camins del Priorat. Vinyes a la zona del mas de la Rosa, DOQ Priorat. Porrera, Priorat, Tarragona

Camí del Mas de la Plana del Seba, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Antic camí ral de Falset a Gratallops, vinyes DOQ Priorat,  Gratallops, Priorat, Tarragona

Camí ral de Falset a Gratallops, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Fa un temps el Priorat es va proposar recuperar alguns dels seus vells camins per tornar a connectar pobles, vinyes, oliveres, cellers, molins… per poder circular —ara que tenim alta velocitat— amb el mitjà de transport més humà: les cames. Respon a un exercici de repensar la modernitat, sense renunciar als avenços, però sense perdre els elements fonamentals que a les persones ens ajuden a trobar sentit a l’existència.

Aquesta és una opció agosarada, és veritat. Implica destinar recursos econòmics i humans per recuperar vells camins en desús, ara que hi han tantes necessitats. Tanmateix, és una opció que connecta amb els corrents culturals més avançats de les societats modernes i, alhora, amb els fonaments d’aquest territori, és a dir, amb la ruralitat. És una opció que reforça coherències. Algú s’imagina degustar un vi prioratí amb presses? Quina ruralitat pot experimentar-se des de l’asfalt?

Camí del Mas de la Plana del Ceba, xarxa de camins del Priorat. Vinyes a la zona del mas de la Rosa, DOQ Priorat. Porrera, Priorat, Tarragona

Camí del Mas de la Plana del Seba, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Aquest és un territori tossut, d’arrels profundes, com les de les vinyes que penetren els sols pissarrosos metres i metres, buscant la humitat. Aquest és un territori que està vivint un riquíssim procés de presa de consciència de qui és, on està i cap a on vol anar. I això li dóna un força enorme, formidable.

En termes d’estratègia turística l’opció del Priorat és clara. Lluny de voler explorar-ho tot —un error— ha optat per impulsar els aspectes relacionats amb el món del vi, de l’oli i el turisme a peu. Tanmateix, no es reobren camins només per convidar als visitants a conèixer pausadament aquest singular territori. La recuperació d’aquest patrimoni va molt més enllà i es revela com una aposta identitària. El text de presentació de la Xarxa de camins del Priorat ho deixa ben clar:

“Diuen que són els fils de la memòria, que els vells camins guarden els secrets de la història, i no només la de les grans gestes o desfetes, sinó la de la gent senzilla, la que cavava solcs, podava la vinya i maleïa el cel i tots els sants quan no plovia.

Al Priorat estem capficats en recuperar-ne un bon grapat perquè volem que la canalla pugui tornar a seguir els camins dels seus padrins, perquè pugui veure el futur de la seva terra amb els ulls dels qui la van treballar durant segles. Perquè hi han secrets que només es revelen a peu, pausadament.

Sabem que cada dia són més els que gaudeixen del plaer de caminar, els que aposten per defugir banalitats i recuperar la pell, el tacte, la intensitat i la grandiositat de les experiències bàsiques: el soroll del propi cor, el descobriment d’un horitzó rera un turó, el vent que juga a fet i amagar entre les vinyes, la llum que daura les oliveres…

Volem que el Priorat es pugui creuar a peu i compartir la profunda dimensió humana d’aquest petit territori. La xarxa de camins del Priorat es una invitació a descobrir i gaudir intensament d’aquest racó de muntanya mediterrània on l’agricultura encara dóna vida i on les aromes i els sabors són de veritat.”

Camí de l'Ermita de la Consolació, DOQ Priorat, La Vilella Alta, Priorat, Tarragona

Camí de l'Ermita de la Consolació, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Camí dels Trossets, xarxa de camins del Priorat. A fons, Porrera. Vinyes DOQ Priorat. Porrera, Priorat, Tarragona

Camí dels Trossets i Porrera al fons, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Camí de la Drecera, antic camí de ferradura que connecta La Morera amb Poboleda. Xarxa de camins del Priorat. La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona

Camí de la Drecera, la Morera de Montsant, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Camí del Mas de Cabaló. Vinyes de la  DOQ Priorat. El Molar, Priorat, Tarragona

Camí del Mas de Cabaló, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Camí del Pinell, antic camí de ferradura, xarxa de camins del Priorat. DOQ Priorat. Torroja, Priorat, Tarragona

