La història és avorrida

divendres, 18/07/2014 (Rafael López-Monné)

LUDI CIRCENSIS. Carreres de carros, política i societat ales ciutats romanes. THALEIA, grup de reconstrucció històrica de Tarragona. Antic circ de Tàrraco, Patrimoni Mundial Unesco.Tarragona Història Viva, estiu 2013. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La palabra fornicar ve de fornice que era com s’anomenaven les arcades dels circs romans, un dels llocs preferits per les prostitutes per treballar (és a dir, les relacions laborals al voltant del camp del F.C. Barcelona no són una novetat històrica). Si aquest estiu visiteu de nit les voltes del circ de Tàrraco, es possible que trobeu encara alguna meretricem, o al propi Marcvs Vitruvius, el cap d’arquitectes del circ que hi fa una visita per comprovar com van les obres.

LUDI CIRCENSIS. Carreres de carros, política i societat ales ciutats romanes. THALEIA, grup de reconstrucció històrica de Tarragona. Antic circ de Tàrraco, Patrimoni Mundial Unesco.Tarragona Història Viva, estiu 2013. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

LUDI CIRCENSIS. Carreres de carros, política i societat ales ciutats romanes. THALEIA, grup de reconstrucció històrica de Tarragona. Antic circ de Tàrraco, Patrimoni Mundial Unesco.Tarragona Història Viva, estiu 2013. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

LUDI CIRCENSIS. Carreres de carros, política i societat ales ciutats romanes. THALEIA, grup de reconstrucció històrica de Tarragona. Antic circ de Tàrraco, Patrimoni Mundial Unesco.Tarragona Història Viva, estiu 2013. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

LUDI CIRCENSIS. Carreres de carros, política i societat ales ciutats romanes. THALEIA, grup de reconstrucció històrica de Tarragona. Antic circ de Tàrraco, Patrimoni Mundial Unesco.Tarragona Història Viva, estiu 2013. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Aquest estiu, a Tarragona, podreu conèixer la feina dels picapedrers de l’aqüeducte romà de les Ferreres, o la inseguretat dels camins a l’època del baix Imperi, quan tot començava a canviar. També podreu descobrir els significats simbòlics que tenien les muralles pels romans, acompanyats d’un destacament de legionaris alt imperials, muralles que van estar en pau durant un període continuat de més de 300 anys. O bé conèixer una venatrix i assistir en directe al sopar que es celebrava la nit abans d’uns jocs a l’amfiteatre, un sopar que per alguns, podia ser el darrer. Què menjaven? quines eren les seves pors? com les combatien? com preparaven un possible viatge als inferns? Sabeu que és una libació?

MILITES ET CAEMENTERIIS. Soldats i constructors. Tarragona Història Viva, estiu 2012. LEGIO PRIMA GERMANICA – SEPTIMANI SENIORES (Tarragona).Aqüeducte romà de les Ferreres, Pont del Diable, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

MILITES ET CAEMENTERIIS. Soldats i constructors. Tarragona Història Viva, estiu 2012. LEGIO PRIMA GERMANICA – SEPTIMANI SENIORES (Tarragona).Aqüeducte romà de les Ferreres, Pont del Diable, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

MILITES ET CAEMENTERIIS. Soldats i constructors. Tarragona Història Viva, estiu 2012. LEGIO PRIMA GERMANICA – SEPTIMANI SENIORES (Tarragona).Aqüeducte romà de les Ferreres, Pont del Diable, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

MILITES ET CAEMENTERIIS. Soldats i constructors. Tarragona Història Viva, estiu 2012. LEGIO PRIMA GERMANICA – SEPTIMANI SENIORES (Tarragona).Aqüeducte romà de les Ferreres, Pont del Diable, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

POMERIUM. Murs de pedra i límits d’una ciutat romanaPROJECTE PHOENIX (Tarragona). Tarragona Història Viva, estiu 2012. Muralles romanes, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

POMERIUM. Murs de pedra i límits d’una ciutat romanaPROJECTE PHOENIX (Tarragona). Tarragona Història Viva, estiu 2012. Muralles romanes, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

POMERIUM. Murs de pedra i límits d’una ciutat romanaPROJECTE PHOENIX (Tarragona). Tarragona Història Viva, estiu 2012. Muralles romanes, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

POMERIUM. Murs de pedra i límits d’una ciutat romanaPROJECTE PHOENIX (Tarragona). Tarragona Història Viva, estiu 2012. Muralles romanes, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

L’emperador August —que va viure a Tàrraco més de dos anys— va morir el 19 d’agost de l’any 14 dC. Aprofitant la celebració del bimil·lenari, a Tarragona es recorda la seva figura, entre altres coses, amb una proposta sorprenent, on es barreja investigació i divulgació històrica. L’estàtua de marbre que va encarregar la seva esposa Lívia ha recuperat el color, la vibració … la vida.

Els restauradors Emma Zahonero i Jesús Mendiola —MV Arte— explicaran com han aconseguit portar a terme aquesta extraordinària proposta de policromia per a l’August de Prima Porta (l’original és als Museus Vaticans). El seu treball, basat en les darreres investigacions científiques i en un profund coneixement de les tècniques pictòriques a l’antiguitat, permet recuperar els colors perduts i amagats darrera una visió equivocada de l’escultura clàssica, darrera d’un blanc que mai no va existir. És temps de reivindicar el món clàssic com el món en color que era.

