Entrades amb l'etiqueta ‘gastronomia’

Assaborint el cap de Creus al Porto Cristo

dilluns, 27/07/2015
Cala Taballera, el Port de la Selva.jpg

Cala Taballera, una de les cales màgiques que s’estenen a prop del Port de la Selva. © Òscar Marín

Vaig arribar al Port de la Selva amb prou temps per visitar el seu entorn natural. Aquí a la vora hi ha algunes de les cales preferides de Salvador Dalí i valia la pena revisitar-les, aprofitant el bon temps. Els paisatges costaners del Parc Natural del Cap de Creus són el gran reclam d’aquesta zona. A l’hora de dinar vaig fer cap al Porto Cristo, un hotel Logis que té una ubicació excel·lent, al cor de la població, i conserva l’aire dels antics hotels de la Costa Brava. De fet, es troba en un edifici històric de l’any 1864, a 30 metres de les platges de sorra del Port de la Selva, en un antic celler que va ser totalment reformat i que ha funcionat com a allotjament des de l’any 1960.

Hotel Porto Cristo.jpg

Façana de l’hotel Porto Cristo, al Port de la Selva. © ÒM

Habitació Hotel Porto Cristo.jpg

Una de les habitacions dobles del Porto Cristo. © ÒM

Quan hi entres, pots tenir la vaga sensació de trobar-te en un d’aquells petits grans hotels de la Côte d’Azur, amb els seus cortinatges estampats, les habitacions de decoració eclèctica, l’elegància d’altres temps amb la mar a poques passes de la finestra. És d’aquells hotels en els quals observes detalls com el diari del dia o les infusions gratuïtes que fan que el client s’hi senti com a casa. Les cinquanta habitacions són àmplies, amb grans llits de matrimoni i finestres a l’exterior, i gairebé tots els banys disposen de banyera d’hidromassatge. Algunes, especialment les habitacions Royal de la tercera planta, tenen bones vistes del mar. Però també les habitacions Gran Confort i New Ancient són grans i còmodes. Les suites tenen fins i tot un petit saló, dues balconades i vistes a la badia. I aquells que busquin màxima relaxació, podran fer ús del petit spa privat de l’hotel durant mitja hora.

Habitació doble Hotel Porto Cristo.jpg

Gairebé totes les habitacions del Porto Cristo tenen banyera d’hidromassatge. © ÒM

Suite familiar Hotel Porto Cristo.jpg

Una de les suites familiars de l’hotel Porto Cristo. © ÒM

Si s’arriba al Port de la Selva amb gana, el primer que cal fer abans d’anar cap a l’hotel és acostar-se al restaurant Monterrey, situat a pocs metres del Porto Cristo, en ple passeig marítim. Aquí, la mateixa família propietària de l’hotel porta un dels millors restaurants de la zona. El producte fresc del port de la població n’és el protagonista: gambes, sardines, orada a l’all cremat, musclos de roca, freginada de peixets, rapet del port al forn, turbot a la planxa… I a la carta hi destaquen també els arrossos, les paelles marineres i altres receptes amb gust de mar, com el tàrtar de salmó i el llenguado a la planxa. Cada plat és més suculent que l’anterior. Els clients que reserven mitja pensió poden assaborir aquí la deliciosa gastronomia del cap de Creus.

Timbal d'escalivada.jpg

Timbal d’escalivada i formatge de cabra al restaurant Monterrey. © ÒM

Tàrtar de salmó.jpg

Tàrtar de salmó al restaurant Monterrey. © ÒM

Llenguado a la planxa Monterrey.jpg

Llenguado a la planxa amb guarnició de temporada. © ÒM

Rap del cap de Creus Monterrey.jpg

Rap fresc del cap de Creus al restaurant Monterrey. © ÒM

Restaurant Monterrey.jpg

Sala del restaurant Monterrey. A fora disposa d’una terrassa mb vista a la badia. © ÒM

Què més es pot demanar? Un hotel amb un gran servei, un bon restaurant on assaborir la millor gastronomia marinera de l’Empordà, un poble de postal i uns paisatges imponents que ens transporten a la fi del món. Quan vulgui desconnectar, tornaré a escapar-me al Port de la Selva.

