Entrades amb l'etiqueta ‘turisme cultural’

August, els colors i els perills d’empetitir un país

dimarts, 19/08/2014

D’acord, ho reconec, la policromia en l’art antic és una de les meves debilitats (i obsessions). Segur que exagero però em fa l’efecte que, des del maig passat, i gràcies al festival Tarraco Viva, en aquests moments Tarragona és probablement capdavantera mundial pel que fa a les interpretacions de la policromia en l’art clàssic. No és broma. Ho tenim tant a prop que ens costa reconèixer-ho i, a més a més, hi juguen en contra certs complexes d’inferioritat i la incapacitat manifesta de les grans capitals de mirar fora dels seus límits estrictes, com si la cultura només hi pogués créixer allí.

 

Encara hi ha molta gent que continua pensant en l’escultura i l’arquitectura clàssica, com l’art del marbre blanc. Res més allunyat de la realitat. El món antic era un món en color. Color, color i més color. Durant segles, ens han “estafat” la veritable història de l’art. D’una banda, les modes enamorades de la fàcil i elegant abstracció que regala el blanc marmori i, de l’altra, la incapacitat o covardia generalitzada de la majoria de responsables de museus per anar mes allà de les restes trobada i atrevir-se a interpretar —amb tot el rigor és clar— la realitat primigènia dels objectes, la seva estètica, les seves funcions, la ideologia a que responia cada obra. És a dir, parlo de l’aclaparadora absència de voluntat per intentar copsar la mirada dels nostres avantpassats.

 

images.jpegFa un temps va sortir a la llum les investigacions sobre les escasses restes de policromia que havien estat trobades a l’estàtua de l’August de Prima Porta, mercès a la utilització de les tecnologies d’investigació química més avançades que mai s’havien utilitzat. A partir d’aquests resultats, els investigadors dels Museus Vaticans van llençar una proposta de com podia haver estat pintada l’estàtua. Una proposta, certament impactant que va donar la volta al món. Malgrat el rigor científic aplicat però, aquesta proposta patia d’una enorme mancança: no s’havien tingut en compte les tècniques pictòriques de l’època i, malgrat el rigor científic, el resultat, probablement, era molt lluny de l’aspecte que l’estàtua podia haver tingut. Nomes una apreciació, els artistes antics no pintaven barrejant colors en la paleta, sinó que els obtenien a partir d’aplicar-ne diferents, un damunt un altre, en capes molt fines —veladures— que permetien que el color de sota es barregés visualment amb el de sobre.

 

I ves per on, aquí, a Tarragona, comptem amb uns excel·lents restauradors Emma Zahonero i Jesús Mendiola (madrilenys d’origen), especialistes en aquestes tècniques clàssiques. El festival Tarraco Viva, dins de l’edició especial per commemorar el bimil·lenari d’August, els va encarregar obtenir una rèplica en resina de l’estàtua en bronze que hi ha a les muralles de la ciutat (a la vegada rèplica de l’original romana). L’objectiu era pintar-la, mostrar una nova proposta de com podia haver estar policromada. El resultat és fantàstic, realment es tracta d’una hipòtesi molt ben argumentada i molt interessant que està despertant l’interès d’altres especialistes arreu del món.

Procés d'elaboració de la proposta policromada de l'estàtua d'August de Prima Porta  a l'estudi dels restauradors Emma Zahonero i Jesús Mendiola, MV Arte a Cabra del Camp (Alt Camp). TARRACO VIVA, el festival romà de Tarragona. XVIa ed.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Procés d'elaboració de la proposta policromada de l'estàtua d'August de Prima Porta  a l'estudi dels restauradors Emma Zahonero i Jesús Mendiola, MV Arte a Cabra del Camp (Alt Camp). TARRACO VIVA, el festival romà de Tarragona. XVIa ed.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

 

201407 TGN Historia Viva_Página_01.jpgAquesta mateixa setmana, en el marc de les activitats que durant l’estiu es realitzen als monuments de Tarragona —Història Viva— encara es pot assistir en directe a les xerrades que els propis restauradors realitzen davant l’estàtua. Amb el títol “Els colors d’August” coneixereu el què, el com i els perquès d’aquesta proposta. Si teniu un mínim interès o curiositat pel món clàssic, per l’art, no perdeu aquesta oportunitat. Probablement, mai més tornareu a veure igual l’art de l’antiguitat.

 

Els colors d'August. Emma Zahonero i Jesús Mendiola, MV Arte.Tarragona Història Viva, estiu 2014. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

 

D’altra banda, avui 19 d’agost, dia de la mort d’August i festa a Tarragona (el naixement, el 23 de setembre, també fem festa) al diari Ara, apareixen una plana dedicada a l’emperador. L’enfocament és August i Barcino. Em sembla interessant que es toquin els aspectes més poc coneguts d’un tema si abans però, se n’ha mostrat els principals. És cert que, de passada es parla d’August i Tàrraco, i fins i tot del festival Tàrraco Viva, però obliden mencionar, per exemple, tots els actes que encara s’estan fent aquest estiu i que, a més de les xerrades sobre la policromia de l’estàtua d’August, inclouen uns excel·lents monòlegs a càrrec d’actors que donen vida als personatges que van conèixer l’emperador, tals com Mecenes, Marc Antoni, la seva esposa Lívia, la seva filla Júlia, etc. Res, ni una línia.

