Entrades amb l'etiqueta ‘platges’

14. La platja més natural

dimecres, 31/08/2011

Conten que al Paradís, abans d’allò de la poma, Adam i Eva no necessitaven roba per cobrir-se. Bon clima, si senyor. Diuen però, que els van castigar —a ells i a tota la Humanitat, per si de cas— perquè van voler saber més. Déu meu! algú s’ha parat a pensar el significat profund d’aquest càstig? La vergonya i els sentiments de culpa han estat, i continuen sent, les grans armes de les religions. Sortosament hi han platges sense pomeres, ni àngels amb espasses de foc, ni gaires banyadors. Una aposta absoluta per entrar en contacte amb el sol, la sorra i el mar. Curiosament, malgrat el que es podria pensar, no són les platges amb més contingut eròtic, o això m’explicaven alguns banyistes que m’asseguraven que els que  hi anaven per lligar utilitzaven banyadors. Ja se sap, millor insinuar. La imaginació és poderosa.

13. La platja de les solituds, de les remors

dimarts, 30/08/2011

Potser el Paradís és més serenor que gresca, més tranquil·litat que xivarri. L’atractiu de les platges solitàries és enorme, només comparable al de les platges concorregudes. Ens agraden els extrems. Les platges buides, a més de pau, amplitud, grandiositat, etc. transmeten també als seus visitants la sensació que, per uns moments, ells són en el centre de l’horitzó. D’altra banda, hi ha qui es capaç de trobar aquesta solitud al mig de les gernacions.

12. La platja de les multituds, de les gernacions

dilluns, 29/08/2011

Tothom vol tastar alguna vegada el Paradís. És clar. I, com és lògic, hi ha molts que repeteixen. Hi ha molts que coincideixen en anar-hi al mateix temps (i abans de les convocatories del facebook). Déu meu si els nostres avantpassats de fa un o dos segles veiessin les nostres platges al juliol i l’agost. S’han tornat bojos! sentenciarien sense pensar-s’ho gaire. De fet però, es pot arribar a entendre si considerem els atractius que presenta la platja per la nostra cultura i si considerem l’evident instint gregari dels humans (costa entrar en un restaurant vuit, oi?). Personalment, en segueix costant això de diluir-me dins les multituds (més aviat les evito) però, amb els anys, reconec que he comprés part del atractiu que exerceixen (els humans ens necessitem, no sabem viure sols). A la platja, em fascina com els sorrals, que històricament i durant la major part de mesos es troben pràcticament vuits, s’omplen de colors, de tovalloles, para-sols, banyadors, pilotes de Nivea (encara en fan?) i humans mig despullats, congregats per adorar el sol i l’aigua (amb la cervesa o coca cola com a comunió, és clar).

11. La plaja de la feina, els negocis, els treballadors

diumenge, 28/08/2011

Deseganyem-nos. Si els paradisos funcionen és perquè hi ha algú que penca, i les platges no són cap excepció. És clar que podem pensar en platges verges (n’hi han?) però, són molts els que no voldrien renunciar als socorristes, a les cerveses fresques, a les paelles, a trobar-la neta (més o menys) un matí rere un altre, als que lloguen les gandules i els patins, als venedors de gelats, als monitors d’aeròbic, els arrossegadors de bananes, als venedors d’ulleres… Tot paradís té els seus operaris i la platja també.  I, especialment ara, molts deuen estar contents de poder tenir feina.

10. La platja de les albades i dels capvespre, la platja del recolliment

dissabte, 27/08/2011

La platja és un espai que es transforma al llarg de les estacions, per exemple, però també al llarg d’una sola jornada. Especialment a l’estiu, les matinades i els capvespres són  especialment plaents. Es llavors quan la platja regala una serenor i una tranquil·litat inimaginable al migdia. Durant les primeres hores és platja dels avis matinadors, que hi passegen i frueixen del sol més suau. Al vespre, és la platja de les famílies sense pressa, que s’hi queden a sopar o a fer un mos i a assaborir el final del dia. És també la platja també dels pescadors de canya, que relleven els banyistes, sovint fins ben entrada la nit. El crepuscle és l’hora màgica dels locals de música chill-out i d’activitats tan especials com les excursions submarines nocturnes. Durant la nit, la platja és refugi de parelles furtives i de personatges poc recomanables, cercadors de les foscors.

09. La platja de les passejades, dels esports, el gimnàs

divendres, 26/08/2011

Qui ha havia dit que això de la platja era només anar a torrar-se estirat sota el sol? Vinga, vinga, vinga, la platja convida també al dinamisme, a passejar amunt i a vall, a córrer, jugar a pales, a voleibol, a fer widsurf, etcètera. És el paradís de l’exercici al aire lliure, per nens, per avis, per tothom. Competicions, sessions d’aeròbic … ja sigui per convicció, per prescripció  mèdica o per guanyar-se la cervessa, el cas és que són molts els qui a la platja no paren quiets. Precisament a dos pams dels que jeuen. Una nova paradoxa.

08. La platja del descans, la platja dels somnis

dijous, 25/08/2011

La calor invita al descans, és clar, i un bon paradís ha de convidar també a la “patxorra”, a fer el gos que diu un amic meu. A més però, la platja acaba convertint-se en un improvisat dormitori on una tovallola es transforma en un llit. La platja és, sens dubte, el paradís de la migdiada (malgrat els perills de quedar ben escalivats). Dormir és un acte que fem habitualment en la intimitat, en un lloc on ens hem de notar segurs, protegits. La platja, en canvi, és un lloc sovint ple de gent, de sorolls, un espai ben públic. Tanmateix resulta tant fàcil abandonar-s’hi que acceptem i fruïm d’aclocar els ulls i viatjar al país dels somnis. Costa trobar cap altra indret similar que permeti això.

Sitges, Garraf, Barcelona 2001.08

© RLM

07. La platja dels jocs, dels entreteniments

dimecres, 24/08/2011

Sí existís el Paradís que anuncien les religions —i que venen—, estic segur que seria un lloc avorrit, profundament avorrit. Insuportable. De fet, l’eternitat em resulta espantosa. En canvi, la platja no té res d’avorrit. Hi projectem tots els jocs haguts i per haver i, com a bon paradís, els admet pràcticament tots. Cada públic busca els seus. Sovint els papers s’intercanvien i els adults, per exemple, cauen en les temptacions dels petits. La platja és un dels indrets on ens costa menys tornar a ser nens i això és extraordinàriament saludable, oi?

06. La platja de la lectura, la biblioteca oberta

dimarts, 23/08/2011

Si es busca comoditat, és evident que hi han llocs més adients que la platja per llegir. Sorra, postures forçades, massa llum, els de les pales, els “nens de Déu”… però, és clar, sembla que som uns quants que no podríem imaginar un paradís sense llibres. Sovint un bon llibre a la platja es converteix en un viatge dins el viatge i… és fantàstic! Quina manera més sensacional de polvoritzar la rutina. Si més no, la platja és el regne dels diaris, dels dominicals, de les revistes, i sempre es poden fer mots encreuats amb regust de sal.

05. La platja del mar, la platja del bany

dilluns, 22/08/2011

Indiscutiblement el bany és un dels grans plaers dels humans (i de moltes altres espècies). Fa molt temps que es coneixen  els efectes relaxants, tonificants, balsàmics dels banys de mar. I continuen sent igual d’efectius, o més, donat els ritmes de vida actuals. A la platja, a més, el bany i el joc combinen fantàsticament bé. Qui no ha jugat a trencar onades?