06. La platja de la lectura, la biblioteca oberta

dimarts, 23/08/2011 (Rafael López-Monné)

Si es busca comoditat, és evident que hi han llocs més adients que la platja per llegir. Sorra, postures forçades, massa llum, els de les pales, els “nens de Déu”… però, és clar, sembla que som uns quants que no podríem imaginar un paradís sense llibres. Sovint un bon llibre a la platja es converteix en un viatge dins el viatge i… és fantàstic! Quina manera més sensacional de polvoritzar la rutina. Si més no, la platja és el regne dels diaris, dels dominicals, de les revistes, i sempre es poden fer mots encreuats amb regust de sal.

05. La platja del mar, la platja del bany

dilluns, 22/08/2011 (Rafael López-Monné)

Indiscutiblement el bany és un dels grans plaers dels humans (i de moltes altres espècies). Fa molt temps que es coneixen  els efectes relaxants, tonificants, balsàmics dels banys de mar. I continuen sent igual d’efectius, o més, donat els ritmes de vida actuals. A la platja, a més, el bany i el joc combinen fantàsticament bé. Qui no ha jugat a trencar onades?

04. La platja del sol, el solàrium

diumenge, 21/08/2011 (Rafael López-Monné)

Tothom  sap que per estar moreno, no hi ha res com ser pagès, peó o paleta. Durant molt temps, a la vella Europa, mostrar la pell blanca era sinònim de posició elevada, de no necessitar treballar al aire lliure. Ves per on que les coses han canviat de mig a mig i la platja s’ha convertit en la gran torradora social. Desafiant cremades, arrugues i càncers, les platges s’omplen d’incondicionals del sol disposats a deixar-se socarrimar amb la intenció de millor l’aspecte. Com passa amb el pa torrat, és difícil encertar el punt òptim.

Sitges, Garraf, Barcelona2001.08

© RLM

03. La platja de les parelles

dissabte, 20/08/2011 (Rafael López-Monné)

La platja és també el paradís de les parelles. De les adolescents, de les joves i de les no tan joves. Un espai fàcil de compartir, un espai obert, públic que, en canvi, les parelles transformen en íntim i personal si els cal (si carinyo, estem sols).

02. La platja dels amics, la platja dels grups

divendres, 19/08/2011 (Rafael López-Monné)

Qui no recorda la platja sent adolescent. Quina terrible meravella! Déu meu que complicat era tot. Ens fem grans però la platja continua mantenint l’atractiu per trobar-se amb els amics. Un espai d’enorme simplicitat: horitzó, aigua i sorra. I gratis.

01. La platja familiar, la dels nens, el pati, la sala de jocs

dijous, 18/08/2011 (Rafael López-Monné)

No conec cap nen que no li agradi la platja. No conec cap altra indret que els captivi amb tanta intensitat. Aigua i sorra, no cal res més. Perfecte.

I si la platja fos el Paradís?

dimarts, 16/08/2011 (Rafael López-Monné)

Platja de Llevant Salou, Tarragonès, Tarragona 2001.08

© RLM

Un lloc ple d’ociosos, preocupats només de prendre el sol, de banyar-se en amables aigües i d’ingerir beuratges a base d’ordi fermentat elaborada pels mateixos sants o les estrelles. Un indret per estar-hi bé, jaient, sense fred, amb  ben poca roba o directament com Déu ens va portar al món. Un lloc on els nens no necessiten consoles, nintendos… n’hi prou amb sorra i aigua per a ser feliços (i algun geladet, és clar). Un indret de tots —ben democràtic—, sense entrades, sense forfaits, on pots llogar gratis un bocí d’espai només amb deixar caure la tovallola. I fins que tu vulguis quedar-t’hi.

Platja de Llevant Salou, Tarragonès, Tarragona 1997?

© RLM

Sí, és clar que la muntanya és molt bonica. I els museus? que me’n dieu? amb aire condicionat i projeccions en 3D. El cas però, és que  milers, milions de persones s’aboquen a la platja quan arriba l’estiu. Estan tots equivocats? tots adduïts? Déu ens salvi dels purs (també els de les muntanyes i museus hi acaben passant un moment o altre). Els més delicats, els que el sol els cou o els espanten excessives tones d’humans concentrats en un sorral, fan bé de matinar o esperar que arribi la tardor i fins i tot l’hivern. Llavors els horitzons, les llums, les olors salabroses són totes seves. És un altra paradís, però paradís al cap i la fi.

Platja del Marjal, les Cases d'Alcanar, Alcanar, Montsià, Tarragona

© RLM

No deixa de ser curiós, tot plegat, si pensem que fa relativament poc  temps que els europeus hem aprés a veure el litoral amb aquest ulls. Abans, la platja o era un lloc per treballar, per guanyar-se la supervivència, per anar a pescar, per recollir restes de naufragis,  o per fugir-ne quan arribaven els perills encarnats en pirates, soldats, epidèmies… Sorrals immensos improductius, amb aiguamolls plens de malària, i penya-segats esgarrifosos, ferides descarnades de la Terra, de quan van recular les aigües del Diluvi Universal. Vaja, vaja.

