Entrades amb l'etiqueta ‘Tarraco Viva’

Propostes a peu que vénen de gust

dimecres, 9/05/2012

Porto ja uns quants dies “esclavitzat” pel meu estimat festival Tarraco Viva, col·laborant colze a colze amb l’equip organitzador que navega en plena tempesta, diluviant, amb vent desfavorable i amb una administració preocupada per si els rems compleixen la normativa… Com deia Ciceró: “com més gran sigui la dificultat, major la gloria” (ves per on que no m’ho acabo de creure).

Tinc amics em fan arribar propostes per “alliberar-me” (o per tocar-me els nassos, ves a saber). Propostes fantàstiques però en les que difícilment podré participar. Per això he pensat que potser algú que ho llegeixi s’animarà i ens ho podrà explicar (val la pena aprofitar aquesta magnífica primavera).

El proper dissabte dia 12, El Brogit guiatges organitza una sortida a peu resseguint un tram del vell camí del Lloar a la Figuera i tornant pel camí de la Font de Minfami. Els camins són preciosos i l’itinerari deliciós, un dels que recomano quan no s’ha estat mai al Priorat. L’excursió acaba com cal, amb un tast de vi en un celler. Aquesta és una de les millors empreses de senderisme guiat que conec. Passió per la feina i treball, molt treball.
image001.jpgEl mateix dia 12 organitzen una altra excursió a peu pel Priorat que també val molt la pena i que uneix Mas Ardèvol (un dels allotjaments rurals més fantàstics que conec) amb Mas Sinén, el celler Burgos-Porta. Per arribar-hi reseguiran un dels camins recuperat recentment que més estima tinc (i que més va costar de trobar), el camí vell de Porrera a Poboleda. Sensacional! I amb un final immillorable: l’esmorzar i el vi que fa el Salvador Burgos i la seva família.

tast-guiat.jpgTots els camins porten a Roma i, del 17 al 27, passen per Tàrraco. És veritat però, que n’hi ha un que el dia 26 també porta a Borredà. Aquest petit poble del Berguedà poc a poc va convertint-se en capital dels formatges catalans. La proposta és tota una provocació: un itinerari guiat per conèixer —i tastar— formatges. No crec que calgui ni motxilla, ni crema solar (es fa dins una carpa). Podeu, això sí, portar una mica del vi del Salvador, sense desmerèixer, és clar, els del celler Oller del Mas.

 

 

Llibres i paisatges prioratins a poc a poc

dilluns, 23/04/2012

Bon Sant Jordi, bons llibres i bon paisatge!

Ens hagués agradat poder compartir aquest dia amb la guia d’Arola Editors A peu per camins del Priorat a les mans, finalment publicada. Però… Sant Jordi, el cavall, el drac, la princesa… tots han acabat ensopegant i amuntegant-se i, malgrat que la guia ja està llesta, no ha estat possible imprimir-la amb condicions (sí, ja se que sovint fai elogi de la lentitud però he de confessar que aquesta vegada m’hagués agradat disposar d’una mica més de velocitat).

De tota manera, també és veritat que em fa pànic a córrer davant de Sant Jordi, i no és per cap esperit de drac que pugui tenir, sinó per les patinades que es poden fer quan es va massa embalat. Tanmateix però, al Toni Orensanz i a mi ens sap greu no tenir encara la guia per poder-la compartir amb tota la gent que ens ha ajudat, els qui ens han explicat històries, els qui han reobert camins, els qui ens han prepart els mapes i tracks, els qui ens han deixat precioses fotografies antigues o els que “intrèpidament” es van oferir voluntaris per a provar els itineraris.

Res. Ens caldrà esperar algunes setmanes més (espero que poques). Mentre tant, no hem pogut estar de penjar un bon fragment de la guia per celebrar aquest dia de llibres amb tots vosaltres. Així podreu llegir el fantàstic pròleg que ens ha fet l’Eduard Punset. De veritat, molt bo. Desitgem que to plegat us agradi aquest avançament en primícia (podeu descarregar-lo AQUÍ)

Camí del grau del Rebull.Xarxa de Camins del PrioratLa Bisbal de Falset, Priorat, Tarragona

Camí del grau del Rebull. Xarxa de Camins del Priorat. La Bisbal de Falset, Priorat. © RLM

També avança lentament, però constant, el procés per presentar la candidatura del Priorat per ser declarat paisatge cultural patrimoni de la Humanitat. Fa uns dies vam tenir la bona notícia que el Parlament de Catalunya ha donat el seu suport a la candidatura. Aquest és un dels actes que no formen part dels requeriments oficials exigits per la UNESCO però que tenen una considerable importància simbòlica. Podeu consultar el text integre AQUÍ. Està molt bé. Ara però, ens caldran compromisos reals —a banda dels simbòlics— de part dels nostres polítics.

Pel Priorat, per tal que aquest territori tan singular i difícil pugui tirar endavant aquest gran projecte, necessitarà de totes les aliances possibles. No se m’acut un projecte millor, més positiu, més optimista, més aglutinador i carregat de futur pel Priorat que aquesta candidatura a paisatge cultural patrimoni de la Humanitat. Aquest no és però un projecte comarcal, sinó un projecte realment de país directament vinculat al món agrari, al respecte al paisatge, als pagesos, a la terra, a una altra manera de veure el futur.