Camí del Pinell, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Bassa i font del Mas de Sant Antoni.  Parc Natural de la Serra de Montsant. La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona

Camí de la Font de Sant Antoni, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Camins amb olor de llana

divendres, 11/02/2011
Sagàs, el Berguedà, Barcelona

Josep Armengol amb un corder extraviat prop de Sagàs, el Berguedà. © RLM

Hi han coses que valen més pel que representen que pel que són. Aquesta és una de les definicions que més m’agraden del concepte de patrimoni. No se si un mapa acabat d’editar fa només uns mesos podria ser considerat patrimoni però, en tot cas, tinc clar que és molt més que un mapa. Camins ramaders de Catalunya, eixos principals 1:50.000, editat per la Fundació del Món Rural i l’Institut Cartogràfic de Catalunya és resultat d’una iniciativa que ha donat lloc també a un document molt interessant Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Tal com s’explica al seu web, l’informe “és un recull de recomanacions i propostes elaborat per un grup de treball impulsat per la Fundació del Món Rural amb l’objectiu de promoure la recuperació d’aquest tipus de vies. El document va ser presentat en la jornada “Els camins ramaders i la transhumància a Catalunya” el 7 d’octubre a Lleida.”

Ramat d'ovelles i pastor,Horta, Terra Alta, Tarragona

Ramat d'ovelles prop d'Horta, Terra Alta. © RLM

Els camins ramaders, cabaneres, carrerades o lligallos, són els camins destinats a la transhumància del bestiar, sobretot d’ovelles. Els camins ramaders són un lligam entre les pastures d’hivern, a la terra baixa, i les d’estiu, a muntanya.  Els camins ramaders constitueixen un patrimoni econòmic, cultural, històric, arquitectònic, paisatgístic i ecològic que és imprescindible preservar. Segons la llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries, els camins ramaders han d’estar classificats, fitats i senyalitzats. Es tracta d’un patrimoni públic, la titularitat del qual correspon a la Generalitat de Catalunya, i, per tant, tenim una responsabilitat moral i legal indefugible de preservar-lo (a banda de les evidents funcions que poden acomplir a hores d’ara, desconeixem quin paper que poden arribar a tenir en el futur).

En aquest sentit, el mapa posa en evidència un fet alarmant: el flagrant retard  en el compliment d’aquest mandat després de més de 15 anys. A Catalunya, actualment, hi ha 3.056 km de camins ramaders reconeguts oficialment (camins classificats segons la legislació de vies pecuàries), però la seva extensió real ha de ser molt superior. Un inventari de l’any 1999 recull 700 km de cabaneres a la comarca del Pallars Sobirà i un altre, de l’any 2007, 900 km de camins ramaders a la del Berguedà, mentre el catàleg d’Eusebi Martí Lamich, de l’any 1926, identificava gairebé 7.000 km de camins ramaders, només a la província de Lleida. En base a aquestes dades es pot estimar l’existència a Catalunya d’una xarxa de camins ramaders amb una extensió aproximada d’uns 20.000 km.

Ramat d'ovelles a les pastures de Llessuí a finals d'estiu, vall d'Àssua, Pirineu català,Sort, Pallars, Sobirà, Lleida2004.09

Ramat d'ovelles a les pastures de Llessuí a finals d'estiu, vall d'Àssua, Pallars, Sobirà. © RLM

Tal com ha remarca Xavier Campillo a El llibre dels Camins, amb el ritme de classificació dels darrers trenta anys (un expedient anual), Catalunya sabrà els quilòmetres que té de vies pecuàries l’any 2845. En canvi, la comunitat autònoma d’Andalusia ha aprovat una mitjana anual de 11 expedients entre 1998 i 2007 i té classificats més de 30.000 km de vies pecuàries (la pràctica totalitat de la xarxa).

El mapa editat per la FMR no és una classificació, sinó una recopilació d’informació oficial i no oficial en la que han participat entitats diverses i una bona colla d’especialistes. No té una validesa oficial però, en canvi, té un enorme valor referencial per sensibilitzar i difondre la dimensió d’aquest patrimoni i per mostrar, malauradament, que no hem fet els deures (el darrer mapa que recollia una informació similar té més de 50 anys).

