Un any genial!

dijous, 22/01/2015 (Rafael López-Monné)

Diuen que per aconseguir quelcom, el primer és estar-ne convençut, oi? Doncs aquest 2015 serà genial! Com a mínim que no falti l’optimisme. L’inici m’enxampa amb la llengua fora (cosa que comença a ser massa habitual). La sensació que el món va més depresa que les meves cames és una evidència física i metafísica. La sensació de no arribar… comença a cronificar-se. No passa res, però. Estem al ball i haurem de ballar, oi? I el ball té a veure ara, per exemple, amb dos llibres que espero poder compartir ben aviat.

Una altra de les músiques que sonen cada cop amb més intensitat són les feines de preparació de la nova edició del festival Tarraco Viva . Un dels protagonistes de l’edició del 2015 serà novament la proposta de policromia de l’August de Prima Porta. Segons sembla, és probable que enguany incorpori complements (com la Nancy, suposo).

El nostre estimat August en colors va atreure l’atenció i va provocar l’admiració d’alguns dels millors especialistes de l’antiguitat clàssica que van assistir al passat II Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic, que va celebrar-se a Tarragona el passat mes de novembre. Al desembre, la edició espanyola de National Geographic, va dedicar una doble pàgina precisament a parlar de l’August policromat de Tarragona. Poc a poc, aquesta extraordinària proposta de divulgació històrica va sent coneguda arreu. Enhorabona als seus creadors —Emma Zahonero i Jesús Mendiola— i al festival i el seu director —Magí Seritjol— que van impulsar el projecte. Per algú com jo, “obsessionat” per la policromia en el món antic, aquesta proposta ha estat un regal sensacional que permet començar a percebre l’art clàssic des d’una altra perspectiva. Visca el colooooor!!!

Aquesta propera edició del festival també oferirà una exposició molt especial en la qual hi estic involucrat molt directament. Però això ho començarem a descobrir una mica més endavant…

NG12.AugustExploraBX.jpg

Els millors desitjos (dionisíacs)

diumenge, 28/12/2014 (Rafael López-Monné)

S’acaba l’any i els humans que compartim calendari s’afanyem a desitjar-nos el millor pel nou any que comença. Tinc la sensació que no és cap estupidesa, tot i que  sabem que l’any que començarà difícilment serà el que ens agradaria que fos; què és impossible canviar tot el que no ens agrada de cop i volta.

Sabem amb certesa però, que les coses poden anar a pitjor. També sabem que millorar-les depèn molt del que fem. Per començar, està bé desitjar-nos el millor. No es canvia res des del pessimisme, des de l’abatiment. Per sort, els humans sabem trobar refugis de felicitats —per petits que siguin— en la pitjor de les tempestes. Això ens fan grans, resistents, supervivents. I som ambiciosos. Volem més felicitat, encara que no sempre encertem on buscar-la.

Espero molt d’aquest any que arriba. Reconec alguns desitjos certament quimèrics, com el d’aconseguir reservar més temps per coses que m’agraden (aquest blog ha patit molt en els darrers mesos per culpa dels meus col·lapses organitzatius). M’agradaria que el temps anés més a poc a poc però… reconec que és una estupidesa. Som naltros els qui hauríem d’anar més a poc a poc. Donar a la gent, a les coses, als projectes el temps que els cal, que mereixen. Tinc però la sensació que tot s’ha accelerat de manera extraordinària i perillosa. Temo més la banalització que l’absència.

Aquest 2015 és l’any que veurà la llum l’inici del projecte “El retorn dels Déus“. Més d’una trentena de persones estan col·laborant per fer retornar, en primer lloc, al gran Διόνυσος, Dionís, al qui el romans anomenaran Bacus. N’esperem l’arribada pel inicis del mes de maig. Podeu començar a posar en quarantena els tòpics que d’ell tingueu perquè volem esmicolar-los!

Bon Any 2015BX

Santa Tecla Post Festum. Màscares

divendres, 3/10/2014 (Rafael López-Monné)

Què fotografies quan una cosa ja l’has retratat de mil maneres?  Aquesta sensació l’he tingut en més d’una ocasió, per exemple, a les festes de Santa Tecla, les meves, les de Tarragona. He tingut la sort de fotografiar-les per tres projectes editorials i per diversos articles i encàrrecs. Tant ha estat així, que festes i càmera han acabat fent un binómi díficil de separar. Em costa entendre la festa sense la càmera penjant. I com tot a la vida, això té aspectes bons i altres de no tant.

Crec que el millor, en aquests casos, és no agafar la càmera. Deixar refrescar els ulls. Però això no sempre és fàcil. Enguany m’havia proposat que fos una edició-guaret, un any per descansar. Ho he aconseguit… només en part. Confeso que vaig “pecar”. Hi van haver un parell d’estones que no em vaig poder-ho resistir i vaig agafar la càmera.

El repte rau en procurar mirar d’una altra manera. Tanmateix, això és quelcom ben dificil. És un repte del qual, en el millor dels casos, només t’en pots sortir a mitges, perquè mirem tal com som i canviar, canviar, tampoc no canviem gaire. De fet, em conformo amb aconseguir mirar més distesament, sense les obligacions d’un encàrrec, d’un projecte.

Les fotos fetes no han estat gaire diferents de les que habitualment faig, però el procés ha estat distés i el resultat incomplert i desequilibrat. És a dir, interessant. Entre altres coses, reflecteix neures i fixacions… i això ja m’agrada.

Per aquesta entrada he  triat dos elements del Seguici que m’agraden especialment: els nanos i el ball del Set pecats Capitals. Crec que m’atrauen perquè en els dos casos l’element fonamental és la màscara, una màscara que amaga els portadors i els confereixen un altre rol. En el cas dels nanos, la màscara és, a més a més, sobredimensionada. D’alguna manera, crec representen elments molt carnavalescos dins la festa major.