Procés d'elaboració de la proposta policromada de l'estàtua d'August de Prima Porta  a l'estudi dels restauradors Emma Zahonero i Jesús Mendiola, MV Arte a Cabra del Camp (Alt Camp). TARRACO VIVA, el festival romà de Tarragona. XVIa ed.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Procés d'elaboració de la proposta policromada de l'estàtua d'August de Prima Porta  a l'estudi dels restauradors Emma Zahonero i Jesús Mendiola, MV Arte a Cabra del Camp (Alt Camp). TARRACO VIVA, el festival romà de Tarragona. XVIa ed.Tarragona, Tarragonès, TarragonaHipótesis de  policromia de l'estàtua d'August de Prima Porta.MV Arte.TARRACO VIVA, el festival romà de Tarragona. XVIa edició. Tarragona, Tarragonès, TarragonaHipótesis de  policromia de l'estàtua d'August de Prima Porta.MV Arte.TARRACO VIVA, el festival romà de Tarragona. XVIa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Aquest estiu arrenca la tercera edició de Tarragona Història Viva, un programa de recreacions històriques pensades per visitar i descobrir els monuments i indrets històrics de la ciutat d’un altra manera. Arqueòlegs, historiadors, guionistes, figurants i narradors elaboren propostes que donen vida a les pedres, a la història, amb l’estil i el segell característic del festival Tarraco Viva (que es celebra cada any al maig). El programa es pot descarregar aquí: TGN Història Viva 2014 o bé veure’l a issuu.

201407 TGN Historia Viva_Página_01.jpg

Enguany s’han programat recreacions històriques, monòlegs, tallers de cuina, espectacles de titelles i jocs de descoberta, tot basat en el món romà. A més, a més es presenten per primer any activitats d’època medieval i de la Guerra del Francès. Els visitants podran assistir a uns sopar concert de l’edat Mitjana i conèixer les milícies urbanes que es van organitzar a Tarragona per defensar-se de les tropes de Napoleó. Tot plegat, molt avorrit, sí senyor!

 

 

Un turista al Palio de Siena. Cròniques toscanes

dijous, 10/07/2014 (Rafael López-Monné)

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Som a la plaça del Campo de Siena. Esperem la cursa del Palio. Manquen quasi tres hores per a que comenci. No hem pogut agafar primera fila i la plaça ja és mig plena. Les fotos seran les d’un turista baixet, en mig d’una gernació, desesperat buscant un forat entre milers de caps. Ho tinc fotut. Algú podria pensar que els professionals tenim ales, però no és així. En un esdeveniment multitudinari com aquest, sense acreditació no voles. No deixa de ser una cura d’humilitat ara que tothom te càmeres.

Vaig decidir que aquest seria un viatge de vacances amb els amics. Res de feina. Ara però, confesso un neguit per no poder situar-me en el lloc que caldria per obtenir unes bones imatges de la festa. Potser hagués estat millor no haver portat la càmera. Potser sí, però no és fàcil. No.

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

 

Un dels primers en entrar a la plaça és l’esquadra de carabinieri a cavall, amb vestit de gala, i el sabre a la ma. Fan goig. Després de la primera volta, a la senyal del capità (o el que sigui)  en fan una altra a la càrrega, amb l’arma estesa, apuntant al davant. Fan por! No puc mes que pensar en els desgraciats d’altres temps que veien apropar-se una càrrega de cavalleria com aquesta, però de veritat. Déu meu, que bé que vivim!

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

 

I comença el seguici històric, amb centenars de participants representants de totes les entitats sieneses que hom pot imaginar. Més d’una hora d’abanderats i personatges diversos. Els vestits i caracteritzacions són molt acurades i l’ambient renaixentista és sorprenent. També en el ritme. Tot va molt a poc a poc, una lentitud que contrastarà amb el poc temps que durarà la cursa. Uns 90 segons només. Com un ristretto exagerat. Tanmateix, com assenyala un amic meu, és una competició on la clau és la velocitat, però una velocitat animal, sense motor. Novament el passat es fa molt present a Siena.

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

 

Continuo immers en un mar de turistes penitents —molts americans— i locals acostumats als ritmes de la festa. Davant, unes adolescents italianes. Dues bessones rialleres encantadores. S’agraeix.

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

 

M’he assegut una estona terra per descansar peus i espatlla. La maquina penjada, amb el 200 mm posat, es fa notar. Ara si que no veig res. Només cames i pantalons. M’acaba de caure una patata fregida a sobre. La senyora americana del costat te gana, o potser mata el temps … Me la menjo (la patata). Començo a pensar que part de la emoció de la cursa es deu a que tot plegat està a punt d’acabar-se i el somni d’una cervesa fresca i una cadira és més a prop. Molt emocionant tot plegat. Sí.

De sobte, la gent s’activa al meu voltant. Alguna cosa passa. M’aixeco (però no noto gaire la diferència). Tothom és amb els braços alçats amb càmeres, telèfons, tablets, nens…  fins i tot novietes ufanoses a espatlles d’adolescents testosterònics. Finalment, després de la desfilada del seguici dels deu barris que corren avui (són disset en total) ha estrat a la plaça (just per on som) el gran carruatge on s’exhibeix el penó —el palio— que passarà a mans del guanyador. Fa l’efecte de ser la reminiscència d’un vexilium, els estàndards de les legions romanes. El carruatge em recorda les Roques del Corpus de València, origen dels actuals passos de Setmana Santa. Tot plegat fa molta patxoca, però allò realment m’ha impressionat són els quatre enormes bous blancs que l’arrosseguen com si res, com si fos de paper.

