No, no va al groc

dijous, 17/04/2014 (Rafael López-Monné)

RLM130329_153BX©.jpg

© RLM

Cal m√©s penit√®ncia. Est√† clar. D’altra manera no s’explica que, un dia tan important com Divendres Sant, D√©u Nostre Senyor vagi tocant els nassos als pobres confrares tarragonins. Ara quatre gotes, ara para, ara torna a comen√ßar‚Ķ . A m√©s d’un confrare se li escapa un irreverent collons! (i coses m√©s groses). S’ent√©n. Pujar cada dos per tres dalt el pas per tapar-lo amb pl√†stic, no √©s f√†cil.¬†Ja procurem ser¬†smart, ja, per√≤ encara no han arribat els sensors de l’humor div√≠.

Ja van dos anys seguits amb la mateixa can√ß√≥. L’any passat vaig publicar en aquest mateix bloc: D√©u, pol√≠mers i processons. Enguany arriba un nou lliurament de la s√®rie (juro que no hi tinc res a veure amb que plogui, de veritat).

RLM130329_141BX©.jpg

© RLM

Qui té un amic… aprèn a fer anar el flash

dimarts , 1/04/2014 (Rafael López-Monné)

Tots venim d’un lloc o altre, oi? Com a fot√≤graf jo vinc de les muntanyes, dels paisatges, dels tr√≠podes i de les llums daurades dels capvespres. Tamb√© dels viatges i de remirar una vegada i altra els National Geographics quan era jovenet. Despr√©s van arribar les festes tradicionals, el foc dels diables, el llibre de les Festes de Catalunya de Lunwerg, la col¬∑lecci√≥ Post Festum d’Arola Editors‚Ķ Gaire b√© sempre espais oberts i ¬†reportatges period√≠stics. La contraposici√≥ entre les solituds i calmes dels grans paisatges i la tensi√≥ i les dificultats de la fotografia de festes, ha resultat molt positiva i inspiradora. Funciona.

En canvi, he tingut molt poc contacte amb el m√≥n de la fotografia que en diuen d’estudi. Si cal, endavant, per√≤ m’agrada m√©s que em toqui l’aire. A m√©s, confesso una nul¬∑la atracci√≥ pel m√≥n tecnol√≤gic de la fotografia, m√©s enll√† dels aspectes que em resulten imprescindibles. Aix√≤ no vol dir per√≤, que no sigui conscient que sempre hi han coses per aprendre i millorar. El m√≥n del flash era un d’aquestes assignatures, per√≤ la soluci√≥ ¬†d’apuntar-me a un curs (la m√©s l√≤gica i recomanable), en el meu cas, era molt complicada.

√Čs llavors (com tants altres cops) que recorro als meus amics (i en aquest sentit confesso que soc molt afortunat). Per exemple, estic en deute permanent amb el¬†Jos√© Carlos Le√≥n, o amb el Rafa P√©rez¬†(sort que vivim en un gran pa√≠s de vi). Amb el tema del flash vaig anar a buscar el millor, el¬†S√≠qui S√°nchez.¬†El Siqui √©s un mestre dels flashos (a m√©s dels waters, √©s clar). Certament hi han molts bons fot√≤grafs especialistes en il¬∑luminaci√≥ amb flashos, per√≤ la barreja d’atreviment i classicisme del S√≠qui m’encanta. Mireu, per exemple, el darrer retrat que ha penjat al seu blog: “Retrato (no tan) cl√°sico” o b√© el “Retrato de verano“. T√© treballs exquisits.

Us deixo amb uns quants dels retrats apareguts al blog de Tarragona Turisme on vaig provant aix√≤ dels flashos¬†(els textos de les entrevistes ‚ÄĒde l’Oriol Margalef‚ÄĒ¬†s√≠ que s√≥n bons). ¬†Estic a “Flash, nivell p√†rvuls”, per√≤ hi poso moltes ganes, de veritat.

 

Quan els catalanets deixem de ser mesuradets

dissabte, 1/03/2014 (Rafael López-Monné)

Si, ho reconec. Aparentment, no té cap sentit que un respectable senyor de 40 anys es vesteixi amb un amb roba de cabaretera, de lluentors vermelles, botes de canya alta, també amb lluentors, i surti ensenyant el pit pelós i ple de purpurina pels carrers del poble.

D’altra banda, si una caracter√≠stica ens identifica als catalans com a col¬∑lectiu, √©s el sentit de la mesura. Tot, per√≤ sense excessos, no fos cas‚Ķ (M’encanta el personatge de Sirisi del programa de RAC 1 La Compet√®ncia! Ho claven!). Aquesta caracter√≠stica tan nostra √©s certament pr√†ctica. Ens omple de prud√®ncia i, com a pa√≠s petit que som, pot semblar que en ajuda a sobreviure. No negar√© que la prud√®ncia sigui una virtut per√≤, en exc√©s, es converteix en covardia, en mediocritat‚Ķ Ens cal saber pensar de manera ambiciosa, atrevida i, ves per on, el Carnaval resulta un exercici mental molt higi√®nic.