 

August, els colors i els perills d’empetitir un país

dimarts , 19/08/2014 (Rafael López-Monné)

D’acord, ho reconec, la policromia en l’art antic és una de les meves debilitats (i obsessions). Segur que exagero però em fa l’efecte que, des del maig passat, i gràcies al festival Tarraco Viva, en aquests moments Tarragona és probablement capdavantera mundial pel que fa a les interpretacions de la policromia en l’art clàssic. No és broma. Ho tenim tant a prop que ens costa reconèixer-ho i, a més a més, hi juguen en contra certs complexes d’inferioritat i la incapacitat manifesta de les grans capitals de mirar fora dels seus límits estrictes, com si la cultura només hi pogués créixer allí.

 

Encara hi ha molta gent que continua pensant en l’escultura i l’arquitectura clàssica, com l’art del marbre blanc. Res més allunyat de la realitat. El món antic era un món en color. Color, color i més color. Durant segles, ens han “estafat” la veritable història de l’art. D’una banda, les modes enamorades de la fàcil i elegant abstracció que regala el blanc marmori i, de l’altra, la incapacitat o covardia generalitzada de la majoria de responsables de museus per anar mes allà de les restes trobada i atrevir-se a interpretar —amb tot el rigor és clar— la realitat primigènia dels objectes, la seva estètica, les seves funcions, la ideologia a que responia cada obra. És a dir, parlo de l’aclaparadora absència de voluntat per intentar copsar la mirada dels nostres avantpassats.

 

images.jpegFa un temps va sortir a la llum les investigacions sobre les escasses restes de policromia que havien estat trobades a l’estàtua de l’August de Prima Porta, mercès a la utilització de les tecnologies d’investigació química més avançades que mai s’havien utilitzat. A partir d’aquests resultats, els investigadors dels Museus Vaticans van llençar una proposta de com podia haver estat pintada l’estàtua. Una proposta, certament impactant que va donar la volta al món. Malgrat el rigor científic aplicat però, aquesta proposta patia d’una enorme mancança: no s’havien tingut en compte les tècniques pictòriques de l’època i, malgrat el rigor científic, el resultat, probablement, era molt lluny de l’aspecte que l’estàtua podia haver tingut. Nomes una apreciació, els artistes antics no pintaven barrejant colors en la paleta, sinó que els obtenien a partir d’aplicar-ne diferents, un damunt un altre, en capes molt fines —veladures— que permetien que el color de sota es barregés visualment amb el de sobre.

 

I ves per on, aquí, a Tarragona, comptem amb uns excel·lents restauradors Emma Zahonero i Jesús Mendiola (madrilenys d’origen), especialistes en aquestes tècniques clàssiques. El festival Tarraco Viva, dins de l’edició especial per commemorar el bimil·lenari d’August, els va encarregar obtenir una rèplica en resina de l’estàtua en bronze que hi ha a les muralles de la ciutat (a la vegada rèplica de l’original romana). L’objectiu era pintar-la, mostrar una nova proposta de com podia haver estar policromada. El resultat és fantàstic, realment es tracta d’una hipòtesi molt ben argumentada i molt interessant que està despertant l’interès d’altres especialistes arreu del món.

Procés d'elaboració de la proposta policromada de l'estàtua d'August de Prima Porta  a l'estudi dels restauradors Emma Zahonero i Jesús Mendiola, MV Arte a Cabra del Camp (Alt Camp). TARRACO VIVA, el festival romà de Tarragona. XVIa ed.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Procés d'elaboració de la proposta policromada de l'estàtua d'August de Prima Porta  a l'estudi dels restauradors Emma Zahonero i Jesús Mendiola, MV Arte a Cabra del Camp (Alt Camp). TARRACO VIVA, el festival romà de Tarragona. XVIa ed.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

 

201407 TGN Historia Viva_Página_01.jpgAquesta mateixa setmana, en el marc de les activitats que durant l’estiu es realitzen als monuments de Tarragona —Història Viva— encara es pot assistir en directe a les xerrades que els propis restauradors realitzen davant l’estàtua. Amb el títol “Els colors d’August” coneixereu el què, el com i els perquès d’aquesta proposta. Si teniu un mínim interès o curiositat pel món clàssic, per l’art, no perdeu aquesta oportunitat. Probablement, mai més tornareu a veure igual l’art de l’antiguitat.

 

Els colors d'August. Emma Zahonero i Jesús Mendiola, MV Arte.Tarragona Història Viva, estiu 2014. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

 

D’altra banda, avui 19 d’agost, dia de la mort d’August i festa a Tarragona (el naixement, el 23 de setembre, també fem festa) al diari Ara, apareixen una plana dedicada a l’emperador. L’enfocament és August i Barcino. Em sembla interessant que es toquin els aspectes més poc coneguts d’un tema si abans però, se n’ha mostrat els principals. És cert que, de passada es parla d’August i Tàrraco, i fins i tot del festival Tàrraco Viva, però obliden mencionar, per exemple, tots els actes que encara s’estan fent aquest estiu i que, a més de les xerrades sobre la policromia de l’estàtua d’August, inclouen uns excel·lents monòlegs a càrrec d’actors que donen vida als personatges que van conèixer l’emperador, tals com Mecenes, Marc Antoni, la seva esposa Lívia, la seva filla Júlia, etc. Res, ni una línia.

Mecenes. L'ideoleg del règim. Carles AlcoyGent d'August.Tarragona Història Viva, estiu 2014. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

 

Els 130.000 espectadors que van assistir al festival Tarraco Viva en la seva XVI edició —que els experts consideren com el festival de divulgació històrica romana més important d’Europa— tampoc van ser prou per tal que la majoria de mitjans barcelonins giressin el cap vers el sud. Estic convençut però, que la responsabilitat és fonamentalment nostra i dels nostres representants. Tanmateix, com a país, tenim un problema.