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

 

Déu meu, mai havia vist uns bous tan enormes! El llom sobrepassava dos pams els caps dels seus cuidadors. Quina majestat! M’ha tornat a vindre al cap el relat de cerimònies romanes que alguna vegada m’han explicat els amics. La delimitació del perímetre de les ciutats, per exemple, o el ritus iniciàtics associats a la deessa Cibeles, on un bou era decapitat mentre la seva sang regalimava sobre l’iniciat. Blanc, vermell, mort, vida.

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

 

El carruatge s’ha retirat i d’una de les portes del palau de l’Ajuntament comencen a sortir els cavalls i els genets, vestits amb els colors cridaners que identifiquen cada barri. La plaça és un ou. Només queda lliure la pista de terra sienesa que la volta. A les cases i palaus no hi ha una sola finestra o balcó que no estigui ocupat per ulls curiosos o emocionats que porten hores, dies o mesos esperant aquest moment.

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

 

I de sobte, la plaça emmudeix. Es fa el silenci per escoltar la veu del jutge que canta en directe el sorteig de les posicions. Aquila, Pantera, Lupa … La sort és clau en aquesta competició, més que no pas l’esforç o el treball.

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

 

La gent està molt inquieta, els nervis continguts es fan evidents. El gran moment s’acosta i jo em temo el pitjor. Serà impossible trobar un bon forat entre tants caps movent-se per poder disposar d’una bona vista del famós tomb de Sant Martino. I només hi passaran tres cops, i volant. Decideixo jugar-me-la i provar de fer les fotos amb la càmera alçada, les mas estirades, aguantat com pugui el 200, que avui sembla més llarg i pesat que mai. Passo a visió de pantalla, tot i que quasi no la veig. A més, això farà que els dispars amb ràfegues s’alenteixen considerablement. Fantàstic, només em falta que m’agafi una rampa.

Després d’una estona d’indecisions arriba la sortida bona. La corda cau (jo no veig res però), els genets surten esperitats (tampoc els veig) i l’emoció es desferma. Em sembla que estan arribant al tomb. Disparo. Així les tres vegades.

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

 

La cursa s’ha acabat. Els seguidors del guanyador salten enfervorits a la pista per abraçar el genet i, sobretot, el cavall, el veritable heroi de la festa. Jo tinc la sensació de no haver vist res… Avui, més que mai, la càmera ha estat els meus ulls (i no se si m’ha agradat gaire).

Pólvora pel solstici i … per tot l’any

dimarts, 24/06/2014 (Rafael López-Monné)

calendari-festes-pirotecnia-manel-carrera-botarga.jpg“La pólvora és una substancia sòlida, una espècie de pols terrosa de color fosc, que és fruit de combinar elements vegetals (sobretot carbó) amb diferents components químics (bàsicament  nitrat de potassa —salnitre— i sofre). Es fabrica artificialment mitjançant un acurat procés de mescla d’aquests elements en una proporció coneguda. L’ingredient fonamental és el salnitre, present de forma natural en les dejeccions dels ratpenats que es troben acumulades a moltes coves. En donar-li foc, la mescla reacciona  i, en funció de com estigui preparada, provoca un doll d’espurnes de llum, les guspires, o bé un esclat, el tro.” Aquestes és un fragment de l’excel·lent text introductori del llibre Calendari de festes amb pirotècnia, de Manel Carrera i Escudé, que m’acaba d’arribar. Per a tots els que l’olor de pólvora us altera l’ànim, aquest és un llibre mooooolt recomanable!

Es tracta del segon volum de la col·lecció Els llibres de Festes.org. El primer va ser Calendari de festes amb foc, del qual en vaig escriure una entrada en aquest blog. En essència, es tracta novament d’un magnífic llibre escrit i amb imatges d’un dels millors experts en festes populars dels territoris de llengua catalana. Aquest és un dels llibre que fa cultura amb majúscules, fruït de la investigació, de l’esforç i de molta, molta il·lusió. Novament no es tracta d’un llibre institucional, malgrat que obres com aquestes resulten claus en el món de la cultura popular. És un llibre molt lliure, nascut de dèries i banyes, de la màgia de la pólvora i fet realitat  a partir  d’un projecte de micro-mecenatge; és a dir, gràcies a compartir la il·lusió i fer-la col·lectiva. Vaja, una metàfora del millor que té aquest país.

Com he subratllat abans, la presentació és molt bona. El Manel ens explica, per exemple, que “a casa nostra està documentat l’ús de pólvora al segle XIII per part de Jaume I, que ja disposava, a més a més de la tècnica per fabricar-la, del magatzem més important de salnitre d’Europa en aquella època: les coves del Salnitre de Collbató, a Montserrat, popularment conegudes com a “coves del ratpenat”…”. La pólvora però, per a la majoria de nosaltres, fa olor de festa, de carretilles de diables, de tronades i de castells de focs. M’encanta el fet que hàgim estat capaços de transformar un element associat a tantes desgràcies i guerres patides, en un sinònim de festa (això és homeopatia de veritat!). El preu del llibre és de 30 € despeses d’enviament incloses. Es ven principalment per internet, tot i que hi ha algunes llibreries que el tenen. En trobareu informació al web Festes.org, que dirigeix el propi Manel Carrera, i es pot demanar directament a l’adreça info@botarga.cat

Us deixo amb algunes imatges meves que he seleccionat, inspirat per les del Manel, amb l’ànim que serveixin per celebrar aquest estiu que comença. Salut i molta pólvora!

