Narbona és tan a prop de Barcelona amb TGV que és fa difícil resistir-se a una escapada, fins i tot d’un sol dia. Hi ha sis trens diaris a l’estiu (quatre en temporada baixa) que ens hi porten en menys de dues hores. Així que aquest juny m’hi he tornat a escapar i he tornat a recòrrer els seus carrers amb un objectiu clar: proveir-me dels millors gustos i aromes de la ciutat. Des de l’estació de ferrocarril, m’endinso en la que va ser primera colònia romana fora d’Itàlia. De l’època romana en queden poques restes, però en destaca el fragment de la Via Domitia descobert a la plaça de l’Ajuntament. Fa més de 20 segles que aquest era lloc de pas entre Roma i l’antiga Tarraco! És un dels atractius de qualsevol passejada per la ciutat, com ho és la magnífica catedral inacabada de Sant Just i Pastor, amb una nau de més de 40 metres d’alçada, que forma un conjunt excepcional amb el Palau Museu dels Arquebisbes, o també la gran torre quadrada del Donjon de Gilles Aycelin, que regala una gran vista panoràmica als que s’enfilen pels seus 160 graons.

A la plaça de l’Ajuntament de Narbona s’hi han trobat restes romanes. © ÒM

La catedral inacabada de Narbona imposa per la seva alçada. © ÒM

Després de passar per la botiga Nature et Miel, on comprem la típica mel de garriga mediterrània que ja feia les delícies dels romans fa dos mil anys, creuem el canal de la Robine i arribem a Les Halles, el magnífic mercat Art Nouveau amb estructura d’acer i vidre. Les aromes i els colors es barregen i ens permeten gaudir d’un festival gastronòmic deliciós entre els somriures dels botiguers i dels visitants. Hi comprem les olives Lucques, de polpa cruixent i gustosa, que només es cultiven en terres del Llenguadoc; agafem uns embotits a la parada de Lionel Hack, conegut per oferir carns de primera qualitat; i prenem alguns formatges que ens fan venir salivera.

El pont dels Mercaders, un dels pocs ponts habitats d’Occitània. © ÒM

A l’hora de dinar, després de proveir-me dels millors productes de Narbona, m’acosto amb el bus de línia a Les Grands Buffets, un restaurant del qual ja us havia parlat, però que els amants de la bona gastronomia no poden deixar de visitar. Fundat l’any 1989, aquest és considerat el restaurant més gran de França. L’ambició del seu fundador, Louis Privat, era posar el luxe a l’abast de tothom i reproduir el repertori de plats emblemàtics de la cuina francesa tradicional. Tot un èxit des de fa gairebé trenta anys. La reputació del restaurant ha sobrepassat àmpliament les fronteres de la ciutat: un 90% dels comensals vénen de fora d’aquesta zona.

La Tente d’Aparat és la nova sala d’inspiració barroca de Les Grands Buffets. © ÒM

En podem destacar moltes coses, des de la seva carta de vins d’alta gastronomia a preu de celler, amb una selecció de 70 referències dels millors vins del sud de França, fins a la seva acurada col·lecció de més de 110 formatges que ocupen trenta metres d’exposició: formatges clàssics d’Occitània; formatges Roquefort, Cantal o Salers fabricats per artesans de petites explotacions; formatges Reblochon, Camembert o Brie; i formatges de productors europeus com ara Feta i Graviera de Grècia, Gouda d’Holanda, Pecorino amb pebre i Roccolino Nero d’Itàlia, Stilton d’Anglaterra, Tête de moine de Suïssa…

Una àmplia selecció de formatges a Les Grands Buffets. © ÒM

Una gran ‘cascada de llamàntol’ ens sorprendrà a la zona de degustació de marisc. © ÒM

Al centre del restaurant hi ha una gran ‘rôtisserie’ panoràmica on es cuinen plats tan típics com el Cassoulet, la Coquille Saint Jacques gratinada o el tournedos Rossini al foie gras. No hi falten el peix ni el marisc. Una cascada de llamàntol presideix el Plateau Royal, on destaquen les ostres de Thau, els llagostins, les cloïsses, el cranc de mar i sis varietats d’autèntic salmó de Noruega. I per postres, a més de formatges, teniu les receptes més tradicionals i els grans clàssics de la pastisseria francesa elaborats diàriament per un mestre pastisser, acompanyats d’una font de xocolata.

A la ‘rôtisserie’ hi cuinen plats típics de la gastronomia francesa. © ÒM

Aquest juny s’hi ha inaugurat un nou espai, la Tente d’Aparat, una sala barroca on celebrar la festa de la gastronomia. Podríem ser dins un decorat de la pel·lícula ‘Barry Lindon’ o en una gran tenda aixecada per Lluis XIV als seus jardins, per convidar la seva cort a un gran sopar. Hi ha miralls daurats, canelobres de plata i llums d’aranya amb llàgrimes de cristall fabricades pel mateix artesà que subministra el magnífic castell de Chambord, a la vall del Loira. Però quan el menjar arriba a taula, ja res no ens pot distreure. Gaudiu de la festa!

Deliciosa llagosta a l’americana, un dels plats estrella del restaurant. © ÒM

Diverses etiquetes ens ajudaran a recordar i assaborir millor els formatges que tastem. © ÒM