 

Fa uns mesos, en una auto-entrevista per parlar del seu darrer llibre (molt poc elegant, per cert), el director de La Vanguardia va vindre a dir que l’essència de Catalunya residia a l’Empordà, que si un cataclisme arrasés el país, aquest es podria reconstruir a partir d’aquesta comarca. Res a dir davant una opinió personal, sinó fos perquè aquesta l’expressa el director del diari més influent del país i rebla el clau d’una visió que considero pobre, tòpica i reduccionista (malgrat que l’Empordà em sembli fantàstic). La meva reacció no va ser d’indignació sinó de profunda tristesa.

 

Catalunya és, en efecte, un país de dimensions petites. Ara bé, aquesta incapacitat per mirar el sud —i l’oest, per cert— l’empetiteixen mentalment d’una manera especialment greu en els moments històrics que estem vivint. No crec que cap català discuteix la importància de Barcelona i de tenir una gran capital. Al contrari, n’estem ben orgullosos. Tanmateix, una cosa és tenir una gran capital i l’altra que només existeixi una gran capital. Si el problema d’Espanya és Madrid, seria bo evitar que el de Catalunya acabi sent Barcelona (i en aquest punt, el nou periodisme hi té molt a dir a l’hora de proposar noves mirades, noves perspectives que enriqueixin la imatge simplificada que ara tenim del país).

 

La idea de Catalunya nascuda de la Renaixença és, en essència, profundament carolíngia i, des del punt de vista polític, és evident que Catalunya neix a l’Edat Mitjana. Tanmateix, culturalment, venim de molt més enrere. De fet, encara parlem llatí. I això em porta a preguntar-me quin serà el nou relat per una Catalunya independent? Serem capaços de superar Guifré el Pilós? D’anar més enllà? De recuperar les nostres arrels clàssiques i convertir-nos en una veritable capital de la mediterraneïtat? Un bon amic meu fa temps que diu que som hereus i estem en millor situació que ningú per capitalitzar els valors universals sorgits d’aquest petit racó del món. Jo me’l crec i, si una cosa podem recuperar del que ens va ensenyar August, és a pensar en gran.

Els colors d'August. Emma Zahonero i Jesús Mendiola, MV Arte.Tarragona Història Viva, estiu 2014. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Paisatges civilitzats. Cròniques toscanes

divendres, 25/07/2014 (Rafael López-Monné)

Vall d'OrciaToscana, Itàlia

Vall d'OrciaToscana, Itàlia

La Toscana. La vall d’Orcia, Pienza. Culte a les harmonies, a les proporcions. Harmonies en el paisatge, en la població, en les dimensions turístiques. Calma. Repòs. Mesura. Taules petites al carrer que no obturen l’espai públic, que el respecten. Res és invasiu. El respecte forma part del ingredients bàsics de la bellesa del lloc.

Vall d'OrciaToscana, Itàlia

Vall d'OrciaToscana, Itàlia

Aquest és un paisatge essencialment agrícola. Un paisatge de pagesos. Sense ells no existiria. Un paisatge mosaic, de conreus diversos —amb colors diversos—, de conreus i clapes d’arbres i també de boscos. Tot el contrari d’un paisatge  homogeni. La bellesa, l’harmonia sorgeixen de la diversitat. De la diversitat i de la proporció. Aquí, la mesura de tot és el l’home. Essència renaixentista.

L’altre element fonamental rau precisament en l’absència. Resulta essencial la inexistència de grans artefactes, de grans infraestructures o edificis que alterin les harmonies. Això no vol dir que no hi hagin carreteres, línies elèctriques, habitatges … Em fa l’efecte que hi ha de tot, però res no és desmesurat. No veig que la població que hi habita (ni els visitants) hagin hagut de renunciar a cap element substancial de progrés.

Ves per on, potser sí que es poden fer les coses d’una altra manera (i em vénen al cap un bon grapat de persones amb capacitat de decisió que m’agradaria que ho veiessin). I d’una altra manera que no implica transformar antics pobles en pessebres falsos, inventat una ruralitat que mai no ha existit, ple de façanes amb pedra vista que no són sinó horrorosos crocants.

Vall d'OrciaToscana, Itàlia

Aquí a la vall, la rellevància de l’agricultura es tal —visualment, és clar—, que els il·lustrats espanyols del segle XIX s’emocionarien davant les “vistes” que es divisen des dels pobles. La majoria van ser bastits dalt de turons, no pas pensant en turistes sinó en les necessitats defensives, i generalment encara conserven part de les muralles antigues que avui s’ha reconvertit en deliciosos miradors. Em fa l’efecte que sense balconades no hi ha paisatge.

Vall d'OrciaToscana, Itàlia

Prendre una copa de vi mentre el sol de tarda daura els pujols conreats de la vall d’Orcia pot resultar una experiència intensament reveladora o fins i tot pertorbadora. Depèn, és clar, de l’observador. Una advertència, la bellesa pot resultar excessiva, irreal (mentre contemplo l’horitzó, no m’estranyaria veure aparèixer els crèdits de la pel·lícula impresos al cel).

Vall d'OrciaToscana, Itàlia

Vall d'OrciaToscana, Itàlia

Al capdamunt de la majoria de turons hi apareix un mas, més o menys gran. Alguns són magnífics. Un bon grapat han estat reconvertits en allotjaments turístics, Tanmateix, una bona colla mantenen clarament l’activitat agrària. Hi han coberts, pallisses, tractors… Què bé! Quin goig!

Aquest gran nombre de masos em fa pensar que la propietat de la terra deu ser prou repartida. Els paisatges latifundistes no són així. Ves per on, potser la bellesa —com a mínim aquesta— té a veure amb el repartiment de la riquesa.

La història és avorrida

divendres, 18/07/2014 (Rafael López-Monné)

LUDI CIRCENSIS. Carreres de carros, política i societat ales ciutats romanes. THALEIA, grup de reconstrucció històrica de Tarragona. Antic circ de Tàrraco, Patrimoni Mundial Unesco.Tarragona Història Viva, estiu 2013. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La palabra fornicar ve de fornice que era com s’anomenaven les arcades dels circs romans, un dels llocs preferits per les prostitutes per treballar (és a dir, les relacions laborals al voltant del camp del F.C. Barcelona no són una novetat històrica). Si aquest estiu visiteu de nit les voltes del circ de Tàrraco, es possible que trobeu encara alguna meretricem, o al propi Marcvs Vitruvius, el cap d’arquitectes del circ que hi fa una visita per comprovar com van les obres.