És evident que la crisi ha afegit nous reptes al procés i no penso tant en la manca de recursos com en la pluja de desànim que dia sí i dia també ens cau a tots a sobre. Les temptacions de tancar-se a casa són enormes —al Priorat i arreu—. Ara més que mai però, cal tenir present que l’ordit és el que fa fort els fils. El desànim, per contra, esfilagarsa els teixits.  En un comentari recent, el meu amic Jaume Salvat deia “el Priorat és una comarca valenta, ambiciosa, que no es resigna a les adversitat. Tot el contrari, n’ha  sabut fer virtud“. És hora de comprovar-ho, és l’hora dels valents.

Com estem de primícies, us avanço  el text de les samarretes de la nova edició del meu estimat festival de cultura clàssica Tàrraco Viva: “CALAMITAS VIRTUTIS OCCASIO EST” “En l’adversitat es demostra el valor”, SÈNECA.

 


Pessebres, obsessions i elitismes intel·lectuals

dissabte, 14/04/2012

Estem de sort. El festival de divulgació històrica Tàrraco Viva ha passat de ser una representació de pastorets a un pessebre vivent. En l’article d’opinió publicat a La Vanguardia el passat 7 d’abril “Sin la soga al cuello”, Quim Monzó continuava la tesi de l’article “Pastorets cada dia del año” al qual vaig dedicar-li una entrada en aquest blog. Segons Monzó: “Espectáculos de recreación histórica”, los llaman. Desde hace décadas, media Europa se dedica a pantomimas parecidas, que arguyen reconstrucciones de un pasado a menudo imaginado a base de péplums y donde las más rigurosas llegan a la categoría de los muchos pesebres vivientes que hay en algunos lugares de Catalunya.”

Aquest cop, a més, li ha tocat el rebre als pessebres vivents. Entenc perfectament que hi hagi molta gent que no els digui res o que directament no els agradin. Jo mateix em trobo incòmode amb els missatges religiosos d’aquesta i altres festes (soc un ateu convençut que les grans religions monoteistes han segrestat la dimensió espiritual de l’ésser humà, per crear una poderosa i lucrativa maquinaria de control social). Tanmateix, els anys m’han portat a veure que la realitat sol ser més complexa del que sembla, i que una de les responsabilitats dels intel·lectuals és, precisament, provar de mostrar-la i no banalitzar-la. Pessebres com el de Castelló de Vandellòs o el de Sant Guim de la Plana, per exemple, no són sinó la millor fórmula que aquelles comunitats han trobat per recuperar la memòria d’un poble abandonat (Castelló) o la riquesa del seu passat agrari. Potser hi han altres maneres de fer-ho, però la feina que fan han fet és digníssima i em mereix un respecte enorme.

D’altra banda, em sorprèn l’obsessió d’en Quim Monzó per negar el caràcter i el rigor que té el festival Tàrraco Viva (sense citar-lo explícitament, això sí). Amb els seus encerts i errors, el festival té com a principal objectiu explicar la història, la nostra cultura clàssica, els nostres fonaments, convençuts que la reflexió sobre el passat ens fa més lliures, que els ciutadans sense memòria històrica són més manipulables. Ara més que mai necessitem reflexionar sobre els elements essencials de la nostra civilització. Per això el festival fa samarretes amb aforismes de Sèneca com “SAPIENTIA, QUAE SOLA LIBERTAS EST” (La saviesa, que és l’única llibertat) o amb aquest altre que m’encanta SI VIS AMARI, AMA (Si vols ser estimat, estima).

Espero que l’opinió d’un escriptor del nivell de Monzó continuï sent resultat de la manca d’informació. D’altra manera, l’actitud seria molt propera a la que manifesten determinats intel·lectuals que s’esforcen a mantenir la inescrutabilitat de la història per reforçar el seu paper sacerdotal d’intermediaris entre el saber del passat i el poble inculte. Un exemple: els que es van oposar a la reconstrucció d’una cel·la de la Cartoixa d’Escaladei. La visita al monestir ha canviat radicalment i els visitants ara entenen com vivia un cartoixà i molt més.

El menyspreu per Tàrraco Viva i el seu rigor suposa també, encara que sigui indirectament, la desqualificació d’opinions d’entusiastes del festival com la directora del prestigiós Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) Isabel Rodà de Llanza, o del reputat catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili Joaquín Ruiz de Arbulo, de Fernando Quesada Sanz, de la Universidad Autónoma de Madrid, de Juan Francisco Martos Montiel, de la Universitat de Màlaga, de Xavier Martí i Oltra, Director del Museu d’història de València, d’Anna Maria Liberati, directora del Museu della Civilità Romana de Roma, d’Alfredo Jimeno Martínez, de la Universidad Complutense, o de periodistes especialitzats com Enric Calpena. (Després de les imatges he afegit  fragments escrits per alguns aquestes persones parlant de Tàrraco Viva; de fet, informar-se i trobar aquestes referències costa tant com entrar al web de  Tàrraco Viva. També he inclós la carta, no publicada, que Joaquín Ruiz de Arbulo va enviar al director de La Vanguardia).

