Entrades amb l'etiqueta ‘Priorat’

Camins de Tarragona, el projecte

dijous, 15/12/2011
La punta de la Creueta, espai natural protegit, extrem nord de la platja Llarga, Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La punta de la Creueta, camí de ronda a extrem nord de la platja Llarga, Xarxa de Camins de Tarragona. © RLM

La qualitat de vida de les ciutats més avançades del món ja no es mesura només pels quilòmetres asfaltats, sinó pels camins que disposen els seus ciutadans per passejar, anar en bicicleta i gaudir d’entorns ben gestionats. Camins humils, sense pavimentar, però que, quan plou, fan olor de terra.

Tarragona arrossega tot un seguit d’endarreriments fruit d’una visió de ciutat que volia semblar-se més a la Miami dels EEUU que no pas a les ciutats europees del segle XXI.  Un dels endarreriments més notables és el que fa a la mobilitat alternativa, lenta, o”dolça” com alguns l’han anomenat.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Camí de Monnars al Mas de Sorder, Xarxa de Camins de Tarragona. © RLM

A finals de l’any passat vam rebre la confiança de l’ajuntament de Tarragona per tirar endavant el projecte de senyalització dels camins de l’Anella Verda (aquest nom fa referència als espais no urbanitzables del municipi), un dels projectes impulsats pel grup d’ERC que va governar durant quatre anys juntament amb el PSC. Val a dir que la relació amb els responsables polítics i, especialment amb els tècnics, ha estat francament excel·lent.

El projecte inicial, bàsicament contemplava la senyalització d’un itinerari que unís els dos rius i donés el tomb al municipi. Els vam proposar replantejar-lo, fer-lo més ambiciós (amb els mateixos recursos)  i anar més enllà, amb l’objectiu que fos el primer pas per  la consolidació d’una veritable xarxa de mobilitat alternativa. El vam rebatejar amb el nom de Camins de Tarragona.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Camí de Boscos a Monnars, Xarxa de Camins de Tarragona. © RLM

En primer lloc es va ser encarregar un inventari complert de camins a un especialista (el Xavier Campillo i Besses). El resultat va sorprendre a més d’un al trobar-nos amb 90 vials de titularitat pública, més de 140 km, amb més del 80 % encara amb ferm de terra. El següent pas va ser recorre’ls per seleccionar un primer conjunt dels més interessants per satisfer les necessitats de la població de passejar, practicar esports, mantenir contacte amb la naturalesa i conèixer i gaudir del patrimoni del municipi.

Vam optar des de bon començament pel concepte de senyalització de xarxa de camins, segons els qual no se senyalitzen itineraris —és a dir, propostes d’excursions concretes—, sinó un veritable conjunt viari —com si es tractés d’una xarxa de carreteres— que permeti que usuaris de molts tipus i amb interessos diversos en puguin fer ús, recórrer múltiples itineraris i gaudir-ne . Un tret característic d’aquest concepte és el reforçament del valor del propi camí. A les banderoles dels encreuaments sempre es pot llegir, en primer lloc, el nom tradicional del camí.

banderola_TGN3BX.jpg

Exemple de banderola de la senyalització de la Xarxa de Camins de Tarragona

La senyal de continuïtat és la mateixa marca rectangular groga amb que estan sent pintades les xarxes de camins del Priorat, del Berguedà, de la Garrotxa, del Ripollès, de l’Alt Empordà, del Pallars Sobirà, del Pallars Jussà o de la Val d’Aran, per exemple. Alhora, s’han respectat les senyals dels itineraris de la FEEC (GR i PR) i no s’ha duplicat la senyalització.

El resultat més visible ha estat la senyalització de 76 km de camins que formen aquesta primera xarxa de Camins de Tarragona. N’hi han d’altres però, menys vistosos però tant o més importants, com per exemple, la il·lusió i la implicació de tècnics municipals —que  segurament resultarà fonamental per la continuïtat del projecte— o la sintonia, suggeriments i recolzament obtingut de diversos col·lectius ciutadans que han anat seguint el projecte. Tenim l’esperança que el projecte ajudi a despertar la consciència dels usuaris dels camins com a tals i que participin de l’ambició d’aconseguir una ciutat més amable, més viscuda, més sentida. Esperem una participació activa a través del web per tal que acabin transformant-se en un veritable grup de pressió que empenyi els polítics a comprometre’s i actuar.

Si us ve de gust, podeu visitar la primera versió del WEB dedicat al projecte. Podeu descarregar-vos el fulletó de presentació del projecte el mapa de la xarxa Camins de Tarragona el track de tota la xarxa (preparat per veure’l amb Google Earth).

 

 

 

 

 

Històries de Montsant, la muntanya viscuda

dimecres, 26/10/2011

Acaba de sortir el número de novembre de la revista Descobrir Catalunya i aquest cop està dedicat a Montsant, la que sempre dic és la “meva” muntanya (i la de molts altres, és clar). He tingut la sort d’elaborar el reportatge fotogràfic i de treballar molt estretament amb l’equip de redacció i amb els diferents periodistes autors dels textos. I ha estat un plaer, si senyor!

Montsant, aquesta gran muntanya, ja havia estat tractada en altres números del Descobrir. És la primera vegada però, que directament se li dedica un central. Hem procurat que la mirada sobre aquest territori fos nova, diferent i hem posat el focus fonamentalment en les persones que hi viuen, que hi treballen i que estan vinculades anímicament a la muntanya.

