Vistes- Descobrir.cat

16. La platja de postal, les platges del Paradís

divendres, 2/09/2011 (Rafael López-Monné)

Per a molts, les platges del Paradís han de tenir palmeres a ran d’aigua, sorra blanca i nadiues amb faldilles de palla i collars de flors per regalar. Reconec que la idea no em sembla malament però… més que el paradís promès m’interessa el paradís real, el conquerit, el defensat. Les platges són lloc molt agraïts. A poc que ens esforcem a mirar de preservar la seva naturalitat, la platja ens ho retorna amb ambients agradables, balsàmics, espais de satisfacció, de plaer, d’aquells que serveixen per tranquil·litzar l’ànima. Sense que calgui viatjar gaire, al sud de Catalunya mateix, encara tenim platges de postal. Algunes potser cal deixar passar la intensitat de l’estiu i saber esperar les llums de tardor i els dies d’hivern per redescobrir-les. Altres, mantenen la seva capacitat de seducció tot l’any. Sorprèn que, amb la importància que ha arribat a tenir la platja a la nostra societat, ens costi tan preservar una costa més amable.

Platja de la Llenya L'Ametlla de Mar, Baix Ebre, Tarragona 1997

Platja de la Llenya L'Ametlla de Mar, Baix Ebre, Tarragona. © RLM

Cala Fonda, platja nudista, espai protegit del Bosc de la Marquesa, Tarragona, Tarragonès, Tarragona 2001.08

Cala de l'Arbossar i el bosc de la Marquesa, Tarragona. © RLM

Punta de l'Àliga, l'Ametlla de Mar, Baix Ebre, Tarragona. © RLM

Platja Xelin, l'Ametlla de Mar, Baix Ebre, Tarragona 1997

Platja Xelin, l'Ametlla de Mar, Baix Ebre, Tarragona. © RLM

Restes d'una antiga torre de vigilància del segle XVI situada sobre l’illot del Torn. Al fons, la platja del Torn (platja nudista). Espai d'Interés Natural la Rojala platja del Torn. Hospitalet de l'Infant i Vandellòs, Baix Camp, Tarragona

Restes d'una antiga torre de vigilància del segle XVI situada sobre l’illot del Torn. Al fons, la platja del Torn . Hospitalet de l'Infant i Vandellòs, Baix Camp, Tarragona. © RLM

Línia elèctria a la barra del Trabucador. Subministra corrent a les salines de la Trinitat. Parc Natural del Delta de l'Ebre. Sant Carles de la Ràpita, Montsià, Tarragona

Platja del Trabucador. Parc Natural del Delta de l'Ebre. Sant Carles de la Ràpita, Montsià, Tarragona. © RLM

Dunes i far del Fangar, Delta de l'Ebre, Parc NaturalDeltebre, Baix Ebre, Tarragona2001.07

Dunes i far del Fangar, Delta de l'Ebre, Parc Natural, Deltebre, Baix Ebre, Tarragona. © RLM

Platja dels Trabucador, Parc Natural del Delta de l'Ebre Sant Carles de la Ràpita, Montsià, Tarragona 2001.01

Platja del Trabucador. Parc Natural del Delta de l'Ebre. Sant Carles de la Ràpita, Montsià, Tarragona. © RLM

Cala Calabeig o de la Roca Plana, platja nudista, espai protegit del Bosc de la Marquesa, Tarragona, Tarragonès, Tarragona 2000

Cala Calabeig o de la Roca Plana i el bosc de la Marquesa, Tarragona. © RLM

Delta de l'Ebre, Parc NaturalPlatja de Riumar,Deltebre, Baix Ebre, Tarragona2004.07

Platja de Riumar, Parc Natural del Delta de l'Ebre Deltebre, Baix Ebre, Tarragona. © RLM

