Oliveres i arquitectes

dissabte, 30/11/2013 (Rafael López-Monné)

primavera_estiu_etcetera_blog.jpgAcabo de llegir la novel¬∑la Primavera, estiu, etc√®tera, de Marta Rojals, i m’ha fet passar unes estones fant√†stiques. Quina del√≠cia! (moltes gr√†cies Sara i Roser per recomanar-me-la).

Els que teniu poca feina i seguiu aquest bloc, ja sabeu que no √©s pas un espai de cr√≠tica liter√†ria, no. A m√©s vaig tard. La novel¬∑la es va publicar el 2011. L’obra √©s s√≤lida, potent, i a m√©s a m√©s de bona literatura (n’estic segur) l’obra aporta altres elements que a mi em captiven especialment. A l’igual que el llibre Marges, de Roger Vila, del qual en vaig parlar en una entrada anterior, aquesta √©s literatura creada i pensada des dels espais del sud, literatura que enriqueix mirades, que ajuda a crear-ne de noves sobre uns espais encara massa invisibles. Literatura que conforma nous universos en una part del pa√≠s on no n’anem sobrats.

La for√ßa de l’obra es centra en el relat de la protagonista, una arquitecta de 34 anys, en mig d’una crisi personal, que retorna al poble on va n√©ixer per retrobar-se a si mateixa. La hist√≤ria √©s ben comuna, per√≤ els pensaments i di√†legs interiors de la protagonista la converteixen en extraordin√†ria. El personatge de l’√ąlia ens atrapa immediatament, probablement perqu√® sabem que algun moment o altre ens l’hem creuada pel carrer i nom√©s l’atzar ha fet que no compart√≠ssim algun o altre sopar. Tanmateix, a m√©s de la trama, a mi m’ha sedu√Įt la descripci√≥ del m√≥n rural, tant nostre, tant hum√†, tant normal i, alhora, tant extraordinari. Permeteu-me transcriure un petit fragment que trobo delici√≥s, de pensaments de la protagonista mentre ajuda al seu pare a collir olives:

‚Ķ I mira per on, tots aquests milers d’olivers tamb√© m’han vist n√©ixer, m’han posat el plat calent a taula i encara m’han pagat la carrera, que no √©s que sigui barata (‚Ķ/…) De sobte, no puc evitar que m’envaeixi un respecte profund cap a aquest √©sser de gravetat p√®tria i metabolisme lent√≠ssim. Aquest oliver, i l’altre, i tots els que m’envolten em veuran passar, com han vist passar als meus padrins, i als padrins dels meus padrins. El seu temps es mesura amb una altra escala de l’escal√≠metre. Les meves circumpst√†ncies passen a 1:1.000, i les seues a 1:20, potser a 1:5. Per a ells soc un insecte fren√®tic de temporada. I resulta que jo els ho dec tot i ells no em deuen res de res.

El llenguatge que utilitza, el tractament de la llengua oral i del microdialecte local que hi apareix, al meu entendre, tamb√© √©s un element fonamental de la for√ßa d’aquesta novel¬∑la. Com diu el propi personatge: ‚ĶTenies un sentiment de pertinen√ßa, saps? Encara que nom√©s sigui per la manera de parlar, perqu√© el parlar tamb√© √©s una manera de veure el m√≥n, diuen, no? √Čs un exercici sensacional de diversitat. √Čs un exercici fonamental de dignitat.

La lectura de¬†Primavera, estiu, etc√®tera¬†ha resultat ser un aut√®ntic regal. Moltes gr√†cies √ąlia, moltes gr√†cies Marta. Us deixo amb algunes esquitxades del m√≥n de la protagonista.

Muntanyes de Prades i reivindicacions eternes

divendres, 8/11/2013 (Rafael López-Monné)

portadadescobrir188-22898.jpgLes Muntanyes de Prades √©s el territori que ocupa el dossier central del n√ļmero de novembre de la revista Descobrir Catalunya. Val a dir que vaig acceptar la responsabilitat del reportatge fotogr√†fic¬†amb una certa por i, a l’hora, amb molt, molt de gust. La temor ve donada perqu√® sovint √©s m√©s dif√≠cil fotografiar all√≤ que coneixes que no pas un territori desconegut, on la sorpresa ajuda a triar. La proximitat fa m√©s dif√≠cil prioritzar, √©s inevitable. Tanmateix, em venia molt de gust poder mostrar la meva visi√≥ d’aquest territori. Som molts els que ens sentim aquestes muntanyes com a nostres, i no pas per una q√ľesti√≥ de propietat, sin√≥ perqu√® formen part de la nostres vides, dels nostres escenaris vitals, que dirien alguns.

