Entrades amb l'etiqueta ‘paisatges’

Propostes a peu que vénen de gust

dimecres, 9/05/2012

Porto ja uns quants dies “esclavitzat” pel meu estimat festival Tarraco Viva, col·laborant colze a colze amb l’equip organitzador que navega en plena tempesta, diluviant, amb vent desfavorable i amb una administració preocupada per si els rems compleixen la normativa… Com deia Ciceró: “com més gran sigui la dificultat, major la gloria” (ves per on que no m’ho acabo de creure).

Tinc amics em fan arribar propostes per “alliberar-me” (o per tocar-me els nassos, ves a saber). Propostes fantàstiques però en les que difícilment podré participar. Per això he pensat que potser algú que ho llegeixi s’animarà i ens ho podrà explicar (val la pena aprofitar aquesta magnífica primavera).

El proper dissabte dia 12, El Brogit guiatges organitza una sortida a peu resseguint un tram del vell camí del Lloar a la Figuera i tornant pel camí de la Font de Minfami. Els camins són preciosos i l’itinerari deliciós, un dels que recomano quan no s’ha estat mai al Priorat. L’excursió acaba com cal, amb un tast de vi en un celler. Aquesta és una de les millors empreses de senderisme guiat que conec. Passió per la feina i treball, molt treball.
image001.jpgEl mateix dia 12 organitzen una altra excursió a peu pel Priorat que també val molt la pena i que uneix Mas Ardèvol (un dels allotjaments rurals més fantàstics que conec) amb Mas Sinén, el celler Burgos-Porta. Per arribar-hi reseguiran un dels camins recuperat recentment que més estima tinc (i que més va costar de trobar), el camí vell de Porrera a Poboleda. Sensacional! I amb un final immillorable: l’esmorzar i el vi que fa el Salvador Burgos i la seva família.

tast-guiat.jpgTots els camins porten a Roma i, del 17 al 27, passen per Tàrraco. És veritat però, que n’hi ha un que el dia 26 també porta a Borredà. Aquest petit poble del Berguedà poc a poc va convertint-se en capital dels formatges catalans. La proposta és tota una provocació: un itinerari guiat per conèixer —i tastar— formatges. No crec que calgui ni motxilla, ni crema solar (es fa dins una carpa). Podeu, això sí, portar una mica del vi del Salvador, sense desmerèixer, és clar, els del celler Oller del Mas.

 

 

Llibres i paisatges prioratins a poc a poc

dilluns, 23/04/2012

Bon Sant Jordi, bons llibres i bon paisatge!

Ens hagués agradat poder compartir aquest dia amb la guia d’Arola Editors A peu per camins del Priorat a les mans, finalment publicada. Però… Sant Jordi, el cavall, el drac, la princesa… tots han acabat ensopegant i amuntegant-se i, malgrat que la guia ja està llesta, no ha estat possible imprimir-la amb condicions (sí, ja se que sovint fai elogi de la lentitud però he de confessar que aquesta vegada m’hagués agradat disposar d’una mica més de velocitat).

De tota manera, també és veritat que em fa pànic a córrer davant de Sant Jordi, i no és per cap esperit de drac que pugui tenir, sinó per les patinades que es poden fer quan es va massa embalat. Tanmateix però, al Toni Orensanz i a mi ens sap greu no tenir encara la guia per poder-la compartir amb tota la gent que ens ha ajudat, els qui ens han explicat històries, els qui han reobert camins, els qui ens han prepart els mapes i tracks, els qui ens han deixat precioses fotografies antigues o els que “intrèpidament” es van oferir voluntaris per a provar els itineraris.

Res. Ens caldrà esperar algunes setmanes més (espero que poques). Mentre tant, no hem pogut estar de penjar un bon fragment de la guia per celebrar aquest dia de llibres amb tots vosaltres. Així podreu llegir el fantàstic pròleg que ens ha fet l’Eduard Punset. De veritat, molt bo. Desitgem que to plegat us agradi aquest avançament en primícia (podeu descarregar-lo AQUÍ)

Camí del grau del Rebull.Xarxa de Camins del PrioratLa Bisbal de Falset, Priorat, Tarragona

Camí del grau del Rebull. Xarxa de Camins del Priorat. La Bisbal de Falset, Priorat. © RLM

També avança lentament, però constant, el procés per presentar la candidatura del Priorat per ser declarat paisatge cultural patrimoni de la Humanitat. Fa uns dies vam tenir la bona notícia que el Parlament de Catalunya ha donat el seu suport a la candidatura. Aquest és un dels actes que no formen part dels requeriments oficials exigits per la UNESCO però que tenen una considerable importància simbòlica. Podeu consultar el text integre AQUÍ. Està molt bé. Ara però, ens caldran compromisos reals —a banda dels simbòlics— de part dels nostres polítics.

