Entrades amb l'etiqueta ‘platges’

04. La platja del sol, el solàrium

diumenge, 21/08/2011

Tothom  sap que per estar moreno, no hi ha res com ser pagès, peó o paleta. Durant molt temps, a la vella Europa, mostrar la pell blanca era sinònim de posició elevada, de no necessitar treballar al aire lliure. Ves per on que les coses han canviat de mig a mig i la platja s’ha convertit en la gran torradora social. Desafiant cremades, arrugues i càncers, les platges s’omplen d’incondicionals del sol disposats a deixar-se socarrimar amb la intenció de millor l’aspecte. Com passa amb el pa torrat, és difícil encertar el punt òptim.

Sitges, Garraf, Barcelona2001.08

© RLM

03. La platja de les parelles

dissabte, 20/08/2011

La platja és també el paradís de les parelles. De les adolescents, de les joves i de les no tan joves. Un espai fàcil de compartir, un espai obert, públic que, en canvi, les parelles transformen en íntim i personal si els cal (si carinyo, estem sols).

02. La platja dels amics, la platja dels grups

divendres, 19/08/2011

Qui no recorda la platja sent adolescent. Quina terrible meravella! Déu meu que complicat era tot. Ens fem grans però la platja continua mantenint l’atractiu per trobar-se amb els amics. Un espai d’enorme simplicitat: horitzó, aigua i sorra. I gratis.

01. La platja familiar, la dels nens, el pati, la sala de jocs

dijous, 18/08/2011

No conec cap nen que no li agradi la platja. No conec cap altra indret que els captivi amb tanta intensitat. Aigua i sorra, no cal res més. Perfecte.

I si la platja fos el Paradís?

dimarts, 16/08/2011
Platja de Llevant Salou, Tarragonès, Tarragona 2001.08

© RLM

Un lloc ple d’ociosos, preocupats només de prendre el sol, de banyar-se en amables aigües i d’ingerir beuratges a base d’ordi fermentat elaborada pels mateixos sants o les estrelles. Un indret per estar-hi bé, jaient, sense fred, amb  ben poca roba o directament com Déu ens va portar al món. Un lloc on els nens no necessiten consoles, nintendos… n’hi prou amb sorra i aigua per a ser feliços (i algun geladet, és clar). Un indret de tots —ben democràtic—, sense entrades, sense forfaits, on pots llogar gratis un bocí d’espai només amb deixar caure la tovallola. I fins que tu vulguis quedar-t’hi.

Platja de Llevant Salou, Tarragonès, Tarragona 1997?

© RLM

Sí, és clar que la muntanya és molt bonica. I els museus? que me’n dieu? amb aire condicionat i projeccions en 3D. El cas però, és que  milers, milions de persones s’aboquen a la platja quan arriba l’estiu. Estan tots equivocats? tots adduïts? Déu ens salvi dels purs (també els de les muntanyes i museus hi acaben passant un moment o altre). Els més delicats, els que el sol els cou o els espanten excessives tones d’humans concentrats en un sorral, fan bé de matinar o esperar que arribi la tardor i fins i tot l’hivern. Llavors els horitzons, les llums, les olors salabroses són totes seves. És un altra paradís, però paradís al cap i la fi.

Platja del Marjal, les Cases d'Alcanar, Alcanar, Montsià, Tarragona

© RLM

No deixa de ser curiós, tot plegat, si pensem que fa relativament poc  temps que els europeus hem aprés a veure el litoral amb aquest ulls. Abans, la platja o era un lloc per treballar, per guanyar-se la supervivència, per anar a pescar, per recollir restes de naufragis,  o per fugir-ne quan arribaven els perills encarnats en pirates, soldats, epidèmies… Sorrals immensos improductius, amb aiguamolls plens de malària, i penya-segats esgarrifosos, ferides descarnades de la Terra, de quan van recular les aigües del Diluvi Universal. Vaja, vaja.

Platja Cristall Mont-roig,  Baix Camp, Tarragona 1999

© RLM

La darrera entrada del blog abans de les vacances la vaig dedicar precisament a les platges (un tòpic fantàstic quan arriba l’estiu, és clar). De fet, no tenia previst reprendre el  blog fins a finals d’agost. He rebut però, alguns comentaris directes molt engrescadors d’alguns amics i d’alguns bons fotògrafs i decidit, en el que queda de mes, compartir un ampli resum del treball fotogràfic que he anat fet sobre el món de la platja. Es tracta d’un projecte iniciat a mitjans dels anys noranta i que, amb fases més intenses o períodes de letargia, vaig construint poc a poc.