LUDI CIRCENSIS. Carreres de carros, política i societat ales ciutats romanes. THALEIA, grup de reconstrucció històrica de Tarragona. Antic circ de Tàrraco, Patrimoni Mundial Unesco.Tarragona Història Viva, estiu 2013. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

LUDI CIRCENSIS. Carreres de carros, política i societat ales ciutats romanes. THALEIA, grup de reconstrucció històrica de Tarragona. Antic circ de Tàrraco, Patrimoni Mundial Unesco.Tarragona Història Viva, estiu 2013. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

LUDI CIRCENSIS. Carreres de carros, política i societat ales ciutats romanes. THALEIA, grup de reconstrucció històrica de Tarragona. Antic circ de Tàrraco, Patrimoni Mundial Unesco.Tarragona Història Viva, estiu 2013. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

LUDI CIRCENSIS. Carreres de carros, política i societat ales ciutats romanes. THALEIA, grup de reconstrucció històrica de Tarragona. Antic circ de Tàrraco, Patrimoni Mundial Unesco.Tarragona Història Viva, estiu 2013. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Aquest estiu, a Tarragona, podreu conèixer la feina dels picapedrers de l’aqüeducte romà de les Ferreres, o la inseguretat dels camins a l’època del baix Imperi, quan tot començava a canviar. També podreu descobrir els significats simbòlics que tenien les muralles pels romans, acompanyats d’un destacament de legionaris alt imperials, muralles que van estar en pau durant un període continuat de més de 300 anys. O bé conèixer una venatrix i assistir en directe al sopar que es celebrava la nit abans d’uns jocs a l’amfiteatre, un sopar que per alguns, podia ser el darrer. Què menjaven? quines eren les seves pors? com les combatien? com preparaven un possible viatge als inferns? Sabeu que és una libació?

MILITES ET CAEMENTERIIS. Soldats i constructors. Tarragona Història Viva, estiu 2012. LEGIO PRIMA GERMANICA – SEPTIMANI SENIORES (Tarragona).Aqüeducte romà de les Ferreres, Pont del Diable, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

MILITES ET CAEMENTERIIS. Soldats i constructors. Tarragona Història Viva, estiu 2012. LEGIO PRIMA GERMANICA – SEPTIMANI SENIORES (Tarragona).Aqüeducte romà de les Ferreres, Pont del Diable, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

MILITES ET CAEMENTERIIS. Soldats i constructors. Tarragona Història Viva, estiu 2012. LEGIO PRIMA GERMANICA – SEPTIMANI SENIORES (Tarragona).Aqüeducte romà de les Ferreres, Pont del Diable, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

MILITES ET CAEMENTERIIS. Soldats i constructors. Tarragona Història Viva, estiu 2012. LEGIO PRIMA GERMANICA – SEPTIMANI SENIORES (Tarragona).Aqüeducte romà de les Ferreres, Pont del Diable, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

POMERIUM. Murs de pedra i límits d’una ciutat romanaPROJECTE PHOENIX (Tarragona). Tarragona Història Viva, estiu 2012. Muralles romanes, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

POMERIUM. Murs de pedra i límits d’una ciutat romanaPROJECTE PHOENIX (Tarragona). Tarragona Història Viva, estiu 2012. Muralles romanes, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

POMERIUM. Murs de pedra i límits d’una ciutat romanaPROJECTE PHOENIX (Tarragona). Tarragona Història Viva, estiu 2012. Muralles romanes, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

POMERIUM. Murs de pedra i límits d’una ciutat romanaPROJECTE PHOENIX (Tarragona). Tarragona Història Viva, estiu 2012. Muralles romanes, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

L’emperador August —que va viure a Tàrraco més de dos anys— va morir el 19 d’agost de l’any 14 dC. Aprofitant la celebració del bimil·lenari, a Tarragona es recorda la seva figura, entre altres coses, amb una proposta sorprenent, on es barreja investigació i divulgació històrica. L’estàtua de marbre que va encarregar la seva esposa Lívia ha recuperat el color, la vibració … la vida.

Els restauradors Emma Zahonero i Jesús Mendiola —MV Arte— explicaran com han aconseguit portar a terme aquesta extraordinària proposta de policromia per a l’August de Prima Porta (l’original és als Museus Vaticans). El seu treball, basat en les darreres investigacions científiques i en un profund coneixement de les tècniques pictòriques a l’antiguitat, permet recuperar els colors perduts i amagats darrera una visió equivocada de l’escultura clàssica, darrera d’un blanc que mai no va existir. És temps de reivindicar el món clàssic com el món en color que era.

Procés d'elaboració de la proposta policromada de l'estàtua d'August de Prima Porta  a l'estudi dels restauradors Emma Zahonero i Jesús Mendiola, MV Arte a Cabra del Camp (Alt Camp). TARRACO VIVA, el festival romà de Tarragona. XVIa ed.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Procés d'elaboració de la proposta policromada de l'estàtua d'August de Prima Porta  a l'estudi dels restauradors Emma Zahonero i Jesús Mendiola, MV Arte a Cabra del Camp (Alt Camp). TARRACO VIVA, el festival romà de Tarragona. XVIa ed.Tarragona, Tarragonès, TarragonaHipótesis de  policromia de l'estàtua d'August de Prima Porta.MV Arte.TARRACO VIVA, el festival romà de Tarragona. XVIa edició. Tarragona, Tarragonès, TarragonaHipótesis de  policromia de l'estàtua d'August de Prima Porta.MV Arte.TARRACO VIVA, el festival romà de Tarragona. XVIa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Aquest estiu arrenca la tercera edició de Tarragona Història Viva, un programa de recreacions històriques pensades per visitar i descobrir els monuments i indrets històrics de la ciutat d’un altra manera. Arqueòlegs, historiadors, guionistes, figurants i narradors elaboren propostes que donen vida a les pedres, a la història, amb l’estil i el segell característic del festival Tarraco Viva (que es celebra cada any al maig). El programa es pot descarregar aquí: TGN Història Viva 2014 o bé veure’l a issuu.

