Dia 51… Ja sóc a casa!

Ja sóc a casa!!

Després de l’última etapa entre Badalona i Barcelona, de passar la nit a sota un arbre i de caminar per camins enlloc d’agafar el cotxe o el metro ja sóc a casa! L’últim tram va ser especial perquè vaig arribar al mar, vaig entrar a Barcelona caminant (cosa que no havia fet mai), i era l’últim dia d’aquest procés, d’aquesta etapa que havia començat fa 50 dies a Terrassa.

Nit a Badalona

El Mar

El Besós

Tinc el sentiment d’estar molt tranquil i content amb la meva vida, el que he après durant aquests dies m’ha portat fins a aquí. I ara que sóc aquí em sento feliç de viure-ho… Ahir em van venir a rebre a la Pl. Catalunya de Barcelona. Havia caminat els 1000 km durant els 50 dies previstos i semblava que hagués complert un objectiu o una fita però no sentia que s’acabés res. Més enllà de les fites queda el procés que m’ha portat fins aquí i que em fa viure aquest dia.
Va ser bonic compartir amb tots ells aquest moment, i potser hauria estat igual d’emotiu de fer-ho en qualsevol altre punt de Catalunya… La importància no estava en el lloc ni en la fita, sinó en compartir aquesta experiència i aquest moment de manera especial amb la gent que m’estimo.

Ja sóc aquí!

Amb la Miryam!!

El caminador!

Que prim que estàs tio!

Tots junts

I avui és el primer dia des de fa 50 que em desperto al meu llit!
És un sentiment estrany de sentir-se rodejat de nou de totes les meves coses, a casa meva, amb els meus records, la meva història. He trobat roba que havia oblidat que tenia, els trastos de casa, el cotxe al parking,… Tot lo meu apareix un altre cop i em recorda on sóc i el que he fet fins ara. Bé, fins abans de marxar.

Torno a ser el Jordi Girard Camarasa? el d’abans de començar a caminar? el que té tal i tal cosa, treballa a tal lloc i viu en aquesta casa? o continuo sent el jordi que viu allà on té els peus?

Puc triar si vull ser el Jordi que , el Jordi que viu a, el Jordi que fa, el Jordi que sap… Però sempre seré el jordi que viu allà on té els peus, amb això no hi ha res a fer. Només haig de ser, i viure.

Comparteix

Comentaris

Escriu un comentari

(*) Camps obligatoris

*

Normes d'ús