Aquest és un reportatge fet com alguns entenem el periodisme —també el de viatges—. Redactor i fotògraf hem treballat plegats per tal que els dos discursos, l’escrit i el visual, estiguin el més trenats possible. Això no assegura que el resultat sigui bo, però sí que ajuda molt a que sigui el més coherent possible. El resultat, evidentment, ha de ser jutjat pels lectors.

En aquest número hi trobareu un article excel·lent —i gens fàcil de fer— de la Sara Sans (aquesta dona cada dia escriu millor) sobre el Montsant més simbòlic i la seva relació amb els creadors literaris i amb els activistes de la cultura a la comarca. Després ve un article sobre el Montsant dels pagesos, escrit i viscut per l’Oriol Margalef, un periodista nascut a les Terres de l’Ebre, vinculat al camp i amb un cognom que delata la indefectible necessitat de recuperar antics i profunds vincles amb aquesta comarca. Ell us explicarà les converses amb un grup pagesos que treballen a les faldes de la muntanya, gent que creu profundament amb la terra, gent valenta, dignes successors de les generacions de pagesos prioratins que s’han deixat l’esquena en els costers i bancals d’aquest petit país. Hi trobareu també recomanacions per tastar vins, olis, festucs i préssecs conreats al peu de Montsant.

T29_RLM0342BX.jpgRoger Aleu i el periodista Oriol Margalef a l’ horta de L’Esparver. La Bisbal de Falset, Priorat. © RLM

L’Isaac Albesa escriu un article que probablement us sorpendrà i que parla de gent que va deixar casa seva per vindre a viure al peu de Montsant, atrets per la roca, la verticalitat i la salvatge seducció del buit. Sí, sí, corrents migratòries originades pel l’atracció dels cingles, que han portat nous pobladors i famílies a una de les capitals internacionals de l’escalada, Cornudella de Montsant. Hem volgut que aquest article el fes un bon periodista però que no hagués practicat mai l’escalada, per tal que els seus ulls fossin una mica els de la majoria dels lectors. El resultat és molt espectacular.

El periodista Isaac Albesa, al grau de Carrasclet. Serra Major de Montsant, Priorat. © RLM

El darrer article porta la signatura del Toni Orensaz i és, en la meva modesta opinió, un dels millors que he llegit mai sobre la cartoixa de Scala Dei. El Toni ens acompanya a descobrir la “nova” cartoixa que està apareguent sota les runes, allí on molts pensaven que ja no es podia trobar res. Ho fem de la mà de dos persones apassionades per aquest monestir, l’arquitecte i l’arqueòleg responsables de les excavacions que s’estan duent a terme al vell monestir —Carles Brull i Josep M. Vila— els quals ens han ajudat, i molt, a entedre les veritables dimensions físiques i simbòliques de la poderosa cartoixa barroca aixecada als peus de la muntanya santa.

Al final de cada un dels articles hi trobareu una proposta d’excursió vinculada amb el tema tractat. Algunes són passejades per fer amb família i altres poden constituir tot un repte pels amants dels cingles i les emocions fortes. Són propostes que recorren antics camins de ferradura, alguns dels quals han estat recentment recuperats pel Parc Natural de la Serra de Montsant. Alguna altre cop ja he destacat l’extraordinària tasca que ha fet el Parc i la seva brigada en relació als camins.

L’objectiu d’aquestes propostes és clar. En agradaria que els lectors, a més de llegir còmodament la revista al sofà de casa, es calcessin les botes per experimentar en primera persona els articles de la revista. Estem convençuts que una de les millors maneres de viure intensament els paisatges és recorre’ls a peu. De fet, alguns dels secrets que guarden els territoris només es revelen apropant-s’hi així, lentament, caminant.

T29_RLM1588BX.jpg

Serrall de les Roques. L’antic camí ral de Cabacés a Margalef travessa una plantació d’oliveres. Cabacés, Priorat. © RLM

Si algú s’anima, dijous  27 d’octubre, a les set de la tarda, a l’absis del Castell del Vi de Falset, es farà la presentació d’aquest número de la revista Descobrir.

 

 

Uns fan i altres desfan

dimecres, 22/06/2011
_RLM3954.jpg

Camí ral del Lloar a la Figuera, Priorat. © RLM

Hi ha qui, fins i tot, d’aquesta expressió en fa categoria i assegura que el món es divideix entre persones que construeixen i les que destrueixen, entre els que sumen i els que resten. No m’atreviria a anar tant lluny (els humans som contradictoris i complexos) però voldria parlar d’uns fantàstics exemples del grup dels que fan.

En la darrera entrada del blog vaig tornar a fer èmfasi en la gravetat del procés de destrucció del nostre patrimoni viari tradicional. No em cansaré de repetir que  trànsit de motos per antics camins de ferradura accelera vertiginosament la seva destrucció. Continuo sense trobar cap, absolutament cap raó que pugui justificar la circulació d’aquests vehicles per aquests camins. Al meu parer, és un dramàtic episodi més de la vella lluita entre civilització i barbàrie que acompanya a l’home des del seu orígen.

A l’altra banda, a Catalunya, trobem cada cop més exemples de conservació i restauració d’antics camins. Són esforços encara insuficients per aturar la tragèdia, però enormement esperançadors. De manera paradoxal, la majoria són potenciats per l’administració pública, la mateixa que després es mostra tan feble a l’hora de protegir aquest patrimoni. Entre els diversos exemples que conec, per la meva implicació directa, permeteu-me parlar del cas del Priorat.