Carretilles.Pirotèctia Catalana. Vimbodí, Conca de Barberà, Tarragona

Carretilles. Pirotècnia Catalana. Vimbodí, Conca de Barberà. © RLM

Tronada. Festes de Sant Pere, Reus, Baix Camp, Tarragona2001

Tronada. Festes de Sant Pere, Reus. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla. Tarragona. © RLM

Ball de Serrallonga, entrada d'Ofici, festes de Santa Tecla, Tarragona, Tarragonès, Tarragona2001.09.23

Ball de Serrallonga, entrada d’Ofici, festes de Santa Tecla, Tarragona. © RLM

La Tronada, traca executada pels trabucaires que té lloc en acabar els ballets a la plaça.Festa major de Solsona.Solsona, Solsonès, Lleida

La Tronada. Festa major de Solsona. © RLM

Concurs internacional de focs artificials Ciutat de Tarragona,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Concurs internacional de focs artificials Ciutat de Tarragona. © RLM

Ball de Diables de Tarragona, Cercavila dia 22, festes de Santa Tecla,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Ball de Diables de Tarragona,  festes de Santa Tecla, Tarragona. © RLM

Ball de Diables de Tarragona, Cercavila dia 22, festes de Santa Tecla,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Ball de Diables de Tarragona,  festes de Santa Tecla, Tarragona. © RLM 

Els Diables petits,Festa Major dels Petits, festes de Sant Fèlix,Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, Barcelona

Els Diables petits, festes de Sant Fèlix,Vilafranca del Penedès. © RLM

Festa Major dels Petits, festes de Sant Fèlix,Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, Barcelona

Festes de Sant Fèlix,Vilafranca del Penedès. © RLM

Ball de Diables Colla Vella,Sant Bartomeu, Festa Major de Sitges,Sitges, Garraf, Barcelona1997

Ball de Diables Colla Vella, festes de Sant Bartomeu, Sitges. © RLM

Ball de Diables Colla Vella,Sant Bartomeu, Festa Major de Sitges,Sitges, Garraf, Barcelona1997

Ball de Diables Colla Vella, festes de Sant Bartomeu, Sitges. © RLM

Cercavila matinal fins l'ermita de Sant Pau, festa major de Sant Pau,Sant Pere de Ribes, Garraf, Barcelona2000.01

Cercavila matinal fins l’ermita de Sant Pau, festa major de Sant Pau, Sant Pere de Ribes. © RLM

La Mulassa, amb la figura del genet Antoniu Ricu muntant-la.Festa major de Solsona.Solsona, Solsonès, Lleida

La Mulassa, amb la figura del genet Antoniu Ricu muntant-la. Festa major de Solsona. © RLM

El Drac, Cercavila dia 22, festes de Santa Tecla,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

El Drac, festes de Santa Tecla,Tarragona. © RLM

El Drac (un dels més antics de Catalunya amb més de 300 anys).Festa major de Solsona.Solsona, Solsonès, Lleida

El Drac (un dels més antics de Catalunya amb més de 300 anys). Festa major de Solsona. © RLM

Sant Fèlix, festa majorEl DracVilafranca del Penedès, Alt Penedès, Barcelona1997

El Drac. Festes de Sant Fèlix. Vilafranca del Penedès. © RLM

La Víbria, sortida d'Ofici, dia 23, festes de Santa Tecla,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Víbria, festes de Santa Tecla, Tarragona. © RLM

Festa major de Cambrils, Festa Major Mare de Déu del CamíNit de Foc, 15a edició, correfocCambrils, Baix Camp, Tarragona

Ball de Diables de Tarragona. Nit de Foc. Festes de la Mare de Déu del Camí, Cambrils. © RLM

 

Festa major de Cambrils, Festa Major Mare de Déu del CamíNit de Foc, 15a edició, correfocCambrils, Baix Camp, Tarragona

Ball de Diables de Tarragona. Nit de Foc. Festes de la Mare de Déu del Camí, Cambrils. © RLM

Festa Major de Sant Roc, Hospitalet de l'InfantNit de FocVandellòs i Hospitalet de l'Infant, Baix Camp, Tarragona2006.08.13

Nit de Foc. Festa Major de Sant Roc, Hospitalet de l’Infant. © RLM

Trobada de Diables Centenaris.Correfoc conjunt. Diables de l'ArboçVilafranca del Penedès, Alt Penedès, Barcelona1995

Diables de l’Arboç. Trobada de Diables Centenaris. Correfoc conjunt. Vilafranca del Penedès. © RLM

Festa Major de Sant Roc, Hospitalet de l'InfantNit de FocVandellòs i Hospitalet de l'Infant, Baix Camp, Tarragona2006.08.13

Nit de Foc. Festa Major de Sant Roc, Hospitalet de l’Infant. © RLM

Festa Major de Sant Roc, Hospitalet de l'InfantNit de FocVandellòs i Hospitalet de l'Infant, Baix Camp, Tarragona2006.08.13

Nit de Foc. Festa Major de Sant Roc, Hospitalet de l’Infant. © RLM

Festa major de Cambrils, Festa Major Mare de Déu del CamíNit de Foc, 15a edició, correfocCambrils, Baix Camp, Tarragona

imonis de Massalfassar. Nit de Foc. Festes de la Mare de Déu del Camí, Cambrils. © RLM

Festa de la Fil·loxera. La Representació, Fil·loxera grossaSant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, Barcelona2003.09.08