201407 TGN Historia Viva_Página_01.jpg

Enguany s’han programat recreacions històriques, monòlegs, tallers de cuina, espectacles de titelles i jocs de descoberta, tot basat en el món romà. A més, a més es presenten per primer any activitats d’època medieval i de la Guerra del Francès. Els visitants podran assistir a uns sopar concert de l’edat Mitjana i conèixer les milícies urbanes que es van organitzar a Tarragona per defensar-se de les tropes de Napoleó. Tot plegat, molt avorrit, sí senyor!

 

 

Un turista al Palio de Siena. Cròniques toscanes

dijous, 10/07/2014 (Rafael López-Monné)

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Som a la plaça del Campo de Siena. Esperem la cursa del Palio. Manquen quasi tres hores per a que comenci. No hem pogut agafar primera fila i la plaça ja és mig plena. Les fotos seran les d’un turista baixet, en mig d’una gernació, desesperat buscant un forat entre milers de caps. Ho tinc fotut. Algú podria pensar que els professionals tenim ales, però no és així. En un esdeveniment multitudinari com aquest, sense acreditació no voles. No deixa de ser una cura d’humilitat ara que tothom te càmeres.

Vaig decidir que aquest seria un viatge de vacances amb els amics. Res de feina. Ara però, confesso un neguit per no poder situar-me en el lloc que caldria per obtenir unes bones imatges de la festa. Potser hagués estat millor no haver portat la càmera. Potser sí, però no és fàcil. No.

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

 

Un dels primers en entrar a la plaça és l’esquadra de carabinieri a cavall, amb vestit de gala, i el sabre a la ma. Fan goig. Després de la primera volta, a la senyal del capità (o el que sigui)  en fan una altra a la càrrega, amb l’arma estesa, apuntant al davant. Fan por! No puc mes que pensar en els desgraciats d’altres temps que veien apropar-se una càrrega de cavalleria com aquesta, però de veritat. Déu meu, que bé que vivim!

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

 

I comença el seguici històric, amb centenars de participants representants de totes les entitats sieneses que hom pot imaginar. Més d’una hora d’abanderats i personatges diversos. Els vestits i caracteritzacions són molt acurades i l’ambient renaixentista és sorprenent. També en el ritme. Tot va molt a poc a poc, una lentitud que contrastarà amb el poc temps que durarà la cursa. Uns 90 segons només. Com un ristretto exagerat. Tanmateix, com assenyala un amic meu, és una competició on la clau és la velocitat, però una velocitat animal, sense motor. Novament el passat es fa molt present a Siena.

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

 

Continuo immers en un mar de turistes penitents —molts americans— i locals acostumats als ritmes de la festa. Davant, unes adolescents italianes. Dues bessones rialleres encantadores. S’agraeix.

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

 

M’he assegut una estona terra per descansar peus i espatlla. La maquina penjada, amb el 200 mm posat, es fa notar. Ara si que no veig res. Només cames i pantalons. M’acaba de caure una patata fregida a sobre. La senyora americana del costat te gana, o potser mata el temps … Me la menjo (la patata). Començo a pensar que part de la emoció de la cursa es deu a que tot plegat està a punt d’acabar-se i el somni d’una cervesa fresca i una cadira és més a prop. Molt emocionant tot plegat. Sí.

De sobte, la gent s’activa al meu voltant. Alguna cosa passa. M’aixeco (però no noto gaire la diferència). Tothom és amb els braços alçats amb càmeres, telèfons, tablets, nens…  fins i tot novietes ufanoses a espatlles d’adolescents testosterònics. Finalment, després de la desfilada del seguici dels deu barris que corren avui (són disset en total) ha estrat a la plaça (just per on som) el gran carruatge on s’exhibeix el penó —el palio— que passarà a mans del guanyador. Fa l’efecte de ser la reminiscència d’un vexilium, els estàndards de les legions romanes. El carruatge em recorda les Roques del Corpus de València, origen dels actuals passos de Setmana Santa. Tot plegat fa molta patxoca, però allò realment m’ha impressionat són els quatre enormes bous blancs que l’arrosseguen com si res, com si fos de paper.

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

 

Déu meu, mai havia vist uns bous tan enormes! El llom sobrepassava dos pams els caps dels seus cuidadors. Quina majestat! M’ha tornat a vindre al cap el relat de cerimònies romanes que alguna vegada m’han explicat els amics. La delimitació del perímetre de les ciutats, per exemple, o el ritus iniciàtics associats a la deessa Cibeles, on un bou era decapitat mentre la seva sang regalimava sobre l’iniciat. Blanc, vermell, mort, vida.

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

 

El carruatge s’ha retirat i d’una de les portes del palau de l’Ajuntament comencen a sortir els cavalls i els genets, vestits amb els colors cridaners que identifiquen cada barri. La plaça és un ou. Només queda lliure la pista de terra sienesa que la volta. A les cases i palaus no hi ha una sola finestra o balcó que no estigui ocupat per ulls curiosos o emocionats que porten hores, dies o mesos esperant aquest moment.

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

 

I de sobte, la plaça emmudeix. Es fa el silenci per escoltar la veu del jutge que canta en directe el sorteig de les posicions. Aquila, Pantera, Lupa … La sort és clau en aquesta competició, més que no pas l’esforç o el treball.

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

 

La gent està molt inquieta, els nervis continguts es fan evidents. El gran moment s’acosta i jo em temo el pitjor. Serà impossible trobar un bon forat entre tants caps movent-se per poder disposar d’una bona vista del famós tomb de Sant Martino. I només hi passaran tres cops, i volant. Decideixo jugar-me-la i provar de fer les fotos amb la càmera alçada, les mas estirades, aguantat com pugui el 200, que avui sembla més llarg i pesat que mai. Passo a visió de pantalla, tot i que quasi no la veig. A més, això farà que els dispars amb ràfegues s’alenteixen considerablement. Fantàstic, només em falta que m’agafi una rampa.