Donat que després del primer ha arribat aquest segon article sobre “señores disfrazados” (això promet ser una sèrie), em pregunto cóm de rígides són les màscares dels personatges que ens construïm nosaltres mateixos? o és tracta d’una obsessió autèntica senyor Monzó? És clar que potser, efectivament com diu vostè, no som més que “guiris y camacos de nivel lelo”.

 

Juan Francisco Martos Montiel

Universitat de Màlaga

Encara que ja havia sentit a parlar de les jornades Tàrraco Viva, sobretot a bastants blogs de cultura clàssica que parlaven del festival amb termes molt elogiosos, no va ser fina a l’edició de 2007 que vaig poder visitar les jornades personalment i conèixer, in situ i amb més detall, aquest fet cultural que any rere any s’està convertint en un referent europeu en l’àmbit de la reconstrucció històrica romana i la divulgació del nostre passat, a nivell dels més importants festivals culturals, no només d’Europa, sinó m’atreviria a dir, de la resta del món.

La quantitat i qualitat de les activitats programades, la seva òptima organització i la seva perfecta conjunció amb el ric patrimoni històric i artístic de la ciutat de Tarragona, ha donat com a resultat, i com a merescuda recompensa al treball dels seus promotors i organitzadors, un èxit de públic sense precedents al nostre país, el que confirma que la divulgació històrica del món romà, i de l’Antiguitat en general, si es fa amb serietat, rigor i qualitat, pot copsar l’atenció i l’interès de la gent, com a mínim, en la mateixa mesura (i millors resultats, sens dubte, pel que fa a l’augment del nivell cultural dels nostres ciutadans) que qualsevol altra festa popular, per multitudinària que sigui. Felicitats doncs, a la ciutat de Tarragona per a poder seguir gaudint y aprenent amb aquestes jornades que enguany fan deu anys i enhorabona també als seus organitzadors, que amb la seva tasca auguren a Tàrraco Viva molts més anys de fructífera vida.

 

Desiderio Vaquerizo Gil

Catedràtic d’Arqueologia Universitat de Còrdova

Avui ningú dubta que l’Arqueologia és una ciència històrica capaç de recrear la cultura de qui ens han precedit en el temps, a partir de l’estudi rigorós de les seves restes materials. Això requereix d’un cos teòric i un mètode propis, que tenen com a objectiu la recollida de dades, l’anàlisi i la interpretació de les mateixes, sometent tot segut els resultats obtinguts a la comunitat científica. Però els arqueòlegs també hem de fer arribar a la societat els avenços històrics que aconseguit amb la nostra feina, revertint en la societat el que ella mateixa ens dóna.

Tenim la obligació de difondre i, una de les maneres més efectives de fer-ho son les jornades de recreació històrica , entre les quals Tàrraco Viva ocupa un lloc de privilegi pel seu caràcter pioner, el seu extraordinari rigor, el seu abast, la seva repercussió (social, cultural, professional…) i la seva magnífica organització.. Son milers de persones les que gaudeixen cada anys de les “conferències il·lustrades” que en realitat suposen la major part de les activitats programades en el seu marc, imbuint-se al temps de l’Antiguitat i de l’Arqueologia. Moltes d’elles fan arribar a l’àmbit familiar o laboral, l’interès per la història i la seva preocupació per la conservació del patrimoni arqueològic: les dues premisses bàsiques per a començar a canviar les coses. En conseqüència, soms molts els que pensem que es tracta d’un model a seguir. Per això, ara que feu els vostres primers deu anys de camí us felicito efusivament i em congratulo de la vostra existència, animant-vos a seguir endavant. Salve Tàrraco Viva.

 

Xavier Martí i Oltra

Director del Museu d’història de València

Des de l’any 2004, el Museu d’història de València ha participat en Tarraco Viva, estant present al stand de la fira “Roma als museus del món” i asistint als nombrosos actes i representacions que cada any es programen dins del festival. Per a mi, com a director del MhV, va ser tota una sorpresa poder descobrir el Reenactment, que només coneixia per referències anglófones o com a complement d’experiències didàctiques en alguns museus. De la mà dels germans Seritjol vaig endinsar-me en la disciplina i vaig tenir el privilegi de contemplar, des de dintre, una presentació de la Legio VII Gemina al MhV, que va gaudir d’un extraordinari èxit de públic. Pocs mesos després acudíem per primera vegada a Tarragona i comprovàvem que allò que havíem vist a València era només una petita part d’un festival gran, consolidat i ben programat, que pren a l’assalt durant una setmana la ciutat vella, i que atreu grups de recreació històrica d’arreu del món.

El festival es completa amb una fira de professionals al voltant de la recreació històrica, i una fira de museus sobre l’època romana. Tot i que el nostre museu no és específic d’aquest període, doncs abasta fins a l’actualitat, hi dediquem un apartat especial a tractar-ho i per això acudim a la fira ben honrats per la invitació. Any rere any, és una ocasió per donar a conèixer les nostres activitats i publicacions, i una oportunitat magnífica per intercanviar experiències amb altres professionals de museus. Considere que Tarraco Viva és una de les millors propostes didàctiques que es poden comtemplar actualment al voltant del patrimoni i l’arqueologia romana, que ha ultrapassat en molt els seus plantejaments inicials per esdevindre una oferta turística de primer ordre per a la ciutat de Tarragona i la seua comarca. Un exemple de com es poden oferir productes alternatius al turisme tradicional, que prenguen com a base el patrimoni, que generen empleament i que atreguen de debó al visitant. Un exemple a seguir.