Llavors sortiran els intel¬∑lectuals parlant que el carnaval d’ara no √©s l’aut√®ntic, que no hi ha s√†tira‚Ķ No hi ha m√©s cec que el qui no vol veure. Proveu a desbotonar-vos les cotilles mentals. Resulta alliberador que arribi oxigen al cervell. I un bon lloc, sens dubte s√≥n les estrafol√†ries i irreverents rues del Carnaval de Sitges. Sensacionals! Us deixo amb el treball de l’any passat. Cliqueu a sobre (si us atreviu, √©s clar).

RLM 2013 Carnaval Sitges.jpg

 

 

Monarquies d’usar i cremar

dimarts , 25/02/2014 (Rafael López-Monné)

Caranaval de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Carnaval a Tarragona. © RLM

No totes les monarquies duren el mateix, no. I √©s mala sort que, precisament les m√©s divertides, no durin ni una setmana. √Čs clar que, per sort, cada any tornen ‚Ķ de moment. Val la pena tenir present que la involuci√≥ √©s un risc real del nostre temps i recordar que, durant llargs per√≠odes, l’arribada de sa majestat el rei Carnestoltes i la seva Concubina va estar prohibida per les autoritats eclesi√†stiques o civils, o per les dues. Per quines raons? Quina por pot fer un ninot, unes plomes, un ball provocador o una faldilla m√©s curta?

Segur que molts recorden el missatge de la famosa novel¬∑la d’Umberto Eco El nom de la Rosa: el poder del riure. Exacte!¬† L’alegria, la¬†desinibici√≥ tenen un enorme poder alliberador, i transformador. Alg√ļ s’imagina que els canvis ‚ÄĒpersonals o col¬∑lectius‚ÄĒ siguin possibles des del pessimisme? des de l’apatia? des de la frustraci√≥? D’acord, l’alegria no √©s una condici√≥ suficient, per√≤ s√≠ necess√†ria.

Venedors disfressats al Mercat Central. Carnaval de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Parades del Mercat Central. Carnaval a Tarragona. © RLM

Venedors disfressats al Mercat Central. Carnaval de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Parades del Mercat Central. Carnaval a Tarragona. © RLM

Venedors disfressats al Mercat Central. Carnaval de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Parades del Mercat Central. Carnaval a Tarragona. © RLM

Concert i confeti a la Part Alta. La Pipel Entertaiment. Carnaval de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Concert de la Pipel Entertaiment. Carnaval a Tarragona. © RLM

Els seguidors d’aquest altre bloc innecessari (copiant el meu amic Siqui), ja coneixen la meva defensa del Carnaval com a festa imprescindible per higi√®nica i saludable. No tornar√© a repetir els meus arguments. Els podeu trobar en entrades com: El Carnaval ha mort, visca el Carnaval!, o El carnaval, la crisi i la mare que els va parir.

8a edició de la Baixada del Pajarito, cursa d’andròmines. Carnaval de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Baixada del Pajarito, cursa d’andròmines. Carnaval de Tarragona. © RLM

8a edició de la Baixada del Pajarito, cursa d’andròmines. Carnaval de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Baixada del Pajarito, cursa d’andròmines. Carnaval de Tarragona. © RLM

8a edició de la Baixada del Pajarito, cursa d’andròmines. Carnaval de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Baixada del Pajarito, cursa d’andròmines. Carnaval de Tarragona. © RLM

8a edició de la Baixada del Pajarito, cursa d’andròmines. Carnaval de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Baixada del Pajarito, cursa d’andròmines. Carnaval de Tarragona. © RLM

El reportatge fotogr√†fic que em va encarregar Tarragona Turisme l’any passat, ha donat lloc a dos petits v√≠deos. Un est√† dedicat a la Disfressa d’Or i l’altre a les Rues. El primer ha estat editat i muntat per Rafa P√©rez, de Kamaleon Travel i el segon per Manel Granell. Ha estat un plaer treballar amb ells. De veritat. I el resultats s√≥n sorprenents. Dos treballs molt sensibles i agradables de veure. No busqueu estrid√®ncies ni els 40 Principales‚Ķ

A banda, un any m√©s m’he animat a construir dos nous porfolis digitals dedicats al Carnaval de Tarragona. ¬†Com en el cas dels v√≠deos un est√† dedicat a la Disfressa d’Or i l’altre a les Rues. Dos formats, dos lectures que es complementen (si no teniu al¬∑l√®rgia a les plomes, √©s clar).

