Arxiu de la categoria ‘Allotjaments amb encant’

Una casa amb molta literatura

dilluns, 30/08/2010

El Perxe no és una simple casa rural per anar-hi a relaxar-se i gaudir del paisatge i del bon menjar. Els hostes que s’allotgen al Perxe poden participar en la descoberta històrica i literària de la comarca del Priorat. La biblioteca, que ocupa l’antic celler de la casa, és la seu del Centre Quim Soler, la literatura i el vi, des del qual la Roser Vernet, propietària de l’allotjament, promou activitats que relacionen el món del vi i el món de la literatura, lligats de fa mil·lennis, i reivindica l’obra de l’escriptor Joaquim Soler Ferret. Allà s’hi organitzen tastos de vins, presentacions de llibres, tertúlies literàries, recitals, trobades d’escriptors i altres activitats que fan més enriquidora l’estada.

Perxe, residència-casa de pagès i Centre Quim Soler, centre de documentació i activitats entorn de la literatura i el viEl Molar, Priorat, Tarragona

El Centre Quim Soler ocupa l'antic celler de la casa. © Rafael López-Monné

La casa es troba al Molar, a l’extrem sud-oest de la comarca. “Ens agrada acollir la gent que ens ve a conèixer i explicar-los aquest bocí de país, l’entorn, la cultura, l’oli, el vi, la gastronomia i els nostres paisatges, físics i humans, que conviden a deixar-se dur, sense presses”. Són paraules de la Roser Vernet, la nostra amfitriona. Recordo gratament la visita al Perxe, perquè va formar part d’un agradable viatge de descoberta dels camins del Priorat en companyia del geògraf i fotògraf Rafael López-Monné (us recomano que passegeu pel seu bloc Vistes). Vam fer una magnífica excursió des del Lloar fins a Damunt Roca passant pel Rogerals i tornant pel mas d’en Borràs (demaneu-ne informació a l’oficina de turisme). I després de la caminada, res millor que una bona habitació al Perxe. Els dormitoris estan decorats amb gust, els llits són còmodes i les nits, serenes. És probable que les orenetes us despertin amb els seus xiscles matiners si hi aneu a l’estiu. I quan obriu la finestra, hi trobareu les cases del Molar per una banda i el bucòlic paisatge del Priorat per l’altra. Una invitació a perdre’s per una comarca que encara té molt per ensenyar.

anjub-franc alasseur.jpg.jpg

L'habitació Anjub, que mira a llevant, és una de les sis que ofereix el Perxe. © Franc Alasseur

Fer nit a la vella caserna de la Guàrdia Civil

dilluns, 16/08/2010

Hort Sant Cebria.jpgUs agradaria dormir en una caserna de la Guàrdia Civil? A mi no. Però us presento un cas especial. L’Hort de Sant Cebrià va acollir fa dècades la caserna de Torroella de Fluvià, però fa uns anys es va transformar en un magnífic allotjament rural i ja no queda cap rastre dels seus antics residents benemèrits. L’emplaçament d’aquest gran edifici de pedra és força excepcional: el jardí i la piscina tenen a tocar l’àbsis de l’església romànica de Sant Cebrià, del segle XII, de la qual pren el nom la casa rural. Per poder oferir les comoditats pròpies d’un establiment turístic, els propietaris (en Jordi i en Joan Carles) han rehabilitat i renovat tot l’edifici, però han respectat els elements arquitectònics que li donen caràcter. Tots els materials, colors i altres elements decoratius han estat curosament seleccionats per crear un ambient elegant, ple de serenitat.

Pels matins, l’esmorzar inclou productes locals: embotits de L’Armentera, formatges de Siurana d’Empordà, pa cuit al forn de llenya i dolços de Sant Pere Pescador… Per la nit, quan el temps acompanya, el jardí s’il·lumina amb espelmes i s’hi pot prendre una copa contemplant les estrelles. L’únic inconvenient és que no admeten nens menors de 12 anys, així que no penseu a fer-hi una estada en família. La parella i prou.