 

Anna Maria Liberati

Museu della Civilità Romana

Vaig arribar a Tarragona fa molts anys gairebé per casualitat. Com arqueóloga conec be la importancia d’aquesta ciutat romana, però haig de reconeixer que Tàrraco Viva ha estat per mi una experiencia fora del comú. L’entusiasme i la gran preparació cientifica de la organizació, unida a la resposta del pùblic fan de Tarraco Viva una experiencia molt extraordinària: el que aquí es mostra anula la distancia temporal i apropa la vida dels romans a la gent, amb la convicció que només del coneixement neix el respecte per el propi passat i l’esperança de construir un futur millor

 

Alfredo Jimeno Martínez

Universitat Complutense. Pla Director de Numancia

Al llarg d’aquests deu anys, Tàrraco Viva s’ha convertit en un referent mundial dels grups de reconstrucció històrica (re-enactment), com a mitjà per a la difusió del patrimoni arqueològic i històric, en establir lligams de contacte entre el treball científic dels arqueòlegs i historiadors i la seva presentació didàctica, atractiva i comprensible. Tàrraco Viva, en incentivar la trobada de grups i tallers de reconstrucció històrica, amb el suport de l’arqueologia experimental, ha propiciat una nova dimensió en el camp de l’educació, els museus i el turisme, portant el coneixement del passat directament a la societat, utilitzant els espais públics i jugant un paper important al transmetre, reconstruïts amb molta exactitud i documentació fidedigne, les restes arqueològiques i la manera de viure del passat. Com a responsable de la investigació y presentació didàctica del jaciment arqueològic de Numancia, desitjo ressaltar aquesta valuosa contribució de Tàrraco Viva, que ofereix l’exemple a seguir per tal de realitzar amb major eficàcia els objectius de l’Arqueologia, centrats en aportar a la societat un major i millor coneixement del passat, per a entendre millor el moment que ens toca viure.

 

Carta al director de La Vanguardia (no publicada)

Tàrraco Viva 2012

En la seva columna d’ahir, Quim Monzó reflexionava sobre els espectacles de recreació històrica com a simples actes lúdics i muntatges per a turistes. Dins de la columna es fa esment del festival Tàrraco Viva i encara que l’escriptor admet que mai no l’ha vist —això espero de cor que pugui solucionar-se ben aviat— ho posa en el mateix sac. Per això el voldria ara explicar que “Tàrraco Viva” és avui dia una activitat d’alta divulgació. El model en què es basa i aplica de forma rigorosa es el que correspon a un Museu de la Ciència. Aquest professor, com molts altres col·legues de la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i els diferents Museus de la ciutat, col·laborem des de fa anys amb cicles de conferències, organització d’exposicions, visites comentades als monuments i, com no, també assistim encantats a les activitats i espectacles de reconstrucció històrica. Tots ells estan mesurats al mil·límetre, res s’ha deixat a l’atzar ni a la improvisació. A Gran Bretanya i Alemanya fa ja molts anys que aquestes activitats representen una forma important de compartir amb els ciutadans els estudis del passat. Aquest és el model aplicat a Tarragona pel Museu d’Història i el Patronat de Turisme. No es tracta d’una festa, ni tampoc un joc, vol ser un Museu a l’aire lliure amb múltiples sales obertes en els diferents monuments de la ciutat. Convido sincerament a Monzó i els seus lectors a que es facin la seva pròpia opinió. Ja queden poques setmanes per Tàrraco Viva 2012.

Joaquín Ruiz de Arbulo Bayona
Catedràtic d’Arqueologia
Universitat Rovira i Virgili

 

Pastorets, romans i patinades

dijous, 29/03/2012

Estic completament d’acord amb Quim Monzó: bona part dels mercats medievals no han fet sinó banalitzar la Història. Seria més digne i honest parlar de mercats d’artesania, o simplement mercats, i deixar d’obligar als comerciants a fer el “paparina”. Malauradament, aquest pòsit de franel·les, de roba de sac barrejada amb tergal no facilitarà gaire refer la divulgació històrica d’època medieval.

Em fa l’efecte que aquest és un dels missatges de fons de l’article publicat ahir a La Vanguadia amb el títol “Pastorets cada dia del año“. L’altre missatge que m’ha semblat llegir també és prou important: tractar d’idiotes als turistes ens idiotitza. Sempre he cregut que un turista no és una nova especie del gènere homo, sinó una persona, un ciutadà que viatja. És clar que n’hi ha de molts tipus —els humans som molt diversos—, però tots som turistes. Menyspreant-los ens menyspreem a nosaltres mateixos.

Les coincidències s’acaben però, quan Monzó desqualifica obertament el festival de divulgació històrica Tàrraco Viva i el programa de recreacions històriques que està sent preparat per aquest estiu. Resulta ben curiós que fos precisament un article del mateix Monzó “La vida disfrazada”, publicat a l’any 2000 al Magazine de La Vanguardia, un dels textos que més van ajudar al creador de Tàrraco Viva (em consta) a explicar allò que no havia de ser el festival.