Si podeu, aneu a ¬†YouTube i¬†trieu l’opci√≥ de d’alta definici√≥ HD, a la rodeta dentada que apareix abaix a la dreta. Llavors poseu el video a pantalla completa i pugeu el volum‚Ķ



Confeti d’hivern

dissabte, 15/02/2014 (Rafael López-Monné)

Si passegeu per alguns dels tranquils carrers de Salou (ara), encara trobareu els senyals de la disbauxada del Cos Blanc, l’acte central de la festa d’hivern de Salou que es celebra el primer dissabte de febrer. I √©s que el confeti t√© un marcat car√†cter llibertari. Per molt que intentis controlar-lo, res! Es cola per tota arreu i, malgrat els esfor√ßos de les brigades de neteja, passaran dies abans que desaparegui completament el seu rastre.

El Cos Blanc √©s una desfilada carnavalesca de carrosses on el veritable protagonista s√≥n aquests petits bocinets de papers de colors. Se’n arriben a llen√ßar m√©s de 20 tones! La desfilada t√© el seu espai neur√†lgic en el carrer Advocat Gallego¬†que, per unes hores, es transforma en una espectacular discoteca, amb llums (550.000 vats), efectes i un DJ punxant m√ļsica en directe. En aquest carrer es distribueixen estrat√®gicament 20 canons encarregats de llen√ßar el confeti per l’aire. Despr√©s, la gent fa la resta (podeu trobar confeti en llocs del cos que no hagu√©ssiu imaginat mai!).

Si els balnearis i spas els trobeu massa tranquils, proveu un bany de confeti. Els que ho han provat asseguren que √©s especialment bo per exfoliar cab√≤ries, manies i complexos (√©s clar que potser no en teniu cap i no us fa falta). No resol els problemes, √©s cert, per√≤ tonifica i ajuda a posar a punt l’arma mes poderosa amb que comptem els humans per afrontar les adversitats i transformar la realitat: l’alegria.

Aquesta √©s una festa jove, com la ciutat. No t√© cinc segles, √©s veritat, i haur√† d’evolucionar, enriquir-se, destilar-se‚Ķ per√≤ t√© la for√ßa de la joventut i es viscuda molt intensament. Sensacional!

Els visitants s√≥n benvinguts, per√≤ est√† pensada ben b√© pels salouencs. ¬†√Čs ben cert que, de vegades, els rigors de l’hivern no ho posen f√†cil, que potser lluiria m√©s en una altra √®poca de l’any. Tanmateix, perdria aquest punt de irreductibilitat, d’estrat√®gia per combatre les apaties hivernals. En tot cas, est√† clar que en aquest pa√≠s, quan se’ns posa una cosa al cap‚Ķ

Festa del Cos Blanc.Salou, Tarragonès, Tarragona

Festa del Cos Blanc. Salou. © RLM

 

 

Les imatges corresponen al Cos Blanc de 2013

Pessebres molt vius

dijous, 26/12/2013 (Rafael López-Monné)

Captura de pantalla 2013-12-26 a les 9.59.53.jpg“Natalis Solis Invicti, aquest era el nom que rebia a l‚Äôantiga Roma la festa del solstici d‚Äôhivern, el dia en qu√® celebraven el naixement del sol invicte, del sol que a partir de llavors tornaria a allargar els dies i escur√ßar les foscors.”

Aix√≠ comen√ßa un nou llibre de la col¬∑lecci√≥ Post Festum, d’Arola Editors, dedicat aquest cop al Pessebre Vivent de Sant Guim de la Plana, amb textos de Ferran Baile i fotos d’un tal L√≥pez-Monn√©.

En efecte, abans que el Nadal port√©s aquest nom, ja el festejavem. Els antics romans celebraven el naixement del Sol Invicte (Dies Natalis Solis Invicti), una festivitat associada al naixement del d√©u Apol¬∑lo com el d√©u solar Heli. La tradici√≥ de fer-se regals tamb√© ve de llavors, de les Saturnals, festes vinculades al solstici d’hivern, durant les quals, les fam√≠lies es visitaven i compartien regals.

El bisbe sir√≠ac¬†Jacob Bar-Salibi, del¬†segle XII, explica l’adopci√≥ cristiana d’aquesta festa pagana (com moltes altres). “Era costum¬†pag√†¬†el de celebrar el mateix 25 de desembre l’aniversari del sol, durant el qual encenien espelmes en senyal de festivitat. Els cristians tamb√© prenien part d’aquestes solemnitats i celebracions. Sembla que quan els doctors de l’Esgl√©sia veieren que aquest festival era del gust dels cristians, decidiren que la veritable celebraci√≥ del naixement s’hauria de solemnitzar aquell dia”.