Cala Calabeig o de la Roca Plana i el bosc de la Marquesa, espai natural protegit, a l'extrem nord de la platja Llarga, Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Cala Calabeig o de la Roca Plana i el bosc de la Marquesa, Tarragona. © RLM

La punta de la Creueta, espai natural protegit, extrem nord de la platja Llarga, Tarragona, Tarragonès, Tarragona

El bosc de la Marquesa, punta de la Creueta, Tarragona. © RLM

El bosc de la Marquesa, punta de la Creueta, espai natural protegit, extrem nord de la platja Llarga, Tarragona, Tarragonès, Tarragona

El bosc de la Marquesa, punta de la Creueta, Tarragona. © RLM

"L'ormeig, la pesca tradicional a Cambrils", mostra d'arts tradicionals de pesca,festes de Sant Pere,Cambrils, Baix Camp, Tarragona

Cambrils, Baix Camp, Tarragona. © RLM

Platja de Riumar, badia de Sant Jordi. Parc Natural del Delta de l'Ebre Deltebre, Baix Ebre, Tarragona 2004.07

Platja de Riumar, badia de Sant Jordi. Parc Natural del Delta de l'Ebre Deltebre, Baix Ebre, Tarragona. © RLM

Platja Llarga, al fons, Tarragona Tarragona, Tarragonès, Tarragona 2000

Platja Llarga, Tarragona. © RLM

Tags: platges
Publicat a General | 2 comentaris »

15. La platja eròtica, la de les mirades, per exhibir-se i contemplar

dijous, 1/09/2011 (Rafael López-Monné)

Es prometen paradisos plens de verges i d’altres on s’assegura la contemplació eterna de Déu. A la platja no li calen promeses. La qüestió de les verges és difícil de saber —i irrellevant—, en canvi és irrefutable que, entre el conjunt de mortals que hi van a prendre el sol, s’hi passegen alguns deus i deesses. La platja és per a molts, el premi d’hores i hores de gimnàs o de dietes tiràniques. De què serviria sinó tant sacrifici? (les empreses de fàrmacs i fal·làcies per aprimar-se haurien de subvencionar les dutxes, com a mínim). La platja és la gran passarel·la pels qui els agrada mostrar-se i pels qui els agrada observar (o confessin o no). Al llarg de la història, reputats intel·lectuals com aquell famós arxipreste d’Hita ja van dir-ho: “alegria, alegria, que la vida son dos dies” (i ja en portem un). O en versió mes refinada: carpe diem.

Platja Gran de Palamós Palamós, Baix Empordà, Girona 1999

Platja de la Pineda Vila-seca, Tarragonès, Tarragona 1996

Platja de Llevant Salou, Tarragonès, Tarragona 1997?

Platja de Llevant Salou, Tarragonès, Tarragona 1996

La gran majoria de les fotografies es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. Moltes gràcies novament. Estaré encantat d’enviar-vos les imatges a aquells que ho desitgin. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer públicament, preguem que ens ho comuniqui per retirar immediatament la imatge.

Tags: platges
Publicat a General | Deixa-hi un comentari

14. La platja més natural

dimecres, 31/08/2011 (Rafael López-Monné)

Conten que al Paradís, abans d’allò de la poma, Adam i Eva no necessitaven roba per cobrir-se. Bon clima, si senyor. Diuen però, que els van castigar —a ells i a tota la Humanitat, per si de cas— perquè van voler saber més. Déu meu! algú s’ha parat a pensar el significat profund d’aquest càstig? La vergonya i els sentiments de culpa han estat, i continuen sent, les grans armes de les religions. Sortosament hi han platges sense pomeres, ni àngels amb espasses de foc, ni gaires banyadors. Una aposta absoluta per entrar en contacte amb el sol, la sorra i el mar. Curiosament, malgrat el que es podria pensar, no són les platges amb més contingut eròtic, o això m’explicaven alguns banyistes que m’asseguraven que els que hi anaven per lligar utilitzaven banyadors. Ja se sap, millor insinuar. La imaginació és poderosa.