Després d’una estona d’indecisions arriba la sortida bona. La corda cau (jo no veig res però), els genets surten esperitats (tampoc els veig) i l’emoció es desferma. Em sembla que estan arribant al tomb. Disparo. Així les tres vegades.

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

 

La cursa s’ha acabat. Els seguidors del guanyador salten enfervorits a la pista per abraçar el genet i, sobretot, el cavall, el veritable heroi de la festa. Jo tinc la sensació de no haver vist res… Avui, més que mai, la càmera ha estat els meus ulls (i no se si m’ha agradat gaire).

Pólvora pel solstici i … per tot l’any

dimarts , 24/06/2014 (Rafael López-Monné)

calendari-festes-pirotecnia-manel-carrera-botarga.jpg“La pólvora és una substancia sòlida, una espècie de pols terrosa de color fosc, que és fruit de combinar elements vegetals (sobretot carbó) amb diferents components químics (bàsicament  nitrat de potassa —salnitre— i sofre). Es fabrica artificialment mitjançant un acurat procés de mescla d’aquests elements en una proporció coneguda. L’ingredient fonamental és el salnitre, present de forma natural en les dejeccions dels ratpenats que es troben acumulades a moltes coves. En donar-li foc, la mescla reacciona  i, en funció de com estigui preparada, provoca un doll d’espurnes de llum, les guspires, o bé un esclat, el tro.” Aquestes és un fragment de l’excel·lent text introductori del llibre Calendari de festes amb pirotècnia, de Manel Carrera i Escudé, que m’acaba d’arribar. Per a tots els que l’olor de pólvora us altera l’ànim, aquest és un llibre mooooolt recomanable!

Es tracta del segon volum de la col·lecció Els llibres de Festes.org. El primer va ser Calendari de festes amb foc, del qual en vaig escriure una entrada en aquest blog. En essència, es tracta novament d’un magnífic llibre escrit i amb imatges d’un dels millors experts en festes populars dels territoris de llengua catalana. Aquest és un dels llibre que fa cultura amb majúscules, fruït de la investigació, de l’esforç i de molta, molta il·lusió. Novament no es tracta d’un llibre institucional, malgrat que obres com aquestes resulten claus en el món de la cultura popular. És un llibre molt lliure, nascut de dèries i banyes, de la màgia de la pólvora i fet realitat  a partir  d’un projecte de micro-mecenatge; és a dir, gràcies a compartir la il·lusió i fer-la col·lectiva. Vaja, una metàfora del millor que té aquest país.

Com he subratllat abans, la presentació és molt bona. El Manel ens explica, per exemple, que “a casa nostra està documentat l’ús de pólvora al segle XIII per part de Jaume I, que ja disposava, a més a més de la tècnica per fabricar-la, del magatzem més important de salnitre d’Europa en aquella època: les coves del Salnitre de Collbató, a Montserrat, popularment conegudes com a “coves del ratpenat”…”. La pólvora però, per a la majoria de nosaltres, fa olor de festa, de carretilles de diables, de tronades i de castells de focs. M’encanta el fet que hàgim estat capaços de transformar un element associat a tantes desgràcies i guerres patides, en un sinònim de festa (això és homeopatia de veritat!). El preu del llibre és de 30 € despeses d’enviament incloses. Es ven principalment per internet, tot i que hi ha algunes llibreries que el tenen. En trobareu informació al web Festes.org, que dirigeix el propi Manel Carrera, i es pot demanar directament a l’adreça info@botarga.cat

Us deixo amb algunes imatges meves que he seleccionat, inspirat per les del Manel, amb l’ànim que serveixin per celebrar aquest estiu que comença. Salut i molta pólvora!

Carretilles.Pirotèctia Catalana. Vimbodí, Conca de Barberà, Tarragona

Carretilles. Pirotècnia Catalana. Vimbodí, Conca de Barberà. © RLM

Tronada. Festes de Sant Pere, Reus, Baix Camp, Tarragona2001

Tronada. Festes de Sant Pere, Reus. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla. Tarragona. © RLM

Ball de Serrallonga, entrada d'Ofici, festes de Santa Tecla, Tarragona, Tarragonès, Tarragona2001.09.23

Ball de Serrallonga, entrada d’Ofici, festes de Santa Tecla, Tarragona. © RLM

La Tronada, traca executada pels trabucaires que té lloc en acabar els ballets a la plaça.Festa major de Solsona.Solsona, Solsonès, Lleida

La Tronada. Festa major de Solsona. © RLM

Concurs internacional de focs artificials Ciutat de Tarragona,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Concurs internacional de focs artificials Ciutat de Tarragona. © RLM

Ball de Diables de Tarragona, Cercavila dia 22, festes de Santa Tecla,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Ball de Diables de Tarragona,  festes de Santa Tecla, Tarragona. © RLM

Ball de Diables de Tarragona, Cercavila dia 22, festes de Santa Tecla,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Ball de Diables de Tarragona,  festes de Santa Tecla, Tarragona. © RLM 

Els Diables petits,Festa Major dels Petits, festes de Sant Fèlix,Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, Barcelona

Els Diables petits, festes de Sant Fèlix,Vilafranca del Penedès. © RLM

Festa Major dels Petits, festes de Sant Fèlix,Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, Barcelona

Festes de Sant Fèlix,Vilafranca del Penedès. © RLM

Ball de Diables Colla Vella,Sant Bartomeu, Festa Major de Sitges,Sitges, Garraf, Barcelona1997

Ball de Diables Colla Vella, festes de Sant Bartomeu, Sitges. © RLM

Ball de Diables Colla Vella,Sant Bartomeu, Festa Major de Sitges,Sitges, Garraf, Barcelona1997

