Un haiku “popular i tradicional”

diumenge, 25/04/2010 (Rafael López-Monné)

Festa de l'Encamisada, Sant Antoni,  Falset, Priorat, Tarragona Dies 15 i 16 de gener de 2005

Festa de l'Encamisada, Sant Antoni, Falset, Priorat. © RLM

Permeteu-me, si us plau, apuntar-vos una cirereta més del llibre del Toni Orensanz, una de les històries més condensades i, tanmateix, amb un enorme poder evocador:

—On vas, Josep Maria?

—On vols que vagi… A missa, mecagon Déu!

(Com diu un amic meu, en un haiku, el contingut, la profunditat, la posa el lector)

De diluvis, peixos i estrelles

divendres, 23/04/2010 (Rafael López-Monné)

Juanito Martinez, aguatzil, El Lloar, Priorat, Tarragona 2003.09

Juanito Martínez, agutzil, El Lloar, Priorat. © RLM

Heu sentit parlar de l’aiguat de Safres? no? no em digueu! Si més no, el que sí que coneixeu és el diluvi de paper imprès que arriba cada Sant Jordi. En el cas que algú l’enxampi sense paraigües i volgués trobar un llibre deliciós, ple d’humanitat, un llibre per relligar la nostra història recent, però també per riure ben a gust (a mi em van saltar les llàgrimes), us en diré un d’un tal Toni Orensanz (val, sí, d’acord, és amic meu). A El falsari, l’autor hi aboca un bon grapat de les històries de Falset que pacientment i laboriosa ha recollit durant anys. Personalment, l’obra em fa pensar en Jesús Moncada, no pas per l’estil, prou diferent, sinó per la capacitat que fets absolutament locals prenguin una dimensió universal. El Toni sembla que escrigui com parla —i això és molt difícil—, amb una espontaneïtat vigorosa, familiar, que et guanya per l’estomac.

Una de les històries té a veure precisament amb l’aiguat de Safres, que Javier Rull va explicar al autor. —Oh! va ser més gros que el diluvi universal. Mira si va ploure que els peixos mossegaven les estrelles pensant-se que eren molles de pa—. Cada cop que recordo aquesta imatge…  quina preciositat! Déu meu! Si voleu saber on és Safres però, us caldrà comprar el llibre.

Hola!

dimecres, 21/04/2010 (Rafael López-Monné)

Vessants del barranc del Carrer Ample, Ports d'Horta,Parc Natural dels Ports, Horta, Terra Alta, Tarragona 2003.01.26

Vessant del barranc del Carrer Ample, Els Ports, Terra Alta. © RLM

Si algun dels intrèpids exploradors de les immensitats internàutiques ha anat a parar a aquest blog: benvingut! Avui l’estrenem, amb ganes, però també amb molts dubtes.

Qui escriu aquestes ratlles no és pas un convençut dels blogs (tret d’algunes magnífiques excepcions). Reconec que em costa molt posar-me a pescar en un oceà on les bones captures neden en mig de tanta banalitat. Tampoc no tinc gaire clar que el meu aconsegueixi ser diferent, és a dir, que pugui explicar coses prou interessants com perquè un grapat de persones hi dediquin part del seu valuós temps.

Sóc un enamorat de les converses de sobretaula, d’aquelles que es fan grans mentre l’ampolla de vi s’acaba —quan millor gust té—, d’aquelles on assaboreixes la sensació de participar d’una tradició que és alhora íntima i mil·lenària. Tanmateix, és innegable que la xarxa ofereix nous i atractius vehicles per a la comunicació que, si més no, val la pena considerar.

Als amics que s’hagin connectat, només vull dir-los que queden eximits d’aguantar-me també a la xarxa (dient-me només que el blog “és molt interessant” n’hi haurà prou). Els adverteixo que, si se’n descuiden, també els faré col·laborar d’una manera o d’altre. De fet, pensant en allò que diuen que un blog ha de ser molt personal, m’he tornat a adonar que a les coses interessants que he pogut fer en aquesta vida, sempre he comptat amb amics. Amics que han millorat considerablement les meves idees o que senzillament les han fet possible. Gaudeixo d’aquest privilegi molt conscientment i només em preocupa no ser capaç d’agrair prou tot el que rebo.

Una prova és aquest blog. La idea no és meva i no hagués acceptat la invitació de la revista Descobrir Catalunya si no fos per l’empenta (espero que benintencionada) del Joan Morales, el seu director. És una persona amb quin tinc una especial empatia, una excel·lent relació professional i, sobre tot, de qui en respecto molt el criteri. És això el que m’ha portat al present atreviment. Així doncs, si acabeu trobant alguna cosa d’interès li haureu d’agrair a ell la iniciativa. Dels errors i les ximpleries el responsable en soc jo.

En aquest blog hi trobareu coses relacionades amb la geografia i la fotografia. Compartiré amb vosaltres temes relacionats amb el paisatge, notícies, impressions i, especialment, algunes de les reflexions que llegeixo dels estudiosos d’aquesta matèria. Serà inevitable que apareguin comentaris sobre camins, especialment els camins tradicionals, i sobre el plaer de caminar.  I, és clar, les imatges tindran un protagonisme especial, com no podria ser de cap altra manera en algú que es passa la major part del seu temps darrera una càmera o davant un ordinador.

No afegeixis el blog a la teva llista de favorits, espera una mica a veure si val la pena.