Els pessebres vivents van arribar m√©s tard, a l’Edat Mitjana. Tal com explica Baile al llibre, sembla que va ser sant Francesc d‚ÄôAss√≠s¬†qui va realitzar la primera representaci√≥¬†popular del naixement amb persones, la¬†primera escenificaci√≥ viva del pessebre. A Greccio, en una pobre gruta al mig del bosc, la nit de Nadal del 1223, Francesc d‚ÄôAss√≠s va oficiar la missa acompanyat del naixement, dotze camperols, un petit burro i un bou. Hi varen assistir la gent del poble i els habitants del castell que portaven torxes enceses.

El Pessebre de Sant Guim de la Plana √©s, sens dubte, un dels m√©s interessants de Catalunya. Mes que no pas descriure escenes b√≠bliques (nom√©s hi ha el Naixement) el pessebre de Sant Guim gira al voltant de la ruralitat i els antics oficis, molts dels quals han desaparegut. De fet, Sant Guim √©s un excel¬∑lent exemple de com, un esdeveniment de caire religi√≥s es converteix en una celebraci√≥ cultural que transcendeix aquesta primera dimensi√≥ per convertir-se en una festa reivindicativa d’identitats, en aquest cas, la rural i la segarrenca.

En aquest moments d’involucions democr√†tiques que estem vivint, no puc deixar de pensar en una de les dificultats m√©s serioses a les que s’ha d’hagut d’enfrontar el pessebre de Sant Guim. A m√©s dels rigors hivernals, el pessebre ha hagut de superar el conflicte amb un alcalde que va intentar prohibir-lo i va arribar a enviar els Mossos d‚ÄôEsquadra. Es van fer famosos titular a la premsa com ara ‚ÄúDetinguin aquest pessebre!‚ÄĚ Per sort, el pessebre vivent √©s m√©s viu que mai i m’agradaria pensar que aquest llibre pugui ajudar a renovar il¬∑lusions, ben b√© com la renovaci√≥ del Solis Invicti.

El llibre √©s pot adquirir a Sant Guim durant les representacions del Pessebre Vivent. √Čs possible que encara tardi en arribar a les llibreries per√≤ tamb√© es pot comprar directament a l’editorial a trav√©s del seu web.

 

 

Oliveres i arquitectes

dissabte, 30/11/2013 (Rafael López-Monné)

primavera_estiu_etcetera_blog.jpgAcabo de llegir la novel¬∑la Primavera, estiu, etc√®tera, de Marta Rojals, i m’ha fet passar unes estones fant√†stiques. Quina del√≠cia! (moltes gr√†cies Sara i Roser per recomanar-me-la).

Els que teniu poca feina i seguiu aquest bloc, ja sabeu que no √©s pas un espai de cr√≠tica liter√†ria, no. A m√©s vaig tard. La novel¬∑la es va publicar el 2011. L’obra √©s s√≤lida, potent, i a m√©s a m√©s de bona literatura (n’estic segur) l’obra aporta altres elements que a mi em captiven especialment. A l’igual que el llibre Marges, de Roger Vila, del qual en vaig parlar en una entrada anterior, aquesta √©s literatura creada i pensada des dels espais del sud, literatura que enriqueix mirades, que ajuda a crear-ne de noves sobre uns espais encara massa invisibles. Literatura que conforma nous universos en una part del pa√≠s on no n’anem sobrats.

La for√ßa de l’obra es centra en el relat de la protagonista, una arquitecta de 34 anys, en mig d’una crisi personal, que retorna al poble on va n√©ixer per retrobar-se a si mateixa. La hist√≤ria √©s ben comuna, per√≤ els pensaments i di√†legs interiors de la protagonista la converteixen en extraordin√†ria. El personatge de l’√ąlia ens atrapa immediatament, probablement perqu√® sabem que algun moment o altre ens l’hem creuada pel carrer i nom√©s l’atzar ha fet que no compart√≠ssim algun o altre sopar. Tanmateix, a m√©s de la trama, a mi m’ha sedu√Įt la descripci√≥ del m√≥n rural, tant nostre, tant hum√†, tant normal i, alhora, tant extraordinari. Permeteu-me transcriure un petit fragment que trobo delici√≥s, de pensaments de la protagonista mentre ajuda al seu pare a collir olives:

‚Ķ I mira per on, tots aquests milers d’olivers tamb√© m’han vist n√©ixer, m’han posat el plat calent a taula i encara m’han pagat la carrera, que no √©s que sigui barata (‚Ķ/…) De sobte, no puc evitar que m’envaeixi un respecte profund cap a aquest √©sser de gravetat p√®tria i metabolisme lent√≠ssim. Aquest oliver, i l’altre, i tots els que m’envolten em veuran passar, com han vist passar als meus padrins, i als padrins dels meus padrins. El seu temps es mesura amb una altra escala de l’escal√≠metre. Les meves circumpst√†ncies passen a 1:1.000, i les seues a 1:20, potser a 1:5. Per a ells soc un insecte fren√®tic de temporada. I resulta que jo els ho dec tot i ells no em deuen res de res.