Festa de la Fil·loxera. Sant Sadurní d’Anoia. © RLM

Concurs internacional de focs artificials Ciutat de Tarragona,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Concurs internacional de focs artificials Ciutat de Tarragona. © RLM

Festes de Santa TeclaFocs artificials fi de Santa Tecla, després del CorrefocTarragona, Tarragonès, Tarragona

Festes de Santa Tecla. Tarragona.  © RLM

Castell de Focs vist des de les teulades de la Part Alta, festes de Santa Tecla,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Castell de Focs vist des de les teulades de la Part Alta, festes de Santa Tecla,Tarragona. © RLM

Concurs internacional de focs artificials Ciutat de Tarragona,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Concurs internacional de focs artificials Ciutat de Tarragona. © RLM

 

Arrenca Tarraco Viva

dijous, 8/05/2014 (Rafael López-Monné)

cartell-20-12-13.jpg

Ja ha començat el festival TARRACO VIVA, que enguany s’allarga 3 setmanes —fins el 25 de maig— per commemorar el bimil·lenari d’August. Els soferts seguidors d’aquest blog ja coneixen la meva debilitat per aquest festival (aquesta és l’entrada que vaig dedicar-li l’any passat Roma desembarca a Tarraco). Pels que no n’hagin sentit parlar, us en faig cinc cèntims i penjo algunes de les meves imatges preferides de l’edició del passat any. Si la feina dins el festival m’ho permet, m’agradaria anar compartint els moment que més m’emocionin. I recordeu, encara som romans!

TARRACO VIVA és un festival cultural internacional, nascut a Tarragona el 1999, dedicat i especialitzat en la divulgació històrica del món d’època romana. Com a festival cultural, els plantejaments i els formats l’allunyen dels models de festa històrica, de fires o mercats ambientats històricament.

L’objectiu principal és divulgar la Història, fer-la accessible a tothom. L’historiador John Elliott assegurava que la Història serveix per a ser lliures, que els ciutadans sense memòria històrica són més manipulables. Sens dubte, el coneixement del passat ens permet descobrir nous futurs.

Rigor i divulgació són les màximes de TARRACO VIVA. El festival beu de la tradició anglosaxona del reenacment i del living history, basada en la utilització de figurants caracteritzats històricament i de manera fidel per tal de mostrar esdeveniments històrics. Un segell propi de TARRACO VIVA ha estat la incorporació i potenciació de la figura del narrador que explica i contextualitza l’acció dels figurants.

A més d’actuacions basades en la reconstrucció històrica, el festival programa altres formats com lectures dramatitzades, visites comentades, tallers, xerrades, degustacions, jocs, i activitats especialment pensades per a grups d’escolars. Hi han activitats gratuïtes i altres de pagament. Els preus de les entrades van des dels 3 € als 15 €.

El festival se celebra durant el mes de maig. Les activitats programades es desenvolupen preferentment en els recintes patrimonials d’època romana, declarats Patrimoni Mundial per la Unesco i en els propis museus, a més de recintes escènics.

El festival també programa actes a altres localitats al voltat de l’antiga Tàrraco que compten amb restes romanes o escenaris vinculats a la romanitat, com ara Constantí (vila romana dels Munts), Cambrils (vila romana de la Llosa) Altafulla (vila romana dels Munts), i la comarca del Priorat (culte a Dionís).

La revista catàleg de l’edició 2014 es pot descarregar del web del festival TARRACO VIVA o bé la podeu consultar-la còmodament a issu clicant la imatge de sota.

Captura de pantalla 2014-05-08 a les 19.57.25.jpg

La fundació de la colònia Tàrraco. Recreació històrica. Projecte Phoenix (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La fundació de la colònia Tàrraco. Recreació històrica. Projecte Phoenix (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

TARRACO FIDELIS. L'últim baluard de la Hispània romana Legio I Germanica Septimani Seniores (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

TARRACO FIDELIS. L'últim baluard de la Hispània romana Legio I Germanica Septimani Seniores (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

TARRACO FIDELIS. L'últim baluard de la Hispània romana Legio I Germanica Septimani Seniores (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

TARRACO FIDELIS. L'últim baluard de la Hispània romana Legio I Germanica Septimani Seniores (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. T © RLM

MUNERA GLADIATORA, Lluites de gladiadors Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

MUNERA GLADIATORA, Lluites de gladiadors Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

MUNERA GLADIATORA, Lluites de gladiadors Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

MUNERA GLADIATORA, Lluites de gladiadors Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

MUNERA GLADIATORA, Lluites de gladiadors Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

MUNERA GLADIATORA, Lluites de gladiadors Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

La fundació de la Colònia Tàrraco. Projecte Phoenix Legio VII Gemina (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La fundació de la Colònia Tàrraco. Projecte Phoenix Legio VII Gemina (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

FABULA CLODIANA o quan les banyes de Cèsar són un assupmte d'estat. Nemesis ARQ (Tarragona). Restes romanes del fòrum de la Colonia. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

FABULA CLODIANA o quan les banyes de Cèsar són un assupmte d'estat. Nemesis ARQ (Tarragona). Restes romanes del fòrum de la Colonia. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

FABULA CLODIANA o quan les banyes de Cèsar són un assupmte d'estat. Nemesis ARQ (Tarragona). Restes romanes del fòrum de la Colonia. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

FABULA CLODIANA o quan les banyes de Cèsar són un assupmte d'estat. Nemesis ARQ (Tarragona). Restes romanes del fòrum de la Colonia. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