Pel Priorat, per tal que aquest territori tan singular i difícil pugui tirar endavant aquest gran projecte, necessitarà de totes les aliances possibles. No se m’acut un projecte millor, més positiu, més optimista, més aglutinador i carregat de futur pel Priorat que aquesta candidatura a paisatge cultural patrimoni de la Humanitat. Aquest no és però un projecte comarcal, sinó un projecte realment de país directament vinculat al món agrari, al respecte al paisatge, als pagesos, a la terra, a una altra manera de veure el futur.

És evident que la crisi ha afegit nous reptes al procés i no penso tant en la manca de recursos com en la pluja de desànim que dia sí i dia també ens cau a tots a sobre. Les temptacions de tancar-se a casa són enormes —al Priorat i arreu—. Ara més que mai però, cal tenir present que l’ordit és el que fa fort els fils. El desànim, per contra, esfilagarsa els teixits.  En un comentari recent, el meu amic Jaume Salvat deia “el Priorat és una comarca valenta, ambiciosa, que no es resigna a les adversitat. Tot el contrari, n’ha  sabut fer virtud“. És hora de comprovar-ho, és l’hora dels valents.

Com estem de primícies, us avanço  el text de les samarretes de la nova edició del meu estimat festival de cultura clàssica Tàrraco Viva: “CALAMITAS VIRTUTIS OCCASIO EST” “En l’adversitat es demostra el valor”, SÈNECA.

 


Fotos, camins i caminadors: el taller de fotografia i senderisme de Fotonature

dimecres, 28/03/2012

— ¿Quant s’han apuntat?—

Li vaig demanar al  Tino Soriano que em tornés a repetir la xifra d’inscrits en el taller de Fotografía y Senderismo del Fotonature de La Palma i vaig començar a preocupar-me de veritat.

És cert que em sento còmode fotografiant camins, caminants i paisatges. Tot això forma part dels meus projectes i de les meves passions, però una cosa es sortir amb dos o tres amics a caminar amb la càmera i l’altra sistematitzar i explicitar allò que un fa per tal de poder transmetre-ho d’una manera ordenada i intel·ligible a un grup de persones —un grup que no era precisament petit.

No havia estat maia a a La Palma i el dimecres vam començar a buscar localitzacions acompanyats per Manuel, un excel·lent coneixedor de l’illa (moltes gràcies). No vam trobar la localització perfecta però sí una de prou bona. He de reconèixer que comptar amb les opinions de la Maria Rosa Vila i del Rafa Pérez em va facilitar les coses.

Finalment va arribar el divendres i a les 8 h del matí em vaig trobar amb un autobús (sí, sí, un autobús) ple fotògrafs desitjosos d’aprendre quelcom nou i que, entre “bon dia” i càmeres penjant, procuraven dissimular la incertesa de si perdrien o no temps. Van haver 46 inscrits i jo recomano sempre no passar de 15 (màxim 20) participants, ja sigui un taller o un itinerari guiat. Anem a morir d’èxit, vaig pensar, però cal intentar-ho…

Segueixo pensant que hagués estat millor treballar, com a mínim, amb dos grups però, el cert és que vaig acabar relativament satisfet amb els resultats. Les limitacions (les meves i les derivades del nombre de participants) es van veure feliçment compensades per un fet fonamental: la sintonia, la bona predisposició i les ganes de participar de tots. És a dir, per la capacitat que tenim les persones per empatitzar. Sensacional!

M’emporto un meravellós record de les persones amb les que vaig compartir el matí del passat divendres. M’emporto allò que sovint busco en un paisatge: humanitat.

No vaig estar gens pendent de fer fotos ni el dia era el millor, però aquí penjo algunes imatges dels exercicis que anàvem fent per tal que els participants recordin alguns dels moments viscuts. A més, si algú te ganes de recordar les imatges que vaig presentar durant la masterclass, pot trobar-les aquí.