Casa Anamaria, elegància campestre

dijous, 18/06/2015
Casa Anamaria jardins.jpg

L’hotel Casa Anamaria s’inspira en les vil·les renaixentistes del Vèneto. © Òscar Marín

Sortir al balcó i sentir el cant d’una dotzena d’ocells mentre contemplem un horitzó de camps de cereals. És un dels plaers que experimentes quan t’allotges a Casa Anamaria, un palauet campestre inaugurat fa just un any a pocs quilòmetres de Banyoles. Aquí compartim el somni d’un empresari francès, Olivier Mitterrand (nebot de l’expresident de la república francesa), que després d’estiuejar durant anys a la Costa Brava va decidir adquirir la finca de Can Motes, al Pla de l’Estany, per fer-hi estades amb la seva família. Primer va restaurar l’antiga masia del segle XIV, mentre al seu cap forjava la idea de crear un hotel al costat del mas. Com a amant de l’arquitectura neoclàssica, va decidir donar a aquell allotjament l’aspecte d’una vil·la pal·ladiana renaixentista, pensant en crear espais on els hostes es poguessin sentir dins la seva pròpia casa de camp. I ho va aconseguir. Envoltada de jardins i d’un paisatge extens de camps i boscos, Casa Anamaria ofereix exclusivitat i un servei d’alt nivell en un entorn natural poc alterat. A més, és un projecte respectuós amb l’entorn, la finca disposa de certificació forestal sostenible i l’hotel és el primer del país amb sistema de climatització geotèrmica.

Habitació Casa Anamaria.jpg

L’habitació Anamaria, decoració exquisida, banyera de peus daurats i una terrassa de 19 m2. © ÒM

Esmorzar Casa Anamaria.jpg

Per esmorzar, una àmplia selecció d’embotits, pastisseria i sucs. Fins i tot hi ha cava! © ÒM

Si una cosa distingeix Casa Anamaria és el tracte exclusiu que reben tots els hostes. El fet de tenir poques habitacions permet que cada client sigui tractat com un convidat que podrà gaudir intensament de tots els serveis de la casa. L’ús de l’spa és exclusiu per habitació (ofereix dolls d’aigua, sauna i dutxa de sensacions) i la carta de tractaments incorpora una trentena de massatges i rituals. A l’hora de sopar, el restaurant Can Motes proposa una carta protagonitzada pels productes cultivats a la mateixa finca o de producció local de les comarques properes, amb primers plats com les carxofes farcides amb bolets i foie gras, el ravioli obert de salmó fumat amb caviar d’albergínies i la trencadissa de patata amb ous i pernil ibèric; i segons plats com el lluç al forn amb patata, ceba i tomàquet, el melós de vedella rostit amb verdures i el bacallà amb crema d’espinacs. Per postres, no dubteu a tastar la mousse de xocolata, la crema catalana o el pastís de Santiago. La carta de vins es composa de més de quaranta referències de vins i caves, i els cellers locals ocupen fins a un 80% de la carta.

Remenat de patata amb pernil.jpg

Trencadissa de patata amb ous i pernil ibèric al restaurant Can Motes. © ÒM

Spa Casa Anamaria.jpg

Cada client pot gaudir d’una hora exclusiva a l’espai de benestar, on hi ha una piscina de 3,5 x 4,35 m. © ÒM

La decoració de les habitacions és contemporània, tot i que desprenen un toc d’elegància clàssica: motllures, capçals de fusta, algun mirall d’antiquari… A l’habitació trobareu comoditats com ara barnús i sabatilles, tovalloles de piscina, assecador de cabell, una completa oferta d’amenities de L’Occitane i una ampolla d’aigua de cortesia. En el cas de l’habitació 104, on vam tenir el plaer d’allotjar-nos, vam disposar d’una terrassa excepcional amb vistes al sud i mobiliari ideal per gaudir del sol de dia o de les estrelles durant la nit. A l’interior, la dutxa amb efecte pluja i la banyera d’estil clàssic permeten un bany més que confortable. La xarxa Wi-Fi gratuïta i la televisió amb Smart TV Full HD ajuden a aquells qui ho desitgin a mantenir-se connectats amb el món virtual. Els llits són molt còmodes, les tovalloles són extraordinàriament flonges i els grans finestrals deixen entrar molta llum i permeten un diàleg constant amb l’entorn natural. Tot està pensat perquè no haguem de pensar en res. Tan sols gaudir.

