Arxiu del mes: octubre 2015

Vins i bicicletes als camins del Penedès

dimecres, 21/10/2015
© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Ruta amb bicicleta per les vinyes de Subirats. © Òscar Marín

Llargues fileres de ceps s’estenen fins a l’horitzó, alternades amb camps de presseguers i oliveres, entre bosquets de pins i alzines. És el mosaic mediterrani que ens acompanya pels camins de Subirats, un municipi extens que va adoptar el lema de “Capital de la Vinya” per la importància d’aquest cultiu en la seva economia (és el municipi de Catalunya amb més superfície dedicada a aquest conreu). Una de les maneres més còmodes i divertides de descobrir els paisatges de l’Alt Penedès és dalt d’una bicicleta de muntanya, i això és el que vam fer un matí amb Vicicling, una de les empreses de Subirats que ofereixen activitats d’enoturisme i combinen l’esport amb la descoberta del món del vi. Després d’ajustar el selló i de posar-nos el casc vam emprendre una ruta de deu quilòmetres pels voltants de Sant Pau d’Ordal. Passant a la vora de les vinyes, el guia Albert Massana ens va explicar un bon grapat de curiositats sobre la història d’aquests cultius. Ell coneix bé el món del vi, la seva família és propietària d’un dels setze cellers de Subirats que fan agricultura ecològica. Els primers del país a especialitzar-se van ser Albet i Noya i després els van seguir els altres productors de Subirats. Al final de l’itinerari, es fa un tast d’aquests vins ecològics. Mentrestant, observàvem el perfil del Penedès més seductor. Aquí, els camins no són plans, fan pujades i baixades, però després d’un ascens costerut el paisatge ens gratifica amb un petit mirador o amb una baixada refrescant. Allà un castell enrunat, aquí una masia, més enllà un petit nucli habitat, i arreu els vinyets omnipresents.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

El grup surt de Sant Pau d’Ordal i s’endinsa en els camins del Penedès. © ÒM

A mig camí vam aturar-nos a les vinyes de les Caves Llopart per observar els ceps i comentar de ben a prop aspectes del treball diari en una vinya ecològica, com ara la utilització de feromones en els cultius per desorientar els insectes i evitar que s’instal·lin a les plantes. Les explicacions d’un guia expert són el principal valor afegit de la ruta a l’aire lliure, ja que ens permeten entendre la cara menys evident d’aquest paisatge i rememorar la seva evolució al llarg dels temps. Em confirmaven a l’oficina de turisme que aquestes rutes guiades amb bicicleta entre les vinyes eren cada cop més sol·licitades pels turistes internacionals que visiten Barcelona, gràcies a la comunicació directa de Subirats amb tren (45 minuts des de l’estació de Sants). El punt de sortida de la ruta és la mateixa estació de Rodalies de Subirats, i en només una hora, els visitants passen del brogit de la capital catalana a la tranquil·litat dels paisatges vinícoles més exuberants del nostre país. Una alternativa original són els recorreguts amb Segway, però la bicicleta permet arribar a racons més desconeguts i amb més rapidesa.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Descobrim les característiques del cultiu ecològic a les vinyes de les Caves Llopart. © ÒM

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Un grup fa la visita guiada a les Caves Llopart de Subirats. © ÒM

Sobre dues rodes vam arribar fins al celler Eudald Massana Noya, un dels que ofereixen visites guiades a les seves instal·lacions. Durant nou generacions, els propietaris d’aquesta finca han treballat la terra i avui l’Eudald Massana recupera i aplica tècniques ancestrals que tenen en compte, per exemple, la influència dels cicles lunars en el creixement de la vinya. A la sala de tasts, on l’Eudald ens va convidar a assaborir un cava reserva i una copa de La Creueta, hi pengen eines antigues i fotografies dels seus avantpassats treballant al camp. “En els moments més durs, miro aquestes fotografies i penso en tot el que ells van treballar per aixecar aquest celler”, ens explicava. En tan sols quatre hores havíem gaudit d’una enriquidora lliçó d’enologia i havíem observat, escoltat, assaborit, olorat i tocat el paisatge del Penedès més autèntic.