Pastor dalt el cap de la Gallina Pelada, serra d'Ensija,Saldes, el Berguedà, Barcelona

Ceferino Ballesteros, pastor, dalt el cap de la Gallina Pelada, serra d'Ensija, el Berguedà. © RLM

I una agradable coincidència: acaba de ser publicat el llibre Camins ramaders del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Es tracta d’una obra de caràcter divulgatiu coordinada per l’Àlex Farnòs, estudiós i veterà defensor d’aquest patrimoni a les Terres de l’Ebre. Ha estat publicada dins la col·lecció Difusió cultural de la Diputació de Tarragona la qual facilita gratuïtament exemplars a tothom qui els demana.

Ramats prop del coll de la Bona conduïts per Marton Jov, pastor rumanès,  muntanya i pasturas de Nevà, Toses, Ripollès, Girona

Marton Jov i el seu gos, prop del coll de la Bona, pastures de Nevà, Ripollès. © RLM

Petjades i senyals

dissabte, 20/11/2010
Carena de la punta de Jovara o del Corb, Muntanyes de Tivissa i Vandellòs,Tivissa, Ribera d'Ebre, Tarragona2002.12.24

Carena de la punta de Jovara o del Corb, Muntanyes de Tivissa, Ribera d'Ebre. © RLM

El sisè i darrer volum de la sèrie A peu per les comarques de Tarragona (Arola Editors, 2010) continua fidel al format de la primera guia. El cos central segueix format per les vint-i-cinc propostes d’excursions. Abans d’aquest apartat, hem tornat a incloure el capítol «Algunes notes sobre…» on es tracta més extensament algun dels temes als quals sovint es fa referència en els escrits.

Serra de la Mussara des de la Mola, al fons, Vilaplana, Muntanyes de Prades,Vilaplana, Baix Camp, Tarragona2002.12.31

Serra de la Mussara, Muntanyes de Prades, Baix Camp. © RLM

En el primer volum, aquest espai va estar dedicat a les muntanyes de les comarques de Tarragona; en la segona guia, van ser els camins tradicionals; la tercera va incloure algunes reflexions al voltat del concepte de paisatge i el valor que li atorguem; la quarta va parlar de la pedra seca i en el cinquè volum, el capítol va estar dedicat als molins hidràulics.

En aquest cas, el tema triat ha estat el caminar com a fet cultural i el fenomen de la senyalització de rutes i camins per excursionistes. Aquests són temes que m’han apassionat profundament i no volia deixar passar l’ocasió de compartir-los amb els lectors, si bé soc conscient que els lectors no tenen perquè coincidir amb algunes de les consideracions expressades.

Camí de Capçada, serra Major, Montsant, Parc Natural, Morera de Montsant, Priorat, Tarragona2002.09

Senyalització dalt la serra Major, Montsant, Priorat. © RLM

El text comença parlant de la importància creixent del caminar a la nostra societat actual. Caminar per plaer constitueix una manifestació de la nostra cultura europea, una manifestació íntimament unida a la manera com mirem i valorem emotivament i estètica els nostres territoris. El gust per les excursions a peu guarda relació amb la salut física i psicològica i amb el benestar, tant individual com col·lectiu. Caminar és un mitjà privilegiat de relació amb la naturalesa i el patrimoni entès en qualsevol de les seves formes.

A continuació s’aborda, molt resumidament, allò que considero com l’origen del gust per caminar a la nostra societat. El fenómen de realitzar excursions a peu, connecta amb processos culturals absolutament claus en l’evolució moderna de les societats occidentals, ja que es vincula amb la transformació de la mirada col·lectiva sobre la muntanya i amb la pròpia conquesta cultural de la noció de paisatge per part de la cultura europea.

Barranc del Carrer Ample, els Ports d'Horta,Parc Natural dels Ports,Horta, Terra Alta, Tarragona2003.02

Barranc del Carrer Ample, els Ports d'Horta, Terra Alta. © RLM

Més endavant es mostra breument la història de la senyalització de camins per a excursionistes, que comença als anys 20 del segle XX al Pirineu Gironí, a la zona de Setcases. El projecte va ser impulsat pel Centre Excursionista Catalunya i finançat per la Mancomunitat de Catalunya. També s’inclou un petit resum de la història dels senders de Gran Recorregut i, finalment es planteja una petita diagnosi del moment actual. S’exposen el dos grans models conceptuals existents a hores d’ara —senyalitzar itineraris o senyalitzar xarxes de camins— i s’expliquen les raons que, personalment, considero que fan més recomanable el model de xarxes de camins.