Mecenes. L'ideoleg del règim. Carles AlcoyGent d'August.Tarragona Història Viva, estiu 2014. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

 

Els 130.000 espectadors que van assistir al festival Tarraco Viva en la seva XVI edició —que els experts consideren com el festival de divulgació històrica romana més important d’Europa— tampoc van ser prou per tal que la majoria de mitjans barcelonins giressin el cap vers el sud. Estic convençut però, que la responsabilitat és fonamentalment nostra i dels nostres representants. Tanmateix, com a país, tenim un problema.

 

Fa uns mesos, en una auto-entrevista per parlar del seu darrer llibre (molt poc elegant, per cert), el director de La Vanguardia va vindre a dir que l’essència de Catalunya residia a l’Empordà, que si un cataclisme arrasés el país, aquest es podria reconstruir a partir d’aquesta comarca. Res a dir davant una opinió personal, sinó fos perquè aquesta l’expressa el director del diari més influent del país i rebla el clau d’una visió que considero pobre, tòpica i reduccionista (malgrat que l’Empordà em sembli fantàstic). La meva reacció no va ser d’indignació sinó de profunda tristesa.

 

Catalunya és, en efecte, un país de dimensions petites. Ara bé, aquesta incapacitat per mirar el sud —i l’oest, per cert— l’empetiteixen mentalment d’una manera especialment greu en els moments històrics que estem vivint. No crec que cap català discuteix la importància de Barcelona i de tenir una gran capital. Al contrari, n’estem ben orgullosos. Tanmateix, una cosa és tenir una gran capital i l’altra que només existeixi una gran capital. Si el problema d’Espanya és Madrid, seria bo evitar que el de Catalunya acabi sent Barcelona (i en aquest punt, el nou periodisme hi té molt a dir a l’hora de proposar noves mirades, noves perspectives que enriqueixin la imatge simplificada que ara tenim del país).

 

La idea de Catalunya nascuda de la Renaixença és, en essència, profundament carolíngia i, des del punt de vista polític, és evident que Catalunya neix a l’Edat Mitjana. Tanmateix, culturalment, venim de molt més enrere. De fet, encara parlem llatí. I això em porta a preguntar-me quin serà el nou relat per una Catalunya independent? Serem capaços de superar Guifré el Pilós? D’anar més enllà? De recuperar les nostres arrels clàssiques i convertir-nos en una veritable capital de la mediterraneïtat? Un bon amic meu fa temps que diu que som hereus i estem en millor situació que ningú per capitalitzar els valors universals sorgits d’aquest petit racó del món. Jo me’l crec i, si una cosa podem recuperar del que ens va ensenyar August, és a pensar en gran.

Els colors d'August. Emma Zahonero i Jesús Mendiola, MV Arte.Tarragona Història Viva, estiu 2014. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Castells i castellers des de dins

dissabte, 29/06/2013

TGN_Castellers_Cartell_14JUNY.jpgTarragona, ciutat de castells. Aquest és el lema d’una setmana ben especial dedicada a apropar els castells a tothom que tingui curiositat per conèixer més de prop el món de les colles castelleres i de les torres humanes que  tan ens captiven en aquesta ciutat. Les activitats programades inclouen, per exemple, rutes guiades pels llocs més emblemàtics (inclosos els locals de les colles) o la participació activa en els assajos de castells, per acabar compartint sopars amb els castellers. A banda també s’ha programat actuacions castelleres al carrer, amb la participació, a més de les colles locals, dels Castellers de Vilafranca.

Es tracta d’una proposta singular, sens dubte. L’ha impulsat Turisme de Tarragona i les colles castelleres. A més de reforçar la imatge de Tarragona com a ciutat castellera, es busca generar fons econòmics per a les colles, en un moment en que els cal trobar noves fonts de recursos.

Els qui, en comptes de creuar-se de braços davant la fatalitat imaginen, busquen i proven noves sortides, em mereixen admiració i tot el meu respecte. A més a més, les propostes que es plantegen, lluny de banalitzar els castells, crec que poden aconseguir un altre objectiu (buscat o no) que sembla especialment interessant: passar de la simple visió dels castells com a espectacle corprenedor a endinsar-se en la seva dimensió més humana: les persones.

Us deixo amb una selecció d’imatges del passat Concurs de Castells de Tarragona (i si no las vau veure en el seu dia, doneu un cop d’ull també a les de Lucas Vallecillos, excel·lents) . Per anar fent boca pel de l’any que ve. Pit i amunt!

Tremolors, conviccions i festivals (Encara som romans II)

divendres, 13/05/2011
SCRIPTORIUM, taller d'escriptura romana. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SCRIPTORIUM, taller d'escriptura romana. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM

Són murcians, gent de Lorca que acabava d’arribar a Tarragona quan la Terra va tremolar sota els peus dels seus amics i parents. Havien arribat per participar a Tarraco Viva —el festival romà de Tarragona—, a la Fira Internacional de Museus i Jaciments d’Època Romana i per portar a terme uns tallers de mosaics. Em costa imaginar-me les sensacions que pots tenir en un moment així. Els organitzadors van donar per fet que suspendrien la seva participació, però no ha estat així. Han decidit quedar-se i tirar endavant el programa previst.

