Passejar amb bicicleta per la ciutat de Barcelona qualsevol dissabte o diumenge, a primera hora del matí, és un plaer. Es viu la ciutat amb tranquil·litat i es pot passejar per carrers i parcs amb calma. Si a més a més afegim al nostre itinerari l’observació plàcida d’alguns arbres, la passejada matinal pot esdevenir perfecte.
L’Ajuntament de Barcelona ha editat unes senzilles propostes d’itineraris ciclistes que t’orienten en la trobada i l’observació arbres meritoris. Us els podeu descarregar al seu web. Cal tenir present que la ciutat té un gran nombre de carrers arbrats així com d’interessantíssims jardins i parcs. El resultat és que Barcelona compta amb uns 150.000 arbres i palmeres de més de 128 espècies. Nosaltres hem triat l’itinerari nº 1 ja que passa per tres espais que m’agraden molt: el parc de la Ciutadella, el front marítim i el parc de Diagonal Mar. Per qüestions d’espai, només ens centrarem en dos arbres d’aquest itinerari: la magnòlia i la bella ombra.
La magnòlia (Magnolia grandiflora) que us proposem observar se situa dins del parc de la Ciutadella, prop de l’hivernacle. La magnòlia comuna és una de les espècies emblemàtiques del bosc planifoli de la plana costanera atlàntica dels SE dels Estats Units. Es tracta d’un arbre que pot fer-se molt gran i que té unes fulles perennifòlies, amb l’anvers d’un verd focs brillant i el revers amb un to rovellat. L’element més vistós d’aquest arbre són les seves grans flors que tenen entre 20 i 25 cm, són d’un color blanc cremós i, sobretot, són molt aromàtiques. La família de les magnoliàcies és considerada com la més primitiva de totes les famílies de les angiospermes, sobretot, per la morfologia de les flors, és a dir, per la grandària i la disposició en espiral de les peces florals.
Al llarg del segle XVIII la Magnòlia va arribar a Europa, però anteriorment ja es cultivava als Estats Units i a l’Amèrica del Sud. Per la seva bellesa es convertí en un símbol del Romanticisme als estats del sud dels Estats Units, i fou un dels emblemes de l’exèrcit confederat durant la Guerra Civil nord-americana. La seva flor representa l’estat de Louisiana des del 1900 i també des del 1952 és la flor i l’arbre de Mississipí. Aquest estat rep el sobrenom: The Magnolia State.
La flor de la magnòlia s’associa a la noblesa, la perseverança, la dignitat i l’estima per la natura. Per a alguns estudiosos del simbolisme dels arbres, la magnòlia esdevé l’arbre còsmic ja que és una de les espècies més antigues que existeixen sobre la terra i se sap que en temps remots s’estenien per altres continents. Cal esmentar que l’arbre còsmic representa el centre i, a la vegada, l’inici del viatge imaginari per la història de la humanitat.
El segon arbre del qual volem parlar és la Bellaombra (Phytolaca dioica) que es troba al final del passeig Joan de Borbó que hi ha al davant del barri de la Barceloneta i, per tant, en el mateix front marítim. Aquests arbre forma part d’un grup d’arbres de la mateixa espècie que hi ha al voltant d’una curiosa obra artística.
La Bellaombra és un arbre originari de Sud-Amèrica, en concret de la zona de la pampa que hi ha entre l’Argentina i l’Uruguai. Era una espècie que vivia associada als bosquets de ribera. Ara bé, actualment la major part d’aquests arbres creixen com arbres ornamentals, al costat de les estàncies o cases de la pampa.
La bellaombra és un arbre que presenta un tronc molt peculiar ja que la seva base és molt ampla, accidentada i plena de contraforts. Desenvolupa una capçada molt densa i tupida formada per unes fulles perennifòlies i amples. L’arbre pot arribar a sobrepassar els 15 m d’alçada.
El bé més preuat d’aquest arbre, tal com seu nom indica, és l’agradable ombra que genera sota seu. Per aquest motiu és un arbre que apareix a diferents fronts marítims.
Josep Gordi (Mollet del Vallès, 1959) és professor de Geografia a la Universitat de Girona i un enamorat dels arbres, els boscos i els paisatges. Sobre aquestes temàtiques ha publicat nombrosos articles i llibres.