188Dobles2_P√°gina_1.jpg

Descobrir ja havia parlat de les Muntanyes de Prades en altres ocasions, per√≤ aquest √©s el primer cop que els hi dedica el dossier central. Fant√†stic! Alhora per√≤, que el dossier arribi despr√©s de 182 n√ļmeros pot ser llegit com un indicador del pes d‚Äôaquest territori en l‚Äôimaginari col¬∑lectiu catal√†. Poquet, hi pesa poquet. I no √©s per falta de valors, no. Per comen√ßar, part d‚Äôaquestes muntanyes estan estretament vinculades amb un dels monestirs cistercencs m√©s importants d‚ÄôEuropa, declarat patrimoni Mundial¬†(el dossier dedica un article a parlar del bosc de Poblet). Altres serres envolten Siurana, el darrer reducte musulm√† de Catalunya, en mig d‚Äôuns escenaris absolutament corprenedors, d‚Äôaquells que els anglesos qualifiquen de ‚Äúdram√†tics‚ÄĚ (la foto de portada est√† feta des d’all√≠).

Fa quasi trenta anys, quan estudiava Geografia a la Universitat, que sento parlar del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Pot semblar que en aquest país hi han coses que van una mica massa lentes… o potser el territori no és prou madur, o ja li està bé aquesta situació. En tot cas, el nostre govern continua sense considerar-ho prioritari, malgrat els mil i un estudis realitzats.

Val a dir que la por a perdre capacitat de decisi√≥ sobre el propi territori ha frenat bona part de la poblaci√≥ local a llen√ßar-se a reclamar el Parc. I no deixa de ser comprensible. Un exagerat biaix biologista en la gesti√≥ dels espais naturals por portar a situacions on els habitats se senten estrangers. Sovint s‚Äôoblida que la figura del parc natural, en la legislaci√≥ catalana, √©s un figura especialment destinada a afavorir el desenvolupament territorial d’√†rees rurals. La protecci√≥ dels valors de l’indret ha de ser en l’eix de les estrat√®gies, s√≠, per√≤ han d’estar dirigides a fixar poblaci√≥ ‚ÄĒa atreure’n si es pot‚ÄĒ i a millorar-ne la qualitat de vida. Si l’objectiu nom√©s √©s¬†la protecci√≥, hi han altres figures m√©s adients.

Entre les coses que crec que valdria la pena reflexionar sobre el m√≥n dels parc hi ha el fet que les figures de director (de parcs naturals o nacionals) siguin c√†rrecs pr√†cticament de per vida. Aix√≤ significa que, si no t‚Äôhi entens, has begut oli¬†(t√®cnics, ve√Įns, institucions local, etc.).¬†Sembla m√©s prudent que aquest tipus de c√†rrecs de gesti√≥ (directors de parcs, de museus, de patronats, de consorcis, etc.) estiguessin associats a un projecte de direcci√≥ acotat en el temps. Vuit o deu anys per desenvolupar-los i despr√©s, un nou dest√≠, amb nous reptes, nova gent i noves possibilitats. Potser estic equivocat, per√≤ em sembla m√©s interessant i, sobretot, m√©s higi√®nic, m√©s saludable tant pel territori com per les pr√≤pies persones, per evitar-ne, per exemple, l’esclerosi professional.

Sigui com sigui, les Muntanyes de Prades encara no son Parc Natural. M√©s enll√† dels beneficis i inconvenients d‚Äôaquesta possibilitat, i ha un fet important que un parc (o alguna altra opci√≥ aglutinadora) podria ajudar a aconseguir: consci√®ncia, identitat i imatge conjunta. Aquesta encara no existeix, i probablement aix√≤ t√© molt a veure amb la feblesa de la seva projecci√≥ exterior. Aquestes serres s‚Äôestenen dins quatre comarques (Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barber√† i Priorat) i a cada banda es tendeix a veure nom√©s una cara, un vessant. Recorden la faula dels savis cecs i l‚Äôelefant?¬†√Čs comprensible, per√≤ aquest pa√≠s necessita visions m√©s √†mplies, m√©s ambicioses. Necessitem un servei de globus aerost√†tics. ¬†Hi ha bon amic meu que sempre em diu que per evitar capelletes el millor √©s construir una catedral.

Us deixo amb algunes de les imatge que no van poden sortir en el reportatge.

Capafonts des de la serra Plana. Al davant, el Picorandan i darrera, els Motllats. Muntanyes de Prades.Capafonts, Baix Camp, Tarragona

Capafonts des de la serra Plana. Al davant, el Picorandan i darrera, els Motllats. Muntanyes de Prades.Capafonts, Baix Camp. © RLM

 

Mas de Flassada, vinyes de Torres.Barranc de Vallerd√ļ, serra de la Mussara, Muntanyes de Prades.Al fons, els vessants del puig d'en Cama.La Selva del Camp, Baix Camp, Tarragona

Mas de Flassada, vinyes de Torres.Barranc de Vallerd√ļ, serra de la Mussara, Muntanyes de Prades.Al fons, els vessants del puig d'en Cama.La Selva del Camp, Baix Camp. ¬© RLM

 

Les muntanyes de Vandellòs i el Baix Camp.  Vista des de camí vell de Reus a Prades sota el pla de la Mola.Serra de la Mussara, Muntanyes de Prades.L'Albiol, Baix Camp, Tarragona

Les muntanyes de Vandellòs i el Baix Camp. Vista des de camí vell de Reus a Prades sota el pla de la Mola.Serra de la Mussara, Muntanyes de Prades.L'Albiol, Baix Camp. © RLM

 