Platja Llarga. Tarragona, Tarragonès, Tarragona 2001.08

© RLM

Us proposo 16 lliurament (i potser un epíleg).

01. La platja familiar, la dels nens, el pati, la sala de jocs

02. La platja dels amics i els grups

03. La platja de les parelles

04. La platja del sol, el solàrium

05. La platja del bany, la platja del mar

06. La platja de la lectura, la biblioteca oberta

07. La platja dels jocs, dels entreteniments

08. La platja del descans

09. La platja de les passejades, dels esports, el gimnàs

10. La platja del capvespre, del recolliment, dels pescadors

11. La plaja de la feina, els negocis, els treballadors

12. La platja de les multituds, de les gernacions

13. La platja de les solituds, de les remors

14. La platja més natural

15. La platja eròtica, de l’exhibicionisme i de les mirades

16. La platja de postal

Poseu a refredar les cerveses i llimonades!

Platja de Tamarit Tarragona, Tarragonès, Tarragona 1996

© RLM

La gran majoria de les fotografies es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. Moltes gràcies novament. Estaré encantat d’enviar-vos les imatges a aquells que ho desitgin. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer  públicament, preguem que ens ho comuniquin per retirar immediatament la imatge.

Calors, platges calentetes i… vacances

divendres, 22/07/2011

Arriba l’estiu i… ja se sap… arriben les vacances  (em sembla que començo a notar els símptomes de l’estrès post-traumàtic). Aquest blog també es relaxarà una temporadeta per intentar això que en diuen desconnectar  (algú sap com es fa?).

Mentre tant us deixo amb algunes imatges d’un projecte sobre platges que vaig construint a poc a poc. La platja em sembla un espai sensacional, no tant com usuari (hi vaig molt poc a l’estiu) sinó com observador. No hi ha cap altra espai similar. No hi ha cap altra espai tant ple de paradoxes i complementarietats. És l’indret on més gent entra en contacte més profund amb la naturalesa (quasi nus o nus directament). El sol a la pell, la sorra als peus, l’aigua, l’aire…, un espai estimat fins i tot per aquells que no tenen una especial sensibilitat pel mon natural. Un espai per anar-hi sol, en parella, amb amics, amb la família…Un espai on no fer res o bé, on no parar de fer coses; de relax o d’intensa activitat. Un espai de solituds o d’atapeïdes gernacions. Un espai on exhibir-se i, lògicament, un espai espectacle per a curiosos i “mirons”. Un espai molt familiar —el paradís dels nens— i, al mateix temps, un espai profundament connotat sexualment. La sorra marca una tàcita frontera molt estricte. Dins es permeten unes coses que fora serien un escàndol. Increible!.

De vegades em pregunto com  ho analitzaran els estudiosos d’aquí cent o dos-cents anys?

Bon estiu!

Privilegis d’hivern

dimecres, 19/01/2011
El mar des des l'illot del Torn, on es conserven restes d'una antiga torre de vigilància del segle XVI. Al fons, embarcacions de pesca de ròssec.Espai d'Interés Natural la Rojala platja del Torn.Hospitalet de l'Infant i Vandellòs, Baix Camp, Tarragona

El mar des de la torre de l'Illot del Torn, Hospitalet de l'Infant, Baix Camp. © RLM

Ostres! com ha costat això de trobar un moment per escriure aquest any acabat d’estrenar. Un embús de feina i compromisos a lliurar m’ha tingut esgarrapant cada hora, cada minut… Bona part d’aquesta intensitat de feina es deu a darrer dossier central que he acabat de preparar per la revista Descobrir Catalunya i que ha de sortir publicat al més de març. Val a dir però, que no em puc queixar gaire perquè el territori triat el tinc prop de casa i m’hi sento molt, motl a gust. A més a més, en aquesta feina nostra d’anar fent fotos —tot i que molta gent encara em pregunta de quina tele soc— un dels privilegis dels quals gaudim és el contacte amb l’aire, amb el sol, els horitzons i… les paradoxes.