Casa Anamaria façana.jpg

Façana de ponent de Casa Anamaria vista des de la masia de Can Motes. © ÒM

Sabors i aromes de la Costa Vermella

dimarts, 19/05/2015
Banyuls.jpg

Panoràmica de Banyuls des del port de la vila. © Òscar Marín

M’agraden els territoris que saben treure profit de tot el que els regala la natura sense malmetre-la. La Costa Vermella, la franja litoral que mira de reüll el cap de Creus des del nord, és plena de sorpreses en aquest sentit. És ben coneguda per l’elaboració de vins, les denominacions de Banyuls i Cotlliure n’ofereixen alguns dels més prestigiosos del Rosselló, però sabíeu que també s’hi fan uns dels millors vinagres artesans d’Europa? A Portvendres, concretament al llogarret de Cosprons, la Nathalie Herre va decidir dedicar la vida a recuperar un producte poc valorat gastronòmicament, però amb una gran tradició a la zona: el vinagre de Banyuls. És admirable la passió amb que vigila les bótes, amb que prepara les barreges d’herbes, en aquest petit tros de terreny amb vistes a la badia de Paulilles. Va començar amb quatre bótes l’any 1999 i ara ja en té una quarantena i serveix un miler de clients d’Europa i els Estats Units.

La Guinelle.jpg

El vinagre de La Guinelle reposa en bótes de roure, a l’aire lliure. © ÒM

Natalie Herre.jpg

La Nathalie Herre explica amb passió el procés d’elaboració del vinagre. © ÒM

No tan sols ha sabut recuperar el tradicional vinagre de Banyuls. A més, la Nathalie ha creat noves maneres d’assaborir el vinagre que han atret xefs d’arreu: el vinagre de canyella i clau, les perles de vinagre, les cireres en vinagre i, fins i tot, el vinagre sòlid, ideal per ratllar damunt del plat, elaborat amb un 97% de vinagre de Banyuls i un 3% d’extracte d’algues roges que permeten la solidificació del líquid. Una sorpresa deliciosa. El lloc de La Guinelle no és fàcil de trobar, però els veïns us poden indicar. La podeu visitar de dilluns a divendres, de 9 a 12 h i de 14.30 a 18.30 h. I si voleu comprar els seus vinagres, també en trobareu al carrer de Sant Sebastià de Banyuls i al mercat de Santa Caterina de Barcelona.

La Guinelle 2.jpg

A La Guinelle es poden tastar i comprar una gran varietat de vinagres de Banyuls. © ÒM

Per dinar, a Banyuls hi ha diverses opcions molt interessants que presenten una cuina que conjuga la tradició francesa i el producte català. Vam escollir el restaurant El Fanal, amb una estrella Michelin, on el xef Pascal Borrell fa una cuina creativa tenint present el terroir. El turbot cuinat a foc lent amb ceba confitada, la vedella a la brasa a l’Amaretto, el carpaccio de petxina de pelegrí (Saint-Jacques) amb mussolina de coliflor, tòfona d’estiu i cebiche de mango… Com a receptes especials, hi vam tastar la llebre a la royale, cuita durant 30 hores a baixa temperatura, i la sopa de tòfones i mandonguilles d’aviram recoberta amb una croustade (una antiga recepta del prestigiós xef francès Paul Bocuse). No deixa de sorprendre l’excel·lent relació qualitat-preu d’El Fanal: el menú del dia costa 29 euros, molt ajustat per l’elevat nivell dels plats, la seva bona presentació i originalitat, i la frescor dels productes (el peix arriba cada matí del port de la vila).

Restaurant Le Fanal.jpg

Sala del restaurant El Fanal, al port de Banyuls. © ÒM

Croustade aux truffes.jpg

Sopa de tòfona i mandonguilles d’aviram a l’estil Bocuse. © ÒM

Llebre a la Royale.jpg

Un tast exquisit de llebre a la royale. © ÒM

Les aromes de la mar són intrínseques de la Costa Vermella. D’aquest litoral, concretament de Cotlliure, són ben conegudes les conserves d’anxova, un producte que es remunta a l’edat mitjana, quan la salaó era l’única manera de conservar el peix durant molt de temps. Després de dinar vam fer una visita a la centenària fàbrica Desclaux, que pertany a una de les dues úniques famílies que perpetuen la tradició ancestral de preparar les anxoves de Cotlliure. A l’entrada del poble hi distingireu la façana blau cel de la botiga Desclaux, que obre tots els dies. Hi ha una petita sala on es projecta un vídeo de quinze minuts sobre la història de les anxoves de Cotlliure i també s’hi pot tastar el producte abans de comprar-lo. Entre la varietat de productes hi trobareu la deliciosa tapenada d’olives i anxoves, la crema d’anxoves, els filets d’anxova a l’oli d’oliva i les anxoves a la sal.