Periodisme, paisatge i identitat

dilluns, 19/03/2012
Salines de la Trinitat, situades a la península de la Banya, al meridió del delta de l'Ebre, que tanca el port dels Alfacs. Sant Carles de la Ràpita, Montsià, Tarragona

Salines de la Trinitat, situades a la península de la Banya del delta de l'Ebre. Montsià. © RLM

Ara, més que mai, necessitem bon periodisme. No cal ser un expert per adonar-se que periodisme i llibertat són elements que van molt units. La greu crisi que afecta actualment els mitjans —i que és prèvia a la financera— és prou complexa com per atrevir-se a analitzar-la en unes línies. Tanmateix, intueixo que, a hores d’ara, un factor important té a veure amb la gran dependència de tercers (publicitat, suports de l’administració, etc.). Les estratègies de gratuïtat em semblen nefastes i molt, molt perilloses. “El que res no costa, res no val” diuen els padrins. No pagar el que costen les coses, paradoxalment, ens està empobrint i debilitant-nos com a societat. Només és una intuïció, però em fa l’efecte que el periodisme del futur haurà de basar-se, fonamentalment, en el suport dels seus lectors. Els qui volem comptar amb informació de qualitat, haurem d’acostumar-nos a pagar-la. Només així el periodisme recuperarà la independència que li cal per treballar (la llibertat no és mai total, però calen uns mínims).

Els canvis, les transformacions ja estan produint-se i en aquest context s’agraeix molt els incentius a la reflexió que promou la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb el cicle de conferències “Experiència de periodista”. Un any més —malgrat la crisi— i mercès al suport de Catalunya Caixa, s’han començat a celebrar a l’auditori de l’antiga Caixa Tarragona. El passat dia 12 vam comptar amb verb eloqüent i reflexiu de Màrius Serra. Avui, dilluns 19, és el torn de Carles Capdevila, el director del diari Ara i el dilluns següent, el 26, seré jo el convidat a parlar de la meva experiència professional. L’acte coincidirà amb la inauguració de l’exposició Imatges 2011, que recull una mostra del millor fotoperiodisme de les comarques tarragonines.

Ja podeu imaginar que compartir cartell amb un Màrius Serra i un Carles Capdevila impressiona (per no dir una altra paraula). Espero que els aires de l’Atlàntic m’ajudin a afinar la meva exposició perquè hauré acabat d’arribar de La Palma, d’haver participat en el prestigiós seminari Fotonature, i d’haver explicat també la meva professió de fotògraf a la classe de pàrvuls —P5— de la meva filla (en serio, el mateix dilluns). Vull agrair als companys del Col·legi de Periodistes la seva confiança, és clar, però també, i molt especialment, el fet d’haver pensat en un fotoperiodista que no treballa habitualment en la premsa diària.

Les exposicions dels fotògrafs en aquestes jornades es centren habitualment en descriure la seva experiència professional. En el meu cas tinc intenció de parlar de la meva feina, però a partir d’exposar  algunes reflexions sobre les relacions que s’estableixen entre el periodisme, la fotografia i la construcció de paisatges i de identitats. Posats a assumir reptes… que caram!, ho intentarem.

D’altra banda, els que estiguin interessats en conèixer l’opinió dels fotoperiodistes sobre la situació de la seva professió, val molt la pena el documental de Roger Leixà “Reinventant el fotoperiodisme“.

 

 

 

Amb les cames i amb el cor

dimecres, 30/11/2011

Amb les cames i amb el cor és el títol d’una obra de l’insigne geògraf i excursionista reusenc Josep Iglésies, editada el 1982 per Publicacions de l’Abadia de Montserrat a la veterana col·lecció Llibre de motxilla, sí, sí, aquells petits de coberta groga. He de reconèixer que l’obra i el pensament de Josep Iglésies ha estat un dels meus grans referents (les seves guies, per exemple, van despertar-me les ganes d’iniciar una col·lecció que continués aquell esperit i el resultat són les que publica Arola Editors a “De ferradura”). De l’anomenada obra recordo una frase en referència a la història de l’excursionisme que deia “Més que els literats, més que els polítics, són els excursionistes els qui van descobrir, van fer conèixer i van fer valer el nostre territori”. Uf, quina responsabilitat.

Amb les cames i amb el cor ha estat la idea que m’ha vingut al cap quan buscava un títol per convidar-vos —si el dijous al vespre esteu a València— a una taula rodona que he de compartir amb el Jorge Cruz, un bon amic, també geògraf i gran coneixedor de la cultura excursionista, i amb el Paco Tortosa una persona extraordinària en el camp de l’excursionisme amb bicicleta. L’acte porta el suggeridor títol de Passejant les nostres terres de manera assossegada poètica i sensual i l’ha organitzat la Societat Coral El Micalet una entitat molt activa en matèria cultural. Personalment, admiro molt tots els activistes del País Valencià que treballen per la nostra cultura. No puc deixar de pensar que massa sovint és terra de trinxeres.