Camí ral de la Morera a Poboleda. Xarxa de camins del Priorat. La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona

Camí ral de la Morera de Montsant a Poboleda, Priorat. © RLM

A hores d’ara, a la comarca, han coincidit treballant fins a quatre brigades —més o menys grans i amb major o menor intensitat. Quelcom inaudit, inimaginable anys enrera. El Consell Comarcal, l’impulsor del projecte de recuperació d’antics camins, ha aconseguit novament destinar un petit grup de persones a la neteja i senyalització de camins, a partir de plans d’ocupació. El grup d’enguany el formen dos nois i una noia que s’han entusiasmat amb el projecte i que estan realitzant una magnífica tasca. També aprofitant un pla d’ocupació, l’ajuntament de la Morera de Montsant —un dels més sensibilitzats  i compromesos amb aquest projecte— han abordat la recuperació d’un magnific camí de ferradura entre la Morera i Poboleda.

Antic camí ral de la Bisbal de Falset a Cabacés. Xarxa de camins del Priorat. La Bisbal de Falset, Priorat, Tarragona

Camí ral de la Bisbal de Falset a Cabacés, Parc Natural Serra de Montsant, Priorat. © RLM

El Consorci de la serra de Llaberia fa anys que està impulsant una impressionant tasca de recuperació d’antics camins a les seves muntanyes, part de les quals són al Priorat. A més, han arribat a constituir una empresa especialitzada que dona feina a persones amb discapacitats.

Fa també temps que la brigada del Parc Natural Serra de Montsant està reobrint i conservant els camins d’aquesta altra muntanya (que no són pocs). Sovint dic que, només el seu treball justifica amb escreix la declaració del Parc Natural. Hem tingut la sort que els dos caps que ha tingut la brigada, el Biel Roig i el David Martra, són dos entusiastes dels camins antics, i es nota. Caram tu si es nota! La feina de desbrossament és excel·lent però, allò que realment sobresurt —i a mi m’emociona— és que ja han començat a abordar tasques de restauració utilitzant la tècnica tradicional de pedra seca. Un magnífic exemple és la recuperació d’una bona part del camí ral de la Bisbal de Falset a Cabacés. Fantàstic!

Brigada del Parc Natural Serra de Montsant arreglant el camí de l'ermita de Santa Magdalena. Filmació de TV3 pel programa El medi ambient. Ulldemolins, Priorat, Tarragona

Brigada del Parc Natural Serra de Montsant, camí de l'ermita de Santa Magdalena, Priorat. © RLM

Fa uns dies, per mostrar la seva feina a un equip de gravació del programa de TV3 “El medi ambient“, van empedrar un petit tram del camí de l’ermita de Santa Magdalena d’Ulldemolins. Estic segur que les sensacions emocionals i estètiques que provoca veure tornar a empedrar un camí  tenen quelcom de revolucionari. Tota una declaració de futur. No és virtual, no senyor. Pedra, mans, terra i habilitat. És de veritat!

Brigada del Parc Natural Serra de Montsant arreglant el camí de l'ermita de Santa Magdalena. Filmació de TV3 pel programa El medi ambient. Ulldemolins, Priorat, Tarragona

David Martra, Brigada del Parc Natural Serra de Montsant, camí de l'ermita de Santa Magdalena, Priorat. © RLM

Es busquen caminadors intrèpids

diumenge, 5/06/2011
Camí vell de Porrera a Poboleda pel collet dels Tossals, camí de ferradura. Xarxa de camins del Priorat. DOQ Priorat. Porrera, Priorat, Tarragona

Camí vell de Porrera a Poboleda pel collet dels Tossals. Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Us ve de gust ajudar-nos a provar una guia d’excursions a peu de la col·lecció De ferradura? El Toni Orensanz i jo estem acabant una dedicada al Priorat, pensada especialment per  endinsar-se a l’interior del Priorat seguint camins de vi i d’oli.

Busquem voluntaris que els vingui de gust fer les excursions de la guia abans de publicar-les per descobrir els possibles errors, problemes o fins i tot per fer-nos suggeriments que pugin millorar les propostes. Us facilitarem la descripció escrita, l’esquema sobre un mapa topogràfic i el track (el recorregut georeferenciat) pels qui vulguin utilitzar el GPS.

Antic camí ral de Gratallops a Bellmunt del Priorat.  Xarxa de camins del Priorat. Al fons, Bellmunt. DOQ Priorat. Gratallops, Priorat, Tarragona

Antic camí ral de Gratallops a Bellmunt del Priorat. Xarxa de camins del Priorat. Al fons, Bellmunt. © RLM

Són excursions pensades per respirar el mateix aire que les vinyes, per veure-les créixer i com es vesteixen de verd mentre es carreguen de raïm. Són excursions per admirar el Priorat engalanat de colors quan arriba la festa de la tardor, o per penetrar en la intimitat dels ceps nus, despullats per dormir l’hivern. Són excursions per descobrir, per exemple, oliveres amagades dins el Montsant, protegides per cingleres i inundades de silenci . Oliveres que donen les olives amb les que s’elaboren alguns dels millors olis del món (i no és una exageració).