Vall del riu Brugent. Al fons, la torre d'en Petrol. Muntanyes de Prades.Mont-ral, Alt Camp, Tarragona

Vall del riu Brugent. Al fons, la torre d'en Petrol. Muntanyes de Prades.Mont-ral, Alt Camp. © RLM

Museu d'Alcover, secció de Palentologia. Visita guiada per a famílies i escolars.Alcover, Alt Camp, Tarragona

Museu d'Alcover, secció de Palentologia. Visita guiada per a famílies i escolars.Alcover, Alt Camp. © RLM

 

Museu d'Alcover, secció de Palentologia. Visita guiada per a famílies i escolars.Alcover, Alt Camp, Tarragona

Museu d'Alcover, secció de Palentologia. Visita guiada per a famílies i escolars.Alcover, Alt Camp. © RLM

 

Mas d'en Carles, serret dels Avencs, barranc de la Baridana, Muntanyes de Prades,Montblanc, Conca de Barberà, Tarragona2003.04

Mas d'en Carles, serret dels Avencs, barranc de la Baridana, Muntanyes de Prades,Montblanc, Conca de Barberà. © RLM

 

Centre d'Interpretació d'Art Rupestre Muntanyes de Prades - Montblanc (CIAR).Montblanc, Conca de Barberà, Tarragona

Centre d'Interpretació d'Art Rupestre Muntanyes de Prades - Montblanc (CIAR).Montblanc, Conca de Barberà. © RLM

 

Escalada a les parets de la Siuranella, davant Siurana.Serra de la Gritella, Muntanyes de Prades.Cornudella de Montsant, Priorat, Tarragona

Escalada a les parets de la Siuranella, davant Siurana.Serra de la Gritella, Muntanyes de Prades.Cornudella de Montsant, Priorat,. © RLM

 

Escalada a les parets de la Siuranella, davant Siurana, sector esperó de Primavera. Dani Celma a "Se m'acaba la baldufa" 7a.Serra de la Gritella, Muntanyes de Prades.Cornudella de Montsant, Priorat, Tarragona

Escalada a les parets de la Siuranella, davant Siurana, sector esperó de Primavera. Dani Celma a "Se m'acaba la baldufa" 7a.Serra de la Gritella, Muntanyes de Prades.Cornudella de Montsant, Priorat. © RLM

 

 

 

 

La catedral de Tarragona: inabastable

diumenge, 6/10/2013 (Rafael López-Monné)

El n√ļmero d’octubre de la revista Descobrir publica un reportatge dedicat a la catedral de Tarragona, amb un text molt interessant d’Oriol Margalef i fotos d’un tal Rafael L√≥pez-Monn√©.

Tarragona.jpg

Aquest √©s un d’aquells reportatges per√≤, que per molt b√© que quedin, no et deixen satisfet del tot. L’Univers no cap en vuit planes i la catedral de Tarragona tampoc. Els racons i les hist√≤ries s√≥n inesgotables i voldries compartir tot el que els entesos t’expliquen en especial els petits detalls rera els que s’amaguen ves a saber quins personatges.

La catedral √©s plena de relats, i tamb√© tamb√© de contradiccions. Algunes amb centenars d’anys i altre m√©s recents. Per exemple, la recent restauraci√≥ del retaule de la capella dels Sastres, del segle XIV,¬†que ha perm√®s recuperar una policromia sorprenent . Una meravella! (felicitats als experts de¬†MV Arte).¬†Per contra, la nova il¬∑luminaci√≥ instal¬∑lada en algunes capelles √©s francament horrorosa. √Čs a les ant√≠podes del que creiem que caldria els qui pensem que, per entendre l’art antic, resulta imprescindible apropar-se a les il¬∑luminacions originals.

De fet, la Catedral exemplifica molt b√© la hist√≤ria i car√†cter dels tarragonins; les nostres grandeses i mis√®ries. Capa√ßos d’aixecar una gran catedral quan la Tarragona medieval era no gaire m√©s que un poble, i de tancar el claustre amb reixes al segle XVII per tal que la canalla no rob√©s les taronges (les mateixes reixes de ferro que ara estan fent malb√© el preciosos capitells rom√†nics d’un dels claustres m√©s grans de la Pen√≠nsula).

Fotografiar la catedral √©s una de les meves debilitats ‚ÄĒaquest edifici √©s hist√≤ria pura‚ÄĒ i val a dir ¬†que aquesta vegada ha estat especialment agradable merc√®s a l’ajuda i la fant√†stica col¬∑laboraci√≥ de l’empresa DNA que gestiona les visites¬†(gr√†cies Francisco Javier i Laura!) i gracies a moss√®n ¬†Mart√≠nez Subias, responsable de patrimoni. A m√©s a m√©s, el reportatge tamb√© va ¬†ser l’excusa per a que a Siqui S√°nchez i el seu ¬†fill Guillem, provessin les possibilitats de filmaci√≥ dels petits helic√≤pters dins els grans monuments. No us perdeu el video.

Us deixo amb alguns dels √©ssers i¬†personatges de la Catedral que no van poder “entrar” en les p√†gines de la revista. Us esperen per√≤, per conversar pausadament, entre els sons de l’espectacular orgue (sempre que no hi hagin helic√≤pters sobrevolant l’espai sacre, √©s clar).