NAVIGIUM ISIDIS. La cerimònia del mar. Recreació històrica. Nemesis ARQ (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

NAVIGIUM ISIDIS. La cerimònia del mar. Recreació històrica. Nemesis ARQ (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

Representació de titelles romans: "La fi de Juli Cèsar", Genovesa Narratives Teatrals. Tàrraco Viva, El festival romà de Tarragona, XI edició, festival de divulgació històrica,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Representació de titelles romans: "La fi de Juli Cèsar", Genovesa Narratives Teatrals. Tàrraco Viva, El festival romà de Tarragona, XI edició, festival romà de Tarragona. © RLM

LUDI APOLLINARES, Jocs en honor a Apol·lo. Nemesis ARQ (Tarragona) i Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

LUDI APOLLINARES, Jocs en honor a Apol·lo. Nemesis ARQ (Tarragona) i Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

DE MUSICA ANTIQUI NARRABANT. Els homes de l'antiguitat parlen de música.Concert. Ludi Scaenici (Itàlia).  Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

DE MUSICA ANTIQUI NARRABANT. Els homes de l'antiguitat parlen de música.Concert. Ludi Scaenici (Itàlia). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

DE MUSICA ANTIQUI NARRABANT. Els homes de l'antiguitat parlen de música.Concert. Ludi Scaenici (Itàlia).  Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

DE MUSICA ANTIQUI NARRABANT. Els homes de l'antiguitat parlen de música.Concert. Ludi Scaenici (Itàlia). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

CARMINA CANERE. ConcertThaleia. Grup de reconstrucció històrica  (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

CARMINA CANERE. Concert Thaleia. Grup de reconstrucció històrica (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia. Grup de reconstrucció. Recreació històrica. Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia. Grup de reconstrucció. Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

SPECTACULA I MAGIA AL MÓN ROMÀ. L'origen d'alguns mites del cinema de por. Nemesis (Tarragona). Rstes arqueològiques del Parc Central. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SPECTACULA I MAGIA AL MÓN ROMÀ. L'origen d'alguns mites del cinema de por. Nemesis (Tarragona). Restes arqueològiques del Parc Central. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

 

 

 

 

 

 

 

No, no va al groc

dijous, 17/04/2014 (Rafael López-Monné)

RLM130329_153BX©.jpg

© RLM

Cal més penitència. Està clar. D’altra manera no s’explica que, un dia tan important com Divendres Sant, Déu Nostre Senyor vagi tocant els nassos als pobres confrares tarragonins. Ara quatre gotes, ara para, ara torna a començar… . A més d’un confrare se li escapa un irreverent collons! (i coses més groses). S’entén. Pujar cada dos per tres dalt el pas per tapar-lo amb plàstic, no és fàcil. Ja procurem ser smart, ja, però encara no han arribat els sensors de l’humor diví.

Ja van dos anys seguits amb la mateixa cançó. L’any passat vaig publicar en aquest mateix bloc: Déu, polímers i processons. Enguany arriba un nou lliurament de la sèrie (juro que no hi tinc res a veure amb que plogui, de veritat).

RLM130329_141BX©.jpg

© RLM

Qui té un amic… aprèn a fer anar el flash

dimarts, 1/04/2014 (Rafael López-Monné)

Tots venim d’un lloc o altre, oi? Com a fotògraf jo vinc de les muntanyes, dels paisatges, dels trípodes i de les llums daurades dels capvespres. També dels viatges i de remirar una vegada i altra els National Geographics quan era jovenet. Després van arribar les festes tradicionals, el foc dels diables, el llibre de les Festes de Catalunya de Lunwerg, la col·lecció Post Festum d’Arola Editors… Gaire bé sempre espais oberts i  reportatges periodístics. La contraposició entre les solituds i calmes dels grans paisatges i la tensió i les dificultats de la fotografia de festes, ha resultat molt positiva i inspiradora. Funciona.

En canvi, he tingut molt poc contacte amb el món de la fotografia que en diuen d’estudi. Si cal, endavant, però m’agrada més que em toqui l’aire. A més, confesso una nul·la atracció pel món tecnològic de la fotografia, més enllà dels aspectes que em resulten imprescindibles. Això no vol dir però, que no sigui conscient que sempre hi han coses per aprendre i millorar. El món del flash era un d’aquestes assignatures, però la solució  d’apuntar-me a un curs (la més lògica i recomanable), en el meu cas, era molt complicada.

És llavors (com tants altres cops) que recorro als meus amics (i en aquest sentit confesso que soc molt afortunat). Per exemple, estic en deute permanent amb el José Carlos León, o amb el Rafa Pérez (sort que vivim en un gran país de vi). Amb el tema del flash vaig anar a buscar el millor, el Síqui Sánchez. El Siqui és un mestre dels flashos (a més dels waters, és clar). Certament hi han molts bons fotògrafs especialistes en il·luminació amb flashos, però la barreja d’atreviment i classicisme del Síqui m’encanta. Mireu, per exemple, el darrer retrat que ha penjat al seu blog: “Retrato (no tan) clásico” o bé el “Retrato de verano“. Té treballs exquisits.

Us deixo amb uns quants dels retrats apareguts al blog de Tarragona Turisme on vaig provant això dels flashos (els textos de les entrevistes —de l’Oriol Margalef— sí que són bons).  Estic a “Flash, nivell pàrvuls”, però hi poso moltes ganes, de veritat.

