Aquest nou blog té com a principal objectiu afavorir i fomentar la divulgació i la connexió amb la natura i, sobretot, amb els boscos i els arbres. Per tant, cada entrada serà una proposta per conèixer una espècie o una massa forestal. Intentaré, sempre que sigui possible, presentar els valors culturals que atresoren alguns dels espais boscosos de la geografia dels Països Catalans. Començaré parlant d’un dels arbres més especials que conec: el roure gros del bosc de les Estunes, situat a prop de l’estany de Banyoles. Si aconsegueixo que en els propers mesos visiteu i us connecteu amb aquest monumental arbre o amb els altres que us aniré proposant, me’n sentiré molt satisfet.

Per arribar a aquest roure monumental cal anar al bosc de les Estunes, situat dins del terme municipal de Porqueres. El recorregut més fàcil és prendre la carretera GI-524 que surt de Banyoles (Pla de l’Estany) en direcció Mieres i Olot. A un parell de quilòmetres de Banyoles trobareu, a mà esquerra, un trencall que assenyala “Les Estunes” i que us portarà a un petit l’aparcament que hi ha al davant mateix del bosc.

Les Estunes és un petit i majestuós bosc d’alzines i roures que posseeix un encant particular i especial que li prové d’una conformació natural tan propera i acollidora com enigmàtica i inquietant, tan ombrívola que hom té la sensació d’estar absolutament aïllat de tot i tothom. Com que es tracta d’un espai ple de simbologia i encant naturalístic li dedicaré la propera entrada d’aquest bloc. Avui us parlaré de l’arbre més important i monumental d’aquest bosc: el roure gros.

Aquest roure creix davant d’una antiga pedrera de travertins i al bell mig d’una petita plana, fet que ens permetrà observar millor les seves magnituds.  Aquesta clara ubicació també us ajudarà a trobar-lo, molt fàcilment. Simplement caldrà que seguiu el corriol principal que travessa el bosc i com que es tracta d’un bosc d’unes dimensions molt reduïdes, gairebé sense adonar-vos i us plantareu al seu davant.

El roure gros és un arbre que, tal com indica el seu nom, té unes dimensions espectaculars ja que la seva soca fa 2,80 m de perímetre, la seva alçada és d’uns 19 m i el diàmetre de la seva capçada és de 25m.

Un cop sigueu davant del roure, us recomano que us enganxeu al seu tronc i mireu cap a dalt per observar tranquil·lament el fust i la seva capçada. Ràpidament us adonareu del conjunt de branques que ha anat teixint l’arbre amb el pas dels anys i de les diferents formes i dimensions que prenen. Tot seguit, fixeu-vos en la rugositat de la seva escorça, toqueu-la i sentiu-la. Penseu que és un ancià que porta segles vivint el pas de les estacions i s’ha endurit. Si teniu la fortuna de visitar aquest arbre en solitud, abraceu-lo una bona estona i tanqueu els ulls i sentireu com la seva energia i la seva força s’endinsen en vosaltres.

Una altra recomanació que us faig és que us assegueu i  recolzeu sobre el seu tronc per tal de fixar-vos en les fulles i fruits d’aquest roure martinenc. Finalment, separeu-vos-en i adoneu-vos-en de la grandiositat de la seva capçada.

Per observar un arbre, com altres elements naturals, convindria una certa calma, respecte i humilitat. Tinguem present que som davant d’un ésser viu que ens a sobrepassarà i que ha vist passejar davant seu generacions de persones que han gaudit de la seva ombra per festejar, meditar, reposar…