 

RLM130817_310BX©.jpg

Catedral de Santa Maria, Tarragona. © RLM

RLM130817_257BX©.jpg

Catedral de Santa Maria, Tarragona. © RLM

Detall de l'artesonat gòtic del sostre de la sagristia menor i sala del Tresor, s. XIV.Catedral de Santa Maria, catedral de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Catedral de Santa Maria, Tarragona. © RLM

Detall de l'escena del Judici Final, timpà gòtic de la porta principal de la catedral de Tarragona,Tarragona, Tarragonès, Tarragona2001.07

Catedral de Santa Maria, Tarragona. © RLM

Detall de tres cares a un dels capitells romànics del claustre.Catedral de Santa Maria, catedral de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Catedral de Santa Maria, Tarragona. © RLM

Teofania de Mambre, capitells romànics, historiats, del claustre de la catedral de Tarragona,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Catedral de Santa Maria, Tarragona. © RLM

Una història de banyes

divendres, 20/09/2013 (Rafael López-Monné)

IMG_1801BX.jpgEl Ball de Diables de Tarragona compleix enguany 30 anys de la seva recuperaci√≥. Ara que Tarragona torna a fer olor de p√≥lvora, ara que ja entrem de ple a les festes de Santa Tecla (la versi√≥ cristiana de les festes que devien celebrar a T√†rraco en honor a August), √©s bon moment per recordar aquests banyuts. (Hi a qui assegura que Tarragona t√© 5 estacions; a m√©s de primavera, estiu, tardor i hivern, aqu√≠ tenim Santa Tecla. Doneu un cop d’ull sin√≥ al blog de Gabriella Nonino).

Les fonts hist√≤riques parlen de diables a les festes del Corpus de Tarragona des del segle XV i estan connectats directament amb la tradici√≥ del teatre medieval. √Čs a dir, si per parlar del cel sortien nens vestits d’√†ngels, tamb√© calia que apareguessin les forces del mal, de l’Avern, mal vestits, mal parlats i llen√ßant foc del de veritat, del que crema.

Recuperat el 1984, el Ball de Diables de Tarragona es va convertir aviat en un dels col¬∑lectius m√©s implicats en la recuperaci√≥ de les festes de Santa Tecla, les quals han esdevingut un dels principals elements identitaris de la ciutat (poca broma amb la import√†ncia de les festes en la salut de les col¬∑lectivitats). Va ser el Ball de Diables qui va recupera l’√Äliga de la ciutat (una meravella obra d’Antoni Mas) i va ser clau en el naixement de la Santa Tecla Petita.

La meva relació amb el Ball de Diables ve de lluny, de molt lluny i ha estat intensa i molt profitosa. De fet, està molt lligada al meu tarannà com a fotògraf. Els dec moltes vivències i experiència. Fa quasi trenta anys era un fotògraf novell, apassionat per la fotografia de reportatge però amb molt poca experiència encara. Em vaig plantejar trobar algun tema per tractar-lo amb profunditat, i vet aquí que aquest tema va ser el Ball de Diables de Tarragona. Així, un bon dia, em vaig presentar al seu local per demanar-los permís per acompanyar-los i fer fotos.

Els devia semblar humanitari adoptar un fot√≤graf (no s√≥n tan mala gent com diuen) i, la veritat √©s que em van acollir molt b√©, i amb molta paci√®ncia, considerant que eren dimonis joves que no estaven per osties. Eren els temps dels rodets de diapositives (que no eren barats), de sensibilitats ¬†m√†ximes de 400 ASA si volies que el gra de la pel¬∑l√≠cula fos m√©s petit que la cara dels personatges, temps de c√†meres sense autofocus… Us puc assegurar que, a banda de les limitacions personals, no era gens f√†cil fotografiar aquests bandarres.¬†El resultat van ser bons amics, molts filtres cremats (tamb√© barrets, camises i la closca, √©s clar) i una especial vocaci√≥ per fotografiar festes tradicionals que ha marcat bona part de la meva vida com a fot√≤graf.

IMG_2367.JPGIMG.jpgA m√©s a m√©s, aquests han estat un diables peculiars, molt interessats, per exemple, en impulsar la publicacions de llibres (la mal√®fica influ√®ncia del Jordi Bertran em temo). Aix√≠, el primer llibre que vam fer plegats va ser El Ball del Diables de Tarragona. Teatre i festa a Catalunya (El M√®dol, 1993), i el segon Els Colors de Santa Tecla, conjuntament amb el fot√≤graf i amic Jordi Tutusaus¬†(El M√®dol, 1998). Els dos van ser llibres pioners en la seva mat√®ria i n’estem molt ogullosos

Continuo fotografiant-los cada Santa Tecla. Els relleus generacionals ‚ÄĒimprescindibles‚ÄĒ fa que cada cop em trobi m√©s i m√©s cares noves que no conec i no em coneixen. La vida. Per aix√≤ em fa especial il¬∑lusi√≥ retrobar els “vells diables” (no deixeu de llegir¬†l’entrevista¬†feta enguany a la senyora Diablesa)¬†i tamb√© √©s bonic veure que no falta ¬†gaire per a que els seus propis fills els fotin una patada al cul per jubilar-los .