 

Quan els catalanets deixem de ser mesuradets

dissabte, 1/03/2014 (Rafael López-Monné)

Si, ho reconec. Aparentment, no té cap sentit que un respectable senyor de 40 anys es vesteixi amb un amb roba de cabaretera, de lluentors vermelles, botes de canya alta, també amb lluentors, i surti ensenyant el pit pelós i ple de purpurina pels carrers del poble.

D’altra banda, si una característica ens identifica als catalans com a col·lectiu, és el sentit de la mesura. Tot, però sense excessos, no fos cas… (M’encanta el personatge de Sirisi del programa de RAC 1 La Competència! Ho claven!). Aquesta característica tan nostra és certament pràctica. Ens omple de prudència i, com a país petit que som, pot semblar que en ajuda a sobreviure. No negaré que la prudència sigui una virtut però, en excés, es converteix en covardia, en mediocritat… Ens cal saber pensar de manera ambiciosa, atrevida i, ves per on, el Carnaval resulta un exercici mental molt higiènic.

Llavors sortiran els intel·lectuals parlant que el carnaval d’ara no és l’autèntic, que no hi ha sàtira… No hi ha més cec que el qui no vol veure. Proveu a desbotonar-vos les cotilles mentals. Resulta alliberador que arribi oxigen al cervell. I un bon lloc, sens dubte són les estrafolàries i irreverents rues del Carnaval de Sitges. Sensacionals! Us deixo amb el treball de l’any passat. Cliqueu a sobre (si us atreviu, és clar).

RLM 2013 Carnaval Sitges.jpg

 

 

Monarquies d’usar i cremar

dimarts, 25/02/2014 (Rafael López-Monné)

Caranaval de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Carnaval a Tarragona. © RLM

No totes les monarquies duren el mateix, no. I és mala sort que, precisament les més divertides, no durin ni una setmana. És clar que, per sort, cada any tornen … de moment. Val la pena tenir present que la involució és un risc real del nostre temps i recordar que, durant llargs períodes, l’arribada de sa majestat el rei Carnestoltes i la seva Concubina va estar prohibida per les autoritats eclesiàstiques o civils, o per les dues. Per quines raons? Quina por pot fer un ninot, unes plomes, un ball provocador o una faldilla més curta?

Segur que molts recorden el missatge de la famosa novel·la d’Umberto Eco El nom de la Rosa: el poder del riure. Exacte!  L’alegria, la desinibició tenen un enorme poder alliberador, i transformador. Algú s’imagina que els canvis —personals o col·lectius— siguin possibles des del pessimisme? des de l’apatia? des de la frustració? D’acord, l’alegria no és una condició suficient, però sí necessària.

Venedors disfressats al Mercat Central. Carnaval de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Parades del Mercat Central. Carnaval a Tarragona. © RLM

Venedors disfressats al Mercat Central. Carnaval de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Parades del Mercat Central. Carnaval a Tarragona. © RLM

Venedors disfressats al Mercat Central. Carnaval de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Parades del Mercat Central. Carnaval a Tarragona. © RLM

Concert i confeti a la Part Alta. La Pipel Entertaiment. Carnaval de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Concert de la Pipel Entertaiment. Carnaval a Tarragona. © RLM

Els seguidors d’aquest altre bloc innecessari (copiant el meu amic Siqui), ja coneixen la meva defensa del Carnaval com a festa imprescindible per higiènica i saludable. No tornaré a repetir els meus arguments. Els podeu trobar en entrades com: El Carnaval ha mort, visca el Carnaval!, o El carnaval, la crisi i la mare que els va parir.

8a edició de la Baixada del Pajarito, cursa d’andròmines. Carnaval de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Baixada del Pajarito, cursa d’andròmines. Carnaval de Tarragona. © RLM

8a edició de la Baixada del Pajarito, cursa d’andròmines. Carnaval de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Baixada del Pajarito, cursa d’andròmines. Carnaval de Tarragona. © RLM

8a edició de la Baixada del Pajarito, cursa d’andròmines. Carnaval de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Baixada del Pajarito, cursa d’andròmines. Carnaval de Tarragona. © RLM

8a edició de la Baixada del Pajarito, cursa d’andròmines. Carnaval de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Baixada del Pajarito, cursa d’andròmines. Carnaval de Tarragona. © RLM

El reportatge fotogràfic que em va encarregar Tarragona Turisme l’any passat, ha donat lloc a dos petits vídeos. Un està dedicat a la Disfressa d’Or i l’altre a les Rues. El primer ha estat editat i muntat per Rafa Pérez, de Kamaleon Travel i el segon per Manel Granell. Ha estat un plaer treballar amb ells. De veritat. I el resultats són sorprenents. Dos treballs molt sensibles i agradables de veure. No busqueu estridències ni els 40 Principales…

A banda, un any més m’he animat a construir dos nous porfolis digitals dedicats al Carnaval de Tarragona.  Com en el cas dels vídeos un està dedicat a la Disfressa d’Or i l’altre a les Rues. Dos formats, dos lectures que es complementen (si no teniu al·lèrgia a les plomes, és clar).

Si podeu, aneu a  YouTube i trieu l’opció de d’alta definició HD, a la rodeta dentada que apareix abaix a la dreta. Llavors poseu el video a pantalla completa i pugeu el volum…



Confeti d’hivern

dissabte, 15/02/2014 (Rafael López-Monné)

Si passegeu per alguns dels tranquils carrers de Salou (ara), encara trobareu els senyals de la disbauxada del Cos Blanc, l’acte central de la festa d’hivern de Salou que es celebra el primer dissabte de febrer. I és que el confeti té un marcat caràcter llibertari. Per molt que intentis controlar-lo, res! Es cola per tota arreu i, malgrat els esforços de les brigades de neteja, passaran dies abans que desaparegui completament el seu rastre.