© Òscar Marín http://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Tast de La Creueta, un cupatge de Cabernet Sauvignon i Merlot elaborat per Massana Noya. © ÒM

Una nit de tardor a La Vella Farga

dilluns, 5/10/2015
Piscina La Vella Farga.jpg

Davant de la Caseta del Masover s’obre la piscina desbordant de La Vella Farga. © Òscar Marín

La natura envolta la gran masia, els boscos dominen l’horitzó. No ens sentim perduts, el paisatge i el silenci ens reconforten, i tan aviat com arribem davant la masia, just abans de la posta del sol, sentim una oberta sensació de benestar. Som a La Vella Farga, un hotel rural ple d’encant que neix de la rehabilitació d’un mas de l’any 1036, als afores del nucli solsonenc de Lladurs. Aquí han materilitzat el seu somni una parella d’emprenedors, la Gemma Ribera i en Martí Angrill, que ja portaven la casa rural Cirera d’Avall i que van apostar per la rehabilitació d’una altra masia propera. Aquí han invertit dos anys i mig de reformes, recuperant antics espais i creant-ne de nous, obrint finestrals perquè la llum i el paisatge entressin dins la casa, buscant peces singulars per decorar cadascun dels racons de la masia. Això sí, han respectat l’herència arquitectònica d’un edifici on encara es respira el passat rural. En aquesta gran casa s’hi conreaven cereals, s’hi criava bestiar, s’hi havia elaborat vi i oli, i s’hi treballava el ferro. D’aquest antic ofici ve el nom de Vella Farga, ja que a la planta baixa s’hi fabricaven peces de ferro forjat.

La Vella Farga façana.jpg

Façana restaurada de l’hotel rural La Vella Farga. A l’esquerra, el restaurant de l’hotel. © ÒM

Taula La Vella Farga.jpg

Els propietaris són amants de les antiguitats, cosa que observem en detalls com aquesta taula parada. © ÒM

El mas és avui un hotel Rusticae de quatre estrelles, d’aquells que ens agrada anomenar “amb encant”, perquè ve de gust estar-s’hi i gaudir tranquil·lament de tots els seus detalls. Totes les habitacions estan moblades amb cura i cadascuna de les tretze té algun element que la fa especial. En el cas de l’habitació doble El Bisbe, on vam dormir, el fragment d’un retaule barroc fa de capçal del llit. A l’altre extrem, presideix el bany una banyera de marbre que data de l’any 1900. I des de les finestres es contempla la terrassa de l’hotel i els boscos exuberants de la vora.

Habitació La Vella Farga.jpg

Els mobles antics i el retaule barroc del capçal donen un aire eclesiàstic a l’habitació El Bisbe. © ÒM

Bany La Vella Farga.jpg

Al bany hi trobareu una selecció de sabons i cremes de L’Occitane. © ÒM

A l’hora de sopar, els fogons de la Vella Farga proposen una cuina d’autor que aposta pel producte de proximitat i de temporada. Les elaboracions del xef de la casa, Edgar Suárez Vergés —format a les cuines d’Arola, Cruz i Jubany, entre d’altres—, es poden assaborir en forma de dos menús degustació. Hi vaig demanar el nou menú de tardor Arç Blanc, de 38 euros, una delícia des del principi fins al final: crema de carbassa violó infusionada a la citronel·la amb escamarlà de costa i oli de mandarina; exquisides vieires amb curioses textures d’oli, caviar de muntanya i fonoll; sandwich de cua de bou amb angules; garrí cruixent a baixa temperatura amb poma infusionada amb fruita de la passió i terra d’oliva de Kalamata; i per postres, un cremós de xocolata blanca, fruita de la passió i granisat d’alfàbrega. A banda d’aquests plats, també vam poder tastar l’arròs sec de muntanya amb costella de porc ibèric i ceps, una recepta molt recomanable. Acompanyant els plats, una selecció molt acurada de vins i caves completa l’experiència gastronòmica.

Menú Arç Blanc La Vella Farga.jpg

Vieires amb textures d’oli, caviar de muntanya i fonoll, un dels plats del menú Arç Blanc. © ÒM

Arròs La Vella Farga.jpg

Arròs sec de muntanya amb costella de porc ibèric i ceps. © ÒM

Menjador La Vella Farga.jpg

A l’hora de sopar, el menjador de La Vella Farga té un ambient càlid. © ÒM

Si el temps ho permet, val la pena fer un bany a la piscina desbordant. Si no, prendre el sol a la vora de l’aigua resulta molt agradable. Un passeig pels boscos propers, cercant bolets mentre escoltem el cant dels ocells, o una conversa a la terrassa, deixant que les hores passin relaxadament, ens connecta amb aquest entorn privilegiat. Hem aprofitat al 100% cada minut de la nostra escapada de tardor a La Vella Farga, i ens posem aquest hotel a la llista de preferits.

La Vella Farga.jpg