Barranc de la Tenalla des del camí del Portell de l'Infern (camí vell de la Sènia), els Ports, Fredes,
La Tinença de Benifassar, Castelló
2002.10

Barranc de la Tenalla des del camí del Portell de l'Infern (camí vell de la Sènia), els Ports, Fredes. © RLM

Històries de Montsant, la muntanya viscuda

dimecres, 26/10/2011

Acaba de sortir el número de novembre de la revista Descobrir Catalunya i aquest cop està dedicat a Montsant, la que sempre dic és la “meva” muntanya (i la de molts altres, és clar). He tingut la sort d’elaborar el reportatge fotogràfic i de treballar molt estretament amb l’equip de redacció i amb els diferents periodistes autors dels textos. I ha estat un plaer, si senyor!

Montsant, aquesta gran muntanya, ja havia estat tractada en altres números del Descobrir. És la primera vegada però, que directament se li dedica un central. Hem procurat que la mirada sobre aquest territori fos nova, diferent i hem posat el focus fonamentalment en les persones que hi viuen, que hi treballen i que estan vinculades anímicament a la muntanya.

Aquest és un reportatge fet com alguns entenem el periodisme —també el de viatges—. Redactor i fotògraf hem treballat plegats per tal que els dos discursos, l’escrit i el visual, estiguin el més trenats possible. Això no assegura que el resultat sigui bo, però sí que ajuda molt a que sigui el més coherent possible. El resultat, evidentment, ha de ser jutjat pels lectors.

En aquest número hi trobareu un article excel·lent —i gens fàcil de fer— de la Sara Sans (aquesta dona cada dia escriu millor) sobre el Montsant més simbòlic i la seva relació amb els creadors literaris i amb els activistes de la cultura a la comarca. Després ve un article sobre el Montsant dels pagesos, escrit i viscut per l’Oriol Margalef, un periodista nascut a les Terres de l’Ebre, vinculat al camp i amb un cognom que delata la indefectible necessitat de recuperar antics i profunds vincles amb aquesta comarca. Ell us explicarà les converses amb un grup pagesos que treballen a les faldes de la muntanya, gent que creu profundament amb la terra, gent valenta, dignes successors de les generacions de pagesos prioratins que s’han deixat l’esquena en els costers i bancals d’aquest petit país. Hi trobareu també recomanacions per tastar vins, olis, festucs i préssecs conreats al peu de Montsant.

T29_RLM0342BX.jpgRoger Aleu i el periodista Oriol Margalef a l’ horta de L’Esparver. La Bisbal de Falset, Priorat. © RLM

L’Isaac Albesa escriu un article que probablement us sorpendrà i que parla de gent que va deixar casa seva per vindre a viure al peu de Montsant, atrets per la roca, la verticalitat i la salvatge seducció del buit. Sí, sí, corrents migratòries originades pel l’atracció dels cingles, que han portat nous pobladors i famílies a una de les capitals internacionals de l’escalada, Cornudella de Montsant. Hem volgut que aquest article el fes un bon periodista però que no hagués practicat mai l’escalada, per tal que els seus ulls fossin una mica els de la majoria dels lectors. El resultat és molt espectacular.

El periodista Isaac Albesa, al grau de Carrasclet. Serra Major de Montsant, Priorat. © RLM

El darrer article porta la signatura del Toni Orensaz i és, en la meva modesta opinió, un dels millors que he llegit mai sobre la cartoixa de Scala Dei. El Toni ens acompanya a descobrir la “nova” cartoixa que està apareguent sota les runes, allí on molts pensaven que ja no es podia trobar res. Ho fem de la mà de dos persones apassionades per aquest monestir, l’arquitecte i l’arqueòleg responsables de les excavacions que s’estan duent a terme al vell monestir —Carles Brull i Josep M. Vila— els quals ens han ajudat, i molt, a entedre les veritables dimensions físiques i simbòliques de la poderosa cartoixa barroca aixecada als peus de la muntanya santa.

