Un altre aspecte que és especialment dramàtic, en aquest tema de les rutes organitzades, és el de les guies o fulletons que s’editen per conduir els senderistes. Cal admetre que, en alguns casos, aquest abús de rètols i senyals facilita les coses, però la satisfacció de l’experiència turística depèn sobretot del concepte (en aquest cas, del disseny de la ruta) i no tant del capteniment perquè els usuaris no es perdin. Molts d’aquests suposats productes turístics són contradictoris, il·lògics, i defrauden les expectatives dels qui hi pensen trobar allò que es publicitava. Els arbres no deixen veure el bosc: és tanta l’obsessió per definir un recorregut, per atorgar-li un color i una forma concretes, per aplicar-li un logotip, que sovint perdem de vista tot allò que envolta un camí. Oblidem que les sensacions no parteixen directament del terra que trepitgem, sinó d’allò que aquest terra (el territori, el país) ens permet veure i viure. L’important és allò que experimentem mentre caminem.
En aquest sentit, per construir propostes potents i sinceres, seria més fàcil i raonable aprofitar les vies ja existents. Des del meu punt de vista, no importa tant l’embolcall amb què es presenten, sinó l’autenticitat de les rutes. I, per tant, no hi ha res millor que aprofitar els camins, pistes, corriols i senders que ja existeixen. Demano jo: no els sobreposem etiquetes, deixem que es diguin com els van batejar un bon dia —fa mil·lennis, en ocasions— i dediquem-nos, això sí, a mantenir-los en bon estat o a restaurar-los. Acomplirem amb més eficiència el nostre objectiu tot fent una tasca de preservació cultural, que ens fa molta falta. I al final, potser ens adonarem que no ens calen gaires guies; o que els llibrets han de ser molt més esquemàtics (perquè els recorreguts són coherents). Necessitem, evidentment, que ens condueixin amb diligència. També han d’aplegar totes les dades útils que podem requerir. Però és igual de bàsic que ens motivin, que ens ajudin a entendre què fem allà. Que ens instrueixin i que ens emocionin. Perquè això és el que hi hem anat a cercar.
Joan Morales i Morera (Barcelona, 1967) és director del DESCOBRIR d’ençà mitjan 2006. És un enamorat dels Països Catalans i des d’aquest blog comentarà aspectes de l’actualitat turística i explicarà com gaudeix amb la descoberta dels nostres paisatges, tradicions, pobles, racons... i gent!