La cala Calabeig o de la Roca Plana, platja nudista, espai natural protegit de la Punta de la Mora, Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La cala Fonda, platja nudista, espai natural protegit de la Punta de la Mora, Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Hospitalet de l'Infant Illot i platja del Torn Vandellòs, Baix Camp, Tarragona 2003.07

Cala Estreta. Costa Brava. Palamós, Baix Empordà, Girona

Cala Calabeig o de la Roca Plana, platja nudista, espai protegit del Bosc de la Marquesa, Tarragona, Tarragonès, Tarragona 2001.08

Banyistes amb fang a la cala Calabeig o de la Roca Plana, platja nudista, espai protegit del Bosc de la Marquesa, Tarragona, Tarragonès, Tarragona 2001.08

Hospitalet de l'InfantPlatja del Torn, platja nudistaVandellòs, Baix Camp, Tarragona2003

Tags: platges
Publicat a General | 2 comentaris »

13. La platja de les solituds, de les remors

dimarts, 30/08/2011 (Rafael López-Monné)

Potser el Paradís és més serenor que gresca, més tranquil·litat que xivarri. L’atractiu de les platges solitàries és enorme, només comparable al de les platges concorregudes. Ens agraden els extrems. Les platges buides, a més de pau, amplitud, grandiositat, etc. transmeten també als seus visitants la sensació que, per uns moments, ells són en el centre de l’horitzó. D’altra banda, hi ha qui es capaç de trobar aquesta solitud al mig de les gernacions.

Platja del Campello d'Alacant Alacant 2001.06

Playa de San Miguel Parque Natural del Cabo de Gata. Almeria

Platja del Marjal, les Cases d'Alcanar, Alcanar, Montsià, Tarragona

Platja de l'Estartit. Torroella de Montgrí, Baix Empordà, Girona

Mimizan. Landes, Aquitània (Aquitaine), França 1997

Platja de la Pineda. Vila-seca, Tarragonès, Tarragona

Platja de la Punta del Fangar, badia de Sant Jordi. Parc Natural del Delta de l'Ebre Deltebre, Baix Ebre, Tarragona 2001.05

Platja Llarga de Salou Costa Daurada Salou, Tarragonès, Tarragona 2002.06

Platja de Montgat. Montgat, Maresme, Barcelona 2000

Platja del Regueral. Cambrils, Baix Camp, Tarragona 2001

Platja dels Muntanyans, espai natural protegit, Torredembarra, Tarragonès, Tarragona

El Verodal, bahia de los Reyes, Isla del Hierro, Canarias

Platja de Biarritz. Pyrénées-Atlantiques, Aquitaine, França

Platja de la Pineda, Costa Daurada Vila-seca, Tarragonès, Tarragona 2003.06

Tags: platges
Publicat a General | Deixa-hi un comentari

12. La platja de les multituds, de les gernacions

dilluns, 29/08/2011 (Rafael López-Monné)

Tothom vol tastar alguna vegada el Paradís. És clar. I, com és lògic, hi ha molts que repeteixen. Hi ha molts que coincideixen en anar-hi al mateix temps (i abans de les convocatories del facebook). Déu meu si els nostres avantpassats de fa un o dos segles veiessin les nostres platges al juliol i l’agost. S’han tornat bojos! sentenciarien sense pensar-s’ho gaire. De fet però, es pot arribar a entendre si considerem els atractius que presenta la platja per la nostra cultura i si considerem l’evident instint gregari dels humans (costa entrar en un restaurant vuit, oi?). Personalment, en segueix costant això de diluir-me dins les multituds (més aviat les evito) però, amb els anys, reconec que he comprés part del atractiu que exerceixen (els humans ens necessitem, no sabem viure sols). A la platja, em fascina com els sorrals, que històricament i durant la major part de mesos es troben pràcticament vuits, s’omplen de colors, de tovalloles, para-sols, banyadors, pilotes de Nivea (encara en fan?) i humans mig despullats, congregats per adorar el sol i l’aigua (amb la cervesa o coca cola com a comunió, és clar).

