Dia 28: Abella de la Conca – Sallent
Distància: 25 km
Ruta: pista sota els cingles de la serra de Carreu i la serra de Sant Joan
Dia 29: Sallent – Perles
Distància: 20 km
Ruta: Pista de Sallent a Les Masies, L-511, l-401
El camí entre Abella de la Conca i Sallent és especatacular des del primer moment. Una pista segueix els cingles de la serra de Carreu passant per masos i antigues cabanes. Deprés de creuar la carretera L-511, que està plena de motoristes de tota Europa durant to el cap de setmana, segueixo una pista que m’endinsa en una de les regions més muntanyoses que he vist fins ara a Catalunya.Sota la serra de Sant Joan s’aixequen moltes altres serres que sembla que s’entrebanquin, està ple de barrancs per on ara hi corre algun torrent. Caminar durant la primavera és fantàstic perquè no m’ha calgut patir gairebé mai per l’aigua. Sempre hi ha fonts o rius en els que puc omplir la cantimplora. Una explosió de la natura a la primavera són els salts d’aigua. Abans d’arribar al poble abandonat de Sallent hi ha aquest magnífic salt.
Quin gust banyar-se en aquesta piscina amb el doll que et cau al damunt!! Després de caminar hores sota el sol amb un mocador al cap per a no cremar-me la closca salto d’alegria cap a sota la cascada!!
Viure la primavera és apassionant. Des del primer dia veig créixer les plantes, veig les flors, els animals amb les seves cries, els fruits dels arbres, l’aigua dels torrents,… La floració d’una mateixa planta és diferent segons en quina regió sigui. Per exemple, la farigola ja estava florida i quasi passada a Terrassa quan vaig marxar, i arribant al Pre-pirineu ara comença a florir, un mes més tard. Al Priorat ja estaven collint les cireres quan hi vaig passar i aquí tot just començar a sortir-ne les primeres. Trobar cirerers silvestres és una altra meravella per a mi! O rosers silvestres també!
Viure la primavera no hauria de ser un privilegi. Les persones també en formem part del cicle natural i no ens n’hauriem d’allunyar gaire. És el moment de remprendre l’activitat frenada durant l’hivern, de tornar a despertar, de començar nous projectes, de crear, de donar vida a les nostres idees i de veure-les créixer… El cos es desperta amb el canvi d’estació i cal que la meva activitat vagi en acord. No vull endivinar que som a la primavera només perquè comencem a portar roba curta, a encostipar-nos i a patir les al•lèrgies. Que bonic és ser conscient dels canvis que es generen a la natura i en el meu propi cos, i poder observar com evolucionen.
Entenc els artistes que viuen en mig de la natura o que s’hi venen a passar temporades. És aquí on pots ser conscient i entendre el teu entorn. On tot el que passa té sentit, i és harmoniós. On l’única que “activitat” que té sentit propi és observar, escoltar, sentir. Tenir els sentits alerta és l’única cosa que s’ha de fer per a entendre el teu voltant i per veure quina és la nostra posició en aquest sistema, al món, o a l’univers. I és de la comprensió del món, de la natura, que neix la creació artística, la representació artística del món ha de passar l’observació sense filtres, sense judicis del món que ens envolta.
Us adjunto el link d’una artista lleidatana, Miryam Castelló, que viu molt conscient i alerta del seu entorn, i que mostra en les seves obres aquesta recerca de la seva posició al món.
http://mdreamsdesigns.wordpress.com/
He passat la nit a Sallent, en un paller abandonat d’una casa abandonada al poble abandonat. Però no deu fer gaire que van marxar els últims habitants perquè moltes cases encara són en peu, algunes obertes, i s’hi pot veure a dins els mobles que encara queden. Taules amb trastos, cuines, llits i mantes,… És una sensació estranya la de recórrer el carrer del poble ple d’herbes altes i entrar a les cases deshabitades. És com si hagués fet tard en el meu Catalunya Cara a Cara… 50 anys tard! Em pensar en el Mecanoscrit del segon origen.
Seguint la pista entre les muntanyes arribo al “Mirador del Cretaci”, un emplaçament prop de Coll de Nargó on s’hi han trobat fòssils de dinosaures, restes de la vegetació tropical que hi havia a l’època, ous fossilitzats,…
Hi ha unes petites explicacions aclaridores de tot plegat i amb un petit passeig pots veure i imaginar-te força be aquella època. Què tenen els dinosaures que ens fascinen tant a tots? Sempre que es troben restes de dinosaures a algun lloc tinc ganes de sentir el que en diuen…
Després de Coll de Nargó travesso el pantà d’Oliana i començo a enfilar amunt cap a les muntanyes del Solsonès. Passo la nit a Perles, a la vora del barranc, on m’hi puc banyar a l’aigua freda freda que m’ajuda a recuperar múscols i articulacions… La tarda i la nit sota un roure i a prop d’un cirerer es fan d’allò més agradables