El llenguatge que utilitza, el tractament de la llengua oral i del microdialecte local que hi apareix, al meu entendre, tamb√© √©s un element fonamental de la for√ßa d’aquesta novel¬∑la. Com diu el propi personatge: ‚ĶTenies un sentiment de pertinen√ßa, saps? Encara que nom√©s sigui per la manera de parlar, perqu√© el parlar tamb√© √©s una manera de veure el m√≥n, diuen, no? √Čs un exercici sensacional de diversitat. √Čs un exercici fonamental de dignitat.

La lectura de¬†Primavera, estiu, etc√®tera¬†ha resultat ser un aut√®ntic regal. Moltes gr√†cies √ąlia, moltes gr√†cies Marta. Us deixo amb algunes esquitxades del m√≥n de la protagonista.

Muntanyes de Prades i reivindicacions eternes

divendres, 8/11/2013 (Rafael López-Monné)

portadadescobrir188-22898.jpgLes Muntanyes de Prades √©s el territori que ocupa el dossier central del n√ļmero de novembre de la revista Descobrir Catalunya. Val a dir que vaig acceptar la responsabilitat del reportatge fotogr√†fic¬†amb una certa por i, a l’hora, amb molt, molt de gust. La temor ve donada perqu√® sovint √©s m√©s dif√≠cil fotografiar all√≤ que coneixes que no pas un territori desconegut, on la sorpresa ajuda a triar. La proximitat fa m√©s dif√≠cil prioritzar, √©s inevitable. Tanmateix, em venia molt de gust poder mostrar la meva visi√≥ d’aquest territori. Som molts els que ens sentim aquestes muntanyes com a nostres, i no pas per una q√ľesti√≥ de propietat, sin√≥ perqu√® formen part de la nostres vides, dels nostres escenaris vitals, que dirien alguns.

188Dobles2_P√°gina_1.jpg

Descobrir ja havia parlat de les Muntanyes de Prades en altres ocasions, per√≤ aquest √©s el primer cop que els hi dedica el dossier central. Fant√†stic! Alhora per√≤, que el dossier arribi despr√©s de 182 n√ļmeros pot ser llegit com un indicador del pes d‚Äôaquest territori en l‚Äôimaginari col¬∑lectiu catal√†. Poquet, hi pesa poquet. I no √©s per falta de valors, no. Per comen√ßar, part d‚Äôaquestes muntanyes estan estretament vinculades amb un dels monestirs cistercencs m√©s importants d‚ÄôEuropa, declarat patrimoni Mundial¬†(el dossier dedica un article a parlar del bosc de Poblet). Altres serres envolten Siurana, el darrer reducte musulm√† de Catalunya, en mig d‚Äôuns escenaris absolutament corprenedors, d‚Äôaquells que els anglesos qualifiquen de ‚Äúdram√†tics‚ÄĚ (la foto de portada est√† feta des d’all√≠).

Fa quasi trenta anys, quan estudiava Geografia a la Universitat, que sento parlar del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Pot semblar que en aquest país hi han coses que van una mica massa lentes… o potser el territori no és prou madur, o ja li està bé aquesta situació. En tot cas, el nostre govern continua sense considerar-ho prioritari, malgrat els mil i un estudis realitzats.

Val a dir que la por a perdre capacitat de decisi√≥ sobre el propi territori ha frenat bona part de la poblaci√≥ local a llen√ßar-se a reclamar el Parc. I no deixa de ser comprensible. Un exagerat biaix biologista en la gesti√≥ dels espais naturals por portar a situacions on els habitats se senten estrangers. Sovint s‚Äôoblida que la figura del parc natural, en la legislaci√≥ catalana, √©s un figura especialment destinada a afavorir el desenvolupament territorial d’√†rees rurals. La protecci√≥ dels valors de l’indret ha de ser en l’eix de les estrat√®gies, s√≠, per√≤ han d’estar dirigides a fixar poblaci√≥ ‚ÄĒa atreure’n si es pot‚ÄĒ i a millorar-ne la qualitat de vida. Si l’objectiu nom√©s √©s¬†la protecci√≥, hi han altres figures m√©s adients.

