‘Si alguna hortalissa es pogués assemblar a l’ànima, aquesta seria la carxofa, ja que com nosaltres, es protegeix el cor amb capes de fulles que cal separar si volem arribar a l’interior, lloc on s’amaga l’autèntica essència d’aquesta hortalissa’ , diu Pilar Senpau al llibre Fruits de la vida. Fruites i verdures per ser feliç (Proa, 2007).

I continua: ‘La carxofa és una hortalissa que s’assembla a les persones. Poden agradar-te on no, pots tallar-les per la meitat i arribar directament al cor, menjar-te la pell i deixar-ne l’interior, o molt a poc a poc i sense presses, adonar-te de la seva singularitat, respectar l’ordre de col·locació de les capes i des de les més cremades arribar a les més tendres, aquelles que ja no es treuen perquè estan enganxades al cor i les úniques que aprofitem del tot’.

No puc estar més d’acord amb Pilar Senpau: la carxofa depura, torna a l’essència. El cas és que, ja sigui per la seva bellesa –no oblidem que és una flor– o per la seva capacitat depurativa i protectora del fetge, és un dels aliments estrella de l’hivern. La revista Cuina ens parla dels seus beneficis.

Vaig descobrir la Carxofa Prat treballant com a periodista per Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. Així, el febrer del 2011 vaig participar en una sortida d’holeriturisme de descoberta de la Carxofa Prat organitzada pel Parc Agrari del Baix Llobregat. La Masia de can Comas, seu del parc, acollia una exposició sobre les característiques d’aquesta hortalissa, vam visitar un camp amb el pagès i vam fer un taller de cuina i degustació de carxofa crua i en diverses elaboracions (aquí teniu diverses receptes).

Un gust suau

 ‘Lleugerament àcida, fresca, intensa, dolça i bellutada. Gustosa i suau’, aquesta és la nota de tast de la Carxofa Prat segons l’Escola d’Hosteleria de Castelldefels. I continua: ‘aquestes característiques contrasten amb les carxofes d’altres procedències, especialment per la suavitat del seu gust, i ser menys oxidativa, així com per la seva textura fina, i la suau astringència produïda per la tenacitat de la carxofa’.

El tipus de terreny del Delta del Llobregat, profund i fèrtil; el clima ben temperat per la protecció de les muntanyes i l’acció marina de la Mediterrània fan que la carxofa d’aquesta denominació sigui més dolça i tendra que altres. He tingut l’ocasió de provar altres tipus de carxofes , com ara la carxofa lila de Sardenya. Al nostre territori destaca també la carxofa del Delta de l’Ebre i la carxofa de Benicarló, entre d’altres.

Segons expliquen, amb gairebé 100 anys d’història, és la reina dels cultius del Delta central i assoleix un mateix sabor i paladar de gran qualitat. Per tot això, fa temps que des del territori treballen en l’obtenció del distintiu europeu de qualitat d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP).

Ambaixadors del Prat

Amb l’antecedent del 2011, no vaig dubtar gens en apuntar-me, el 29 de novembre passat, a l’estrena de la temporada de Carxofa Prat, –una temporada que s’allarga fins a l’abril–, en una trobada d’instagram organitzada conjuntament pel col·lectiu IG Prat i el restaurant Km0 Slow Food Ona Nuit del Prat, amb Oscar Teruelo i Susana Aragón al capdavant. Unes grans persones que també ens van obrir el seu cor!

Era un dissabte fred i plujós però va valer la pena matinar i acostar-se fins al Prat. Joan Ribas, de la masia can Xagó, ens va portar a un dels seus camps i ens va collir carxofes per després poder-les degustar a la brasa. No hi ha millor manera de menjar carxofes que acabades de collir! Més fresques impossible! I quasi en el mateix camp. També vam encetar la temporada de calçots degustant-ne uns quants.

La visita a la masia de can Xagó –no habitada– va valdre la pena també per poder ser testimonis de la història viva de l’anomenada horta de Barcelona. A la planta més alta del mas s’hi troben diverses inscripcions, fetes a llapis sobre la paret, que expliquen aiguats, pedregades, nevades i pèrdues de collita d’una època que devia ser molt dura, com indiquen comentaris com aquests: ‘9 de març de l’any 1889 gran nevada’, ’13 de desembre de 1902, riuada estesa’ o ‘Abril i Maig de 1902, tot perdut’.

Si no el coneixeu, us recomano fer un passeig a peu o en bicicleta pel Parc Agrari, descobrir l’arborètum de can Comas -amb arbres fruiters de diferents espècies-, els ocells que passen pel Delta del Llobregat o veure com s’enlairen els avions des del mirador del Prat.

Moltes possibilitats a la cuina

La collita de can Xagó una part ens la vam emportar posada i una altra va servir per veure les possibilitats culinàries de la carxofa Prat de la mà de les cuineres Susana Aragón i Eva Hausmann. En una altra casa privada, aquesta moderna, anomenada Cal Misses, vam poder fer d’ajudants de cuina. Joan Ribas ens va preparar carxofes crues amb una vinagreta mentre les dues cuineres ens van mostrar i explicar com fer bunyols de carxofa, tempura de carxofes, mongetes del ganxet del Parc Agrari amb carxofa, espinacs i botifarra. Ho vam acompanyar amb tempura de calçots, amanida i el Pollycao, un elaboració simpàtica i molt bona d’Ona Nuit amb un altre dels productes estrella del Prat: el pollastre pota blava o raça Prat.

Se us ha obert la gana oi? Si voleu gaudir d’aquest territori i la seva gastronomia, seguiu les activitats de l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat, ja siguin els Mercats de Pagès, on podreu comprar Carxofa Prat i altres hortalisses del rebost de Barcelona, o en les diferents edicions del Quinto Tapa i altres esdeveniments culinaris, com el Març Gastronòmic (5 de març a 12 d’abril 2015), sota la filosofia de producte de proximitat i de qualitat. Us garanteixo que us robaran el cor!