El parc de Diagonal Mar, inaugurat el febrer de 2002, és la segona zona verda més gran de la ciutat de Barcelona. Va ser ideat pels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue (www.mirallestagliabue.com ) i és un espai esplèndid per passejar i gaudir dels arbres. Com que es tracta d’un parc que combina les llacunes amb petits monticles, apareixen una certa diversitat de petits hàbitats que han permès que es plantessin una gran varietat d’espècies arbòries, les quals al cap d’onze anys de la seva inauguració ja fan un gran goig.
Al voltant dels passejos podem observar moltes espècies mediterrànies, com alzines, suros o plàtans. Ara bé, vull recomanar-vos que fixeu la vostra atenció en una espècie forana que viu en les zones inundades: el xiprer dels pantans (Taxodium distichum) i que és originària dels ambients humits del sud est dels Estats Units. Tingueu present que és l’arbre emblema de l’estat de Louisiana i el símbol dels aiguamolls del sud dels Estats Units. El trobareu en els marges de les llacunes del parc i, normalment, es tracta de arbres joves.
Es tracta d’un arbre, de la família de les taxodiàcies, de creixement molt recte i columnar, que pot arribar als 40 m d’alçada i fer un diàmetre del tronc d’entre 2 i 3 m. Un tret molt característic d’aquest arbre és que desenvolupa arrels aèries, que surten verticals de terra i de l’aigua per poder respirar i que són pròpies dels arbres que viuen en terrenys inundats. L’escorça està fissurada verticalment i pren coloracions grisenques i vermelloses. Les fulles són lanceolades i caducifòlies i la capçada té una morfologia piramidal. A la primavera, les fulles tot just comencen a brostar i per tant, l’arbre, encara presenta una coloració marronosa.
En darrer lloc, esmentar que és un arbre que té una gran longevitat. El 16 de gener de 2012 va caure destruït pel foc “El Senador” que era el nom que rebia un xiprer dels pantans que es calculava que tenia uns 3500 anys i que vivia al parc de l’arbre gran a l’estat de Florida. Fins el 1925 feia 50 m d’alçada, però un huracà va escapçar-ne la part superior i feia 5,3 m de diàmetre de tronc.
Va ser introduït a Europa a mitjans del segle XVII pel botànic i jardiner anglès John Tradescent el Jove, (1608-1662) tornant d’un viatge per Virginia. Cal ressenyar que aquest botànic va arribar a ser el jardiner en cap dels jardins del rei Carles I d’Anglaterra. Per tant, des d’Anglaterra es va difondre cap altres jardins europeus.
Josep Gordi (Mollet del Vallès, 1959) és professor de Geografia a la Universitat de Girona i un enamorat dels arbres, els boscos i els paisatges. Sobre aquestes temàtiques ha publicat nombrosos articles i llibres.