He estat escanejant un bon grapat d’imatges antigues sobre el Ball. Me aturat al 2003. Em temo que algunes fins i tot podrien ser considerades com a “vintage”. Per√≤ vaja, si mirar enrera pot provocar vertigen, el bo que t√© ¬†√©s que vol dir que encara estem al davant. I no √©s poca cosa. No m’ha donat temps d’aconseguir datar-les totes. Aix√≠ que, si alg√ļ vol col¬∑laborar, fant√†stic!

Visca Santa Tecla i visca l’Infern! (√©s clar)

Ball de Diables de Tarragona. Vilanova i la Geltr√ļ, Garraf, Barcelona

Ball de Diables de Tarragona. © RLM

Ball de Diables de Tarragona. Lectura dels versots.Festes de Santa Tecla. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Ball de Diables de Tarragona. © RLM

Ball de Diables de Tarragona. Lectura dels versots.Festes de Santa Tecla. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Ball de Diables de Tarragona. © RLM

Elogi de les pedres

dimecres, 11/09/2013 (Rafael López-Monné)

explorar_1_4.jpgAcabo de llegir el llibre Marges, de Roger Vil√†, i m‚Äôha encantat (Editorial Barcino, 2013). No havia llegit comentaris a favor o en contra, sols la recomanaci√≥ d‚Äôuna bona amiga i ja en tenia prou. √Čs un llibre que parla nom√©s d‚Äôun petit poble, Margalef, i una mica de la comarca on es troba, el Priorat. No se si aix√≤ li haur√† valgut l‚Äôetiqueta d‚Äôautor local, per√≤ no m‚Äôestranyaria. Ves quina bajanada. Com si no ho fossin locals tots els autors (d‚Äôun lloc o altre vull dir). Com si la qualitat d‚Äôuna obra depengu√©s des d’on es publica. En canvi, llegint Marges, la universalitat del missatge √©s ben palesa (em fa pensar en Jes√ļs Montcada).

El llibre m‚Äôha enamorat per moltes raons, i una √©s precisament aquesta universalitat. √Čs un llibre poder√≥s. Parla d‚Äôintrospecci√≥ personal, de relaci√≥ √≠ntima amb l‚Äôentorn, de valoraci√≥ i de respecte pel treball de les anteriors generacions, per exemple.

L’obra descriu uns espais i un univers que em són molt propers, molt familiars. Reconec personatges, reconec indrets i, sobretot, reconec sensacions, sentiments. I tot en una clau interpretativa que comparteixo. I és clar, les sensacions són molt agradables.

A banda d’aquestes sensacions més personals, segons jo ho veig, un dels grans valors de l’obra és la seva contribució a la construcció present del paisatge prioratí i, molt concretament, a la de Margalef i el seu entorn, aquesta part de Montsant, per a molts, encara massa poc coneguda.

√Čs l‚Äôart qui crea els paisatges, √©s a dir, qui construeix una determinada manera de veure i interpretar est√®ticament i emocionalment el territori; i la literatura ha jugat un gran paper en aquests processos. Abans que arribessin els pintors, van ser els poetes i escriptors de finals del XVIII els que van iniciar el canvi de percepci√≥ dels europeus sobre la muntanya, sobre els Alps concretament.

La construcci√≥ cultural del paisatge priorat√≠ √©s quelcom m√©s recent. De fa dos dies podr√≠em dir. I les contribucions liter√†ries ‚ÄĒtot i haver-les i de molt interesants‚ÄĒ, en conjunt, encara no han jugat el paper que poden arribar a representar. En aquest sentit, val la pena destacar el paper dinamitzador que est√† jugant a la comarca el Centre Quim Soler de la literatura i el vi¬†i les magnifiques trobades d’escriptors Priorat en persona.

Nom√©s per donar m√©s credibilitat als elogis descrits, crec que em sobra el petit ap√®ndix fotogr√†fic. Les imatges s√≥n interessants des d‚Äôun punt de vista informatiu, per√≤ queden molt lluny d‚Äôun text que atrapa, que sedueix. Permeteu-me compartir un bocinet d’aquest text:

‚ÄúTot el Priorat √©s ple de costers escrits, travessats per aquestes l√≠nies cal¬∑ligr√†fiques on les lletres han estat substitu√Įdes per un tra√ß ferm i segur de rocs; saber-hi llegir el que ens han volgut dir, el que hi han deixat gravat, √©s arribar al moll de l‚Äôos del territori, comprendre com eren els qui hi van treballar en altres √®poques.‚ÄĚ

Moltes gracies Roger per aquesta preciosa obra. Us deixo amb algunes imatges de marges prioratins i pedra seca.