Un dels darrers espais que vaig fotografiar va ser la platja del Torn, a l’Hospitalet de l’Infant. Es tracta d’una platja fantàstica. Arraconada entre la via del tren i els penya-segats del Coll de Balaguer, ha anat esquivat els diversos episodis de  “desarrollisme” immobiliari  —mal anomenat turístic— i hores d’ara és un dels fragments més evocadors de les costes naturals de Catalunya. No es tracta pas d’una platja verge o salvatge —no ens queda ni un pam d’això en aquest país— però si que conserva un ambient i una bellesa cada cop més escassa.

Molt abans que ens agafés aquesta mania d’anar a cremar-nos la pell a la platja, aquest indret era conegut per altres perills més contundents. Aquesta era una de les costes més perilloses de Catalunya pel desembarcament de pirates barbarescs, procedents del nord d’Africa, que es dedicaven a saquejar i, sobre tot, a raptar i demanar rescat pels viatgers que seguien l’antiga via Augusta en direcció a València o Barcelona. Una prova d’això són les restes de la torre de guaita que es va construir precisament dalt l’illot del Torn per avisar dels desembarcaments. Quan es van acabar els pirates, la zona va quedar infestada de bandolers, i quan aquest descansaven, els exercits catalans i castellans s’esbatussaven dalt el coll. En definitiva… un paradís.

Vaig triar un matí de la setmana passada —quan més de bòlit anava— per rebre el sol des de la platja. L’encantadora paradoxa va ser trobar-me dins un espai que destil·lava enormes dosis de tranquil·litat, bellesa i solitud. Tota aquella immensitat de platja va ser durant hores per a mi sol. De fet, no tinc cap ànsies de posseir  res així, però he de confessar que la sensació de trobar-te en un altre món per uns instants va resultar molt agradable i especialment balsàmica.  De fet,  aquest indret, quan arriba el bon temps, es converteix en una afamada platja nudista i, si bé continua sent una platja “tranquil·la”, no es pot parlar de soledat, és clar.

Definitivament, l’hivern concedeix petits grans privilegis.

Pescadors davant la platja del Torn.Hospitalet de l'Infant i Vandellòs, Baix Camp, Tarragona

Pescadors davant la platja del Torn, Hospitalet de l'Infant, Baix Camp. © RLM

Platja del Torn (platja nudista). Al fons, l’illot del Torn amb restes d'una antiga torre de vigilància del segle XVI.Espai d'Interés Natural la Rojala platja del Torn.Hospitalet de l'Infant i Vandellòs, Baix Camp, Tarragona

La platja i l'Illot del Torn, Hospitalet de l'Infant, Baix Camp. © RLM

Platja del Torn (platja nudista). Al fons, l’illot del Torn amb restes d'una antiga torre de vigilància del segle XVI.Espai d'Interés Natural la Rojala platja del Torn.Hospitalet de l'Infant i Vandellòs, Baix Camp, Tarragona

La platja i l'Illot del Torn, Hospitalet de l'Infant, Baix Camp. © RLM

Platja del Torn (platja nudista).Espai d'Interés Natural la Rojala platja del Torn.Hospitalet de l'Infant i Vandellòs, Baix Camp, Tarragona

La platja del Torn, Hospitalet de l'Infant, Baix Camp. © RLM

Platja del Torn (platja nudista).Espai d'Interés Natural la Rojala platja del Torn.Hospitalet de l'Infant i Vandellòs, Baix Camp, Tarragona

La platja del Torn, Hospitalet de l'Infant, Baix Camp. © RLM

Penya-segats del Coll de Balaguer, muntanya del Torn. Al fons la punta dels Caleros.Espai d'Interés Natural la Rojala platja del Torn.Hospitalet de l'Infant i Vandellòs, Baix Camp, Tarragona

Els penya-segats del Coll de Balaguer i, al fons, la punta dels Caleros,, Hospitalet de l'Infant, Baix Camp. © RLM

L'illot i del Torn vist des de l'Estufidor.Espai d'Interés Natural la Rojala platja del Torn.Hospitalet de l'Infant i Vandellòs, Baix Camp, Tarragona

L'Illot del Torn, Hospitalet de l'Infant, Baix Camp. © RLM