Entre les coses que crec que valdria la pena reflexionar sobre el m√≥n dels parc hi ha el fet que les figures de director (de parcs naturals o nacionals) siguin c√†rrecs pr√†cticament de per vida. Aix√≤ significa que, si no t‚Äôhi entens, has begut oli¬†(t√®cnics, ve√Įns, institucions local, etc.).¬†Sembla m√©s prudent que aquest tipus de c√†rrecs de gesti√≥ (directors de parcs, de museus, de patronats, de consorcis, etc.) estiguessin associats a un projecte de direcci√≥ acotat en el temps. Vuit o deu anys per desenvolupar-los i despr√©s, un nou dest√≠, amb nous reptes, nova gent i noves possibilitats. Potser estic equivocat, per√≤ em sembla m√©s interessant i, sobretot, m√©s higi√®nic, m√©s saludable tant pel territori com per les pr√≤pies persones, per evitar-ne, per exemple, l’esclerosi professional.

Sigui com sigui, les Muntanyes de Prades encara no son Parc Natural. M√©s enll√† dels beneficis i inconvenients d‚Äôaquesta possibilitat, i ha un fet important que un parc (o alguna altra opci√≥ aglutinadora) podria ajudar a aconseguir: consci√®ncia, identitat i imatge conjunta. Aquesta encara no existeix, i probablement aix√≤ t√© molt a veure amb la feblesa de la seva projecci√≥ exterior. Aquestes serres s‚Äôestenen dins quatre comarques (Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barber√† i Priorat) i a cada banda es tendeix a veure nom√©s una cara, un vessant. Recorden la faula dels savis cecs i l‚Äôelefant?¬†√Čs comprensible, per√≤ aquest pa√≠s necessita visions m√©s √†mplies, m√©s ambicioses. Necessitem un servei de globus aerost√†tics. ¬†Hi ha bon amic meu que sempre em diu que per evitar capelletes el millor √©s construir una catedral.

Us deixo amb algunes de les imatge que no van poden sortir en el reportatge.

Capafonts des de la serra Plana. Al davant, el Picorandan i darrera, els Motllats. Muntanyes de Prades.Capafonts, Baix Camp, Tarragona

Capafonts des de la serra Plana. Al davant, el Picorandan i darrera, els Motllats. Muntanyes de Prades.Capafonts, Baix Camp. © RLM

 

Mas de Flassada, vinyes de Torres.Barranc de Vallerd√ļ, serra de la Mussara, Muntanyes de Prades.Al fons, els vessants del puig d'en Cama.La Selva del Camp, Baix Camp, Tarragona

Mas de Flassada, vinyes de Torres.Barranc de Vallerd√ļ, serra de la Mussara, Muntanyes de Prades.Al fons, els vessants del puig d'en Cama.La Selva del Camp, Baix Camp. ¬© RLM

 

Les muntanyes de Vandellòs i el Baix Camp.  Vista des de camí vell de Reus a Prades sota el pla de la Mola.Serra de la Mussara, Muntanyes de Prades.L'Albiol, Baix Camp, Tarragona

Les muntanyes de Vandellòs i el Baix Camp. Vista des de camí vell de Reus a Prades sota el pla de la Mola.Serra de la Mussara, Muntanyes de Prades.L'Albiol, Baix Camp. © RLM

 

Vall del riu Brugent. Al fons, la torre d'en Petrol. Muntanyes de Prades.Mont-ral, Alt Camp, Tarragona

Vall del riu Brugent. Al fons, la torre d'en Petrol. Muntanyes de Prades.Mont-ral, Alt Camp. © RLM

Museu d'Alcover, secció de Palentologia. Visita guiada per a famílies i escolars.Alcover, Alt Camp, Tarragona

Museu d'Alcover, secció de Palentologia. Visita guiada per a famílies i escolars.Alcover, Alt Camp. © RLM

 

Museu d'Alcover, secció de Palentologia. Visita guiada per a famílies i escolars.Alcover, Alt Camp, Tarragona

Museu d'Alcover, secció de Palentologia. Visita guiada per a famílies i escolars.Alcover, Alt Camp. © RLM

 

Mas d'en Carles, serret dels Avencs, barranc de la Baridana, Muntanyes de Prades,Montblanc, Conca de Barberà, Tarragona2003.04

Mas d'en Carles, serret dels Avencs, barranc de la Baridana, Muntanyes de Prades,Montblanc, Conca de Barberà. © RLM

 

Centre d'Interpretació d'Art Rupestre Muntanyes de Prades - Montblanc (CIAR).Montblanc, Conca de Barberà, Tarragona

Centre d'Interpretació d'Art Rupestre Muntanyes de Prades - Montblanc (CIAR).Montblanc, Conca de Barberà. © RLM

 

Escalada a les parets de la Siuranella, davant Siurana.Serra de la Gritella, Muntanyes de Prades.Cornudella de Montsant, Priorat, Tarragona

Escalada a les parets de la Siuranella, davant Siurana.Serra de la Gritella, Muntanyes de Prades.Cornudella de Montsant, Priorat,. © RLM

 

Escalada a les parets de la Siuranella, davant Siurana, sector esperó de Primavera. Dani Celma a "Se m'acaba la baldufa" 7a.Serra de la Gritella, Muntanyes de Prades.Cornudella de Montsant, Priorat, Tarragona