Poda de vinyes velles a la serra de la Figuera.Jaume Roca, Celler Ficària Vins, DO Montsant.La Figuera, Priorat, Tarragona

© RLM

Vinyes del celler Mas de Sant Rafel.DO Montsant.La Torre de Fontaubella, Priorat, Tarragona

© RLM

Vinya de l'Ermita, celler Alvaro Palacios, DOQ PrioratTorroja, Priorat, Tarragona2004.01

© RLM

Vinyes de coster, llicorella, partida dels Masos d'en Ferrer,DOQ Priorat,Porrera, Priorat, Tarragona2001.11

© RLM

Empeltat de vinyes velles al coster del Riuet, DOQ Priorat,La Vilella Baixa, Priorat, Tarragona2003.02

© RLM

Barranc de les Escomelles, camí del Mas de la Plana del Sebes, costers de llicorella, vinyes del celler Vall Llac, DOQ Priorat, Porrera, Priorat, Tarragona

© RLM

Bancals d'oliveres al barranc del Coll de Manxa, Montsant,La Bisbal de Falset, Priorat, Tarragona

© RLM

Camí del Grau GranLa Bisbal de Falset, Priorat, Tarragona

© RLM

Serrall de les Roques, antic camí ral de Cabacés a Margalef Parc Natural del Montsant.Cabacés, Priorat, Tarragona

© RLM

 

 

El Priorat sota les bombes

dimecres, 7/08/2013 (Rafael López-Monné)

Si aquest pa√≠s funciona, malgrat tot el que ens ha caigut a sobre, √©s pel neguit de fer que tenen alguns individus. √Čs per les passions que ens mouen per dins, barrejades amb conviccions, per√≤ passions al cap i la fi. I el Priorat, afortunadament, √©s un territori f√®rtil en passions.

Cartell horari bo.jpgUn exemple recent d‚Äôaix√≤ √©s l‚Äôexposici√≥ ‚ÄėBombes al Priorat‚Äô, una mostra que commemora el bombardeig que durant la Guerra Civil Espanyola van patir Falset i altres pobles prioratins a l‚Äôestiu del 1938. Es pot veure fins el 11 de setembre a l‚Äôabsis del castell de Falset i est√† organitzada per l‚ÄôAjuntament de Falset, l‚ÄôArxiu Comarcal del Priorat i la Biblioteca de Falset. De tota manera, en un moment de recursos quasi inexistents, l‚Äôexposici√≥ es fa, b√†sicament, per la d√®ria dels seus comissaris, el Toni Orensanz, el Miquel Perell√≥ Segura i el Josep Munt√© Mateu, a m√©s de la col¬∑laboraci√≥ altruista de tots els que s‚Äôhan creuat pel seu cam√≠.

El passat m√©s de juliol es va acomplir el 75√® aniversari del bombardeig de pobles del Baix Priorat, com a primera rereguarda de la Batalla de l‚ÄôEbre. Les imatges que s‚Äôexposen mostren edificis i carrers de Falset castigats per l‚Äôaviaci√≥ franquista el 29, 30 i 31 de juliol de 1938, aix√≠ com les seq√ľ√®ncies a√®ries de diversos dels atacs sobre Mar√ß√†, Falset, Masroig i els Guiamets. El bombardeig que va patir el Priorat va deixar anar, en nom√©s dos dies (29 i 30 de juliol de 1938) fins a 62.000 kilograms de bombes.

El principal atractiu de la mostra √©s la pres√®ncia d‚Äôuna vintena d‚Äôimatges ‚ÄĒin√®dites, en la seva majoria‚ÄĒ dels bombardeigs de Falset procedents de diversos arxius i entre les quals n‚Äôhi ha del c√®lebre fotoperiodista Agust√≠ Centelles. Al marge de les imatges de Centelles, la resta de fotos exposades provenen de la Biblioteca Nacional de Espa√Īa i de l‚ÄôArxiu de la Biblioteca de Montserrat, on es troba el Fons Ramon Perera (l‚Äôenginyer que va construir els refugis de Barcelona).

458 copy.jpg

© Arxiu de la Biblioteca de Montserrat (Fons Ramon Perera)

L’exposició també mostra, per primera vegada, imatges del refugi antiaeri de Falset. A qui has d’enredar en les aventures personals sinó als amics? Aquest cop, em va tocar agafar la càmera, el trípode, un frontal i un llum de carburo, i baixar sota la plaça de la Quartera. Us deixo amb algunes de les imatges d’aquesta petita sessió històrico-subterrània.

Refugi antiaeri de la Guerra Civil, situat sota la plaça de la Quartera.Falset, Priorat, Tarragona

Refugi antiaeri de la Guerra Civil, situat sota la plaça de la Quartera. Falset, Priorat. © RLM

Refugi antiaeri de la Guerra Civil, situat sota la plaça de la Quartera.Falset, Priorat, Tarragona

Refugi antiaeri de la Guerra Civil, situat sota la plaça de la Quartera. Falset, Priorat. © RLM

 

A peu per Tàrraco: la guia

dijous, 11/07/2013 (Rafael López-Monné)

Ja la tenim a les mans! Ja ha arribat la guia A peu per Tàrraco i en les seves quatre edicions: català, castellà, anglès i francès. I estem molt contents!

Atenci√≥: la primera presentaci√≥¬†de la guia ser√† a Tarragona, el proper dilluns dia 15, a les 19 h, a l’espai Turisme, situat al capdamunt del carrer Major. Si alg√ļ li ve de gust unir-se a l’arr√≤s que farem per sopar al restaurant El Llagut, pot trucar-hi (977 22 89 38)¬†i reservar pla√ßa directament (hem acordat un men√ļ tancat de 25‚ā¨).