Anxoves Desclaux.jpg

Botiga d’anxoves Desclaux a Cotlliure. © ÒM

Anxoves de Cotlliure.jpg

Anxoves Desclaux preparades per portar a la botiga. © ÒM

Una última recomanació gastronòmica abans d’abandonar la Costa Vermella. Voleu tastar les creacions d’un dels millors pastissers francesos? Davant de l’Ajuntament de Cotlliure hi ha la botiga d’Olivier Bajard, un mestre pastisser que ens ofereix, entre d’altres postres, una gran diversitat de macarons: de flor de taronger i maduixa, de cafè i anous, de pistatxo i gerds, de fruites exòtiques, de praliné d’ametlles, de rosella i gerds, de maduixa i anís… També elabora mini-magdalenes de tots els gustos i pastissos deliciosos. Un somni per als més llaminers!

Olivier Bajard.jpg

Mini-magdalenes de festucs, gingebre, xocolata, llimona… Ideals pel cafè. © ÒM

Olivier Bajard 2.jpg

Algunes de les moltes delícies afruitades de la botiga d’Olivier Bajard. © ÒM

10 hotels gastronòmics de Catalunya

divendres, 8/05/2015

Els paisatges i monuments conformen la columna vertebral d’un viatge, però una escapada no és completa si no es gaudeix de la gastronomia del país. Per distingir aquells allotjaments que, a més d’oferir un perfecte acolliment, serveixen plats d’arrel tradicional, el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat ha creat el distintiu d’especialitat “hotel gastronòmic” que engloba establiments de menys de seixanta habitacions, amb una oferta gastronòmica ben representativa de la cuina catalana elaborada amb productes de proximitat.

Masia la Palma

Sala del restaurant Sa Poma, a l’hotel Masia la Palma d’Espinavessa. © ÒM

Aquests hotels gastronòmics ofereixen com a mínim un 40% de plats tradicionals inclosos en el Corpus Culinari de la Cuina Catalana, elaborats també amb un mínim del 40% d’aliments de proximitat i procedents de productors autòctons. A més, en la carta de vins més de la meitat de referències han de ser de producció catalana. Els xefs d’aquests “hotels gastronòmics” valoren la qualitat i utilitzen matèries primeres de la seva zona, dedicant una atenció especial als productes frescos de temporada segons el cicle de les estacions.

Són 43 els hotels que, actualment, s’han certificat amb aquesta distinció. De tots aquests, us en recomano 10 que he visitat personalment i dels quals he assaborit la gastronomia.

Ca l’Arpa
El xef Pere Arpa va reformar la casa dels avis al carrer Indústria de Banyoles per convertir-la en un restaurant amb hotel: Ca l’Arpa. L’establiment s’ha convertit en un dels millors de la comarca. I té una estrella Michelin! Coneixen de primera mà la procedència de tots els ingredients: visiten la formatgeria d’on prové el formatge que serveixen, parlen amb el pagès que cria els pollastres que cuinen i tasten els vins als millors cellers per escollir aquells que presentaran a la carta (la Montse us aconsellarà). El segon pas, l’elaboració, és igual de transparent i rigorós. La gran vidriera amb vistes de la cuina no amaga res del màgic procés de preparació dels plats: ara una perdiu tèbia en dues coccions amb foie i puré de remolatxa, ara unes guatlles amb salsa de soja i escalunyes, ara una cassoleta de vieires i lletons de vedella, ara una espatlla de cabrit rostida amb all i romaní…
Més informació: Com a casa a Ca l’Arpa de Banyoles

"©

Ventresca de tonyina amb escabetx creada a la cuina de Ca l’Arpa. © ÒM

El Far
Tradició i modernitat es combinen en l’escenari únic del Far de Sant Sebastià, a Llafranc. S’hi revisen receptes clàssiques. De la coca de recapte de tota la vida n’han fet una tapa i l’empordanès braç de gitano de tonyina l’han ficat dins una copa. També dels arrossos en fa una creació excel·lent. Us puc parlar d’altres plats que podeu tastar a l’hotel restaurant El Far, des del suquet de sardines fins als ravioli de carn de bou farcits de tonyina, passant per l’amanida de verat amb tàrtar de tomàquet i vinagreta d’escalunyes. Us puc descriure les postres, tradicionals però presentades de manera original, com el mel i mató amb pinyons i gelat o la sopa de maduixes amb gelat de mascarpone. Però preferiria que ho provéssiu. Reserveu-hi taula.
Més informació: Records des del Far de Sant Sebastià