Vinyes dalt la serra de les Obagues. Falset, Priorat, Tarragona

Vinyes dalt la serra de les Obagues. Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Moltes de les excursions són pensades per recuperar la sensació d’anar de poble en poble a peu; pensades, fins i tot per dedicar-hi dos dies i acabar el vespre amb un tast en un celler i un bon sopar (encara que els bons caminadors les poden fer en una jornada). Hi han passejades delicioses per fer amb nens i propostes més exigents. Totes però, han estat triades per assaborir lentament el paisatge, les llums, els cels i les terres d’aram que cantava el poeta. Els textos, a més de les descripcions, venen amb el regal de petites històries d’una grandiosa humanitat. Les imatges han estat  buscades per procurar transmetre  l’enorme bellesa d’un territori dur, amarat de la suor i del treball de generacions i generacions de pagesos. Al seu testimoni s’hi afegeix el sal i el pebre de monjos, eremites, bandolers, alcaldes, comerciants i demés fauna humana. En definitiva, és una guia que busca fer una mica més feliç a aquells que els agrada veure mon a peu.

Camí vell de Porrera a Poboleda pel collet dels Tossals, camí de ferradura. Xarxa de camins del Priorat.DOQ Priorat.Porrera, Priorat, Tarragona

Camí vell de Porrera a Poboleda pel collet dels Tossals, camí de ferradura. Xarxa de camins del Priorat. © RLM

La guia forma part de l’estratègia de comunicació del programa per recuperar antics camins i impulsar el turisme a peu al Priorat que porta a terme el Consell Comarcal. La incitativa compta la complicitat i ajuda del Parc Natural de la Serra del Montsant, el Consorci de la Serra de Llaberia, nombrosos ajuntaments i, sobre tot, molts veïns entusiastes de la idea de tornar donar vida a vells camins prioratins.

Si us animeu, podeu enviar-me un correu (lopezmonne@gmail.com) i us passarem l’índex d’excursions per tal que trieu.

Camí de l'Ermita de la Consolació, DOQ Priorat, Gratallops, Priorat, Tarragona

Camí de l'Ermita de la Consolació, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Els llops els agrada el vi

dijous, 28/04/2011
Tast amb llops, "tast de vins de poble" de la DOQ Priorat dins la XIII Fira del Vi de Falset, Mostra de vins de la comarca del Priorat, Gratallops, Priorat, Tarragona

Tast amb Llops, Gratallops, Priorat. © RLM

Si dic que és una “cita obligada” sonarà a tòpic i és veritat. Tanmateix, pels amants del món del vi, ja és aquí el primer cap de setmana de maig i amb ell la Fira del Vi de Falset, la gran mostra de vins de la D.O.Q. Priorat i la D.O. Montsant. Si bé la mostra és prou interessant per ella mateixa, cal destacar molt especialment la riquíssima agenda d’activitats relacionades que es celebren aquests dies i que van des de les conferències, als maridatges, sopars, festes, exposicions, música i, és clar, els tastos. Impressionant tot plegat. A més del web oficial, trobareu puntual informació al web de Turisme del Priorat.

Entre la varietat de tasts que s’organitzen he de reconèixer que n’hi ha un que m’agrada especialment, és el Tast amb Llops que se celebra a Gratallops. No és fàcil explicar-ho però es produeix una singular barreja d’elements que als meus ulls el fan molt especial. Uns grans vins —enormes!— produïts a Gratallops i els dels cellers convidats, es mesclen amb música en viu, en una indret preciós, obert als vells turons prioratins, entre gent del país i de molts altres d’arreu del mon, units per la passió del vi. És clar que el vi ajuda —i la bona feina dels organitzadors també—, però el fet és que durant unes hores, aquella petita plaça es converteix en un dels centres de l’Univers, en un món amable, culte, alegre, seductor, obstinat a celebrar la vida. I llavors recordo aquell Priorat de final dels anys 80 que semblava condemnat…

“Beu vi, que l’aigua espatlla els camins”

divendres, 1/04/2011
Vinyes del mas de Sant Antoni. DOQ Priorat. Al fons, el camí de Cabacés i els cingles de la serra Major del Montsant. Parc Natural de la Serra de Montsant. La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona

Camí de Cabacés sota els cingles de la Serra Major del Montsant i vinyes del mas de Sant Antoni, Parc Natural de la Serra de Montsant, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

“Beu vi, que l’aigua espatlla els camins”, això diu la saviesa popular i segur que té raó. L’aigua és, en efecte, el principal enemic dels camins tradicionals, a més de l’abandonament i la ignorància, és clar. I pel que fa al vi, les noves anyades ja estan llestes al Priorat i els camins per passejar entre vinyes també.

PS_PortadesCat.jpg

Fa pocs dies que es van presentar un seguit de tríptics que recullen una desena de propostes per assaborir sense presses i intensament els paisatges d’aquesta comarca. Petites píndoles per aconseguir moments de felicitat. Podeu descarregar-vos-en una aquí i les trobareu totes penjades al web: www.turismepriorat.org. Alhora també és va presentar un singular cicle d’excursions a peu, guiades, que inclouen visites i tast en cellers prioratins. Unes propostes, sens dubte molt suggerents, que volen barrejar el millor dels dos mons.

Camí del Mas de la Plana del Ceba, xarxa de camins del Priorat. Vinyes a la zona del mas de la Rosa, DOQ Priorat. Porrera, Priorat, Tarragona

Camí del Mas de la Plana del Seba, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Antic camí ral de Falset a Gratallops, vinyes DOQ Priorat,  Gratallops, Priorat, Tarragona

Camí ral de Falset a Gratallops, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Fa un temps el Priorat es va proposar recuperar alguns dels seus vells camins per tornar a connectar pobles, vinyes, oliveres, cellers, molins… per poder circular —ara que tenim alta velocitat— amb el mitjà de transport més humà: les cames. Respon a un exercici de repensar la modernitat, sense renunciar als avenços, però sense perdre els elements fonamentals que a les persones ens ajuden a trobar sentit a l’existència.