GR 171 a la vora de la cartoixa de Scala Dei, al fons els cingles de la Serra Major del Montsant, Parc Natural, La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona

GR 171 sobre la cartoixa d'Scala Dei, al fons, el Montsant. © RLM

Soc conscient que els meus plantejaments són vistos amb recel i preocupació per alguns sectors del món federatiu excursionista. No estic segur si he estat capaç de comunicar adequadament els meus punts de vista, tanmateix, estic plenament convençut que el model proposat és molt respectuós amb l’herència rebuda del món excursionista (del qual em considero membre). La convivència amb els senders senyalitzats per la FEEC no és només recomanable, sinó  necessària i imprescindible. En tot cas, sempre he considerat com un fonament de la ciència i la cultura, ser capaços de qüestionar la realitat, els models heretats. No ens ha de fer por pensar, argumentar el nostre discurs i sotmetre’l a la crítica. Només així podem millorar i avançar.

Els qui estiguin interessats en llegir aquest capítol poden decarregar-lo aquí: Petjades i senyals RLM

_RLM2071BX.jpg

Senyal de la Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Un camí llarg, ple d’amics i complicitats

divendres, 12/11/2010
El Montalt,Tivissa, Ribera d'Ebre, Tarragona2002.11.02

El Josep Jordana i Josep Artigues al cim del Montalt. © RLM

Fa no gaire que ha arribat de l’enquadernador el sisè volum de la guia A peu per les comarques de Tarragona. Com els anteriors volums, la guia recull 25 propostes d’excursions per les comarques tarragonines que van sortir publicades a La Vanguardia, a la secció Vivir en Tarragona (els qui tinguin curiositat, poden baixar-se una  excursió de mostra). Aquest volum té però una característica especial: és l’últim de la sèrie. Van ser 150 excursions publicades al diari i han donat lloc a sis volums de la col·lecció “De ferradura, guies per a caminants curiosos”, la col·lecció de guies excursionistes d’Arola Editors (la majoria de la gent les coneix però com la col·lecció de guies “A peu” perquè tots els títols comencen amb aquestes paraules, les quals apareixen molts destacades a la suggestiva portada que va dissenyar l’Elena Cruz) .

Va ser precisament el primer volum el que va donar lloc a la col·lecció ara ja fa set anys. Durant molt de temps havia donant tombs a la idea de com m’agradaria que fossin les guies i llegia amb admiració el treball d’excursionistes com Juli Soler Santaló o Josep Iglésies. Paradoxalment, la cura i el rigor d’aquelles obres de començament de segle XX, encara costa trobar-les als nostres dies. He de confessar, amb enveja mal dissimulada, que continuo emmirallant-me amb la qualitat i saber fer de la majoria d’autors i editors britànics de guies per caminar. De fet, la nostra col·lecció De ferradura ha incorporat alguns elements inspirats en les guies d’aquell país. Les idees cal concretar-les i els articles publicats a La Vanguardia van convertir-se en l’oportunitat perfecte. Val a dir però, que va resultar fonamental l’oferiment del meu amic Xavier Vigil a traduir els articles al català (en un sopar on el vi del Priorat probablement hi va tenir alguna cosa a veure). D’altra forma, qui sap si la idea de la col·lecció encara restaria en el calaix dels projectes.

Carrer de Rojals, Muntanyes de Prades,Montblanc, Conca de Barberà, Tarragona2001.04

L'Ismael Alcañiz i el Giussepe a Rojals. © RLM

Faltava només trobar el més important, una editorial que cregués en el projecte i, afortunadament, els Déus em van somriure i vaig aconseguir despertar l’interès dels germans Arola pel projecte, uns editors atrevits, que s’estimen profundament els llibres i amb els quals m’he entès extraordinàriament bé. L’aposta continua ben viva, fer guies el més acurades possible, tan pel que fa als textos com a les fotografies, la maquetació i la edició. Fer guies que, a més de descriure itineraris, expliquin històries i que ajudin a veure allò que no és evident, allò que guarden els llocs però que sovint resta reservat només als ulls d’uns pocs entesos i iniciats.

