Entrades amb l'etiqueta ‘Fira de Sant Ermengol’

Cap a la Seu d’Urgell manca gent

dilluns, 25/10/2010
cartell Fira.jpg

Cartell de la Fira de Sant Ermengol d’enguany.

El nombre es muy sonado, pero ¿quién se acuerda hoy de Seo de Urgel, quién conoce la condiciones no diré en que se desarrolla, sino en que decrece su agricultura, quién piensa en explotar los veneros inagotables de riqueza que su tierra y bajo su suelo se encierran? En todos los países del mundo los caminos sirven para unir unos pueblos con otros pueblos. En los Valles de Urgel sucede lo contrario: los caminos, si tal nombre merecen las sendas de herradura que á ellos conducen, solo contribuyen á su aislamiento perdurable”.

És evident que ha plogut molt des que el polític i economista Josep Zulueta va escriure a La Vanguardia, l’any 1890, nou articles dedicats a l’Alt Urgell i la Cerdanya amb el revelador títol de “Comarcas olvidadas” (podeu llegir-los aplegats en un sol volum al llibre Comarques oblidades, d’Edicions Salòria). Tant ha plogut, de fet, que avui la Seu d’Urgell és una ciutat esplèndida i dinàmica com poques. La capital del nostre alt Pirineu.

Aquest comentari ve a tomb de la meva participació al Concurs de Formatges Artesans de la passada Fira de Sant Ermengol. Una cita de tradició gairebé mil·lenària que ha esdevingut la millor oportunitat anual —no l’única— d’acostar-se a la Seu. La carpa de la Fira de Formatges és espectacular, però passejar pels carrers del centre històric de la població, que aquests dies s’omplen de parades de tota mena de productes agroalimentaris, mostres d’artesania, oficis antics, bestiar ramader, maquinària agrícola i fins i tot cotxes i motos, és una delícia. L’ambient és bulliciós i optimista, potser engrescats per la presència ja decidida de la tardor i tots els seus fruits: bolets, castanyes, melmelades i confitures, vins i licors… I tot plegat, sota la mirada atenta del Cadí, que espera pacient l’arribada de les primeres neus.

Perquè la Seu d’Urgell sap treure profit de la seva situació geoestratègica. Cruïlla de camins entre la Cerdanya i Andorra, hi havia el risc de veure-les passar. Ben al contrari, avui la Seu és parada i fonda obligada. Patrimoni, natura, gastronomia, lleure. Tot hi té un lloc per construir una oferta turística compensada i desestacionalitzada.

FiraFormatges2010 075.jpg

Una imatge de la carpa de la Fira de Formatges Artesans en plena avaluació dels jurats del concurs.

FiraFormatges2010 225.jpg

Una de les sessions de l’Aula de Tast, on s’hi fan tallers, jocs, exposicions i, és clar, tastos de formatges i altres productes.