Aquesta és una opció agosarada, és veritat. Implica destinar recursos econòmics i humans per recuperar vells camins en desús, ara que hi han tantes necessitats. Tanmateix, és una opció que connecta amb els corrents culturals més avançats de les societats modernes i, alhora, amb els fonaments d’aquest territori, és a dir, amb la ruralitat. És una opció que reforça coherències. Algú s’imagina degustar un vi prioratí amb presses? Quina ruralitat pot experimentar-se des de l’asfalt?

Camí del Mas de la Plana del Ceba, xarxa de camins del Priorat. Vinyes a la zona del mas de la Rosa, DOQ Priorat. Porrera, Priorat, Tarragona

Camí del Mas de la Plana del Seba, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Aquest és un territori tossut, d’arrels profundes, com les de les vinyes que penetren els sols pissarrosos metres i metres, buscant la humitat. Aquest és un territori que està vivint un riquíssim procés de presa de consciència de qui és, on està i cap a on vol anar. I això li dóna un força enorme, formidable.

En termes d’estratègia turística l’opció del Priorat és clara. Lluny de voler explorar-ho tot —un error— ha optat per impulsar els aspectes relacionats amb el món del vi, de l’oli i el turisme a peu. Tanmateix, no es reobren camins només per convidar als visitants a conèixer pausadament aquest singular territori. La recuperació d’aquest patrimoni va molt més enllà i es revela com una aposta identitària. El text de presentació de la Xarxa de camins del Priorat ho deixa ben clar:

“Diuen que són els fils de la memòria, que els vells camins guarden els secrets de la història, i no només la de les grans gestes o desfetes, sinó la de la gent senzilla, la que cavava solcs, podava la vinya i maleïa el cel i tots els sants quan no plovia.

Al Priorat estem capficats en recuperar-ne un bon grapat perquè volem que la canalla pugui tornar a seguir els camins dels seus padrins, perquè pugui veure el futur de la seva terra amb els ulls dels qui la van treballar durant segles. Perquè hi han secrets que només es revelen a peu, pausadament.

Sabem que cada dia són més els que gaudeixen del plaer de caminar, els que aposten per defugir banalitats i recuperar la pell, el tacte, la intensitat i la grandiositat de les experiències bàsiques: el soroll del propi cor, el descobriment d’un horitzó rera un turó, el vent que juga a fet i amagar entre les vinyes, la llum que daura les oliveres…

Volem que el Priorat es pugui creuar a peu i compartir la profunda dimensió humana d’aquest petit territori. La xarxa de camins del Priorat es una invitació a descobrir i gaudir intensament d’aquest racó de muntanya mediterrània on l’agricultura encara dóna vida i on les aromes i els sabors són de veritat.”

Camí de l'Ermita de la Consolació, DOQ Priorat, La Vilella Alta, Priorat, Tarragona

Camí de l'Ermita de la Consolació, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Camí dels Trossets, xarxa de camins del Priorat. A fons, Porrera. Vinyes DOQ Priorat. Porrera, Priorat, Tarragona

Camí dels Trossets i Porrera al fons, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Camí de la Drecera, antic camí de ferradura que connecta La Morera amb Poboleda. Xarxa de camins del Priorat. La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona

Camí de la Drecera, la Morera de Montsant, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Camí del Mas de Cabaló. Vinyes de la  DOQ Priorat. El Molar, Priorat, Tarragona

Camí del Mas de Cabaló, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Camí del Pinell, antic camí de ferradura, xarxa de camins del Priorat. DOQ Priorat. Torroja, Priorat, Tarragona

Camí del Pinell, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Bassa i font del Mas de Sant Antoni.  Parc Natural de la Serra de Montsant. La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona

Camí de la Font de Sant Antoni, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Petjades i senyals

dissabte, 20/11/2010
Carena de la punta de Jovara o del Corb, Muntanyes de Tivissa i Vandellòs,Tivissa, Ribera d'Ebre, Tarragona2002.12.24

Carena de la punta de Jovara o del Corb, Muntanyes de Tivissa, Ribera d'Ebre. © RLM

El sisè i darrer volum de la sèrie A peu per les comarques de Tarragona (Arola Editors, 2010) continua fidel al format de la primera guia. El cos central segueix format per les vint-i-cinc propostes d’excursions. Abans d’aquest apartat, hem tornat a incloure el capítol «Algunes notes sobre…» on es tracta més extensament algun dels temes als quals sovint es fa referència en els escrits.

Serra de la Mussara des de la Mola, al fons, Vilaplana, Muntanyes de Prades,Vilaplana, Baix Camp, Tarragona2002.12.31

Serra de la Mussara, Muntanyes de Prades, Baix Camp. © RLM

En el primer volum, aquest espai va estar dedicat a les muntanyes de les comarques de Tarragona; en la segona guia, van ser els camins tradicionals; la tercera va incloure algunes reflexions al voltat del concepte de paisatge i el valor que li atorguem; la quarta va parlar de la pedra seca i en el cinquè volum, el capítol va estar dedicat als molins hidràulics.

En aquest cas, el tema triat ha estat el caminar com a fet cultural i el fenomen de la senyalització de rutes i camins per excursionistes. Aquests són temes que m’han apassionat profundament i no volia deixar passar l’ocasió de compartir-los amb els lectors, si bé soc conscient que els lectors no tenen perquè coincidir amb algunes de les consideracions expressades.