Un llit sobre les dunes

dijous, 5/08/2010

Descansar a la platja, damunt la sorra daurada, és una experiència beneficiosa per a la salut física i mental. Si sou amants de la mar, del sol i de les platges tranquil·les, us proposo dormir en un dels bungalous que tenen sortida directa a l’extrem oriental de la platja Llarga de Tarragona. No és el Carib, ni falta que ens fa: aquesta platja és un refugi de pau (especialment fins al juny i a partir del setembre) i els bungalous són amplis i còmodes. Tota la primera línia de costa està ocupada pel complex Las Palmeras, un càmping de primera categoria que, malgrat el seu nom, està envoltat de pinedes. Els preus fora de temporada són moderats i podeu trobar ofertes molt atractives. A l’agost, en canvi, el preu de la nit es dispara fins als 205€.

Camping Las Palmeras.JPG

Un dels bungalous Ohara situats en primera línia de platja. © ÒM

Potser a aquells que teniu una sensibilitat ecologista us semblarà, a primer cop d’ull, un atemptat de primer ordre, perquè els bungalous van ser aixecats damunt una zona de dunes. Però res no és comparable al monstruós projecte d’urbanització de la platja Llarga que l’Ajuntament de Tarragona volia tirar endavant i que, gràcies a la pressió popular, no s’ha dut mai a terme. Sigui com sigui, aquests bungalous són uns dels pocs del país que ofereixen un llit sobre les dunes. Gaudiu-ne mentre sigui possible!

A casa d’una parella molt festiva

dilluns, 5/07/2010

En Pere Tardà i la Maite Copoví són uns amants de les tradicions i les festes de Catalunya, i això es nota a casa seva. Fa cinc anys que van restaurar i inaugurar La Cleda, una casa rural al carrer Major de Pujalt, i només amb els noms de les habitacions (la Patum, la Tria de Mulats i la Festa del Pi) ja us podeu fer una idea de quina és la seva passió. Tots dos van engegar fa força anys el web Firesifestes.com, per ajudar els amants de les tradicions a organitzar-se els caps de setmana quan encara hi havia pocs portals a Internet que parlessin de les festes de Catalunya, i en Pere ha estat un dels actius recuperadors del Memorial de l’Exèrcit Popular, un camp d’instrucció que va passar anys abandonat a Pujalt i que avui permet explicar com s’instruïa els soldats republicans abans d’anar als fronts de guerra, fa més de setanta anys.

La Cleda.jpg

Les habitacions de La Cleda tenen mobles rústics i murs de pedra.

Les tres habitacions de La Cleda, que funcionen com a apartaments, són molt acollidores i disposen de cuina i menjador perquè els hostes puguin organitzar-se els dinars i els sopars. Fa tres hiverns, quan vam visitar-los per primer cop, la Maite i en Pere encara servien suculents esmorzars i els sopars eren una veritable festa gastronòmica, amb productes de la terra, licors inclosos, i una agradable sobretaula (a la qual s’afegia, de tant en tant, l’alcalde de Pujalt). Ara ja no serveixen menjars, però l’acollida és igual de generosa.

Els paisatges de l’Alta Anoia arrodoneixen l’escapada. No oblideu visitar les trinxeres de la base d’instrucció militar per fer una mica d’història, i si us agrada caminar, enfileu el camí del castell medieval de Boixadors, que després d’una intensa restauració obre les portes el primer diumenge de cada mes.