Ball de Diables Colla Vella, festes de Sant Bartomeu, Sitges. © RLM

Cercavila matinal fins l'ermita de Sant Pau, festa major de Sant Pau,Sant Pere de Ribes, Garraf, Barcelona2000.01

Cercavila matinal fins l’ermita de Sant Pau, festa major de Sant Pau, Sant Pere de Ribes. © RLM

La Mulassa, amb la figura del genet Antoniu Ricu muntant-la.Festa major de Solsona.Solsona, Solsonès, Lleida

La Mulassa, amb la figura del genet Antoniu Ricu muntant-la. Festa major de Solsona. © RLM

El Drac, Cercavila dia 22, festes de Santa Tecla,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

El Drac, festes de Santa Tecla,Tarragona. © RLM

El Drac (un dels més antics de Catalunya amb més de 300 anys).Festa major de Solsona.Solsona, Solsonès, Lleida

El Drac (un dels més antics de Catalunya amb més de 300 anys). Festa major de Solsona. © RLM

Sant Fèlix, festa majorEl DracVilafranca del Penedès, Alt Penedès, Barcelona1997

El Drac. Festes de Sant Fèlix. Vilafranca del Penedès. © RLM

La Víbria, sortida d'Ofici, dia 23, festes de Santa Tecla,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Víbria, festes de Santa Tecla, Tarragona. © RLM

Festa major de Cambrils, Festa Major Mare de Déu del CamíNit de Foc, 15a edició, correfocCambrils, Baix Camp, Tarragona

Ball de Diables de Tarragona. Nit de Foc. Festes de la Mare de Déu del Camí, Cambrils. © RLM

 

Festa major de Cambrils, Festa Major Mare de Déu del CamíNit de Foc, 15a edició, correfocCambrils, Baix Camp, Tarragona

Ball de Diables de Tarragona. Nit de Foc. Festes de la Mare de Déu del Camí, Cambrils. © RLM

Festa Major de Sant Roc, Hospitalet de l'InfantNit de FocVandellòs i Hospitalet de l'Infant, Baix Camp, Tarragona2006.08.13

Nit de Foc. Festa Major de Sant Roc, Hospitalet de l’Infant. © RLM

Trobada de Diables Centenaris.Correfoc conjunt. Diables de l'ArboçVilafranca del Penedès, Alt Penedès, Barcelona1995

Diables de l’Arboç. Trobada de Diables Centenaris. Correfoc conjunt. Vilafranca del Penedès. © RLM

Festa Major de Sant Roc, Hospitalet de l'InfantNit de FocVandellòs i Hospitalet de l'Infant, Baix Camp, Tarragona2006.08.13

Nit de Foc. Festa Major de Sant Roc, Hospitalet de l’Infant. © RLM

Festa Major de Sant Roc, Hospitalet de l'InfantNit de FocVandellòs i Hospitalet de l'Infant, Baix Camp, Tarragona2006.08.13

Nit de Foc. Festa Major de Sant Roc, Hospitalet de l’Infant. © RLM

Festa major de Cambrils, Festa Major Mare de Déu del CamíNit de Foc, 15a edició, correfocCambrils, Baix Camp, Tarragona

imonis de Massalfassar. Nit de Foc. Festes de la Mare de Déu del Camí, Cambrils. © RLM

Festa de la Fil·loxera. La Representació, Fil·loxera grossaSant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, Barcelona2003.09.08

Festa de la Fil·loxera. Sant Sadurní d’Anoia. © RLM

Concurs internacional de focs artificials Ciutat de Tarragona,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Concurs internacional de focs artificials Ciutat de Tarragona. © RLM

Festes de Santa TeclaFocs artificials fi de Santa Tecla, després del CorrefocTarragona, Tarragonès, Tarragona

Festes de Santa Tecla. Tarragona.  © RLM

Castell de Focs vist des de les teulades de la Part Alta, festes de Santa Tecla,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Castell de Focs vist des de les teulades de la Part Alta, festes de Santa Tecla,Tarragona. © RLM

Concurs internacional de focs artificials Ciutat de Tarragona,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Concurs internacional de focs artificials Ciutat de Tarragona. © RLM

 

Arrenca Tarraco Viva

dijous, 8/05/2014 (Rafael López-Monné)

cartell-20-12-13.jpg

Ja ha començat el festival TARRACO VIVA, que enguany s’allarga 3 setmanes —fins el 25 de maig— per commemorar el bimil·lenari d’August. Els soferts seguidors d’aquest blog ja coneixen la meva debilitat per aquest festival (aquesta és l’entrada que vaig dedicar-li l’any passat Roma desembarca a Tarraco). Pels que no n’hagin sentit parlar, us en faig cinc cèntims i penjo algunes de les meves imatges preferides de l’edició del passat any. Si la feina dins el festival m’ho permet, m’agradaria anar compartint els moment que més m’emocionin. I recordeu, encara som romans!

TARRACO VIVA és un festival cultural internacional, nascut a Tarragona el 1999, dedicat i especialitzat en la divulgació històrica del món d’època romana. Com a festival cultural, els plantejaments i els formats l’allunyen dels models de festa històrica, de fires o mercats ambientats històricament.

L’objectiu principal és divulgar la Història, fer-la accessible a tothom. L’historiador John Elliott assegurava que la Història serveix per a ser lliures, que els ciutadans sense memòria històrica són més manipulables. Sens dubte, el coneixement del passat ens permet descobrir nous futurs.

Rigor i divulgació són les màximes de TARRACO VIVA. El festival beu de la tradició anglosaxona del reenacment i del living history, basada en la utilització de figurants caracteritzats històricament i de manera fidel per tal de mostrar esdeveniments històrics. Un segell propi de TARRACO VIVA ha estat la incorporació i potenciació de la figura del narrador que explica i contextualitza l’acció dels figurants.