Al final de cada un dels articles hi trobareu una proposta d’excursió vinculada amb el tema tractat. Algunes són passejades per fer amb família i altres poden constituir tot un repte pels amants dels cingles i les emocions fortes. Són propostes que recorren antics camins de ferradura, alguns dels quals han estat recentment recuperats pel Parc Natural de la Serra de Montsant. Alguna altre cop ja he destacat l’extraordinària tasca que ha fet el Parc i la seva brigada en relació als camins.

L’objectiu d’aquestes propostes és clar. En agradaria que els lectors, a més de llegir còmodament la revista al sofà de casa, es calcessin les botes per experimentar en primera persona els articles de la revista. Estem convençuts que una de les millors maneres de viure intensament els paisatges és recorre’ls a peu. De fet, alguns dels secrets que guarden els territoris només es revelen apropant-s’hi així, lentament, caminant.

T29_RLM1588BX.jpg

Serrall de les Roques. L’antic camí ral de Cabacés a Margalef travessa una plantació d’oliveres. Cabacés, Priorat. © RLM

Si algú s’anima, dijous  27 d’octubre, a les set de la tarda, a l’absis del Castell del Vi de Falset, es farà la presentació d’aquest número de la revista Descobrir.

 

 

Com recuperar l’essència del territori

dijous, 30/06/2011
En primer terme la muntanya Blanca, darrera el Cabrafiga i, al fons, les muntanyes de Vandellòs. Vista des de l'ermita de la Mare de Déu de la Roca. Mont-roig del Camp, Baix Camp, Tarragona

Horitzons des de l'ermita de la Mare de Déu de la Roca. Mont-roig del Camp, Baix Camp. En primer terme la muntanya Blanca, darrera el Cabrafiga i, al fons, les muntanyes de Vandellòs. © RLM

Ahir vaig sentir una entrevista al president Jordi Pujol a Catalunya Ràdio mentre conduïa cap a la val d’Aran, cap a Les, a fotografiar per Descobrir Catalunya la plantada del Haro que es cremarà el Sant Joan de l’any vinent (una festa encisadora, per cert). La música de l’ex-president sona bé. Sempre ha estat un bon músic. Fer país, treballar, anar per feina, deixar-se de romanços…Ara bé, quan va haver de posar lletra als romanços, la cosa va agafar un altre to. Menystenint absolutament als qui discrepen d’alló que ell pensa, va escandalitzar-se que una central eòlica hagués tardat 10 anys en obtenir permisos degut a l’oposició dels ciutadans. Déu meu! que insolidaris aquesta gent que només pensa en el seu paisatge i no en les necessitats del país, va arribar a deixar entendre. És clar, les serres de l’Ebre no son Queralb, ni Núria, ni Montserrat… Calen sacrificis pel país i, si això significa industrialitzar tot el conjunt dels horitzons del sud, que hi farem, oi?

Sembla que oblidem amb extrema facilitat la importància que te el paisatge en la identitat de les persones i, sobre tot, en la seva auto estima. I sense auto estima no hi ha desenvolupament possible, ni individual ni col·lectiu. Probablement estic equivocat però, de vegades, penso que al país ja li va bé tenir un pati del darrera amb gent resignada, depenent de subvencions, de cementiris com a únic futur possible, disposats a vendre’s el seu paisatge, un dels darrers recursos que els queda, encara que això sigui pa per avui i ….

Ah! hi han altres models d’implantació d’energies renovables que no impliquen acabar amb els paisatges de mig país, com ha demostrat un estat tan seriós com Alemanya on, aproximadament el 80 % de la potència energètica renovable està instal·lada en zones urbanes, exactament al revés del que succeïx a casa nostra. A més, ningú no parla de com afectarà això a l’activitat turística que s’ha anat desenvolupant en aquest territoris i que tant ha costat d’arrelar. Tota activitat té repercussions, també negatives, i l’energia eòlica no es una excepció.

Parlant de territori i d’identitats, demà divendres es presenta a Barcelona l’estudi Recuperar, com revitalitzar l’essència del territori, impulsat per l’Institut del Territori (IdT) i el CADS, a partir de les 10.00 h al Museu M. Colet (c. Buenos Aires, 56-58 de Barcelona). A l’acte hi participen Eliseu Climent, portaveu de l’IdT, Ramon Arribas, director del CADS, i Xavier Basora i Xavier Sabater, coautors de l’estudi socis d’X3 Estudis Ambientals. A mi m’han convidat a donar una ponència sobre quins elements del territori recuperar i per a què. Segur que els camins antics hi apareixeran en un moment o un altre. L’acte clourà amb una taula rodona sobre algunes bones pràctiques en la recuperació del patrimoni natural i cultura a casa nostra: el cas dels boscos de ribera, les varietat agrícoles locals, els Camins Vius i l’Escola de Pastors.

