Vista del Canal Royal de Sète des del pont de la Savonnerie. © ÒM

Cada estiu, el tren d’alta velocitat que porta a París s’atura a un dels ports més atractius de la Mediterrània occidental: Sète (Seta, en coccità), al sud de Montpeller. Tothom m’havia parlat molt bé dels seus festivals d’estiu i de les curioses justes medievals amb barques, però he comprovat que també és una bona destinació gastronòmica i patrimonial. Des de Barcelona, el tren ens deixa, en menys de tres hores, a peu del port i de seguida ens adonem que aquesta és la petita Venècia del Llenguadoc.

El far de Saint Louis va ser reconstruit l’any 1948. L’antic fou enderrocat durant la guerra. © ÒM

Ens disposem a descobrir-la directament des de l’aigua, a bord d’una glamurosa barca veneciana Riva, un model que es va fer famós als anys cinquanta i seixanta. A poc a poc, navegant pels canals, prenem unes fotografies que ens permeten construir una primera imatge mental d’aquesta ciutat que es va fundar fa poc més de tres segles, quan Lluís XIV va decidir donar al Canal du Midi una sortida al mar. El seu port es va forjar, en gran mesura, amb l’auge del comerç del vi i ha estat inspiració de grans escriptors, poetes i cantautors com Paul Valéry, Jean Vilar i Georges Brassens.

Un passeig privilegiat a bord de la Sant’Elena. ©

La barca ens deixa al moll del Général Durand i aprofitem per visitar el ‘chalutier’ Louis Nocca, un vaixell d’arrossegament que té la missió de preservar el patrimoni pesquer de Sète i sensibilitzar joves i adults sobre la professió de la pesca. S’hi fan visites per lliure o guiades al voltant d’una petita exposició permanent. En una sala envoltada d’aquaris amb espècies d’aquest litoral s’hi projecta un documental on podem veure el vaixell en plena acció. A més, des del pont de comandament s’obté una bona vista dels molls de Sète.

El ‘chalutier’ Louis Nocca, un curiós museu sobre l’aigua. © ÒM

Ens endinsem en la població i visitem racons com la plaça Léon Blum, on destaca la gran font en forma de pop, símbol gastronòmic de Sète. I parlant de menjar, és hora d’agafar un taxi i posar rumb al Lido, la gran barrera de sorra que s’estén al sud de Sète, per dinar a La Canopée, un dels restaurants de platja que s’ubiquen al llarg d’aquest arenal. És un plaer gaudir d’un àpat mediterrani a la vora del mar, en un espai que revisa i modernitza l’estètica dels antics “xiringuitos”. Comencem amb unes tapes marineres de calamar i pop i seguim amb una sípia fresca amb verdures a la brasa.

La Canopée ofereix un espai confortable davant de la platja. © ÒM

No podeu deixar de tastar-hi el pop, un dels símbols de Sète. © ÒM

Deliciós plat de sépia fresca a La Canopée. © ÒM

Després de dinar, ens recull l’Arnaud, un guia turístic que coneix Sète com el palmell de la mà. Amb la seva furgoneta, ens porta pel barri de pescadors, ens puja fins al bosc de les Pierres Blanches, ens acosta al mirador del Mont Saint Clair i ens passeja després pels carrers del centre, explicant-nos anècdotes i curiositats. Sabíeu que al cèntric carrer Paul Valérie, un cop l’any, s’hi portava neu dels Pirineus amb camions perquè la gent pogués esquiar?

Vista de Sète des del mirador del Mont Saint-Clair. © ÒM

Demanem un sorbet de llimona al moll i comprem unes típiques ‘tielles’ (empanades de pop amb salsa de tomàquet) a La Poissonnerie abans de pujar al vaixell turístic Canauxrama. El “Circuit Bleu” pels canals ens descobreix el port de pesca i el port comercial, passant a la vora del far de Saint Louis, i ens acosta fins al típic barri pescador de la Pointe Courte, a la desembocadura de la llacuna de Thau. Durant el recorregut, passem per sota de nou ponts, alguns tan baixos que ens obliguen a acotar el cap. Els comentaris del guia ens ajuden a comprendre el creixement de la ciutat i la importància de la mar en la seva personalitat.

No deixeu de tastar la ‘tielle’, una típica empanada de pop. © ÒM

Amb el vaixell turístic ens podem acostar al barri de pescadors de la Pointe Courte. © ÒM

S’acosta l’hora de sopar, que en aquestes latituds s’avança, i fem parada a l’antic cinema The Rio, reobert com a restaurant tres dècades després que la sala tanqués les portes. El Comptoir The Marcel ofereix tapes originals amb jazz de fons. El local també disposa d’una sala d’exposicions i de concerts. El pop és el producte estrella de Sète i, com no podia ser d’una altra manera, el xef Fabien Fage (premiat amb una estrella Michelin a The Marcel) ens prepara, entre d’altres delícies, una tapa amb pop, cítrics i (sorpresa) xoriço!

Gaudir dels sabors de Sète en un antic cinema és tota una experiència. © ÒM

Deliciosa selecció de tapes elaborades pel xef Fabien Fage al Comptoir The Marcel. © ÒM

Hi ha moltes més coses a fer a la ciutat: visitar els seus museus, fer esports nàutics, gaudir del seu mercat o assistir a algun dels múltiples concerts i espectacles que s’hi programen, però podem tornar un altre dia. Són només 2 hores i 45 minuts des de Barcelona (2 hores des de Girona) i, a partir del 15 de desembre del 2019, aquest tren serà diari durant tot l’any (amb tres freqüències a l’estiu del 2020). Visitar Sète des de Catalunya és ara més fàcil que mai.

Vista de Sète al capvespre. ©