Fa dies que observo amb atenció el Patronat de Turisme Costa Brava-Girona. El motiu: la seva estratègia de màrqueting en l’univers de les xarxes socials.

D’entrada, haig de dir que els segueixo al Twitter —on, per cert, piulo des del perfil @jmmorera— i la seva activitat és frenètica. Des del compte del Patronat, informen de les seves novetats, de la programació turística en curs, enllacen notícies i documents d’interès. A més, bona part dels seus membres tenen perfils propis des dels quals aporten perspectives noves i personals (fresques) de la promoció turística de la demarcació. Els usuaris del Twitter premien la proximitat dels responsables d’empreses i institucions, així que en aquest sentit el Patronat Costa Brava és exemplar.

Però en realitat el Twitter només és un símptoma que des del Patronat creuen en les xarxes 2.0 i hi treballen com un dels canals importants de promoció. El Pla Estratègic de Turisme de les comarques de Girona 2011-2015, que acaben de presentar, afirma que “l’accessibilitat de la informació promoguda per Internet ha donat lloc a l’aparició d’un client molt més exigent quant als continguts, el dinamisme, l’actualització, la comercialització…” i explica que “el Patronat està fent un gran esforç per posicionar-se de manera preferent en l’entorn on-line”.

Això explica la seva aposta pel web, que aviat tindrà una central de reserves. O el canal específic al portal de rutes Wikiloc (el primer d’un patronat turístic català). O les galeries a la xarxa d’amants de la fotografia Flickr. O el blog oficial de la destinació Bitts Costa Brava, alimentat per una vintena d’especialistes i professionals del sector que hi exposen temes d’actualitat des del seu gran coneixement del món turístic.

Tanmateix, l’exemple probablement més espectacular —i també el més innovador— d’aquesta estratègia ha estat la recent organització del blogtrip #InCostaBrava, en què setze dels blogaires de viatges més influents del món van fer una immersió a la zona de la mà del Patronat durant una setmana. No es tractava, segons Jaume Marín, el cap de màrqueting, “de convidar bloggers i ensenyar-los el que tenim, tal i com havíem fet tota la vida amb els periodistes de mitjans tradicionals; és una eina diferent per a uns mitjans diferents” i, per tant, volien que aquests prescriptors transmetessin “una imatge i una percepció de la destinació segons la seva visió experiencial”. És a dir, en resum, no van ser els blogaires els qui es van adaptar a allò que els oferia la Costa Brava, sinó que la Costa Brava es va adaptar al seu perfil —tal com ja fa, i farà cada vegada més, el turista 2.0.

És cert que això obliga a pensar en l’storytelling o relat de destinació (els missatges força a partir dels quals aquesta destinació es vol projectar per atreure un visitant o un altre: tots els públics no poden ser!). Abans de l’experiment, Marín confessava: “Ens agradaria que, mitjançant microrelats, històries i vivències en el nostre territori, s’expliquin a la Xarxa els nostres valors basats en natura, cultura i gastronomia”. Doncs bé, alguns càlculs indiquen que #InCostaBrava va generar directament o indirectament, durant el seu trascurs, uns deu milions de tweets a tot el món. Més tot el volum d’informació que els blogaires han generat a les seves plataformes i els moviments i opinions dels usuaris de les respectives comunitats. És tan potent, que ningú no podrà mantenir-se al marge d’aquesta revolució durant gaire temps més.

La Costa Brava ja va ser pionera fa 80 anys en la promoció turística del nostre país. Aquest cartell de s’Agaró, obra d’Enric Moneny, divulgava l’any 1934 —i en anglès!— els valors de relax, sol i platja.

El Patronat Costa Brava s’ha proposat vincular la destinació als valors de natura, cultura i gastronomia. A la imatge, els Hostalets d’en Bas, a la Garrotxa; la Diputació aplega tot l’interior de la demarcació sota la marca turística Pirineu de Girona. (Foto: Shutterstock.)