Un fragment de coca sobre un fons pictòric al restaurant El Far. © ÒM

Motel Empordà
El xef Jaume Subirós continua al capdavant del Motel Empordà des de fa gairebé quaranta anys. Aquest hotel restaurant, als afores de Figueres, és un lloc de referència de la gastronomia catalana que manté el llistó ben alt i segueix fidel a la tradició de la cuina de l’Empordà. El menú pot començar amb una sopa de farigola amb pa d’herbes aromàtiques i amb una amanida ben empordanesa de faves amb menta, pernil i peus de porc, un plat senzill i alhora emblemàtic de la casa. Podeu tastar plats de temporada com els naps de Capmany amb formatge blau Cingles de Bertí o un saborós besuc amb escuma d’all i arròs inflat. Assaborir la llebre a la royale és un plaer que no es pot gaudir en gaires restaurants del nostre país. Després d’un àpat que estimula els sentits del viatger, el repòs merescut es gaudeix millor en una de les habitacions renovades de l’hotel Empordà.
Més informació: Un gran sopar al Motel Empordà

Motel Emporda.jpg

Les faves en amanida i menta fresca són un dels plats emblemàtics del Motel. © ÒM

Sa Tuna
Just davant de la cala Sa Tuna, un fragment deliciós de Costa Brava, hi ha l’Hostal Sa Tuna, un dels establiments emblemàtics de Blanes que es remunta a l’any 1944, quan entre les barques dels pescadors s’hi començava a veure algun turista i en Joan i la Paquita, els avis dels actuals propietaris, van plantar damunt la sorra les taules del restaurant. Des de l’any 2003, l’encarregat de dirigir la cuina del Sa Tuna és el xef Mateu Batista, bon coneixedor de la cuina tradicional empordanesa. Hi podeu tastar creacions com el confitat de tomata de ram i escrita (rajada) amb consomé de pebrot escalivat o el magnífic arròs a la brasa amb peix de rebuig del pòsit de Palamós. El menú delectarà els gormands, però no només de gormands viu l’Hostal Sa Tuna. Com indica el seu nom, hi tenen habitacions per als qui vulguin fer una estada tranquil·la davant del mar.
Més informació: El menú del peix de roca al Sa Tuna

Paella Sa Tuna.JPG

Un bon arròs a la brasa amb peix fresc de Palamós al Sa Tuna. © ÒM

Sant Pere del Bosc
A l’antic monestir benedictí i asil de Sant Pere del Bosc, restaurat al gust modernista per Puig i Cadafalch, tot ens parla, discretament, en veu baixa, del passat d’aquest racó de la Costa Brava. L’Eva Olmos, propietària i dissenyadora d’aquest projecte hoteler, ha reciclat peces antigues trobades a l’edifici i les ha restaurat per integrar-les en els espais. Al petit restaurant l’Indià, s’hi presenta tot un festival gastronòmic. Hi trobareu noves creacions cada temporada. Des de les magdalenes de rocafort amb pipes o la gamba al curri arrebossada amb cereals fins al risotto de verdures amb formatge brie i xips de carxofa o el calamar en la seva tinta amb ceba sobre parmentier de patata i gingebre, tot transpira originalitat i bon producte.
Més informació: Petits plaers al Sant Pere del Bosc Hotel & Spa

Sant Pere del Bosc 1.JPG

El Sant Pere del Bosc Hotel & Spa proposa una experiència de luxe. © ÒM

Masia la Palma
En un mas preciós envoltat de camps de conreu a Espinavessa, a mig camí entre Figueres i Banyoles, l’hotel Masia la Palma ofereix una bona cuina del territori. Al restaurant Sa Poma, dirigit per la Tona Llovera i el seu fill Pep Munilla, s’hi serveix una cuina casolana que aposta pels productes de la terra, amb un toc d’innovació. Durant la meva estada, m’hi van servir un boníssim pernil de gla amb pa de vidre, per seguir amb unes croquetes casolanes de carn d’olla i bacallà. El carpaccio de llagostins en excel·lent combinació amb una vinagreta de bolets amb allets és un dels plats estrella d’aquest restaurant, juntament amb el tendre bacallà amb pebrots de Padrón. L’àpat s’acompanya amb un vi del nostre país (podeu escollir des de DO Empordà fins a Terra Alta).
Més informació: Masia la Palma, encant empordanès