Escalada a les parets de la Siuranella, davant Siurana, sector esperó de Primavera. Dani Celma a "Se m'acaba la baldufa" 7a.Serra de la Gritella, Muntanyes de Prades.Cornudella de Montsant, Priorat. © RLM

 

 

 

 

La catedral de Tarragona: inabastable

diumenge, 6/10/2013 (Rafael López-Monné)

El n√ļmero d’octubre de la revista Descobrir publica un reportatge dedicat a la catedral de Tarragona, amb un text molt interessant d’Oriol Margalef i fotos d’un tal Rafael L√≥pez-Monn√©.

Tarragona.jpg

Aquest √©s un d’aquells reportatges per√≤, que per molt b√© que quedin, no et deixen satisfet del tot. L’Univers no cap en vuit planes i la catedral de Tarragona tampoc. Els racons i les hist√≤ries s√≥n inesgotables i voldries compartir tot el que els entesos t’expliquen en especial els petits detalls rera els que s’amaguen ves a saber quins personatges.

La catedral √©s plena de relats, i tamb√© tamb√© de contradiccions. Algunes amb centenars d’anys i altre m√©s recents. Per exemple, la recent restauraci√≥ del retaule de la capella dels Sastres, del segle XIV,¬†que ha perm√®s recuperar una policromia sorprenent . Una meravella! (felicitats als experts de¬†MV Arte).¬†Per contra, la nova il¬∑luminaci√≥ instal¬∑lada en algunes capelles √©s francament horrorosa. √Čs a les ant√≠podes del que creiem que caldria els qui pensem que, per entendre l’art antic, resulta imprescindible apropar-se a les il¬∑luminacions originals.

De fet, la Catedral exemplifica molt b√© la hist√≤ria i car√†cter dels tarragonins; les nostres grandeses i mis√®ries. Capa√ßos d’aixecar una gran catedral quan la Tarragona medieval era no gaire m√©s que un poble, i de tancar el claustre amb reixes al segle XVII per tal que la canalla no rob√©s les taronges (les mateixes reixes de ferro que ara estan fent malb√© el preciosos capitells rom√†nics d’un dels claustres m√©s grans de la Pen√≠nsula).

Fotografiar la catedral √©s una de les meves debilitats ‚ÄĒaquest edifici √©s hist√≤ria pura‚ÄĒ i val a dir ¬†que aquesta vegada ha estat especialment agradable merc√®s a l’ajuda i la fant√†stica col¬∑laboraci√≥ de l’empresa DNA que gestiona les visites¬†(gr√†cies Francisco Javier i Laura!) i gracies a moss√®n ¬†Mart√≠nez Subias, responsable de patrimoni. A m√©s a m√©s, el reportatge tamb√© va ¬†ser l’excusa per a que a Siqui S√°nchez i el seu ¬†fill Guillem, provessin les possibilitats de filmaci√≥ dels petits helic√≤pters dins els grans monuments. No us perdeu el video.

Us deixo amb alguns dels √©ssers i¬†personatges de la Catedral que no van poder “entrar” en les p√†gines de la revista. Us esperen per√≤, per conversar pausadament, entre els sons de l’espectacular orgue (sempre que no hi hagin helic√≤pters sobrevolant l’espai sacre, √©s clar).

 

RLM130817_310BX©.jpg

Catedral de Santa Maria, Tarragona. © RLM

RLM130817_257BX©.jpg

Catedral de Santa Maria, Tarragona. © RLM

Detall de l'artesonat gòtic del sostre de la sagristia menor i sala del Tresor, s. XIV.Catedral de Santa Maria, catedral de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Catedral de Santa Maria, Tarragona. © RLM

Detall de l'escena del Judici Final, timpà gòtic de la porta principal de la catedral de Tarragona,Tarragona, Tarragonès, Tarragona2001.07

Catedral de Santa Maria, Tarragona. © RLM

Detall de tres cares a un dels capitells romànics del claustre.Catedral de Santa Maria, catedral de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Catedral de Santa Maria, Tarragona. © RLM

Teofania de Mambre, capitells romànics, historiats, del claustre de la catedral de Tarragona,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Catedral de Santa Maria, Tarragona. © RLM

Una història de banyes

divendres, 20/09/2013 (Rafael López-Monné)

IMG_1801BX.jpgEl Ball de Diables de Tarragona compleix enguany 30 anys de la seva recuperaci√≥. Ara que Tarragona torna a fer olor de p√≥lvora, ara que ja entrem de ple a les festes de Santa Tecla (la versi√≥ cristiana de les festes que devien celebrar a T√†rraco en honor a August), √©s bon moment per recordar aquests banyuts. (Hi a qui assegura que Tarragona t√© 5 estacions; a m√©s de primavera, estiu, tardor i hivern, aqu√≠ tenim Santa Tecla. Doneu un cop d’ull sin√≥ al blog de Gabriella Nonino).

