Entrades amb l'etiqueta ‘molí’

Tornant als orígens: la ruta del pa del Lluçanès

dijous, 22/01/2015

La meva relació amb el pa del Lluçanès em porta a la infància. En Paulino, el xofer dels nostres veïns, ens portava un pa de quilo de pagès boníssim en tornar de passar uns dies a la casa que tenien a Perafita. Era un pa gustós i que durava molts més dies que el que compràvem habitualment.

pa de forment

Conec una mica aquesta comarca natural, formada per 13 municipis i prop de 8.000 habitants, perquè els meus pares es van casar a l’ermita dels Munts, un dels llocs amb millors vistes de Catalunya, i una de les meves tietes viu a l’Alou, barriada de Sant Agustí de Lluçanès. Sempre que anomeno l’Alou qui ho coneix diu bondats del menjar del restaurant ca la Cinta.

 Per això em va encantar la invitació per fer, el 17 d’octubre de 2014, la ruta del pa del Lluçanès (díptic) de mans de la Laura Raurell, d’Osona Turisme. La vaig conèixer al juny quan vaig tenir la sort de participar, com a guanyadora d’un concurs, en l’intragram trip Catalunya Experience organitzat per l’Agència Catalana de Turisme amb igers (usuaris d’instagram) de fama mundial. El press trip (viatge de premsa i bloggers) de la ruta del pa estava organitzat pel Consorci del Lluçanès, juntament amb Osona Turisme i Turisme de la Diputació de Barcelona.

Entre els participants del press trip hi havia el director de Descobrir, Joan Morales (vegeu el seu blog). Feia temps que parlàvem per Internet però encara no ens coneixíem. D’aquesta trobada en va sortir aquest blog, en el que tinc previst explicar experiències de natura i gastronomia (les dues coses juntes sempre que sigui possible) que visc com a instagramer i tinc ganes d’explicar, com comento aquí. Sempre m’ha encantat explicar coses, escrivint i fent fotos.

jugant amb el blat

Recuperant una llavor

Mas Terricabras, a Oristà, és el punt d’inici de la ruta del pa de Lluçanès. Els Rovira (Miquel i Imma), juntament amb Santi de Casa Madrona i Ramon Soler de Prats de Lluçanès, han tornat a plantar llavors del blat forment, una varietat de blat antiga amb menys gluten gràcies a la iniciativa que va tenir un pagès de Gurb, Llucià Dot, a les darreries de la seva vida. El clima de Gurb no li anava bé per al cultiu, en canvi al Lluçanès va trobar-hi el clima adient.

esmorzar

Mas Terricabras

Les varietats antigues de blat tenen tècniques de conreu pròpies, es van abandonar quan es va industrialitzar el procés de fer el pa perquè eren menys rendibles que altres. Les antigues tenen més qualitat farinera però són més altes i més sensibles a l’ajagut (doblegar-se de l’espiga cap a terra), a part de ser més susceptibles a patir malalties i més sensibles a l’espolsada pel vent. El blat forment té un cicle més llarg que s’adapta millor al clima i terreny del Lluçanès.

farines i blats diferents  escoltant la presentació

A Mas Terricabras, a més d’esmorzar i de presentar-nos la ruta, ens van explicar la cura que ha de tenir aquesta varietat, més dificultosa de segar degut a l’ajagut de les espigues. Per preservar millor les seves qualitats es porta a moldre en molins de pedra, actualment a la farinera Ylla.

La ruta ofereix la possibilitat de comprar tant farina de blat forment com blat forment escairat per a cuinar-lo. Segons l’època de l’any  en què es faci, es pot visitar un camp i veure el creixement del cereal. L’època recomanada és de finals d’abril a juliol, quan es fan sortides programades cada primer i tercer diumenge de mes.

farines  Mas Terricabras

Un molí fariner intacte

Com que al Lluçanès no hi ha cap molí fariner en funcionament però es vol explicar com es feia el procés de moldre, la ruta continua al Molí Fariner de Puig-oriol (Lluçà). Es tracta d’un mas amb un molí intacte, en desús des dels anys 60, però que s’engega per ensenyar-ne el seu funcionament. L’aigua de la resclosa, procedent de la riera de Lluçà, activa els mecanismes que mouen les moles amb què es molia el blat. Ens ho va explicar Antoni Soler, el fill del darrer moliner.

 Molí de Puig-oriol  Antoni

mola

mola de terra  molí

L’aprofitament dels recursos hídrics del Lluçanès està documentat des de l’època medieval,
tot i que la majoria d’elements que han quedat són bastant moderns. Repartits als peus de les diferents rieres i recs del territori hi ha bastits nombrosos molins, la majoria dels quals daten dels segles XVII i especialment el XVIII, tot i que ampliats en diferents etapes constructives. A causa de la ubicació dels molins, sovint en llocs humits i poc assolellats, molts han caigut en desús com a habitatge i actualment es troben en runes i altres simplement deshabitats. Alguns però, encara conserven molts dels seus elements intactes, com aquest.

riera de Lluçà

L’elaboració del pa

El pa de forment és una varietat nova de pa sorgida d’aquesta voluntat de recuperar la llavor antiga. Per elaborar-lo cada forn aplica un percentatge de farina de forment adequada al tipus de pa que fa. Aquest s’elabora de forma artesanal, amb fermentacions lentes i seguint unes bases tècniques per garantir la màxima qualitat del producte final. El resultat és un pa gustós i aromàtic fet amb un procés artesanal.

El Forn Can Pujals (Sant Boi de Lluçanès) és un dels 12 forns del Lluçanès que han apostat per elaborar pa de forment. El primer que ens va sorprendre és el tipus de forn de llenya, únic al Lluçanès i dels pocs que queda a Catalunya. És de tipus morú; es cou el pa en el mateix lloc on s’ha fet el foc prèviament.

forn Pujals  forn morú

El forner ens va explicar que elaboren el pa de forment un parell de dies a la setmana, que la seva cocció és més lenta que la resta del pa però que és molt gustós. Vam tenir la possibilitat de provar les coques que hi fan i comprar també pa de forment, en barra i rodó.

En sortir del forn, on havíem arribat seguint l’olor de pa acabat de fer, vam poder fer una volteta pel nucli de Sant Boi de Lluçanès i entrar a la seva església així com conèixer altres atractius de la comarca de la mà del gerent del Consorci del Lluçanès, Xavier Barniol.

Església de Prats de Lluçanès 26

Gastronomia

I un cop oberta la gana amb la degustació només faltava fer un bon àpat ben a prop del forn, al restaurant de Cal Met (Sant Boi de Lluçanès). Em va fer una gràcia especial ja que és el restaurant on van fer el convit de casament els meus pares l’any 1969. Es tracta d’una cuina tradicional amb productes de temporada. En el nostre cas, els bolets van ser els protagonistes. I el pa de forment un digne acompanyant. La ruta també ofereix altres alternatives per dinar, com són Cal Penyora (Santa Eulàlia de Puig-Oriol) i La Cirera (Sant Boi de Lluçanès).

canelons de bolets

I quina millor manera per tancar la ruta que fer una passejadeta per fer baixar el dinar! La recomanació val la pena: anar a veure un dels arbres monumentals més bonics, el Roure de la Senyora, a Sant Boi de Lluçanès.

Vam acabar la ruta amb un bon gust de boca, després de conèixer una proposta que uneix tradició, gastronomia i l’essència d’un territori, fer noves coneixences i aprendre una dita antiga: ‘Llenya d’alzina, vi de sarment, oli d’oliva i pa de forment’.