Camí de Capçada, serra Major, Montsant, Parc Natural, Morera de Montsant, Priorat, Tarragona2002.09

Senyalització dalt la serra Major, Montsant, Priorat. © RLM

El text comença parlant de la importància creixent del caminar a la nostra societat actual. Caminar per plaer constitueix una manifestació de la nostra cultura europea, una manifestació íntimament unida a la manera com mirem i valorem emotivament i estètica els nostres territoris. El gust per les excursions a peu guarda relació amb la salut física i psicològica i amb el benestar, tant individual com col·lectiu. Caminar és un mitjà privilegiat de relació amb la naturalesa i el patrimoni entès en qualsevol de les seves formes.

A continuació s’aborda, molt resumidament, allò que considero com l’origen del gust per caminar a la nostra societat. El fenómen de realitzar excursions a peu, connecta amb processos culturals absolutament claus en l’evolució moderna de les societats occidentals, ja que es vincula amb la transformació de la mirada col·lectiva sobre la muntanya i amb la pròpia conquesta cultural de la noció de paisatge per part de la cultura europea.

Barranc del Carrer Ample, els Ports d'Horta,Parc Natural dels Ports,Horta, Terra Alta, Tarragona2003.02

Barranc del Carrer Ample, els Ports d'Horta, Terra Alta. © RLM

Més endavant es mostra breument la història de la senyalització de camins per a excursionistes, que comença als anys 20 del segle XX al Pirineu Gironí, a la zona de Setcases. El projecte va ser impulsat pel Centre Excursionista Catalunya i finançat per la Mancomunitat de Catalunya. També s’inclou un petit resum de la història dels senders de Gran Recorregut i, finalment es planteja una petita diagnosi del moment actual. S’exposen el dos grans models conceptuals existents a hores d’ara —senyalitzar itineraris o senyalitzar xarxes de camins— i s’expliquen les raons que, personalment, considero que fan més recomanable el model de xarxes de camins.

GR 171 a la vora de la cartoixa de Scala Dei, al fons els cingles de la Serra Major del Montsant, Parc Natural, La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona

GR 171 sobre la cartoixa d'Scala Dei, al fons, el Montsant. © RLM

Soc conscient que els meus plantejaments són vistos amb recel i preocupació per alguns sectors del món federatiu excursionista. No estic segur si he estat capaç de comunicar adequadament els meus punts de vista, tanmateix, estic plenament convençut que el model proposat és molt respectuós amb l’herència rebuda del món excursionista (del qual em considero membre). La convivència amb els senders senyalitzats per la FEEC no és només recomanable, sinó  necessària i imprescindible. En tot cas, sempre he considerat com un fonament de la ciència i la cultura, ser capaços de qüestionar la realitat, els models heretats. No ens ha de fer por pensar, argumentar el nostre discurs i sotmetre’l a la crítica. Només així podem millorar i avançar.

Els qui estiguin interessats en llegir aquest capítol poden decarregar-lo aquí: Petjades i senyals RLM

_RLM2071BX.jpg

Senyal de la Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Afortunades excepcions

diumenge, 27/06/2010

Aquest passat divendres va aparèixer a La Vanguardia un article d’en Xavier Bru de Sala parlant del Priorat en termes francament positius. Val a dir que hi surto citat, així com les meves guies i la feina d’Arola Editors. Em fa l’efecte que l’article  té alguna cosa a veure amb la darrera experiència prioratina de l’autor. Fa uns mesos vaig trucar-lo per demanar-li si voldria escriure el pròleg de la guia A peu per les Comarques de Tarragona. Vol. VI, la darrera que recull els articles que van aparèixer a La Vanguardia, a les pàgines del suplement desaparegut “Vivir en Tarragona”. La guia havia de sortir per Sant Jordi, però l’atabalament de les feines editorials prèvies a aquesta data van aconsellar, finalment, endarrerir la publicació per poder garantir prou temps per revisar-la i acabar-la com cal. Ara  mateix està enllestida, a punt per entrar a màquines i esperem tenir-la a les mans abans de l’agost.

Antic camí ral de Falset a Gratallops, camí de ferradura,Falset, Priorat, Tarragona

Camí ral de Falset a Gratallops, camí de ferradura, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

La resposta d’en Bru de Sala al meu oferiment va ser immediata, afirmativa, i el text va arribar puntual a les dates previstes. Ens va semblar que una bona manera d’agrair la feina i la seva amabilitat podria ser convidar-lo, precisament, a caminar i a recórrer un dels camins tradicionals recuperats al Priorat, concretament l’antic camí ral de Falset a Gratallops, un dels meus favorits. Amb l’ànim resolutiu que el caracteritza, va acceptar l’oferiment de seguida. Va arribar la data fixada i vam enxampar un dia nuvolat, fred, amb imminent risc de pluja. Vaig pensar “vaja, l’hem ben encertat”, però l'”equip expedicionari” format per l’intrèpid articulista, els dos editors —l’Alfred i el Fèlix—, el Llorenç Brell i jo mateix, vam decidir continuar amb l’excursió prevista. Val a dir que el camí estava preciós, el bosc exhalava frondositat, una fertilitat exagerada.