Camps d'arròs innundats al delta de l'Ebre. Al fons, la serra de Montsià. Amposta, Montsià, Tarragona 2001.12

Arrossar al delta de l'Ebre amb la serra de Montsià al fons. © RLM

Es poden consultar i descarregar les intervencions aquí.

Suïssa, del turisme a peu al turisme urbà

dijous, 26/05/2011
Trompe l'œil en un carrer de Berna Berna, Suïssa

Trompe l'œil en un carrer de Berna, Suïssa. © RLM

Es pot aprendre molt de l’experiència suïssa en matèria de camins —ho he comentat més d’una vegada— i no sols del seu concepte de xarxa o del valor que atorguen als camins històrics i els esforços que hi dediquen per investigar-los i divulgar-los. També resulta molt interessant la manera amb que van decidir promocionar el seu país com a destinació de turisme a peu. En un post anterior d’ara fa un any, convidava a veure el magnific anunci de promoció del senderisme a Suïssa (“Hacemos todo para que sus vacaciones de senderismo sean perfectas“).

Sensacional! És un relat (té estructura narrativa) amb tensió dramàtica, simpatia i molta, molta humanitat; i va directe a tocar l’anhel que té qualsevol de nosaltres quan viatgem (quan exercim de turistes): que ens ajudin a ser una mica més feliços.

Carrers de Berna Berna, Suïssa

Berna, Suïssa. © RLM

Aquesta primavera van anunciar amb el trailer “Dos hombres entran en un nuevo mundo” una segona part dirigida a potenciar el turisme urbà. Bé, ja ha sortit l’espot complert: “Suiza, mucho más que montañas“. No sorprèn tant com el primer, però val molt la pena donar-li un cop d’ull. Hi trobareu molts tocs d’humor i, novament, bones lliçons de comunicació turística.




“Beu vi, que l’aigua espatlla els camins”

divendres, 1/04/2011
Vinyes del mas de Sant Antoni. DOQ Priorat. Al fons, el camí de Cabacés i els cingles de la serra Major del Montsant. Parc Natural de la Serra de Montsant. La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona

Camí de Cabacés sota els cingles de la Serra Major del Montsant i vinyes del mas de Sant Antoni, Parc Natural de la Serra de Montsant, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

“Beu vi, que l’aigua espatlla els camins”, això diu la saviesa popular i segur que té raó. L’aigua és, en efecte, el principal enemic dels camins tradicionals, a més de l’abandonament i la ignorància, és clar. I pel que fa al vi, les noves anyades ja estan llestes al Priorat i els camins per passejar entre vinyes també.

PS_PortadesCat.jpg

Fa pocs dies que es van presentar un seguit de tríptics que recullen una desena de propostes per assaborir sense presses i intensament els paisatges d’aquesta comarca. Petites píndoles per aconseguir moments de felicitat. Podeu descarregar-vos-en una aquí i les trobareu totes penjades al web: www.turismepriorat.org. Alhora també és va presentar un singular cicle d’excursions a peu, guiades, que inclouen visites i tast en cellers prioratins. Unes propostes, sens dubte molt suggerents, que volen barrejar el millor dels dos mons.

Camí del Mas de la Plana del Ceba, xarxa de camins del Priorat. Vinyes a la zona del mas de la Rosa, DOQ Priorat. Porrera, Priorat, Tarragona

Camí del Mas de la Plana del Seba, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Antic camí ral de Falset a Gratallops, vinyes DOQ Priorat,  Gratallops, Priorat, Tarragona

Camí ral de Falset a Gratallops, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Fa un temps el Priorat es va proposar recuperar alguns dels seus vells camins per tornar a connectar pobles, vinyes, oliveres, cellers, molins… per poder circular —ara que tenim alta velocitat— amb el mitjà de transport més humà: les cames. Respon a un exercici de repensar la modernitat, sense renunciar als avenços, però sense perdre els elements fonamentals que a les persones ens ajuden a trobar sentit a l’existència.

Aquesta és una opció agosarada, és veritat. Implica destinar recursos econòmics i humans per recuperar vells camins en desús, ara que hi han tantes necessitats. Tanmateix, és una opció que connecta amb els corrents culturals més avançats de les societats modernes i, alhora, amb els fonaments d’aquest territori, és a dir, amb la ruralitat. És una opció que reforça coherències. Algú s’imagina degustar un vi prioratí amb presses? Quina ruralitat pot experimentar-se des de l’asfalt?