El gran epigrafista Geza Alfoldy parlava de Tàrraco com una ciutat oberta, a semblança de Roma, un indret atractiu per gents vingudes d’Hispània i de tot l’Imperi. Aquest cop, a través de la guia, seran els propis habitants de Tàrraco els qui us presentaran la seva ciutat i us acompanyaran pel voltants. Les excursions per l’ager de Tàrraco, a més de donar a conèixer els principals vestigis romans que es conserven, pretenen també enfortir els lligams entre les poblacions d’aquest entorn i el seu territori. Altafulla, Constantí, Berà i moltes més, són ara les hereves del ager tarraconensis.

coberta.jpg

La guia ha estat ¬†impulsada pel Pla de competitivitat tur√≠stica de la T√†rraco romana i editada per Arola Editors. Forma part d’un projecte m√©s ampli que vam batejar com TARRACO, URBS ET AGER, que ha comportat tamb√© l’elaboraci√≥ d’inventaris de camins en els municipis propers a Tarragona, l’ampliaci√≥ de la xarxa de camins senyalitzats, plafons interpretatius ¬†i l’elaboraci√≥ d’un mapa excursionista. Ha estat un projecte ambici√≥s, dut a terme a partir dels plantejaments que ja vam posar en pr√†ctica al Priorat, amb la creaci√≥ d’una xarxa de camins i amb l’edici√≥ tamb√© d’una guia basada en la interpretaci√≥ del patrimoni:¬†A peu pel Priorat per camins del vi i l’oli. Novament ha estat un plaer treballar colze a colze amb el Jordi Tutusaus i, a l’igual que amb el projecte dels Camins de l’Anella Verda, les tasques d’adequaci√≥ dels camins les han dut a terme l’Associaci√≥ Aurora, un centre especial que dona feina a persones amb alguna incapacitaci√≥.

La llista de deutes adquirits amb tothom que ens ha ajudat √©s molt, molt llarga. Permeteu-me per√≤, agrair la confian√ßa (i la paci√®ncia) del gerent del Pla, el Quim Queralt i de la seva presidenta, la Patricia Anton, aix√≠ com la implicaci√≥ dels alcaldes de Constant√≠ i d’Altafulla, el Josep M. Sabat√© i el F√®lix Alonso i de regidors¬†entusiastes com el Guillermo Alonso i la Montse Castellarnau o t√®cnics com el Marc Antillach o l’Oscar Franc√©s. D’altra banda, la guia no hagu√©s estat la mateixa si la ciutat no compt√©s amb el festival Tarraco Viva i amb Tarragona Hist√≤ria Viva. Molt√≠ssimes gr√†cies als grups de reconstrucci√≥ hist√≤rica que hi participen, especialment a Nemesis, Projecte Phoneix, Thaleia i la Legio I Germ√†nica. Quina sort tenim en aquesta ciutat de comptar amb aquests enamorats de la hist√≤ria i de com transmetre-la!

La guia ha comptat amb l’assessorament hist√≤ric de Joaqu√≠n Ruiz de Arbulo, catedr√†tic de la URV i autor del pr√≤leg, i amb arque√≤legs de l’ICAC, com l’Anna Guti√©rrez o la Diana Gorostidi, que han aportat el rigor que entenem imprescindible en una guia hist√≤rica. Els textos estan escrits a quatre mans entre la Sara Sans i jo i esperem que us resultin prou suggeridors, aix√≠ com les imatges. Per nosaltres, la capbussada en la hist√≤ria de la nostra ciutat ha estat sensacional. La guia compta, a m√©s, amb una fant√†stica col¬∑lecci√≥ d’ il¬∑lustracions (algunes desplegables) dibuixades per Hugo Prades (m’encanten!). Per acabar, Mag√≠ Seritjol, el director del festival¬†Tarraco Viva, ha escrit¬†tres excel¬∑lents textos introductoris que segur us sorprendran¬†(moltes gr√†cies Mag√≠!).

No estaria b√© acabar aix√≤ aix√≠, sense m√©s, i per aquest motiu, clicant AQU√ć o sobre la portada, podreu descarregar-vos un fragment de la guia on trobareu aquest cap√≠tol introductori i el primer itinerari.

Salve!

 

 

“Objetivo Coru√Īa”, una iniciativa d’√®xit

dimarts , 2/07/2013 (Rafael López-Monné)

A Coru√Īa celebra, a partir de dem√† i fins diumenge, la segona edici√≥ d’una iniciativa ben interessant “Objetivo Coru√Īa“. Es tracta d’una trobada de cinc fot√≤grafs seleccionats a nivell nacional i contractats per tal que durant cinc dies fotografiin la ciutat. ¬†Turismo Coru√Īa busca aix√≠ dotar-se d’un bon arxiu d’imatges per a la promoci√≥ de la ciutat, que inclogui mirades diverses de professionals amb experi√®ncia en la fotografia de viatges. En un moment en que sembla que tot val, que no cal invertir en fotos perqu√® es poden trobar gratis, que qualsevol foto ‚ÄĒamb un bon filtre √©s clar‚ÄĒ ¬†ja serveix , no deixa de sorprendre l’aposta de La Corunya.