Antic camí ral de Falset a Gratallops, camí de ferradura,Gratallops Priorat, Tarragona

Camí ral de Falset a Gratallops, camí de ferradura, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Més endavant però, a meitat de camí, vam trobar un Siurana que baixava ben alegre (de vegades és quasi un simple rajolí). No ens vam acovardir i el vam travessar amb aigua ben a sobre dels genolls. Llavors sí que vaig pensar que aquell bon home no voldria tornar a saber mai més res de nosaltres. Ja havia arribat una mica constipat i, caram! entre l’aigua gelada i el fred que feia… Però el fet és que, segurament gràcies als bons vins de l’August Vicens o al saborós dinar que ens va preparar la Roser Vernet a casa seva, es va acomiadar agraint una jornada, certament, poc convencional. De fet, els meus editors no són gens convencionals i el Priorat tampoc.

Vinyes DOQ Priorat, antic camí ral de Falset a Gratallops, Gratallops Priorat, Tarragona

Camí ral de Falset a Gratallops, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

A l’article, en Bru de Sala parla de moltes coses (no es pot qüestionar que no hagi trepitjat el terreny) tanmateix, al meu entendre, un dels elements fonamentals és, precisament, l’article en ell mateix. En Bru de Sala és —o a mí m’ho sembla— un dels escassos intel·lectuals, amb dimensió mediàtica, que  sap mirar al sud, que coneix el sud i, quan en parla, d’entrada aconsegueix l’agraïment de molts de nosaltres per fer-nos una mica més “visibles”. Un exemple d’aquesta invisibilitat és el programa de tertúlia “Els matins de Catalunya Radio”, que tan brillantment està conduint Manel Fuentes. Val la pena però, fixar-se d’on provenen els tertulians i les localitzacions geogràfiques a les que habitualment fan referència. Si algun estudiant americà analitzés  el programa com a treball antropològic, podria arribar a la conclusió que les comarques de Tarragona, de l’Ebre i les terres de Lleida són aragoneses, allò que s’anomena la “franja”, potser.

Article de Xavier Bru de Sala “Priorat modélico”

Els tresors que guarden les capses de cartró

dijous, 13/05/2010

Ja havia deixat constància de la curiositat i bon olfacte del Toni Orensanz al parlar del seu llibre El falsari. Novament, aquesta fantàstica tafaneria de bon periodista ha donat fruits deliciosos, entranyables, que tothom podrem assaborir  mercès a la col·laboració amb l’infatigable Josep M. Ribas Prous i la excel·lent tasca del Centre de la imatge Mas Iglesias de Reus. El proper dia 20 de maig, a les 20 hores s’inaugurarà  l’exposició “Les llums del Priorat” amb imatges captades per Josep Peris Llebaria.

Blog_20100513_imatge_01.jpg

© Josep Peris Llebaria

Li he demanat al Toni algunes imatges (no són les excel·lents còpies positivades per  Josep M. Ribas Prous per a l’exposició) i permís per mostrar alguns fragments del text que ell ha preparat per la mostra. Crec que servirà per obrir la gana i anar-la a veure. El treball d’en Peris s’ho val.

Josep Peris Llebaria (Falset, 1925) és, per damunt de tot, un home discret. Encara ara no entén per què es dedica una exposició a la seva obra fotogràfica. “Jo només feia fotos, m’agradava”, diu. Tant li agradava que s’ha passat la vida plegant imatges amb una càmera al coll, sobretot entre els anys 1950 i 1970, període al qual pertanyen la majoria d’instantànies que es poden veure en aquesta exposició.

Josep Peris és, com tota la seva generació, un nen de la guerra, un xiquet marcat per la contesa bèl·lica, que els va posar la vida damunt davall. Fill de paleta, la guerra i el franquisme el van deixar amb una escolarització de mínims.

Blog_20100513_imatge_02.jpg

© Josep Peris Llebaria

(…) La pintura ha estat una de les grans passions de la seva vida. “El meu amor per la pintura i el dibuix és anterior a la fotografia, que descobreixo més tard perquè no teníem ni diners ni càmeres”, s’explica.

(…) Aquesta vocació pictòrica –Josep Peris ha pintat tota la seva vida– fa que s’interessi per l’efecte de la llum damunt les coses. S’hi fixa. Observa els paisatges locals, urbans i rurals. Les teulades. Les cases caigudes. Els barrancs. Els nens que juguen als carrers i les places. Els capvespres. Els contrallums. I és aquesta manera de mirar la que també intentarà plasmar en el paper fotogràfic amb el pas dels anys.

Blog_20100513_imatge_03.jpg

© Josep Peris Llebaria

Els seus primers clicks també tenen a veure amb la guerra civil. Sempre, la guerra. Un dels seus amics de l’ànima era Domènech Estrem, fill del poeta Salvador Estrem i Fa (assassinat a Falset el setembre de 1936). El seu gran amic havia heretat del pare mort una càmera plegable de marca Agfa, amb la qual es van començar a fer fotos de grup, a retratar els amics, la sortida de rigor de la Mona de Pasqua, i poca cosa més. A l’Agfa plegable del malaurat Salvador  Estrem li seguirà una camereta de plàstic arreplegada a partir de juntar vals d’una casa de xocalata.

Blog_20100513_imatge_05.jpg

© Josep Peris Llebaria

(…) La llum mai és un element secundari en les seves fotografies. “En la majoria de fotos que he fet i m’agraden, primer descobria la llum del lloc i després mirava que hi passés alguna cosa”, s’explica. És el cas dels xiquets que, en pantalons curts, juguen a bales al carrer Davall de Falset mentre la llum dibuixa ombres intenses de traç arquitectònic a tot el seu voltant. “Sempre que tornava del Banc al migdia em fixava en aquella llum, que em tenia enamorat, i sempre em deia que havia de fer-hi alguna cosa, fins que un bon dia va sorgir la foto dels nens”, conta.