El Cos Blanc és una desfilada carnavalesca de carrosses on el veritable protagonista són aquests petits bocinets de papers de colors. Se’n arriben a llençar més de 20 tones! La desfilada té el seu espai neuràlgic en el carrer Advocat Gallego que, per unes hores, es transforma en una espectacular discoteca, amb llums (550.000 vats), efectes i un DJ punxant música en directe. En aquest carrer es distribueixen estratègicament 20 canons encarregats de llençar el confeti per l’aire. Després, la gent fa la resta (podeu trobar confeti en llocs del cos que no haguéssiu imaginat mai!).

Si els balnearis i spas els trobeu massa tranquils, proveu un bany de confeti. Els que ho han provat asseguren que és especialment bo per exfoliar cabòries, manies i complexos (és clar que potser no en teniu cap i no us fa falta). No resol els problemes, és cert, però tonifica i ajuda a posar a punt l’arma mes poderosa amb que comptem els humans per afrontar les adversitats i transformar la realitat: l’alegria.

Aquesta és una festa jove, com la ciutat. No té cinc segles, és veritat, i haurà d’evolucionar, enriquir-se, destilar-se… però té la força de la joventut i es viscuda molt intensament. Sensacional!

Els visitants són benvinguts, però està pensada ben bé pels salouencs.  És ben cert que, de vegades, els rigors de l’hivern no ho posen fàcil, que potser lluiria més en una altra època de l’any. Tanmateix, perdria aquest punt de irreductibilitat, d’estratègia per combatre les apaties hivernals. En tot cas, està clar que en aquest país, quan se’ns posa una cosa al cap…

Festa del Cos Blanc.Salou, Tarragonès, Tarragona

Festa del Cos Blanc. Salou. © RLM

 

 

Les imatges corresponen al Cos Blanc de 2013

Pessebres molt vius

dijous, 26/12/2013 (Rafael López-Monné)

Captura de pantalla 2013-12-26 a les 9.59.53.jpg“Natalis Solis Invicti, aquest era el nom que rebia a l’antiga Roma la festa del solstici d’hivern, el dia en què celebraven el naixement del sol invicte, del sol que a partir de llavors tornaria a allargar els dies i escurçar les foscors.”

Així comença un nou llibre de la col·lecció Post Festum, d’Arola Editors, dedicat aquest cop al Pessebre Vivent de Sant Guim de la Plana, amb textos de Ferran Baile i fotos d’un tal López-Monné.

En efecte, abans que el Nadal portés aquest nom, ja el festejavem. Els antics romans celebraven el naixement del Sol Invicte (Dies Natalis Solis Invicti), una festivitat associada al naixement del déu Apol·lo com el déu solar Heli. La tradició de fer-se regals també ve de llavors, de les Saturnals, festes vinculades al solstici d’hivern, durant les quals, les famílies es visitaven i compartien regals.

El bisbe siríac Jacob Bar-Salibi, del segle XII, explica l’adopció cristiana d’aquesta festa pagana (com moltes altres). “Era costum pagà el de celebrar el mateix 25 de desembre l’aniversari del sol, durant el qual encenien espelmes en senyal de festivitat. Els cristians també prenien part d’aquestes solemnitats i celebracions. Sembla que quan els doctors de l’Església veieren que aquest festival era del gust dels cristians, decidiren que la veritable celebració del naixement s’hauria de solemnitzar aquell dia”.

Els pessebres vivents van arribar més tard, a l’Edat Mitjana. Tal com explica Baile al llibre, sembla que va ser sant Francesc d’Assís qui va realitzar la primera representació popular del naixement amb persones, la primera escenificació viva del pessebre. A Greccio, en una pobre gruta al mig del bosc, la nit de Nadal del 1223, Francesc d’Assís va oficiar la missa acompanyat del naixement, dotze camperols, un petit burro i un bou. Hi varen assistir la gent del poble i els habitants del castell que portaven torxes enceses.

El Pessebre de Sant Guim de la Plana és, sens dubte, un dels més interessants de Catalunya. Mes que no pas descriure escenes bíbliques (només hi ha el Naixement) el pessebre de Sant Guim gira al voltant de la ruralitat i els antics oficis, molts dels quals han desaparegut. De fet, Sant Guim és un excel·lent exemple de com, un esdeveniment de caire religiós es converteix en una celebració cultural que transcendeix aquesta primera dimensió per convertir-se en una festa reivindicativa d’identitats, en aquest cas, la rural i la segarrenca.

En aquest moments d’involucions democràtiques que estem vivint, no puc deixar de pensar en una de les dificultats més serioses a les que s’ha d’hagut d’enfrontar el pessebre de Sant Guim. A més dels rigors hivernals, el pessebre ha hagut de superar el conflicte amb un alcalde que va intentar prohibir-lo i va arribar a enviar els Mossos d’Esquadra. Es van fer famosos titular a la premsa com ara “Detinguin aquest pessebre!” Per sort, el pessebre vivent és més viu que mai i m’agradaria pensar que aquest llibre pugui ajudar a renovar il·lusions, ben bé com la renovació del Solis Invicti.

El llibre és pot adquirir a Sant Guim durant les representacions del Pessebre Vivent. És possible que encara tardi en arribar a les llibreries però també es pot comprar directament a l’editorial a través del seu web.