Cingles del Portell de Llaberia, serra de Llaberia, al fons a l'esquerra la mola de Colldejou,Tivissa, Ribera d'Ebre, Tarragona

La Montse Riera a la Miranda de Llaberia. © RLM

Aquest VI volum és també una bona excusa per intentar agrair una petita part de les ajudes que de tants amics he rebut. Un bon exemple dels deutes adquirits és el suggeridor pròleg que ha escrit per aquesta guia el Xavier Bru de Sala, així com la resta que apareixen en els altres volums, escrits pel Joan Morales, director de la revista Descobrir Catalunya, el Joan Nogué, director de l’Observatori del Paisatge, el Salvador Anton, director de l’Escola de Turisme i Oci de la Universitat Rovira i Virgili, el Dioni Serrano, cap de redacció de la revista Grandes Espacios i la Rosa Maria Bosch, la cap de La Vanguardia a Tarragona, la persona qui precisament va tindre la idea de la sèrie i amb qui tant he aprés. Del Jordi Blay, geògraf i professor a la URV, és l’interessant article sobre els molins hidràulics que va apareixen en el volum V.

Vista de les muntanyes del Priorat des de la Roca Corbatera, Serra Major del Montsant, Parc Natural, Priorat, Tarragona2002.12

El Pep i la Carme a la roca Corbatera, el Montsant. © RLM

El disseny del primer volum va ser obra de la Elena Cruz, un dels dissenyadors més sensibles i elegants amb els que he treballat. Durant aquest temps, la col·lecció ha anat polint-se i millorant sota els ulls i les mans expertes del Fèlix, i ara també de la Paula. En tot aquest procés, la contribució sempre incisiva i reflexiva del Pep Artigues ha estat fonamental. No conec ningú més apassionat per les lleis i els ritmes de la tinta sobre el paper. I parlant de tinta, al final tot queda a les mans de qui té el poder —i la responsabilitat— que enormes fulls de paper blanc deixin de ser-ho. Estic convençut que la implicació del Paco i el seu equip va més enllà de la d’un bon impressor. I els avantatges d’un editorial de la mida d’Arola és que tothom s’implica i mima les guies De ferradura. La Patrícia, la Montse, la Maite, la Tere i la resta de l’equip multipliquen pans i peixos per tal que tot funcioni.

Els Puntals, barranc del Mas, serra de Cardó,Benifallet, Baix Ebre, Tarragona

El Josep M. Escoda i l'Estrella al barranc del Mas, Benifallet. © RLM

Pel que fa a les sortides, s’equivoquen els que puguin pensar que soc un expert en les muntanyes de Tarragona capaç de proposar 150 excursions diferents. He begut de totes les guies que m’han passat per les mans i, molt especialment, dels amics i bons coneixedors del país que m’han acompanyat. A ells els dec molt més que suggeriments d’itineraris i informació. Els dec hores i hores de converses agradables, de compartir camins fantàstics i horitzons colpidors (hem arreglat el món diverses vegades però, caram, al tornar a casa continua com sempre). Tinc uns records especialment entranyables dels esmorzars amb el Pep Artigues, sempre en llocs ben triats, davant de panoràmiques generoses, amb el gotet de vi, les olives i el fogonet per escalfar l’aigua del cafè. I també de les nombroses caminades fetes amb el Josep Jordana, el Josep M. Escoda, el Joan Baptista Beltran, l’Ismael Alcañiz, la Montse Riera, el Josep Gironès, el José Luís Ordovás, el Jordi Blay o el Josep Insa entre altres companys i amics. Finalment, la magnífica acollida de les guies entre els lectors i la constatació que compartim no poques complicitats, té un valor enorme per tots els qui ens hem implicat en aquestes guies. Moltes, moltes gràcies a tots els “caminants curiosos”.