Camí del Mas de la Plana del Ceba, xarxa de camins del Priorat. Vinyes a la zona del mas de la Rosa, DOQ Priorat. Porrera, Priorat, Tarragona

Camí del Mas de la Plana del Seba, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Aquest és un territori tossut, d’arrels profundes, com les de les vinyes que penetren els sols pissarrosos metres i metres, buscant la humitat. Aquest és un territori que està vivint un riquíssim procés de presa de consciència de qui és, on està i cap a on vol anar. I això li dóna un força enorme, formidable.

En termes d’estratègia turística l’opció del Priorat és clara. Lluny de voler explorar-ho tot —un error— ha optat per impulsar els aspectes relacionats amb el món del vi, de l’oli i el turisme a peu. Tanmateix, no es reobren camins només per convidar als visitants a conèixer pausadament aquest singular territori. La recuperació d’aquest patrimoni va molt més enllà i es revela com una aposta identitària. El text de presentació de la Xarxa de camins del Priorat ho deixa ben clar:

“Diuen que són els fils de la memòria, que els vells camins guarden els secrets de la història, i no només la de les grans gestes o desfetes, sinó la de la gent senzilla, la que cavava solcs, podava la vinya i maleïa el cel i tots els sants quan no plovia.

Al Priorat estem capficats en recuperar-ne un bon grapat perquè volem que la canalla pugui tornar a seguir els camins dels seus padrins, perquè pugui veure el futur de la seva terra amb els ulls dels qui la van treballar durant segles. Perquè hi han secrets que només es revelen a peu, pausadament.

Sabem que cada dia són més els que gaudeixen del plaer de caminar, els que aposten per defugir banalitats i recuperar la pell, el tacte, la intensitat i la grandiositat de les experiències bàsiques: el soroll del propi cor, el descobriment d’un horitzó rera un turó, el vent que juga a fet i amagar entre les vinyes, la llum que daura les oliveres…

Volem que el Priorat es pugui creuar a peu i compartir la profunda dimensió humana d’aquest petit territori. La xarxa de camins del Priorat es una invitació a descobrir i gaudir intensament d’aquest racó de muntanya mediterrània on l’agricultura encara dóna vida i on les aromes i els sabors són de veritat.”

Camí de l'Ermita de la Consolació, DOQ Priorat, La Vilella Alta, Priorat, Tarragona

Camí de l'Ermita de la Consolació, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Camí dels Trossets, xarxa de camins del Priorat. A fons, Porrera. Vinyes DOQ Priorat. Porrera, Priorat, Tarragona

Camí dels Trossets i Porrera al fons, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Camí de la Drecera, antic camí de ferradura que connecta La Morera amb Poboleda. Xarxa de camins del Priorat. La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona

Camí de la Drecera, la Morera de Montsant, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Camí del Mas de Cabaló. Vinyes de la  DOQ Priorat. El Molar, Priorat, Tarragona

Camí del Mas de Cabaló, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Camí del Pinell, antic camí de ferradura, xarxa de camins del Priorat. DOQ Priorat. Torroja, Priorat, Tarragona

Camí del Pinell, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Bassa i font del Mas de Sant Antoni.  Parc Natural de la Serra de Montsant. La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona

Camí de la Font de Sant Antoni, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Privilegis d’hivern

dimecres, 19/01/2011
El mar des des l'illot del Torn, on es conserven restes d'una antiga torre de vigilància del segle XVI. Al fons, embarcacions de pesca de ròssec.Espai d'Interés Natural la Rojala platja del Torn.Hospitalet de l'Infant i Vandellòs, Baix Camp, Tarragona

El mar des de la torre de l'Illot del Torn, Hospitalet de l'Infant, Baix Camp. © RLM

Ostres! com ha costat això de trobar un moment per escriure aquest any acabat d’estrenar. Un embús de feina i compromisos a lliurar m’ha tingut esgarrapant cada hora, cada minut… Bona part d’aquesta intensitat de feina es deu a darrer dossier central que he acabat de preparar per la revista Descobrir Catalunya i que ha de sortir publicat al més de març. Val a dir però, que no em puc queixar gaire perquè el territori triat el tinc prop de casa i m’hi sento molt, motl a gust. A més a més, en aquesta feina nostra d’anar fent fotos —tot i que molta gent encara em pregunta de quina tele soc— un dels privilegis dels quals gaudim és el contacte amb l’aire, amb el sol, els horitzons i… les paradoxes.