Platja de la Ribera. Sitges, Garraf, Barcelona 2001.08

Lacanau. Landes, Aquitània (Aquitaine), França 1997

Playa de la Concha. San Sebastian, Donosti, Guipúzcoa

Playa de la Concha. San Sebastian, Donosti, Guipúzcoa 2000

Platja del Regueral. Cambrils, Baix Camp, Tarragona 1999

Platja de Llevant de Salou, Costa Daurada Salou, Tarragonès, Tarragona 2002.06

Platja de Llevant Salou, Tarragonès, Tarragona 1995

Platja de Llevant. Salou, Tarragonès, Tarragona 1999

Tags: multituds, platges
Publicat a General | Deixa-hi un comentari

11. La plaja de la feina, els negocis, els treballadors

diumenge, 28/08/2011 (Rafael López-Monné)

Deseganyem-nos. Si els paradisos funcionen és perquè hi ha algú que penca, i les platges no són cap excepció. És clar que podem pensar en platges verges (n’hi han?) però, són molts els que no voldrien renunciar als socorristes, a les cerveses fresques, a les paelles, a trobar-la neta (més o menys) un matí rere un altre, als que lloguen les gandules i els patins, als venedors de gelats, als monitors d’aeròbic, els arrossegadors de bananes, als venedors d’ulleres… Tot paradís té els seus operaris i la platja també. I, especialment ara, molts deuen estar contents de poder tenir feina.

Platja de la Ribera.Sitges, Garraf, Barcelona 2000

Platja de la Pineda Vila-seca, Tarragonès, Tarragona 2000

Platja de Llevant, escultors de figures amb sorra Salou, Tarragonès, Tarragona

Esculptura de sorra a la platja Prat del RegueralCambrils, Baix Camp, Tarragona

Platja Cristall Mont-roig, Baix Camp, Tarragona 1999

Tags: platges
Publicat a General | Comentaris tancats a 11. La plaja de la feina, els negocis, els treballadors

10. La platja de les albades i dels capvespre, la platja del recolliment

dissabte, 27/08/2011 (Rafael López-Monné)

La platja és un espai que es transforma al llarg de les estacions, per exemple, però també al llarg d’una sola jornada. Especialment a l’estiu, les matinades i els capvespres són especialment plaents. Es llavors quan la platja regala una serenor i una tranquil·litat inimaginable al migdia. Durant les primeres hores és platja dels avis matinadors, que hi passegen i frueixen del sol més suau. Al vespre, és la platja de les famílies sense pressa, que s’hi queden a sopar o a fer un mos i a assaborir el final del dia. És també la platja també dels pescadors de canya, que relleven els banyistes, sovint fins ben entrada la nit. El crepuscle és l’hora màgica dels locals de música chill-out i d’activitats tan especials com les excursions submarines nocturnes. Durant la nit, la platja és refugi de parelles furtives i de personatges poc recomanables, cercadors de les foscors.

Pescadors a la barra del Trabucador, badia dels Alfacs, Parc Natural del Delta de l'Ebre. Sant Carles de la Ràpita, Montsià, Tarragona

Cala la Fosca i la roca Fosca. GR 92. Costa Brava. Palamós, Baix Empordà, Girona

Platja de VilafortunyCambrils, Baix Camp, Tarragona

Platja de l'Arenal, Hospitalet de l'Infant Vandellòs, Baix Camp, Tarragona 2003.08

Platja de Riumar, Parc Natural del Delta de l'Ebre, Deltebre, Baix Ebre, Tarragona 2004.07