Riu Glorieta, el Niu de l'Àliga,Muntanyes de Prades,Alcover, Alt Camp, Tarragona2002.04

El riu Glorieta i el Niu de l'Àliga, Muntanyes de Prades, Alcover, Alt Camp. © RLM

Evocacions càtares entre pastures ripolleses

dijous, 10/06/2010
Sant Marcel de Planés, església romànica  construïda a finals del segle XI, amb una sola nau amb absis i campanar de cadireta Té les teulades de llosa antiga i el seu absis mostra una planta de ferradura o arc molt obert a l'interior.Planoles, Ripollès, Girona

Sant Marcel de Planés, església romànica construïda a finals del segle XI, Planoles, Ripollès © RLM

Seguim treballant en la guia d’excursions que ha d’evocar el mon medieval dels Pirineus catalans que van viure el bons homes, els anomenats càtars, pels seus perseguidors. Es tracta d’una iniciativa impulsada pel Consell Regulador del Camí dels Bons Homes.  No és tracta però, d’una altra ruta de senderisme per etapes sinó d’un conjunt de propostes excursions a peu de mitja jornada o de jornada sencera, algunes fins i tot per fer amb nens, i que abasta un àmbit que va més enllà dels territoris per on passa la ruta clàssica que uneix Berga i Montsegur.

Cim del Pla de Pujals (2.055m ) serra de Montgrony, vista des del vessant est del Pedra Picada, sota, el coll del Remoló,  muntanya i pastures de Nevà, Toses, Ripollès, Girona

Cim del Pla de Pujals (2.055m ) serra de Montgrony, vista des del vessant est del Pedra Picada; davant, el coll del Remoló; muntanya i pastures de Nevà, Toses, Ripollès © RLM

Un dels itineraris  transcorre per la muntanya de Nevà, al Ripollès i està relacionat amb el món dels pastors transhumants. A la vall de Toses hi ha noticies històriques de presència càtara i, d’altra banda, es sabut que l’expansió d’aquesta religió herètica—segons l’església catòlica, és clar— va tenir molt a veure amb les rutes transhumants de l’època. Val a dir que la importància de la ramaderia va ser enorme durant aquells segles. Era una de les grans activitats econòmiques del país, no pas però pel plaer de degustar costelletes de corder sinó per raó de la llana, el material bàsic amb que es vestia la immensa majoria d’europeus de llavors.

Acabo de preparar les fotos de la sortida i, mentre es cuina la guia, us faig un tastet (moltes gràcies Xavier per una excursió i una companyia tan agradable).

Ramats al coll del Remoló, muntanya i pastures de Nevà, Toses, Ripollès, Girona

Ramats al coll del Remoló, muntanya i pastures de Nevà, Toses, Ripollès © RLM

Ramats al coll del Remoló, muntanya i pastures de Nevà, Toses, Ripollès, Girona

Ramats al coll del Remoló, muntanya i pastures de Nevà, Toses, Ripollès © RLM

Ramats prop del coll de la Bona conduïts per Marton Jov, pastor rumanès,  muntanya i pasturas de Nevà, Toses, Ripollès, Girona

Marton Jov, pastor rumanès, muntanya de Nevà, Toses, Ripollès © RLM

Ramats prop del coll de la Bona conduïts per Marton Jov, pastor rumanès,  muntanya i pasturas de Nevà, Toses, Ripollès, Girona

Ramats prop del coll de la Bona conduïts per Marton Jov, pastor rumanès, muntanya de Nevà, Toses, Ripollès © RLM

Camí ramader del coll de la Bona, muntanya i  plans de Nevà,  senyals d'Itinerània,Toses, Ripollès, Girona

Camí ramader del coll de la Bona, plans de Nevà, senyals de la xarxa de camins Itinerània, Toses, Ripollès © RLM

Sant Cristòfol de Toses, església romànica segle XIToses, Ripollès, Girona

Sant Cristòfol de Toses, església romànica segle XI, Toses, Ripollès © RLM

Campanar de Sant Víctor de Dòrria, església romànica consagrada el segle X (es conserven murs preromànics).Toses, Ripollès, Girona

Campanar de Sant Víctor de Dòrria, Toses, Ripollès © RLM

Molt recomanable

dimarts, 1/06/2010
Els Empedrats, camí ral del coll de Pendís, vall de Pendís, Parc Natural del Cadí-MoixeróGuardiola de Berguedà, el Berguedà, Barcelona

La Maria Faura i el José Luís Ordovás al camí dels Empedrats, Parc Natural del Cadí-Moixerò, Berguedà © RLM

Estic acabant de tractar les darreres imatges del proper reportatge central de la revista Descobrir Catalunya (vaig de bòlit!). El número estarà dedicat a rutes per fer a peu: els Estels del Sud als Ports, el Brogit de la Vall a les Muntanyes de Prades, els Camins del Bisbe i de l’Abat Oliva al Bages, Osona i el Ripollès, el Camin Reiau a l’Aran, la Ruta de l’Óssa per Andorra. Sembla que el viatge a peu va deixant de ser una opció reservada a minories d’excursionistes esforçats i patidors i poc a poc es consolida com una veritable opció pels qui volen conèixer territoris a poc a poc, lentament, però de manera intensa; tot canviant la quantitat de coses a veure per la intensitat de la vivència que proporciona el caminar.