Ben mirat per√≤, no ens hauria de sorprendre tant. En un m√≥n farcit de missatges i ¬†d’imatges, afinar el discurs, resulta fonamental. A m√©s sembla l√≤gic intentar fer-ho amb prou qualitat per tal que el missatge arribi clar, prec√≠s, net, directe. Els professionals de la fotografia, amb major o menor encert, ens dediquem precisament a aix√≤, a traduir ¬†idees i pensaments en imatges; a construir relats visuals.

Mirada aix√≠, la proposta ja √©s interessant, per√≤ a m√©s, aquesta gent de La Corunya, han reblat el clau i l’han transformat en un esdeveniment social. Genial! Els fot√≤grafs donen xerrades i, a m√©s, durant un mat√≠, s√≥n acompanyats per grups d’unes quinze persones interessades en acompanyar els fot√≤grafs i veure com treballen, com plantegen els temes, com fan la seva feina. En nom√©s dos dies, les places per assistir a les xerrades i a les sortides, es van esgotar. Tot un √®xit.

L’edici√≥ d’enguany us la podr√© explicar en directe (@lopezmonne) perqu√® he tingut la sort de ser un dels cinc fot√≤grafs seleccionats. A m√©s de la satisfacci√≥ de participar en un esdeveniment que em sembla molt ben pensat, em fa una il¬∑lusi√≥ tremenda compartir uns dies amb grans fot√≤grafs com s√≥n el Lucas Vallecillos, el Gonzalo Azumendi, el √Āngel Mart√≠nez Bermejo, i l’Oscar Dom√≠nguez.

Us deixo un v√≠deo que recull part dels treballs dels fot√≤grafs de l’any passat. Sensacional!


 

Objetivo Coru√Īa 2013.jpg

 

 

Castells i castellers des de dins

dissabte, 29/06/2013 (Rafael López-Monné)

TGN_Castellers_Cartell_14JUNY.jpgTarragona, ciutat de castells. Aquest √©s el lema d’una setmana ben especial dedicada a apropar els castells a tothom que tingui curiositat per con√®ixer m√©s de prop el m√≥n de les colles castelleres i de les torres humanes que ¬†tan ens captiven en aquesta ciutat. Les activitats programades inclouen, per exemple, rutes guiades pels llocs m√©s emblem√†tics (inclosos els locals de les colles) o la participaci√≥ activa en els assajos de castells, per acabar compartint sopars amb els castellers. A banda tamb√© s’ha programat actuacions castelleres al carrer, amb la participaci√≥, a m√©s de les colles locals, dels Castellers de Vilafranca.

Es tracta d’una proposta singular, sens dubte. L’ha impulsat Turisme de Tarragona i les colles castelleres. A m√©s de refor√ßar la imatge de Tarragona com a ciutat castellera, es busca generar fons econ√≤mics per a les colles, en un moment en que els cal trobar noves fonts de recursos.

Els qui, en comptes de creuar-se de braços davant la fatalitat imaginen, busquen i proven noves sortides, em mereixen admiració i tot el meu respecte. A més a més, les propostes que es plantegen, lluny de banalitzar els castells, crec que poden aconseguir un altre objectiu (buscat o no) que sembla especialment interessant: passar de la simple visió dels castells com a espectacle corprenedor a endinsar-se en la seva dimensió més humana: les persones.

Us deixo amb una selecci√≥ d’imatges del passat Concurs de Castells de Tarragona (i si no las vau veure en el seu dia, doneu un cop d’ull tamb√© a les de Lucas Vallecillos, excel¬∑lents)¬†. Per anar fent boca pel de l’any que ve. Pit i amunt!

Records de Patum

diumenge, 2/06/2013 (Rafael López-Monné)

A hores d’ara, la pla√ßa de Sant Pere de¬†Berga¬†bull d’emocions amb els darrers¬†salts de plens de la Patum¬†d’enguany. Des de casa puc sentir l’olor d’herba tallada (que emmascara la de suor) i els sons dels m√ļsics tocant en la foscor encesa d’un infern creat per humans. Uns humans una mica descreguts, tot s’ha de dir, que o b√© se’n en foten de Pere Botero, ho b√© ¬†es preparen per quan vagin a parar tots als regnes de Llucifer. Amb tanta “barreja” (la beguda anisada de les festes) no es dif√≠cil traspassar els l√≠mits del pecat. A l’infern, els de Berga segur que ballaran sota les flames (i jo els envejar√©). De fet, sempre explico que la vegada que vaig saltar √©s el m√©s aprop de l’Avern que recordo haver estat.

Tal com explicava en una¬†entrada¬†passada,¬†vaig estar fotografiant la Patum de l’any passat. Us deixo amb unes quantes imatges d’una de les festes que m√©s extraordin√†ries que conec i on sempre, els berguedans, m’han fet sentir com a casa. (Dedicades a l’√†ngel que em va recollir a l’aire quan la guita em va fer fora de la barana)