Passeig de Ponent, platja Horta de Santa MariaCambrils, Baix Camp, Tarragona

Sa mar Menuda de Tossa de Mar. Costa Brava. Tossa de Mar, La Selva, Girona

Noia esperant l'arribada dels seus companys d'una excursió submarina nocturna a sa mar Menuda de Tossa de Mar. Costa Brava. Tossa de Mar, La Selva, Girona

Tags: platges
Publicat a General | Deixa-hi un comentari

09. La platja de les passejades, dels esports, el gimnàs

divendres, 26/08/2011 (Rafael López-Monné)

Qui ha havia dit que això de la platja era només anar a torrar-se estirat sota el sol? Vinga, vinga, vinga, la platja convida també al dinamisme, a passejar amunt i a vall, a córrer, jugar a pales, a voleibol, a fer widsurf, etcètera. És el paradís de l’exercici al aire lliure, per nens, per avis, per tothom. Competicions, sessions d’aeròbic … ja sigui per convicció, per prescripció mèdica o per guanyar-se la cervessa, el cas és que són molts els qui a la platja no paren quiets. Precisament a dos pams dels que jeuen. Una nova paradoxa.

Platja Llarga. Salou, Tarragonès, Tarragona 1997

Noies fent gimnàstica a la de sa Conca. Vista des del camí de ronda de S'Agaró. GR 92. Costa Brava. Castell-Platja d'Aro, Baix Empordà, Girona

Gimnàstica per jubilats a la platja del Miracle Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Platja de Llevant Salou, Tarragonès, Tarragona 2002.07

Platja Llarga. Salou, Tarragonès, Tarragona 1999

Volei a la platja Prat del RegueralCambrils, Baix Camp, Tarragona

Platja de Llevant, voleibol Salou, Tarragonès, Tarragona 2001.06

Platja de Peníscola. Peníscola, Castelló 1995

Surfista a la platja de l’Arenal. Hospitalet de l'Infant. Vandellòs, Baix Camp, Tarragona 2003.07

Tags: passejar, platges
Publicat a General | Deixa-hi un comentari

08. La platja del descans, la platja dels somnis

dijous, 25/08/2011 (Rafael López-Monné)

La calor invita al descans, és clar, i un bon paradís ha de convidar també a la “patxorra”, a fer el gos que diu un amic meu. A més però, la platja acaba convertint-se en un improvisat dormitori on una tovallola es transforma en un llit. La platja és, sens dubte, el paradís de la migdiada (malgrat els perills de quedar ben escalivats). Dormir és un acte que fem habitualment en la intimitat, en un lloc on ens hem de notar segurs, protegits. La platja, en canvi, és un lloc sovint ple de gent, de sorolls, un espai ben públic. Tanmateix resulta tant fàcil abandonar-s’hi que acceptem i fruïm d’aclocar els ulls i viatjar al país dels somnis. Costa trobar cap altra indret similar que permeti això.

Platja del RegueralCambrils, Baix Camp, Tarragona2001.07

Platja de Llevant Salou, Tarragonès, Tarragona 1994

Platja Cristall, Miami platja.Mont-roig del Camp, Baix Camp, Tarragona2001.07

Platja de la Pineda Vila-seca, Tarragonès, Tarragona 1999

Tags: platges
Publicat a General | Deixa-hi un comentari

07. La platja dels jocs, dels entreteniments

dimecres, 24/08/2011 (Rafael López-Monné)

Sí existís el Paradís que anuncien les religions —i que venen—, estic segur que seria un lloc avorrit, profundament avorrit. Insuportable. De fet, l’eternitat em resulta espantosa. En canvi, la platja no té res d’avorrit. Hi projectem tots els jocs haguts i per haver i, com a bon paradís, els admet pràcticament tots. Cada públic busca els seus. Sovint els papers s’intercanvien i els adults, per exemple, cauen en les temptacions dels petits. La platja és un dels indrets on ens costa menys tornar a ser nens i això és extraordinàriament saludable, oi?