Entre les raons que poden explicar aquesta determinació intueixo que hi ha la serietat, la responsabilitat davant els compromisos, però no crec que sigui la única. Més aviat penso que hi una mena de rebel·lió contra el caos que ha provocat el sisme i la decisió de no permetre que també tiri a terra la il·lusió amb la venien a Tarraco Viva. Els amants de la història, del món clàssic i de la cultura que tasten el festival acaben per fer-se’l molt seu i tornen molt sovint a la cita de maig.

Les pintures de la vil·la dels misteris de Pompeia, conferència de Marc Laumà, investigador URV. Sala del Sarcòfag d'Hipòlit, Pretori romà, espais patrimoni mundial UNESCO. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Les pintures de la vil·la dels misteris de Pompeia, conferència de Marc Laumà, investigador URV. Sala del Sarcòfag d'Hipòlit, Pretori romà, espais patrimoni mundial UNESCO. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM

Un dels trets que més m’agraden de Tarraco Viva és la varietat d’actes programats (més de 500 a l’edició d’enguany) amb formats molt diversos i complementaris. L’inconvenient rau en que no sempre resulta fàcil triar. Per si algú s’anima, us comento algunes de les meves preferències principals. Per exemple, un dels meus actes favorits, sens dubte, són les actuacions dels músics italians Ludi Scaenici, especialitzats en la complicada tasca d’esbrinar com podia sonar la música romana i els instruments clàssics. Delicadesa, habilitat, virtuosisme, humanitat… Déu meu! quin poder té la música per viatjar a altres mons!

LUDI SCAENICI, la música al món romà. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

LUDI SCAENICI, la música al món romà. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM

Completament diferents són les actuacions dels gladiadors, la cavalleria romana i les legions (no us perdeu la LEGIO VII GEMINA). Impactants, espectaculars, imprescindibles sinó les heu vist mai. Tornant a les delicadeses però, val molt la pena atendre les conferències que es programen —impressionants les del catedràtic Joaquín Ruiz de Arbulo—, les visites que fan els propis arqueòlegs a les excavacions o els tallers, per exemple, de pintura, d’escriptura o de cuina. Molt agradables, sorprenents, instructius i divertits. A banda, un bon grup de restaurants de Tarragona —entre els quals hi han els millors de la ciutat— proposen atractius menús d’inspiració romana.

CAUPONA versus TRICLINIUM, del fast-food a l'slow-food a l'antiga Roma. Tallers i demostracions de cuina romana. KuanUm! Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

CAUPONA versus TRICLINIUM, del fast-food a l'slow-food a l'antiga Roma. Tallers i demostracions de cuina romana. KuanUm! Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM

CAUPONA versus TRICLINIUM, del fast-food a l'slow-food a l'antiga Roma. Tallers i demostracions de cuina romana. KuanUm! Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

CAUPONA versus TRICLINIUM, del fast-food a l'slow-food a l'antiga Roma. Tallers i demostracions de cuina romana. KuanUm! Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM

També podeu “fruir” d’una trepanació de crani (eviteu la primera filera de cadires si porteu bona roba) en la representació que condueix el Dr. Sanchís on es compara la medicina actual i la romana, molt més avançada del que hom pot pensar. Els que s’estimin més la sàtira —també incisiva però—  no han de perdre’s, per exemple, les lectures comentades de Marcial que fa el professor Juan González Soto –fàntàstiques– o la magnifica xerrada que fa el professor Pere Navarro In rusticam romanan linguam, de com la llengua llatina es va transformar en llengua catalana.

©_rafael_lopez-monne_Tarragona_festival_Tarraco_Viva_cultura_clàssica_reconstrucció_històrica_Roma_Tàrraco_medicina_01.jpg

ARS MEDICA. La medicina a Roma. Thaleia Grup de reconstrucció històrica (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona, edició 2011. © RLM

Un altre dels actes que espero cada any són les lliçons i recreacions històriques de l’associació projecte Phoenix. La d’enguany porta per títol Optimates versus Populares i, tal com vaig avançar en el darrer post, explica el final de la República romana. De fet, no crec que fos l’únic que va pensar “a qui dimonis se li ocorre explicar aquest episodi històric tan enrevessat”. Només a ells, és clar. Donçs bé, se’n surten i amb nota. Increible. I la cloenda del festival, diumenge a les 17.30, al Palau de Congresos estarà dedicada a reproduir i explicar una sessió del senat romà. Serà interessant comprovar si als alcaldables en campanya els interessa la política.

OPTIMATES VERSUS POPULARES.  L'inici del final de la República romana.  Projecte Phoenix (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

OPTIMATES VERSUS POPULARES. L'inici del final de la República romana. Projecte Phoenix (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona, edició 2011. © RLM,

Encara som romans

dimecres, 11/05/2011