Gairebé per casualitat, m’ha caigut a les mans un estudi realitzat per la consultoria Ceres (mostra de 1.024 individus majors de setze anys residents a Catalunya) sobre la fal·lera boletaire al nostre país. Algunes conclusions:

• Una tercera part dels catalans acostumen a anar a collir bolets, ni que sigui de forma esporàdica. Això representa uns dos milions i mig de persones. Tanmateix, només una petita minoria hi va un cop al mes o més (un 5%, tres-centes cinquanta mil persones).

• Si haguéssim de fer un retrat robot del boletaire més actiu, aquest seria home i veí d’un municipi de menys de cinc mil habitants de les comarques de Girona, Ponent o l’Alt Pirineu.

• Anar a caçar bolets és equivalent per a la gran majoria de catalans a buscar rovellons. No en va, més d’un 40% no saben esmentar cap altra varietat. Però és que entre els qui solen anar a collir bolets, quasi tots també busquen rovellons (nou de cada deu), i a força distància en la seva escala d’acceptació segueixen —per aquest ordre: llenegues, fredolics, rossinyols, ceps i camagrocs.

Cartell dels principals bolets dels Països Catalans elaborat per l’Obra Social de Caixa Catalunya i distribuït pel setmanari ‘Presència’. Catalans, no tot són rovellons!

• Una part important d’aquells que es consideren més boletaires (el 40% dels 350.000 esmentats en el primer punt) viuen aquesta afecció de manera intensa: planifiquen les seves sortides en funció dels indrets on trobar bolets i són capaços d’anar lluny del seu territori pròxim per buscar-ne.

• Curiosament, és en aquesta franja de gent on es valora menys el fet de sortir a caçar bolets en companyia d’amics i familiars, i no és estrany que aquestes sortides es facin en solitari.

• Per últim, una dada controvertida. Els catalans —més o menys boletaires, aquí no hi ha diferències significatives— es divideixen a parts iguals entre els qui veurien bé que s’exigís una taxa a l’hora de collir bolets per controlar i mantenir en condicions òptimes els boscos, i els qui s’hi oposen.

Queda clar que la relació dels catalans amb els bolets és passional. Per alguna cosa, diuen els experts, som un dels pobles més micòfils d’Europa. Que vagi bé la temporada!