Platja Cristall Mont-roig,  Baix Camp, Tarragona 1999

© RLM

La darrera entrada del blog abans de les vacances la vaig dedicar precisament a les platges (un tòpic fantàstic quan arriba l’estiu, és clar). De fet, no tenia previst reprendre el  blog fins a finals d’agost. He rebut però, alguns comentaris directes molt engrescadors d’alguns amics i d’alguns bons fotògrafs i decidit, en el que queda de mes, compartir un ampli resum del treball fotogràfic que he anat fet sobre el món de la platja. Es tracta d’un projecte iniciat a mitjans dels anys noranta i que, amb fases més intenses o períodes de letargia, vaig construint poc a poc.

Platja Llarga. Tarragona, Tarragonès, Tarragona 2001.08

© RLM

Us proposo 16 lliurament (i potser un epíleg).

01. La platja familiar, la dels nens, el pati, la sala de jocs

02. La platja dels amics i els grups

03. La platja de les parelles

04. La platja del sol, el solàrium

05. La platja del bany, la platja del mar

06. La platja de la lectura, la biblioteca oberta

07. La platja dels jocs, dels entreteniments

08. La platja del descans

09. La platja de les passejades, dels esports, el gimnàs

10. La platja del capvespre, del recolliment, dels pescadors

11. La plaja de la feina, els negocis, els treballadors

12. La platja de les multituds, de les gernacions

13. La platja de les solituds, de les remors

14. La platja més natural

15. La platja eròtica, de l’exhibicionisme i de les mirades

16. La platja de postal

Poseu a refredar les cerveses i llimonades!

Platja de Tamarit Tarragona, Tarragonès, Tarragona 1996

© RLM

La gran majoria de les fotografies es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. Moltes gràcies novament. Estaré encantat d’enviar-vos les imatges a aquells que ho desitgin. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer  públicament, preguem que ens ho comuniquin per retirar immediatament la imatge.

Calors, platges calentetes i… vacances

divendres, 22/07/2011 (Rafael López-Monné)

Arriba l’estiu i… ja se sap… arriben les vacances  (em sembla que començo a notar els símptomes de l’estrès post-traumàtic). Aquest blog també es relaxarà una temporadeta per intentar això que en diuen desconnectar  (algú sap com es fa?).

Mentre tant us deixo amb algunes imatges d’un projecte sobre platges que vaig construint a poc a poc. La platja em sembla un espai sensacional, no tant com usuari (hi vaig molt poc a l’estiu) sinó com observador. No hi ha cap altra espai similar. No hi ha cap altra espai tant ple de paradoxes i complementarietats. És l’indret on més gent entra en contacte més profund amb la naturalesa (quasi nus o nus directament). El sol a la pell, la sorra als peus, l’aigua, l’aire…, un espai estimat fins i tot per aquells que no tenen una especial sensibilitat pel mon natural. Un espai per anar-hi sol, en parella, amb amics, amb la família…Un espai on no fer res o bé, on no parar de fer coses; de relax o d’intensa activitat. Un espai de solituds o d’atapeïdes gernacions. Un espai on exhibir-se i, lògicament, un espai espectacle per a curiosos i “mirons”. Un espai molt familiar —el paradís dels nens— i, al mateix temps, un espai profundament connotat sexualment. La sorra marca una tàcita frontera molt estricte. Dins es permeten unes coses que fora serien un escàndol. Increible!.

De vegades em pregunto com  ho analitzaran els estudiosos d’aquí cent o dos-cents anys?

Bon estiu!

Ooooh!

dilluns, 11/07/2011 (Rafael López-Monné)

2è Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona Foti International Fireworks (Austràlia) Tarragona, Tarragonès, Tarragona

22è Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. © RLM

Ha finalitzat una nova edició del Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. Va ser creat el 1990. És a dir, fa 22 anys que, la primera setmana de juliol, durant cinc o sis dies, el cel de Tarragona esclata de colors  amb el “concurs dels petardos” que diuen els meus fills petits. Fantàstic!

Tarragona té una llarga tradició en això de fer esclatar coses per l’aire. I no és només per les tones de pólvora que van cremar els francesos durant el setge de 1811. De fet, quan van abandonar la ciutat hi va tornar a haver “castell de focs”. Van volar el poc que havia quedat dret, entre altres coses, el castell del Patriarca i bona part de la capçalera del circ romà que havia arribat en molt bones condicions fins aquell fatídic començament de segle XIX.

A banda de desgracies, aquesta ha estat històricament una ciutat força “animadeta”, des de les impressionants curses de carros al circ (era una bogeria ciutadana) fins a fer baixar àligues, mulasses i demés bestiari per les escales de la Catedral. I aquí les festes fa molt de temps que fan olor de pólvora. Es té notícia de fabricació de “voladors de foc grec” a la ciutat l’any 1383. Els fabricaven els droguers i els especiers i es tractava de pirotècnia per a les festes populars. De fet, es té notícia històrica de la cel·lebració de les festes de Santa Tecla des de 1321.