Les seves imatges, gairebé sempre, transmeten silencis, moments de recolliment, per molt que siguin imatges preses al carrer. Són imatges en què la llum i l’ambient de fotografia sembla que es puguin tocar. És el cas de la foto zenital de l’enterrament de Mossèn Vidal el 1959, camí de l’Església, que més enllà de la seva qualitat i del seu enquadrament calculat, més enllà del moment decisiu i de la llum que capta, té emoció. Perquè Josep Peris, a Falset, és un fotògraf que dispara a allò que l’emociona i li diu alguna cosa, i això es percep en les imatges que plega.

Blog_20100513_imatge_04.jpg

© Josep Peris Llebaria

(…) A Falset, des dels anys setanta, ningú no ha tornat a veure exposada una fotografia de Josep Peris i els seus amics. Mai més. Els negatius dormien en capses, i les còpies en paper eren escasses. Així que aquesta exposició fa aflorar un patrimoni fotogràfic i artístic de primeríssima qualitat que posa en evidència que a Falset, com en tants d’altres pobles d’aquest país, hi ha autèntics tresors documentals i fotogràfics que encara habiten en el món de les capses extraviades, en els abismes dels calaixos, en el desordre de les golfes, en el planeta de l’oblit.

Toni Orensanz

Si voleu llegir el text complert: Josep Peris Llebaria, per Toni Orensanz

El Priorat, Patrimoni Mundial

dimecres, 28/04/2010

Vinya de coster de llicorellai ametller florit, al fons la serra Major del Montsant, DOQ Priorat La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona 2002.02

Precisament a Falset, fa uns dies es va presentar una altra història que pot marcar de manera molt destacada la comarca sencera. El dia 19 d’abril, al teatre l’Artesana es va mostrar al públic prioratí el resultat de més d’un any de feina: el Document de presentació de la candidatura del Priorat a ser declarat paisatge agrari patrimoni mundial. Algú podrà pensar —Ostres!, si que van fort aquests prioratins, potser massa vi…

He tingut la sort de participar directament en la redacció del document i ha estat una experiència fantàstica. Personalment tenia molt clar que el Priorat constitueix un territori que presenta moltes singularitats i valors i, de fet, tot l’equip de redacció vam intuir de seguida els arguments en que podria basar-se la candidatura. De tota manera però, els resultats ens han sorprés. La reflexió seriosa i el treball conjunt ha permès aprofundir en les raons, els fets, les repercussions… El resultat és una candidatura amb una gran solidesa conceptual i amb una enorme potència pel fet que sorgeix de sota, de la seva gent, de la comunitat. PRIORITAT ha estat l’associació que ha aglutinat col·lectius, associacions i individus per impulsar el procés. És ara que les institucions i els seus representants s’hi han sumat.

Olivera i vinyes de la DO Montsant, Capanes, Priorat, Tarragona 1997

Però què és el que fa excepcional el Priorat? Els arguments són diversos però l’eix central és clar: a hores d’ara, al conjunt de muntanyes mediterrànies, l’agricultura ha pràcticament desaparegut com a activitat econòmica rellevant. Senzillament, no és rentable, no es pot mecanitzar, massa feina, massa difícil. En canvi, en aquest petit racó de món, fa milers d’anys que la gent viu de plantar i fer créixer collites.  El camp segueix sent l’activitat que regeix la vida de la comarca, de manera directa o indirecta. Hi ha joves enòlegs que no se’n van de vacances per comprar unes botes de bon roure i començar a fer el seu vi. Altres pagesos pentinen un altre cop a ma les seves olives, quasi com si les acaronessin, perquè diuen que els aparells mecànics en fan malbé una part. I és clar, l’oli, a més d’exquisit, té un regust a profunda humanitat. Aquí passen coses importants. El Priorat desobeeix el fatídic destí que la modernitat ha dictat a les àrees de muntanya d’aquest Mediterrani tan nostre. El Priorat és, entre altres coses, un veritable laboratori on s’està posant en pràctica noves maneres de fer les coses, on s’aposta per la terra (l’únic que sempre han tingut perquè, com diu el Toni Orensanz, “la fàbrica que ho havia d’arreglar tot, mai va arribar”). I això, amb les crisis econòmiques i de models en que estem immersos, té un gran valor.

Empeltat de vinyes velles al coster del Riuet, DOQ Priorat, La Vilella Baixa, Priorat, Tarragona 2003.02

Tal com l’ha entès el Priorat, el procés que implica una candidatura de la UNESCO és ple de beneficis que ja es comencen a obtenir. La reflexió sobre el territori, sobre la identitat i fonamentalment, sobre quin Priorat es vol pel futur, és més viva que mai. La nominació, quan arribi, serà la cirereta. És a dir, la veritable importància està en el procés, en el camí. De tota manera, ens equivocarem si pensem que aquests és un projecte local. Tenir, gaudir, mirar, reflexionar a partir d’un territori amb aquestes singularitats és important pel conjunt de Catalunya. La candidatura del Priorat ha de ser —com a mínim— un projecte de país. Els reptes profunds amb que ens interroga el futur ens afecten a tots plegats.

Ramon Mateva, agricultor, verema del celler Pasanau, garnatxa negra, DOQ Priorat La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona 2002.10