IMG_9244.JPG

Carpaccio de llagostins amb vinagreta de bolets i allets a la Masia la Palma. © ÒM

Gran Claustre
En aquest hotel ubicat en un punt privilegiat de la Costa Daurada, al costat de l’imponent castell d’Altafulla, hi trobareu el restaurant Bruixes de Burriac, dirigit pel xef Jaume Drudis. Podeu tastar-hi, per començar, un aperitiu de la casa; com a entrant, un buquet de verdures de temporada cuites en una cassoleta, o un cap i pota amb amanida de mongeta verda Macaire, o un púding de llamàntol amb medalló al vapor i infusió de pinyons. Com a plat principal, es pot escollir entre un arròs de calamarset de platja i botifarra negra amb cigrons i allioli de nyora, un turnedó de salmó amb bombó d’api i clorofil·la confitada, o un filet de porc ibèric amb rostit de patata i pruna confitada. El punt dolç el posa el flamet o el bombó amb xocolata especiada. També l’esmorzar bufet val molt la pena, així que us recomano que us hi quedeu a dormir.
Més informació: Relax a l’hotel Gran Claustre

3_Bruixes_de_Burriac.jpg

El restaurant de l’hotel Gran Claustre rep el nom de Bruixes de Burriac. © ÒM

El Molí
A l’hotel El Molí, ubicat a tocar de la Muga al seu pas per Pont de Molins, s’hi menja molt bé, amb una carta basada en el producte local de temporada, des de les verdures de l’horta i els bolets fins als embotits, els cargols o la carn de caça. Això sí, les receptes estan posades al dia tot respectant la tradició. L’hotel ha estat renovat, però la seva història es remunta trenta-cinc anys enrere, quan el senyor Pere Lladó va fundar aquest restaurant amb habitacions. Avui, els seus fills, en Marc, en Jordi i l’Eva, fan que el client gaudeixi de la qualitat d’un bon servei, una bona cuina i unes magnífiques habitacions superiors a tocar del riu.
Més informació: Un hotel privilegiat en un molí de la Muga

La terrassa de l’hotel El Molí queda suspesa sobre la Muga. © ÒM

El Monegal
Al cor del Solsonès s’hi aixeca un hotel ideal per gaudir de la frescor del bosc a ple estiu. Hi conflueixen els sons de la natura, les branques tremoloses dels arbres, la veu dels ocells, les aigües del torrent dels Plans passant als nostres peus. La seva cuina combina a la perfecció amb el seu entorn natural, especialment a la tardor, quan els bolets de la vall de Lord arriben a la taula. Els concerts també són una bona excusa per visitar l’hotel Monegal, ja que s’hi organitzen vetllades poètiques i musicals de petit format. També ho és l’aventura d’anar a buscar bolets. Aquest és un excel·lent punt de partida per als caçadors de ceps, pinetells i fredolics. Mentre mig país se cita als boscos del Berguedà i del Ripollès, els paisatges del Solsonès regalen una bona collita als boletaires astuts que fugen dels camins més trillats.
Més informació: Música i bolets a l’hotel Monegal

Bolets collits als boscos pròxims a l’hotel Monegal, a Sant Llorenç de Morunys. © ÒM

Hotel Muntanya & Spa
Al nucli cerdà de Prullans, l’Hotel Muntanya & Spa combina benestar, natura i turisme familiar. L’aposta per les famílies ja està consolidada des de fa anys, amb una oferta d’apartaments amplis, zones de joc per a la canalla, activitats d’animació infantil i plats a gust dels nens en el seu restaurant. Pels amants de la gastronomia local, al restaurant bufet s’hi serveixen guisats típics del Pirineu i receptes de la gastronomia cerdana, com el tiró amb naps i el trinxat amb rosta. A l’estiu, el restaurant barbacoa a l’aire lliure La Jardinera ofereix un bufet de carns i també hi ha la possibilitat de coure les nostres pròpies viandes. Per als qui busquin una experiència curiosa, cada divendres, a l’hora de sopar, el restaurant es converteix en una taverna del segle XII ambientada en l’època medieval.
Més informació: 5 hotels amb spa