Un dels darrers espais que vaig fotografiar va ser la platja del Torn, a l’Hospitalet de l’Infant. Es tracta d’una platja fantàstica. Arraconada entre la via del tren i els penya-segats del Coll de Balaguer, ha anat esquivat els diversos episodis de  “desarrollisme” immobiliari  —mal anomenat turístic— i hores d’ara és un dels fragments més evocadors de les costes naturals de Catalunya. No es tracta pas d’una platja verge o salvatge —no ens queda ni un pam d’això en aquest país— però si que conserva un ambient i una bellesa cada cop més escassa.

Molt abans que ens agafés aquesta mania d’anar a cremar-nos la pell a la platja, aquest indret era conegut per altres perills més contundents. Aquesta era una de les costes més perilloses de Catalunya pel desembarcament de pirates barbarescs, procedents del nord d’Africa, que es dedicaven a saquejar i, sobre tot, a raptar i demanar rescat pels viatgers que seguien l’antiga via Augusta en direcció a València o Barcelona. Una prova d’això són les restes de la torre de guaita que es va construir precisament dalt l’illot del Torn per avisar dels desembarcaments. Quan es van acabar els pirates, la zona va quedar infestada de bandolers, i quan aquest descansaven, els exercits catalans i castellans s’esbatussaven dalt el coll. En definitiva… un paradís.

Vaig triar un matí de la setmana passada —quan més de bòlit anava— per rebre el sol des de la platja. L’encantadora paradoxa va ser trobar-me dins un espai que destil·lava enormes dosis de tranquil·litat, bellesa i solitud. Tota aquella immensitat de platja va ser durant hores per a mi sol. De fet, no tinc cap ànsies de posseir  res així, però he de confessar que la sensació de trobar-te en un altre món per uns instants va resultar molt agradable i especialment balsàmica.  De fet,  aquest indret, quan arriba el bon temps, es converteix en una afamada platja nudista i, si bé continua sent una platja “tranquil·la”, no es pot parlar de soledat, és clar.

Definitivament, l’hivern concedeix petits grans privilegis.

Pescadors davant la platja del Torn.Hospitalet de l'Infant i Vandellòs, Baix Camp, Tarragona

Pescadors davant la platja del Torn, Hospitalet de l'Infant, Baix Camp. © RLM

Platja del Torn (platja nudista). Al fons, l’illot del Torn amb restes d'una antiga torre de vigilància del segle XVI.Espai d'Interés Natural la Rojala platja del Torn.Hospitalet de l'Infant i Vandellòs, Baix Camp, Tarragona

La platja i l'Illot del Torn, Hospitalet de l'Infant, Baix Camp. © RLM

Platja del Torn (platja nudista). Al fons, l’illot del Torn amb restes d'una antiga torre de vigilància del segle XVI.Espai d'Interés Natural la Rojala platja del Torn.Hospitalet de l'Infant i Vandellòs, Baix Camp, Tarragona

La platja i l'Illot del Torn, Hospitalet de l'Infant, Baix Camp. © RLM

Platja del Torn (platja nudista).Espai d'Interés Natural la Rojala platja del Torn.Hospitalet de l'Infant i Vandellòs, Baix Camp, Tarragona

La platja del Torn, Hospitalet de l'Infant, Baix Camp. © RLM

Platja del Torn (platja nudista).Espai d'Interés Natural la Rojala platja del Torn.Hospitalet de l'Infant i Vandellòs, Baix Camp, Tarragona

La platja del Torn, Hospitalet de l'Infant, Baix Camp. © RLM

Penya-segats del Coll de Balaguer, muntanya del Torn. Al fons la punta dels Caleros.Espai d'Interés Natural la Rojala platja del Torn.Hospitalet de l'Infant i Vandellòs, Baix Camp, Tarragona

Els penya-segats del Coll de Balaguer i, al fons, la punta dels Caleros,, Hospitalet de l'Infant, Baix Camp. © RLM

L'illot i del Torn vist des de l'Estufidor.Espai d'Interés Natural la Rojala platja del Torn.Hospitalet de l'Infant i Vandellòs, Baix Camp, Tarragona

L'Illot del Torn, Hospitalet de l'Infant, Baix Camp. © RLM