Cim de la Picossa, serra de la Picossa, Mora d'Ebre, Ribera d'Ebre, Tarragona

El Josep Artigues i el José Luís Ordovàs dalt el cim de la Picossa, Ribera d'Ebre © RLM

M’agradarà compartir algunes de les impressions que aquest reportatge m’ha deixat pel que fa a les rutes i els paisatges. Tanmateix, fins que enllesteixi la feina, us proposo que conegueu el blog d’un amic meu. El seu títol —m’encanta— és tota una declaració de principis “Todo se andarà”. El José Luís Ordovás és un aragonès que un bon dia va seguir Ebre avall fins arribar a Mora d’Ebre. És un caminador sensible i meticulós, que gaudeix amb cada pam de camí i que comparteix a través del blog les seves excursions. Te una mirada afinada, ben educada i al blog ens regala imatges delicioses, a més dels recorreguts georeferenciats (traks) molt ben ajustats (jo li dec uns quants —bastants— favors en aquests aspecte). Ell, el Josep i el Josep Maria formen un equip excel·lent on es barreja la passió pels antics camins, per descobrir el propi país, amb les ganes i l’habilitat per explicar-ho. Els que busquin excursions ben escollides pel sud de Catalunya agrairan, de ben segur, les seves propostes. Us deixo en bones mans.

TODO SE ANDARÀ

La roca estimada

dimecres, 5/05/2010
El poblet de Canalda i, darrera, la roca de Canalda, vessant sud de la serra de Querol, port del Comte, Odn, Solsons, Lleida

El poblet de Canalda al peu de la roca. © RLM

Canalda és un poblet petit, com tants altres dels que hi ha a Catalunya. És un poble de muntanya, un poble vell. L’etimologia del seu nom és preromana, probablement celta. Canalda podria passar desapercebuda sinó fos perquè es troba al peu d’una monumental cinglera a la qual dóna nom. L’enorme rocam manté una estreta relació amb els humans que habiten als seus peus. Protegeix el poble del vent del nord que gela les testes del Port del Comte i fins i tot, quan ha calgut, els ha proporcionat balmes per aixoplugar-se, per guardar els ramats o, fins i tot, per construir-hi cases.

Font de Pallerols, al costat del torrent d'Ordoll, vessants de la roca de Canalda, serra de Querol, port del Comte, Odn, Solsons, Lleida

Font de Pallerols, al costat del torrent d'Ordoll, la roca de Canalda. © RLM

Ara fa uns dies vaig ser a Canalda fent una ruta per una guia que estem preparant sobre l’èxode càtar i el món medieval del Pirineu català. Vaig gaudir de la contundent presència i la bellesa de la seva Roca, però encara més de la companyia dels qui em vam mostrar la ruta, el Marcel Camps i la seva dóna, la Rosa Maria Parera. Com s’estimen aquesta muntanya! com mimen les fonts i els camins!

Espluga Grˆtines, roca de Canalda, Odn, Solsons, Lleida

Espluga Gràtines, roca de Canalda. © RLM

Des de fa nou anys, cada setembre el Marcel i un colla d’amics i col·laboradors organitzen una caminada popular. Arreu de Catalunya es celebren moltes altres, tanmateix, a Canalda editen un opuscle, molt acurat, ben dissenyat i imprès on, a més de la descripció de l’itinerari triat, es divulga la memòria d’aquestes muntanyes: els camins rals, els bandolers, la vegetació, els primers esquiadors, la Missió Musical de l’any 1922… En realitat és tracta de petits tresors, riquíssimes píndoles de sensibilitat i cultura que fan més gran la Roca de Canalda i millor aquest país.

Ca la Rita, roca de Canalda, Odn, Solsons, Lleida

Ca la Rita, roca de Canalda. © RLM