Castell Pujalt.JPG

El castell culmina el turó de Boixadors, de 848 metres. © ÒM

Dormir a casa de l’alcalde

dimecres, 9/06/2010

Las Astrillas

L’alcalde de Taurinyà, Bernard Loupien, és un home afable i polifacètic. A més de representar activament els seus veïns, és president de l’Escola de Música del Conflent i propietari d’una casa de turisme rural: Las Astrillas, on és ell mateix qui cuina amb entrega els plats dels seus hostes. Mentre dinàvem m’explicava les virtuts del seu municipi: la importància del seu passat miner i les tasques de restauració del patrimoni industrial que s’hi han dut a terme, els magnífics senders que recorren la vall del riu de Llitera, l’entorn del monestir mil·lenari de Sant Miquel de Cuixà i l’omnipresència del cim sagrat, el Canigó. Després em va mostrar casa seva, que és també la dels seus hostes, un antic mas que ha canviat la remor dels animals per les serenes converses al jardí i l’aroma dels plats d’inspiració catalana. Això sí, a la planta baixa hi conserva un grapat de velles eines del camp, a mode de museu, perquè ningú no oblidi la funció original d’aquella casa centenària. Els preus de l’estada són realment assequibles (menys de 50€ per habitació; 68€ la suite amb terrassa privada) i inclouen un esmorzar variat i casolà.

LasAstrillas1.jpg

El jardí fresc i tranquil de l'alcalde Bernard Loupien us espera. © BL

Si aneu a Taurinyà, no dubteu a visitar la llar d’en Bertrand. La Pastis (la “gata-diva”, com la defineix Loupien) us donarà la benvinguda amb un ronc amistós. Tampoc no oblideu pujar fins a l’ermita de Sant Valentí de Corts, que els veïns anomenen la Torre; des d’allà (preferentment a la tarda) obtindreu una de les millors panoràmiques de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà dominant la noble planúria de vinyes.

Un castell ‘chill-out’ a l’Empordà

divendres, 4/06/2010
IMG_0426.JPG

El pati del castell i la capella © ÒM

Era una tarda lluminosa d’abril. Vam escalar les entranyes de la torre de l’homenatge per arribar a la cambra més alta del castell. Des del llit, la panoràmica sobre els camps empordanesos daurats pel sol de ponent era majestuosa. A baix, al gran pati, sonava la veu melosa de Bebel Gilberto. Érem dins el Castell d’Empordà, als afores de la Bisbal, gaudint d’un moment chill-out. Res a veure amb les penúries que es devien viure en una fortalesa vasta i gèlida com aquesta al segle XIII, quan el comte Ponç Hug IV va aixecar la torre sobre el turó de Marenys per defensar les seves propietats. El castell fou ampliat i reformat amb el pas del temps, passant per altres mans (com les del capità Pere Margarit, descobridor de l’illa Margarita, a Veneçuela), i s’hi va construir la capella de la Mare de Déu del Remei. Durant la guerra civil va patir moltes destrosses i als anys seixanta fou abandonat.
Salvador Dalí s’havia enamorat d’aquesta fortalesa als anys setanta. Volia regalar-li un gran palau a la seva estimada Gala i va considerar que el Castell d’Empordà era el regal perfecte. Però la negociació no va arribar a bon port i Dalí va acabar comprant el castell de Púbol. El propietari actual del Castell d’Empordà, l’holandès Albert Dicks, va comprar l’edifici en ruïnes l’any 1999 i el va restaurar per convertir-lo en un hotel de luxe. Fa cinc anys, quan jo vaig visitar-lo, els preus eren força raonables, però avui hi ha dos factors que fan el castell força inaccessible: un és l’augment de les tarifes (l’habitació més econòmica val 135€, tot i que al mes de novembre oferiran habitacions a 79€ de diumenge a dijous) i l’altre és el requeriment de reservar un mínim de dues nits (el cap de setmana de tardor costa 375€). La cuina també és exclusiva. Creada pel xef Abel Cardozo, la carta abraça productes frescos de la comarca maridats amb una àmplia selecció de vins, del Penedès a l’Empordà.

IMG_0411.JPG

La torre de l’homenatge i la terrassa del Castell d’Empordà © ÒM