Entrades amb l'etiqueta ‘producte turístic’

Traieu-vos el Passaport Berguedà!

dilluns, 15/11/2010

Fa algunes setmanes parlava en aquest post de la Ruta Ramadera pel baix Berguedà. Avui, us presento un nou producte turístic que pretén dinamitzar la meitat nord de la comarca. Parlo del Passaport Berguedà. Es tracta d’una idea senzilla, però ben treballada i executada, que promou el coneixement de la zona a partir de la visita a disset miradors (un per cada municipi de l’alt Berguedà). En cadascun d’aquests punts hi ha un petit monument d’acer amb text i una figura al·lusiva d’allò que hom vol ensenyar: la llegenda de l’enforcadura del Pedraforca a Saldes, davant la muntanya; l’esplendor romànica de Sant Jaume de Frontanyà; les mines de carbó de Fumanya, avui un dels jaciments paleontològics —amb nombroses petjades de dinosaures!— més singulars d’Europa…

DSC_0017.jpg

El monument del mirador del Pedraforca explica que fa molts anys la muntanya tenia un sol cim. Dalt de tot hi havia el castell d’un senyor que es va vendre l’ànima al diable. Els habitants de Saldes van demanar ajuda als àngels del cel, que hi van acudir provocant una lluita que va durar tres dies. Quan la polseguera del combat va desaparèixer, la muntanya estava partida pel mig dibuixant la forca del diable. (Foto: José Luis Rivera.)

Cada monument té una grapadora per segellar el passaport, i com més visites, més punts. D’altra banda, si feu despesa en algunes empreses col·laboradores (n’hi ha més de vuitanta: restaurants, allotjaments, comerços, etc.), en sumareu més i al final de l’estada podreu bescanviar-los per regals que van des de clauers o vals d’oci actiu fins a degustacions gastronòmiques i nits d’hotel. Tan fàcil com engrescador.

Em sembla una iniciativa excel·lent. Ja fa temps que els francesos posen en pràctica el que ells anomenen cadena de valor. És a dir, identifiquen els principals atractius turístics d’una regió i agreguen al seu voltant paquets d’ofertes amb l’objectiu que els visitants passin d’estar dues hores en una visita a un castell càtar, per exemple, a romandre-hi dos dies (practicant senderisme, degustant gastronomia, contemplant art…). Des d’aquest punt de vista, l’alt Berguedà és avui una de les destinacions turístiques més avançades del país.

DSC_0020.JPG

El monument del mirador de Fumanya dibuixa la silueta d’un gran dinosaure. No en va, en aquest jaciment paleontològic es poden observar centenars de petjades de sauròpodes que van viure a la zona fa milions d’anys. (Foto: José Luis Rivera.)

Terra de Comtes i Abats

divendres, 10/09/2010

En aquest mar de llàgrimes que és la dinamització econòmica de les comarques d’interior, de tant en tant hi ha notícies que permeten ser optimista. Fa un parell de dies es va presentar oficialment a Barcelona el nou producte turístic Terra de Comtes i Abats, marca amb la qual es pretén promocionar l’oferta dels municipis del baix Ripollès (Ripoll, Campdevànol, Sant Joan de les Abadesses i Gombrèn) i complementar-la amb les de la vall de Ribes i la vall de Camprodon.

FotoRipolles.jpg

Conta la llegenda que va ser el comte Arnau qui va fer construir les escales del santuari de Montgrony.

No cal dir que els alcaldes de la zona estan exultants. Els han caigut quatre milions d’inversió, sufragats a terços iguals per la direcció general de Turisme de Catalunya, Turespaña i el consorci Ripollès Desenvolupament. I què faran amb aquests diners? La intervenció permetrà crear dos centres d’interpretació (un que ja funciona, el del Mite del Comte Arnau, a Sant Joan de les Abadesses, i un altre a Ripoll, sobre el monestir de Santa Maria); museïtzar el conjunt arqueològic del castell de Mataplana i el santuari de Montgrony; senyalitzar i promoure els dos grans monestirs romànics de la comarca i construir un discurs turístic a partir de les figures històriques i llegendàries, vinculades als orígens de Catalunya, de Guifré el Pelós, Otger Cataló i els 9 barons de la Fama, l’abat Oliba, l’abadessa Emma, el comte Arnau, el senyor Hug de Mataplana… I encara, condicionar vies històriques que permeten gaudir dels paisatges naturals de la comarca, com el camí ral de Campdevànol a Gombrèn.

En definitiva, per tant, identificar el Ripollès com una destinació amb personalitat i articular-hi un model turístic sostenible a partir del patrimoni cultural i natural de la comarca. No puc fer res més que felicitar-los, desitjar-los tot l’èxit del món i esperar que el seu exemple s’escampi com una taca d’oli.