Paradoxes a banda, Tàrraco Viva beu directament de la tradició anglosaxona i germànica del re-enacment i del líving history, que tant important ha estat per a divulgar el passat a partir del rigor dels coneixements arqueològics i històrics. Els principals museus d’Història del món programen esdeveniments de recreació històrica. Tàrraco Viva en ha demostrat, any rera any, que la Història és atractiva, que és útil, que ens ajuda a reflexionar sobre qui som i d’on venim i ens facilita repensar el present per incidir sobre el futur. Tàrraco Viva ens ha seduït.

El festival ha estat alabat per nombrosos directors de museus i acadèmics (la Complutense i l’Autonoma de Madrid, Còrdova, Màlaga, València …) i sobretot, compta amb el suport i la complicitat de la Universitat Rovira i Virgili i de l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica). És més, Tàrraco Viva participa en un dels Campus d’Excel·lència de la URV. D’altra banda l’alt nivell dels grups de reconstrucció històrica nascuts a Tarragona, no fa sinó posar de manifest l’arrelament del festival a la ciutat (no és la primera vegada que parlo de Tàrraco Viva: i, ii, iii, iv, v)

Els entesos solen dir que el futur del patrimoni es sustenta en tres pilars: la conservació, la investigació i la divulgació. En aquests temps difícils que ens han tocat viure, és probable que la divulgació acabi convertint-se en una de les vies destacades d’obtenció de fons pels altres dos pilars. Som molts els que creiem que Tarragona té un gran futur en el camp de la divulgació seriosa de la Història (i no només del periòde romà) i del turisme cultural. Tarragona està en condicions de crear una veritable indústria cultural a partir, entre d’altres coses, precisament del know how acumulat en més d’una dècada del festival Tàrraco Viva. Una indústria capaç de crear llocs de treball, capaç de generar riquesa, basada en el coneixement, la investigació rigorosa i la divulgació atractiva. Una industria a partir d’allò que som, d’allò que tenim.

Finalment, al meu entendre, l’article de Quim Monzó posa de manifest dues qüestions:

— Escriure cada dia un article atractiu i rigorós és complicat.

— Cal seguir treballant per difondre el veritable caràcter cultural del festival.

Ara més que mai, rodejats com estem de discursos negatius, reduccionistes i covards, iniciatives valentes com Tàrraco Viva necessiten complicitats. Estic convençut que aviat podran comptar amb la de Quim Monzó.

Tremolors, conviccions i festivals (Encara som romans II)

divendres, 13/05/2011
SCRIPTORIUM, taller d'escriptura romana. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SCRIPTORIUM, taller d'escriptura romana. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM

Són murcians, gent de Lorca que acabava d’arribar a Tarragona quan la Terra va tremolar sota els peus dels seus amics i parents. Havien arribat per participar a Tarraco Viva —el festival romà de Tarragona—, a la Fira Internacional de Museus i Jaciments d’Època Romana i per portar a terme uns tallers de mosaics. Em costa imaginar-me les sensacions que pots tenir en un moment així. Els organitzadors van donar per fet que suspendrien la seva participació, però no ha estat així. Han decidit quedar-se i tirar endavant el programa previst.

Entre les raons que poden explicar aquesta determinació intueixo que hi ha la serietat, la responsabilitat davant els compromisos, però no crec que sigui la única. Més aviat penso que hi una mena de rebel·lió contra el caos que ha provocat el sisme i la decisió de no permetre que també tiri a terra la il·lusió amb la venien a Tarraco Viva. Els amants de la història, del món clàssic i de la cultura que tasten el festival acaben per fer-se’l molt seu i tornen molt sovint a la cita de maig.

Les pintures de la vil·la dels misteris de Pompeia, conferència de Marc Laumà, investigador URV. Sala del Sarcòfag d'Hipòlit, Pretori romà, espais patrimoni mundial UNESCO. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Les pintures de la vil·la dels misteris de Pompeia, conferència de Marc Laumà, investigador URV. Sala del Sarcòfag d'Hipòlit, Pretori romà, espais patrimoni mundial UNESCO. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM

Un dels trets que més m’agraden de Tarraco Viva és la varietat d’actes programats (més de 500 a l’edició d’enguany) amb formats molt diversos i complementaris. L’inconvenient rau en que no sempre resulta fàcil triar. Per si algú s’anima, us comento algunes de les meves preferències principals. Per exemple, un dels meus actes favorits, sens dubte, són les actuacions dels músics italians Ludi Scaenici, especialitzats en la complicada tasca d’esbrinar com podia sonar la música romana i els instruments clàssics. Delicadesa, habilitat, virtuosisme, humanitat… Déu meu! quin poder té la música per viatjar a altres mons!

LUDI SCAENICI, la música al món romà. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

LUDI SCAENICI, la música al món romà. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM

Completament diferents són les actuacions dels gladiadors, la cavalleria romana i les legions (no us perdeu la LEGIO VII GEMINA). Impactants, espectaculars, imprescindibles sinó les heu vist mai. Tornant a les delicadeses però, val molt la pena atendre les conferències que es programen —impressionants les del catedràtic Joaquín Ruiz de Arbulo—, les visites que fan els propis arqueòlegs a les excavacions o els tallers, per exemple, de pintura, d’escriptura o de cuina. Molt agradables, sorprenents, instructius i divertits. A banda, un bon grup de restaurants de Tarragona —entre els quals hi han els millors de la ciutat— proposen atractius menús d’inspiració romana.