2è Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona Foti International Fireworks (Austràlia) Tarragona, Tarragonès, Tarragona

22è Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. © RLM

El primer antecedent del concurs de focs artificials a Tarragona és de 1891 i també va estar relacionat també amb les festes de Santa Tecla. A hores d’ara, aquest és el primer concurs de focs artificials de què es té notícia a Espanya i sembla que també arreu del món. Sortosament s’han conservat les bases del concurs, la qual cosa significa que són les primeres d’un certamen pirotècnic.

Més enllà de jurats, guanyadors i perdedors, allò que és impressionant és la qualitat dels castells que es llancen i el fabulós espectacle que pot gaudir tothom que tregui el nas sobre la punta del Miracle. Personalment, el concurs m’encanta perquè puc fer fotos sense moure’m de casa (sí, sí, reconec certes dosis de droperia…)

2è Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona Foti International Fireworks (Austràlia) Tarragona, Tarragonès, Tarragona

22è Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. © RLM

Com recuperar l’essència del territori

dijous, 30/06/2011 (Rafael López-Monné)

En primer terme la muntanya Blanca, darrera el Cabrafiga i, al fons, les muntanyes de Vandellòs. Vista des de l'ermita de la Mare de Déu de la Roca. Mont-roig del Camp, Baix Camp, Tarragona

Horitzons des de l'ermita de la Mare de Déu de la Roca. Mont-roig del Camp, Baix Camp. En primer terme la muntanya Blanca, darrera el Cabrafiga i, al fons, les muntanyes de Vandellòs. © RLM

Ahir vaig sentir una entrevista al president Jordi Pujol a Catalunya Ràdio mentre conduïa cap a la val d’Aran, cap a Les, a fotografiar per Descobrir Catalunya la plantada del Haro que es cremarà el Sant Joan de l’any vinent (una festa encisadora, per cert). La música de l’ex-president sona bé. Sempre ha estat un bon músic. Fer país, treballar, anar per feina, deixar-se de romanços…Ara bé, quan va haver de posar lletra als romanços, la cosa va agafar un altre to. Menystenint absolutament als qui discrepen d’alló que ell pensa, va escandalitzar-se que una central eòlica hagués tardat 10 anys en obtenir permisos degut a l’oposició dels ciutadans. Déu meu! que insolidaris aquesta gent que només pensa en el seu paisatge i no en les necessitats del país, va arribar a deixar entendre. És clar, les serres de l’Ebre no son Queralb, ni Núria, ni Montserrat… Calen sacrificis pel país i, si això significa industrialitzar tot el conjunt dels horitzons del sud, que hi farem, oi?

Sembla que oblidem amb extrema facilitat la importància que te el paisatge en la identitat de les persones i, sobre tot, en la seva auto estima. I sense auto estima no hi ha desenvolupament possible, ni individual ni col·lectiu. Probablement estic equivocat però, de vegades, penso que al país ja li va bé tenir un pati del darrera amb gent resignada, depenent de subvencions, de cementiris com a únic futur possible, disposats a vendre’s el seu paisatge, un dels darrers recursos que els queda, encara que això sigui pa per avui i ….

Ah! hi han altres models d’implantació d’energies renovables que no impliquen acabar amb els paisatges de mig país, com ha demostrat un estat tan seriós com Alemanya on, aproximadament el 80 % de la potència energètica renovable està instal·lada en zones urbanes, exactament al revés del que succeïx a casa nostra. A més, ningú no parla de com afectarà això a l’activitat turística que s’ha anat desenvolupant en aquest territoris i que tant ha costat d’arrelar. Tota activitat té repercussions, també negatives, i l’energia eòlica no es una excepció.

Parlant de territori i d’identitats, demà divendres es presenta a Barcelona l’estudi Recuperar, com revitalitzar l’essència del territori, impulsat per l’Institut del Territori (IdT) i el CADS, a partir de les 10.00 h al Museu M. Colet (c. Buenos Aires, 56-58 de Barcelona). A l’acte hi participen Eliseu Climent, portaveu de l’IdT, Ramon Arribas, director del CADS, i Xavier Basora i Xavier Sabater, coautors de l’estudi socis d’X3 Estudis Ambientals. A mi m’han convidat a donar una ponència sobre quins elements del territori recuperar i per a què. Segur que els camins antics hi apareixeran en un moment o un altre. L’acte clourà amb una taula rodona sobre algunes bones pràctiques en la recuperació del patrimoni natural i cultura a casa nostra: el cas dels boscos de ribera, les varietat agrícoles locals, els Camins Vius i l’Escola de Pastors.

Camps d'arròs innundats al delta de l'Ebre. Al fons, la serra de Montsià. Amposta, Montsià, Tarragona 2001.12

Arrossar al delta de l'Ebre amb la serra de Montsià al fons. © RLM

Es poden consultar i descarregar les intervencions aquí.