Hotel Muntanya.jpg

El Muntanya és també conegut pel seu ampli espai de benestar. © ÒM

El Sopar dels Sentits, un joc sensorial al Raval

dimecres, 25/02/2015
Sopar dels Sentits.JPG

La carta del Sopar dels Sentits promet plats originals i suggeridors. ©

Un sopar diferent. Sí, el Sopar dels Sentits no s’assembla, probablement, a cap altre sopar que hàgiu viscut. Si voleu, podria entrar en la categoria dels sopars romàntics, o potser dels sopars exclusius… Però el que ens proposa Sternàlia (creadors de les Nits d’història i llegenda i dels Sopars amb Estrelles) per a les nits dels dissabtes va més enllà. D’entrada, el lloc no és un restaurant. Ens convoquen a les 20 h a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, al cor del Raval barceloní. De nit, travessar la reixa d’aquest històric edifici del carrer del Carme dóna una sensació de clandestinitat. L’esdeveniment al qual se’ns convida permet sopar en uns salons que no havien acollit mai àpats i admet un nombre limitat de participants. Així, doncs, l’exclusivitat està garantida.

Academia de Medicina.jpg

Recorregut guiat per les sales de la Reial Acadèmia de Medicina. ©

La vetllada comença amb una copa de cava i una visita guiada per les sales de la Reial Acadèmia de Medicina, un recorregut que ens apropa a la història de la medicina a Barcelona i ens permet entrar en salons tan sorprenents com la Sala Gimbernat, un antic amfiteatre anatòmic del segle XVIII que ben bé podria servir d’escenari per a una pel·lícula. La sala li deu el nom a Antoni de Gimbernat, un dels il·lustres professors que van fer aquí la seva tasca docent, entre els quals hi havia noms com Santiago Ramon y Cajal i Pere Virgili.

Sala Gimbernat.JPG

La gran làmpada de la Sala Gimbernat fou un regal del rei Alfons XIII. ©

Més enllà de descobrir un edifici històric valuós i poc conegut de Ciutat Vella, l’objectiu d’aquesta experiència és convidar els assistents a fer un joc gastronòmic. En aquest Sopar dels Sentits se’ns proposa experimentar com el cervell processa la informació sensorial de l’exterior i, de vegades, ens enganya. En el joc no tan sols participen els sentits del gust i de l’olfacte, com podria semblar. També hi tenen un paper fonamental l’oïda, la vista i el tacte. No us podem revelar les receptes del menú, cal preservar l’efecte sorpresa, però sí que podem citar els títols suggeridors d’alguns plats: Llepolies mentideres,
 Les textures de Posidó, Té sabor l’Arc de Sant Martí?, Joc dolç… No patiu pels noms, deixeu-vos guiar pels vostres amfitrions i gaudiu d’un sopar que recordareu i recomanareu.

Acadèmia.JPG

La distribució de les taules variarà cada dissabte, segons el nombre de comensals. ©

Plats.JPG

A taula, el joc sensorial us aportarà coneixement, plaer i, fins i tot, diversió. ©

Plats, platillos i platets a Can Boneta

dijous, 2/10/2014

Al rètol hi llegireu “Can Boneta. Plats, platillos i platets”. A l’interior hi trobareu bon producte, bon preu i bon servei. És l’aposta dels germans Joan i Toni Boneta, que han creat un restaurant petit i autèntic al cor de l’Eixample, al carrer Balmes 139. Petits i autèntics són també els seus “platillos”, que revisen receptes de sempre, oferint-los un toc d’originalitat sense canviar-ne l’essència, com el saborós pop amb crema de patata, pebre vermell i cansalada cruixent; les suculentes croquetes casolanes o el gaspatxo de maduixots amb gamba vermella, quina delícia. Hi trobareu les típiques braves (picants i no picants) i uns boníssims macarrons amb ragú de vedella, però també plats que no tastareu en un altre restaurant, com els biquinis de formatge blau i figues, o els de pasta tova i trufa.

Can Boneta 2.JPG

Original biquini de formatge de pasta tova i tòfona. © Òscar Marín

Can Boneta 1.JPG

Saborós pop amb crema de patata i cansalada cruixent. © ÒM

Us recomano que demaneu tres o quatre plats per compartir, és divertit i interessant assaborir una mostra de tot el que ofereix la carta del xef Joan Boneta. Després, entre els plats principals, té un protagonisme especial el costellam de porc amb salsa de soja i mel, una carn que es cou lentament durant catorze hores, a baixa temperatura (uns 70-75 graus), una carn melosa que ve de la Garrotxa i que se us desfarà a la boca. Si us agrada més el peix, gaudireu amb el bacallà fregit amb una salseta de tomàquet confitat, alls, pebre i farigola.