CAUPONA versus TRICLINIUM, del fast-food a l'slow-food a l'antiga Roma. Tallers i demostracions de cuina romana. KuanUm! Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

CAUPONA versus TRICLINIUM, del fast-food a l'slow-food a l'antiga Roma. Tallers i demostracions de cuina romana. KuanUm! Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM

CAUPONA versus TRICLINIUM, del fast-food a l'slow-food a l'antiga Roma. Tallers i demostracions de cuina romana. KuanUm! Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

CAUPONA versus TRICLINIUM, del fast-food a l'slow-food a l'antiga Roma. Tallers i demostracions de cuina romana. KuanUm! Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM

També podeu “fruir” d’una trepanació de crani (eviteu la primera filera de cadires si porteu bona roba) en la representació que condueix el Dr. Sanchís on es compara la medicina actual i la romana, molt més avançada del que hom pot pensar. Els que s’estimin més la sàtira —també incisiva però—  no han de perdre’s, per exemple, les lectures comentades de Marcial que fa el professor Juan González Soto –fàntàstiques– o la magnifica xerrada que fa el professor Pere Navarro In rusticam romanan linguam, de com la llengua llatina es va transformar en llengua catalana.

©_rafael_lopez-monne_Tarragona_festival_Tarraco_Viva_cultura_clàssica_reconstrucció_històrica_Roma_Tàrraco_medicina_01.jpg

ARS MEDICA. La medicina a Roma. Thaleia Grup de reconstrucció històrica (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona, edició 2011. © RLM

Un altre dels actes que espero cada any són les lliçons i recreacions històriques de l’associació projecte Phoenix. La d’enguany porta per títol Optimates versus Populares i, tal com vaig avançar en el darrer post, explica el final de la República romana. De fet, no crec que fos l’únic que va pensar “a qui dimonis se li ocorre explicar aquest episodi històric tan enrevessat”. Només a ells, és clar. Donçs bé, se’n surten i amb nota. Increible. I la cloenda del festival, diumenge a les 17.30, al Palau de Congresos estarà dedicada a reproduir i explicar una sessió del senat romà. Serà interessant comprovar si als alcaldables en campanya els interessa la política.

OPTIMATES VERSUS POPULARES.  L'inici del final de la República romana.  Projecte Phoenix (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

OPTIMATES VERSUS POPULARES. L'inici del final de la República romana. Projecte Phoenix (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona, edició 2011. © RLM,

Encara som romans

dimecres, 11/05/2011

Records de Mussolini. Roma II

dimarts, 12/10/2010
Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

La primera edició de les jornades de divulgació històrica a Roma han portat el títol de Ludi Romani, Festival internazional della civilta’ e cultura romana i pràcticament totes les activitats s’han dut terme dins el Museo della Civiltà Romana, situat en la zona EUR.

Es tracta d’un museu ben singular, molt poc visitat pels turistes que arriben a Roma. No hi han peces originals sinó una quantitat impressionant de reproduccions i de maquetes. Va néixer a la primera meitat dels segle XX amb la voluntat d’oferir en un mateix indret una visió de la romanitat que tingués caràcter permanent. L’edifici, projectat durant el règim mussolinià, havia de formar part de l’Exposició Internacional de Roma de 1942 (EUR), concebuda per glorificar els 20 anys de fascisme i que mai es va arribar a celebrar.

Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Maqueta de la Roma antiga, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Acabada la II Guerra Mundial, als anys 50, l’ajuntament de Roma va reconsiderar el projecte gràcies al fet que la FIAT es va fer càrrec de completar l’edifici, de finançar el projecte i la primera part de les obres de rehabilitació. Així és com va neixer el 1952 el Museo della Civiltà Romana. És obvi que la força de les peces autèntiques no es pot comparar amb el d’una rèplica, però també és veritat que la capacitat de lectura i d’interpretació de les maquetes és fantàstica. Els anys no perdonen i el museu ha quedat antiquat (com també el nostre Museu Nacional Arqueològic de Tarragona). Tanmateix, des d’un punt de vista educatiu, segueix sent molt interessant. Cal recordar, per exemple, que aquí es troba la immensa maqueta de la Roma imperial, absolutament impressionant (només per veure-la val la pena arribar-s’hi).

Gran maqueta de la Roma romana. Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Maqueta de la Roma imperial, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Gran maqueta de la Roma romana. Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Maqueta de la Roma imperial, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Pel que fa al festival Ludi Romani, és evident que aquest era el primer any, és a dir, una edició de rodatge. Malgrat el que pugui semblar, no és fàcil dur a terme un esdeveniment d’aquestes característiques a Roma per diverses raons. Per exemple, la mida de la ciutat. En aquest sentit, la dimensió de Tarragona és més idònia. Hi van participar grups força interessant, alguns ben coneguts a Tarragona com els Ludi Scaenici, i es probable que altres vinguin a Tàrraco Viva en properes edicions. L’acceptació i assistència del públic va ser força bona i els responsables en va quedar contents (algun reconeixia obertament que mai havia vist tanta gent al museu). Els tarragonins que hi vam assistir ens vam sentir contents de compartir vincles i especialment orgullosos del reconeixement que des de Roma es va fer del nostre festival.

Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Médico romano. Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Extracció d'una punta de fletxa amb instrumental d'època romana. Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Médico romano. Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Extracció d'una punta de fletxa amb instrumental d'època romana. Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Jocs d'estratègia. Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Records de Marc Aureli. Roma I

dimecres, 6/10/2010
Estatua ecuestre de Marco Aurelio. Museos Capitolinos (Musei Capitolini)Roma, Italia.

Estàtua de l'emperador Marc Aureli, Museus Capitolins, Roma. © RLM

A finals de setembre vaig estar uns dies a Roma, teòricament per feina però a la pràctica, ha estat més un plaer que un treball. Vaig acompanyar al Magí Seritjol —el creador i gestor de Tàrraco Viva— i a part del seu magnífic equip. En Seritjol va estar convidat pel Museo della Civiltà Romana a donar una conferència en les primeres jornades de reconstrucció històrica romanes que s’han celebrat enguany a Roma. Els elogis a Tàrraco Viva, per part d’experts italians, van ser constants.  Curiosament, la petita Tàrraco, sense cap pretensió de comparar-se a les joies arqueològiques que guarda la capital imperial, en aquests moments és un referent a Roma i a Europa pel que fa a com divulgar la història. Un exemple de com fer les coses ben fetes.

Això em recorda una reflexió que sovint fem amb el Salvador Anton respecte als recursos turístics de casa nostra: tenim el hardware que tenim (que habitualment no esta gens malament), però en l’aspecte on realment podem ser competitius és amb el sofware. És a dir, a nivell de patrimoni romà, per exemple, a Tarragona Déu n’hi do el que disposem, ara bé, ni podem competir amb Roma, ni som la ciutat romana més ben conservada. En absolut. Tanmateix, el camp del pensament, la reflexió i els coneixements no té més límits que els de les pròpies capacitats i, Tarragona, pel que fa al coneixement de com divulgar la història —el famós know how—, en aquests moments ocupa posicions capdavanteres a nivell internacional. Ho sabrem aprofitar com a ciutat per desenvolupar una veritable indústria cultural a partir de quelcom realment creat aquí? o pel contrari ens emmirallarem i dedicarem els esforços a aconseguir alguna o altra franquícia?

Estatua colosal de Constantino. Museos Capitolinos (Musei Capitolini)Roma, Italia.

Cap de l'estàtua gegantina de Constantí, Museus Capitolins, Roma. © RLM

Roma és fantàstica però, veure-la de la ma d’aquests homes és un veritable privilegi. Carai, quina manera de gaudir de les pedres… i de la pasta. Passejar-hi amb els ulls de la romanitat i la cultura és reconèixer els orígens de la nostra civilització europea i d’un mateix —abans que Gifrè el Pilós, m’agrada pensar que el meu referent fonamental és August. Més enllà de la fascinant i enlluernadora grandiositat de Roma, hi han continues lliçons de com organitzar-se, de com governar, de com intentar ser més justos, més ciutadans. Llàstima que el prejudicis del Hollywood més religiós i purità —entre altres— continuïn desvirtuant i estigmatitzat un passat utilíssim per entendre el present.

Foros Imperiales desde el balcon de los Museos Capitolinos (Musei Capitolini)Roma, Italia.

Els fòrums Imperials des de la balconada dels Museus Capitolins, Roma. © RLM

A més de fotografiar peces als museus pensant en les properes edicions de Tàrraco Viva, em vaig dedicar a un dels meus temes preferits: “nosaltres els turistes”, és a dir, retratar el que més o menys tots fem quan exercim de turistes, els rituals, els comportaments, les ocupacions més o menys pacífiques de carrers, places, etc. Tenia pensat tractar les fotos de tots els dies abans de penjar el post però… la feina se’m menja. De moment penjo un petit tastet del primer dia.

Arrivederci


Turistas, al fondo, la columna de Trajano.Roma, Italia.

Roma, al fons, la columna de Trajà. © RLM

Plaza del Campidoglio ('Capitolio'), remodelada según diseño de Miguel Ángel.Roma, Italia.

Plaça del Capitoli i còpia de l'estàtua de l'emperador Marc Aureli, Roma. © RLM

Roma, Italia.

Souvenirs, Roma. © RLM

Roma, Italia.

Souvenirs, Roma. © RLM

La Fuente de Trevi (Fontana di Trevi) es la mayor y más ambiciosa de las fuentes barrocas de Roma.Roma, Italia.

La font de Trevi, Roma. © RLM

El Panteón de Agripa o Panteón de Roma [Il Pantheon en italiano] es un templo circular construido en Roma a comienzos del Imperio romano dedicado a todos los dioses (la palabra panteón significa templo de todos los dioses). Roma, Italia.

Sortida del Panteó i plaça de la Rotonda, Roma. © RLM

Piazza della Rotonda, situada frente al Panteon.Roma, Italia.

Plaça de la Rotonda, Roma. © RLM

Plaza NabonaRoma, Italia.

Plaça Nabona, Roma. © RLM

Plaza NabonaRoma, Italia.

