Entrades amb l'etiqueta ‘Les’

Refugi Rosta + PyrenMuseu = un establiment amb ànima

dimecres, 11/05/2011

Sovint tenim una imatge estereotipada de la Vall d’Aran, i no ens manca raó. El domini abassegador de la marca Baqueira Beret condiciona el perfil turístic del nostre particular territori occità. D’uns anys ençà, els esports d’hivern —i els seus practicants més mediàtics i benestants— s’enduen el protagonisme tant als mitjans de comunicació com al propi sector turístic local. I tanmateix, la Vall d’Aran és molt més que quilòmetres de pistes d’esquí.

Només cal contemplar l’església romànica de Santa Maria d’Arties, amb el seu fantàstic retaule gòtic i els sorprenents murals renaixentistes que la decoren. O deixar-se caure per la crema deth Haro de Les, una festa que transporta a l’arrel profunda de la cultura pirinenca. O visitar Ço de Perejoan (a Escunhau, terme de Vielha e Mijaran), una impressionant casa senyorial del segle XIV, mostra de la singular arquitectura civil aranesa. I podríem ampliar indefinidament la llista amb la descoberta de la gastronomia de la zona, del patrimoni arqueològic industrial, dels petits pobles d’alta muntanya, de les seves llegendes i tradicions…

shutterstock_40216909.jpg

La natura és el principal valor turístic de la Vall d’Aran. (Foto: Shutterstock.)

Però sobretot, l’Aran destaca per l’exuberància de la natura. Per la simfonia de colors que hi dibuixen les estacions: des del verd rutilant fins al blanc enlluernador, passant per tota la gamma d’ocres que la paleta de la tardor és capaç d’imaginar. Aquests paisatges alpins són des de fa molt de temps un punt d’atracció irresistible per als excursionistes de banda i banda dels Pirineus. (Cal recordar que l’Aran és l’única vall atlàntica del nostre país i que mira, per tant, cap al nord.)

El Refugi Rosta de Salardú (Naut Aran) és un dels establiments més veterans de la Vall d’Aran. De fet, va ser la base d’operacions dels primers pirineistes, gent que a les acaballes del segle XIX fruïa recorrent la serralada amb una vocació a mig camí del treball de camp científic i el repte esportiu. Cent cinquanta anys després, el Refugi Rosta continua allà, al peu de la carretera d’Esterri a Vielha, acollint amants de la muntanya, perquè l’esperit pirineista l’impregna completament. Dormitoris per a grups amb sacs de dormir; parets de pedra i paraments de fusta, sostres, escales i terra inclosos; fogons casolans i reconstituents; taules compartides per desfermar complicitats… La senzillesa de la casa (indistintament un refugi de muntanya situat al nucli vell de Salardú, o una fonda de poble a tocar del bosc de Mont-romies, vet aquí el secret) és la seva autenticitat.

La il·lusió del Manel, l’Àngels i la resta de la família garanteix la continuïtat del Rosta. I el fa créixer, mantenint-ne l’ànima original. Des de fa uns mesos, la fonda exhibeix una interessant col·lecció permanent de material relacionat amb el pirineisme: des de botes de trescar, piolets i grampons antics fins a mapes, fotos i documents de l’època en què el Pirineu era un immens continent per explorar. És el PyrenMuseu, una modesta contribució al coneixement dels inicis de l’excursionisme català que projecta els valors del refugi portes enllà. Encara més, els incombustibles dinamitzadors es veuen amb cor d’assenyalar noves fites (com la recent organització de les jornades Pyrenades) i, doncs, d’escampar per tot el país els valors culturals i naturals de l’alta muntanya pirinenca. Aquest és, crec jo, el veritable perfil turístic de la Vall d’Aran.

PanoramafilkaI.jpg

La sala menjador del Refugi Rosta, folrada de material utilitzat pels primers excursionistes a la Vall d’Aran. A la foto, una de les xerrades de les jornades Pyrenades.

Póster_A3.jpg

El cartell de les jornades Pyrenades, organitzades pel Refugi Rosta - PyrenMuseu durant la passada Setmana Santa.

Els centres d’acollida turística

dijous, 19/08/2010

Just abans de les vacances que ara he acabat, parlava amb l’alcalde de Vilajuïga, en Pere Trias, i m’explicava un projecte que comença a rodar i que li fa una especial il·lusió. Es tracta de la posada en marxa dels centres d’acollida turística (CAT), no en va ell és el president de l’Associació d’Ens Locals de la Xarxa de Centres d’Acollida Turística de Catalunya.

Segons la seva pròpia definició i objectius, són “un equipament modern, còmode i funcional que presta un servei d’atenció turística de qualitat i adaptat a les necessitats i requeriments del turisme del segle XXI”. Així, cada CAT (n’hi haurà deu, en una primera tongada que finalitzarà a mitjan 2011, dels quals actualment n’hi ha tres d’oberts: Vilajuïga, Sallent i Teià) explica un aspecte destacat del patrimoni material i immaterial representatiu del lloc on és ubicat. Per exemple, aprofitant que Vilajuïga es troba al peu de les Alberes, molt a prop dels passos tradicionals que travessen l’extrem oriental dels Pirineus, i que és lloc de pas obligat per pujar a Sant Pere de Rodes, al CAT d’aquest poble altempordanès hi ha un petit centre d’interpretació que mostra la significació dels camins històrics i el seu paper com a creadors de pobles, viles i ciutats.

DSCF1870.JPG

Diversos panells informatius de l’exposició ‘Camins sagrats’ al centre d’interpretació del CAT de Vilajuïga.

DSCF1890.JPG

Informació sobre el Camí de Sant Jaume a l’exterior del CAT de Vilajuïga, poble empordanès per on passa aquesta ruta històrica després d’abandonar Sant Pere de Rodes.

Les temàtiques dels altres centres versaran sobre la industrialització i l’obrerisme (Sallent), la romanització de Catalunya (Teià), el naixement medieval de Catalunya i Guifré el Pelós (Ripoll), la convivència entre les cultures jueva, musulmana i cristiana (Tortosa), el tractat dels Pirineus (Puigcerdà), la Patum i les festes populars catalanes (Berga), Occitània i la llengua d’Oc (Les), la Generalitat de Catalunya (Cervera) i la gastronomia catalana (Palafrugell).

L’oferta dels CAT es completa amb un punt d’informació turística (presencial i telemàtica), un bar, un espai de degustació de productes agroalimentaris de la zona i una botiga especialitzada en la venda de records i artesania relacionada amb la temàtica del CAT. Segons Pere Trias, aquests nous espais han de funcionar com a “oficines d’informació turística 2.0” i, en definitiva, esdevenen atractius turístics en si mateixos, tal com fan els models d’Àustria, Escòcia i el Quebec que els han inspirat.

Per mi, aquest és el principal repte que tenen els centres d’acollida turística: demostrar que són una infraestructura complementària i dinamitzadora de les ja existents. És a dir, necessària. El fet que se situïn en llocs accessibles des de la xarxa viària general pot ser un bon esquer perquè el turista aprofundeixi en el coneixement del país, si bé des del meu punt de vista hauria calgut allunyar-se del concepte d’àrea de servei que transmet el seu disseny modular, asèptic i descontextualitzat. El temps ens ajudarà a avaluar l’èxit d’aquesta iniciativa carregada de bons valors i intencions, a la qual desitjo tota la sort el món.

DSCF1904.JPG

El centre d’acollida turística de Vilajuïga des de l’exterior.