Les fonts hist√≤riques parlen de diables a les festes del Corpus de Tarragona des del segle XV i estan connectats directament amb la tradici√≥ del teatre medieval. √Čs a dir, si per parlar del cel sortien nens vestits d’√†ngels, tamb√© calia que apareguessin les forces del mal, de l’Avern, mal vestits, mal parlats i llen√ßant foc del de veritat, del que crema.

Recuperat el 1984, el Ball de Diables de Tarragona es va convertir aviat en un dels col¬∑lectius m√©s implicats en la recuperaci√≥ de les festes de Santa Tecla, les quals han esdevingut un dels principals elements identitaris de la ciutat (poca broma amb la import√†ncia de les festes en la salut de les col¬∑lectivitats). Va ser el Ball de Diables qui va recupera l’√Äliga de la ciutat (una meravella obra d’Antoni Mas) i va ser clau en el naixement de la Santa Tecla Petita.

La meva relació amb el Ball de Diables ve de lluny, de molt lluny i ha estat intensa i molt profitosa. De fet, està molt lligada al meu tarannà com a fotògraf. Els dec moltes vivències i experiència. Fa quasi trenta anys era un fotògraf novell, apassionat per la fotografia de reportatge però amb molt poca experiència encara. Em vaig plantejar trobar algun tema per tractar-lo amb profunditat, i vet aquí que aquest tema va ser el Ball de Diables de Tarragona. Així, un bon dia, em vaig presentar al seu local per demanar-los permís per acompanyar-los i fer fotos.

Els devia semblar humanitari adoptar un fot√≤graf (no s√≥n tan mala gent com diuen) i, la veritat √©s que em van acollir molt b√©, i amb molta paci√®ncia, considerant que eren dimonis joves que no estaven per osties. Eren els temps dels rodets de diapositives (que no eren barats), de sensibilitats ¬†m√†ximes de 400 ASA si volies que el gra de la pel¬∑l√≠cula fos m√©s petit que la cara dels personatges, temps de c√†meres sense autofocus… Us puc assegurar que, a banda de les limitacions personals, no era gens f√†cil fotografiar aquests bandarres.¬†El resultat van ser bons amics, molts filtres cremats (tamb√© barrets, camises i la closca, √©s clar) i una especial vocaci√≥ per fotografiar festes tradicionals que ha marcat bona part de la meva vida com a fot√≤graf.

IMG_2367.JPGIMG.jpgA m√©s a m√©s, aquests han estat un diables peculiars, molt interessats, per exemple, en impulsar la publicacions de llibres (la mal√®fica influ√®ncia del Jordi Bertran em temo). Aix√≠, el primer llibre que vam fer plegats va ser El Ball del Diables de Tarragona. Teatre i festa a Catalunya (El M√®dol, 1993), i el segon Els Colors de Santa Tecla, conjuntament amb el fot√≤graf i amic Jordi Tutusaus¬†(El M√®dol, 1998). Els dos van ser llibres pioners en la seva mat√®ria i n’estem molt ogullosos

Continuo fotografiant-los cada Santa Tecla. Els relleus generacionals ‚ÄĒimprescindibles‚ÄĒ fa que cada cop em trobi m√©s i m√©s cares noves que no conec i no em coneixen. La vida. Per aix√≤ em fa especial il¬∑lusi√≥ retrobar els “vells diables” (no deixeu de llegir¬†l’entrevista¬†feta enguany a la senyora Diablesa)¬†i tamb√© √©s bonic veure que no falta ¬†gaire per a que els seus propis fills els fotin una patada al cul per jubilar-los .

He estat escanejant un bon grapat d’imatges antigues sobre el Ball. Me aturat al 2003. Em temo que algunes fins i tot podrien ser considerades com a “vintage”. Per√≤ vaja, si mirar enrera pot provocar vertigen, el bo que t√© ¬†√©s que vol dir que encara estem al davant. I no √©s poca cosa. No m’ha donat temps d’aconseguir datar-les totes. Aix√≠ que, si alg√ļ vol col¬∑laborar, fant√†stic!

Visca Santa Tecla i visca l’Infern! (√©s clar)

Ball de Diables de Tarragona. Vilanova i la Geltr√ļ, Garraf, Barcelona

Ball de Diables de Tarragona. © RLM

Ball de Diables de Tarragona. Lectura dels versots.Festes de Santa Tecla. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Ball de Diables de Tarragona. © RLM

Ball de Diables de Tarragona. Lectura dels versots.Festes de Santa Tecla. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Ball de Diables de Tarragona. © RLM