Plaça Nabona, Roma. © RLM

HOSPES AVE

dimarts, 11/05/2010
Tˆrraco Viva, El festival romˆ de Tarragona, XI edici—, festival de divulgaci— hist˜rica, Tarragona, Tarragons, Tarragona

L'Adrià retroba els orígens del seu nom, Tàrraco Viva © RLM

Manquen pocs dies per a que comenci la XII edició de Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. Els qui em coneixen saben que soc un profund enamorat d’aquest festival internacional dedicat i especialitzat en la divulgació històrica de l’època romana. Confesso que estic permanentment en deute amb el festival i la gent que el fan possible pel plaer que suposa poder gaudir de la història i del coneixement tant intensament. Confesso que m’han permès relligar la història de la meva ciutat i adonar-me de la gran quantitat de coses i maneres de fer que encara compartim amb les gents del passat (a més d’aquest llatí evolucionat que parlem). Confesso que m’he emocionat gaudit de sensacions que mai abans havia sentit escoltant el grup de músics que experimenten com podia sonar la música romana (Ludi Scaenice).  Confesso que em fa ràbia adonar-me que, en alguns aspectes, hem aprés molt poc des de llavors.

Baccanalia, els ritus en honor de Bacus, Ludi Scaenice (Itˆlia) IXes Jornades Internacionals de Divulgaci— Hist˜rica Romana Museu d'Hist˜ria de Tarragona Tarragona, Tarragons, Tarragona

Baccanalia, els ritus en honor de Bacus, Ludi Scaenice (Itàlia). © RLM

I no es tracta només d’arribar a saber més detalls de com era Tàrraco. El festival va molt més enllà i mostra —de manera inusitadament entenedora— perquè som fills del món clàssic. Així, mirant enrere, et sorprens entenent millor el present i, sobre tot, amb més criteris per saber que vols pel futur. Assistir a una lliçó d’història en un auditori, amb tothom bocabadat, és una experiència ben poc comuna que demostra la tesis del festival: la història no és avorrida, tot el contrari, és apassionant!

L'Annona frumentaria, un intent d'estat del benestar a la Roma antiga, conferncia amb recreaci— hist˜rica, Mag’ Seritjol, CaixaForum, Tˆrraco Viva, El festival romˆ de Tarragona, XI edici—, festival de divulgaci— hist˜rica, Tarragona, Tarragons, Tarragona

L'Annona frumentaria, un intent d'estat del benestar a la Roma antiga, conferència amb recreació històrica, CaixaForum, Tàrraco Viva. © RLM

Mirar el passat comporta, sovint, enfrontar-se a espais buits, o bé distants, aliens, per molt que coneguem el que diuen els llibres d’història. Esdeveniments freds que van tenir com a protagonistes persones que no coneixem i que, al capdavall, tant fa que succeïssin fa 100, 1000 o 10.000 anys. Tot sovint no connectem, no va amb nosaltres. Tanmateix, viure instal·lats en un present permanent ens priva de la perspectiva necessària, precisament, per interpretar el moment que ens ha tocat viure i ens fa terriblement fràgils, dòcils i ens deixa indefensos davant el curs dels esdeveniments.

Artifex, artesans i artesania en el m—n romˆ, Erik Kšnig, Aurificina Treverinca (Alemanya), Tˆrraco Viva, El festival romˆ de Tarragona, XI edici—, festival de divulgaci— hist˜rica, Tarragona, Tarragons, Tarragona

Artifex, artesans i artesania en el món romà, Erik König, Aurificina Treverinca (Alemanya), Tàrraco Viva. © RLM

Tàrraco Viva és un dels millors festivals de divulgació històrica d’Europa segons els entesos però, a més, és veritablement un esdeveniment “d’utilitat pública”. Tàrraco Viva proporciona claus per fer intel·ligible el passat, per empatitzar amb els que ens han precedit, és a dir, per ser capaços de posar-se en el seu lloc. Davant els canvis tant accelerats com estem vivint, resulta imprescindible —ara més que mai— saber que som, destriar allò  fonamental que ens identifica com a civilització del que és circumstancial o accessori.

Artifex, artesans i artesania en el m—n romˆ, Tˆrraco Viva, El festival romˆ de Tarragona, XI edici—, festival de divulgaci— hist˜rica, Tarragona, Tarragons, Tarragona

Artifex, artesans i artesania en el món romà, Tàrraco Viva. © RLM

No és casualitat que el programa del festival comenci amb cites com:

“Quan més enrere puguis mirar, més endavant veuràs”

W. Churchill (1874-1965), polític anglès

“No saber allò que ha succeït abans que nosaltres, és com ser permanentment nens”

Marc Tuli Ciceró (106 aC-43 aC), escriptor, orador i polític romà

“No oblidis la teva història ni el teu destí”

Bob Marley (1945-1981), músic jamaicà

“En l’adversitat convé moltes vegades prendre un camí arriscat”

Sèneca (4 aC.- 65 dC), filòsof i escriptor romà

Ludi Apolinaris, Jocs en honor al dŽu Apolálo, NŽmesis (Tarragona), Istituto Ars Dimicandi (Itˆlia) i Ludi Scaenici (Itˆlia), Tˆrraco Viva, El festival romˆ de Tarragona, XI edici—, festival de divulgaci— hist˜rica, Tarragona, Tarragons, Tarragona

Ludi Apolinaris, Jocs en honor al déu Apol·lo, Istituto Ars Dimicandi (Itàlia), Tàrraco Viva. © RLM

Continuarà…