A més d’actuacions basades en la reconstrucció històrica, el festival programa altres formats com lectures dramatitzades, visites comentades, tallers, xerrades, degustacions, jocs, i activitats especialment pensades per a grups d’escolars. Hi han activitats gratuïtes i altres de pagament. Els preus de les entrades van des dels 3 € als 15 €.

El festival se celebra durant el mes de maig. Les activitats programades es desenvolupen preferentment en els recintes patrimonials d’època romana, declarats Patrimoni Mundial per la Unesco i en els propis museus, a més de recintes escènics.

El festival també programa actes a altres localitats al voltat de l’antiga Tàrraco que compten amb restes romanes o escenaris vinculats a la romanitat, com ara Constantí (vila romana dels Munts), Cambrils (vila romana de la Llosa) Altafulla (vila romana dels Munts), i la comarca del Priorat (culte a Dionís).

La revista catàleg de l’edició 2014 es pot descarregar del web del festival TARRACO VIVA o bé la podeu consultar-la còmodament a issu clicant la imatge de sota.

Captura de pantalla 2014-05-08 a les 19.57.25.jpg

La fundació de la colònia Tàrraco. Recreació històrica. Projecte Phoenix (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La fundació de la colònia Tàrraco. Recreació històrica. Projecte Phoenix (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

TARRACO FIDELIS. L'últim baluard de la Hispània romana Legio I Germanica Septimani Seniores (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

TARRACO FIDELIS. L'últim baluard de la Hispània romana Legio I Germanica Septimani Seniores (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

TARRACO FIDELIS. L'últim baluard de la Hispània romana Legio I Germanica Septimani Seniores (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

TARRACO FIDELIS. L'últim baluard de la Hispània romana Legio I Germanica Septimani Seniores (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. T © RLM

MUNERA GLADIATORA, Lluites de gladiadors Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

MUNERA GLADIATORA, Lluites de gladiadors Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

MUNERA GLADIATORA, Lluites de gladiadors Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

MUNERA GLADIATORA, Lluites de gladiadors Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

MUNERA GLADIATORA, Lluites de gladiadors Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

MUNERA GLADIATORA, Lluites de gladiadors Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

La fundació de la Colònia Tàrraco. Projecte Phoenix Legio VII Gemina (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La fundació de la Colònia Tàrraco. Projecte Phoenix Legio VII Gemina (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

FABULA CLODIANA o quan les banyes de Cèsar són un assupmte d'estat. Nemesis ARQ (Tarragona). Restes romanes del fòrum de la Colonia. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

FABULA CLODIANA o quan les banyes de Cèsar són un assupmte d'estat. Nemesis ARQ (Tarragona). Restes romanes del fòrum de la Colonia. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

FABULA CLODIANA o quan les banyes de Cèsar són un assupmte d'estat. Nemesis ARQ (Tarragona). Restes romanes del fòrum de la Colonia. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

FABULA CLODIANA o quan les banyes de Cèsar són un assupmte d'estat. Nemesis ARQ (Tarragona). Restes romanes del fòrum de la Colonia. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

NAVIGIUM ISIDIS. La cerimònia del mar. Recreació històrica. Nemesis ARQ (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

NAVIGIUM ISIDIS. La cerimònia del mar. Recreació històrica. Nemesis ARQ (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

Representació de titelles romans: "La fi de Juli Cèsar", Genovesa Narratives Teatrals. Tàrraco Viva, El festival romà de Tarragona, XI edició, festival de divulgació històrica,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Representació de titelles romans: "La fi de Juli Cèsar", Genovesa Narratives Teatrals. Tàrraco Viva, El festival romà de Tarragona, XI edició, festival romà de Tarragona. © RLM

LUDI APOLLINARES, Jocs en honor a Apol·lo. Nemesis ARQ (Tarragona) i Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

LUDI APOLLINARES, Jocs en honor a Apol·lo. Nemesis ARQ (Tarragona) i Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

DE MUSICA ANTIQUI NARRABANT. Els homes de l'antiguitat parlen de música.Concert. Ludi Scaenici (Itàlia).  Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

DE MUSICA ANTIQUI NARRABANT. Els homes de l'antiguitat parlen de música.Concert. Ludi Scaenici (Itàlia). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

DE MUSICA ANTIQUI NARRABANT. Els homes de l'antiguitat parlen de música.Concert. Ludi Scaenici (Itàlia).  Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

DE MUSICA ANTIQUI NARRABANT. Els homes de l'antiguitat parlen de música.Concert. Ludi Scaenici (Itàlia). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

CARMINA CANERE. ConcertThaleia. Grup de reconstrucció històrica  (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

CARMINA CANERE. Concert Thaleia. Grup de reconstrucció històrica (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia. Grup de reconstrucció. Recreació històrica. Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia. Grup de reconstrucció. Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

SPECTACULA I MAGIA AL MÓN ROMÀ. L'origen d'alguns mites del cinema de por. Nemesis (Tarragona). Rstes arqueològiques del Parc Central. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SPECTACULA I MAGIA AL MÓN ROMÀ. L'origen d'alguns mites del cinema de por. Nemesis (Tarragona). Restes arqueològiques del Parc Central. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

 

 

 

 

 

 

 

No, no va al groc

dijous, 17/04/2014 (Rafael López-Monné)

RLM130329_153BX©.jpg

© RLM

Cal més penitència. Està clar. D’altra manera no s’explica que, un dia tan important com Divendres Sant, Déu Nostre Senyor vagi tocant els nassos als pobres confrares tarragonins. Ara quatre gotes, ara para, ara torna a començar… . A més d’un confrare se li escapa un irreverent collons! (i coses més groses). S’entén. Pujar cada dos per tres dalt el pas per tapar-lo amb plàstic, no és fàcil. Ja procurem ser smart, ja, però encara no han arribat els sensors de l’humor diví.

Ja van dos anys seguits amb la mateixa cançó. L’any passat vaig publicar en aquest mateix bloc: Déu, polímers i processons. Enguany arriba un nou lliurament de la sèrie (juro que no hi tinc res a veure amb que plogui, de veritat).

RLM130329_141BX©.jpg

© RLM