Can Boneta 4.JPG

Una ració de bacallà amb salsa de tomàquet confitat, alls, pebre i farigola. © ÒM

Can Boneta 3.JPG

El tendre costellam de porc amb salsa de soja i mel. © ÒM

Per postres, teniu una gran varietat de gelats i, si us agrada la xocolata, se us farà la boca aigua amb la trufa de xocolata 75% amb whisky Macalan, però ens quedem amb el Pijama 2.0, una nova versió del típic flam amb prèssec, pinya i nata. A Can Boneta ens el serveixen amb els ingredients junts però separats, com sempre però com mai: una crema amb trossets de préssec confitat, un inèdit gelat de tortell d’Olot i una crema amb te matcha.

Can Boneta 5.JPG

L’original Pijama 2.0, una delícia lleugera per als més golafres. © ÒM

En Joan Boneta no es dedicava professionalment a la cuina, però havia fet cursos i sempre havia tingut el somni d’obrir un restaurant, de convidar tothom a tastar els plats que cuinava a casa amb afició i il·lusió. De moment, el projecte rutlla la mar de bé. El boca a orella funciona quan hi ha un bon producte, un bon servei i una excel·lent relació qualitat-preu. Els vins canvien cada tres o quatre mesos, i també alguns plats de la carta, així que és un d’aquells llocs on val la pena tornar sovint. I també obren a les nits, amb un ambient més tranquil. Els desitgem una llarga vida!

Can Boneta 7.JPG

Can Boneta, un restaurant petit i sorprenent al cor de l’Eixample. © ÒM

Un dia al Salou del rei Jaume I

dilluns, 8/09/2014

Així com Barcelona va construir un gran monument a Cristòfor Colom al port, i el va posar de cara al mar —encara que Amèrica es troba en la direcció contrària—, Salou va dedicar una escultura al rei Jaume I el Conqueridor al passeig marítim, mirant cap a Mallorca. El monument data de l’any 1965 i rememora la sortida del monarca català d’aquestes platges, el 5 de setembre del 1229, amb un estol de més de cent cinquanta vaixells per conquerir la més gran de les Balears. L’objectiu era l’annexió de les Illes i va representar la victòria més gran de Jaume I contra els sarraïns. El fet és tan rellevant que Salou no podia deixar passar l’oportunitat de celebrar-ho amb una festa medieval, com les que es fan en d’altres poblacions catalanes, sí, però amb un motiu més sòlid. Pels carrers del nucli antic s’hi troben, durant el primer cap de setmana de setembre, algunes parades típiques d’aquestes fires: d’herbes remeieres, de coques i pastissos, d’embotits, de fruits secs, de peces d’artesania… No hi falta un grup de música tradicional, uns contacontes al pati de la biblioteca, un ferrer que fa una demostració del seu ofici al carrer o un ballarí que imita les danses dels dervixos giròvags de l’Orient Mitjà.

Festa Jaume I Salou 02.2.jpg

Una versió acolorida de la dansa dels dervixos a la Festa del rei Jaume I. © ÒM

Festa Jaume I Salou 01.jpg

Grups de músics recorren els carrers plens de parades del nucli antic de Salou. © ÒM

El punt fort de la celebració és la desfilada que surt el dissabte al vespre, però que es prepara a consciència durant les setmanes anteriors. Prop de tres-centes persones, moltes de les quals són veïns de Salou i voltants, hi representen soldats, nobles, dames i camperols. Junts formen una comitiva que acompanya el rei Jaume I i la seva esposa, Violant d’Hongria, des de la Torre Vella fins a la platja de Llevant, d’on van salpar aquells famosos vaixells, ara fa 785 anys. Hem pogut accedir a la Torre Vella durant els preparatius de la festa, hem constatat la il·lusió dels salouencs per recuperar un episodi decisiu de la seva (de la nostra) història, i malgrat que la recreació medieval pot semblar fora de context passant entre carrers de moderns apartaments, aplaudida per turistes russos, britànics i francesos, dins la Torre Vella es viu un ambient que bé pot recordar els anys en què Salou era un dels ports més importants de la Corona d’Aragó.

Festa Jaume I Salou 04.jpg

El rei Jaume I mira a càmera mentre les dames assagen el seu ball al pati de la Torre Vella. © ÒM

Festa Jaume I Salou 08.jpg

La reina Violant d’Hongria, esposa de Jaume I, amb un dels cavallers de la cort. © ÒM

Festa Jaume I Salou 09.jpg

Unes tres-centes persones vestides d’època participen en la desfilada medieval. © ÒM

Festa Jaume I Salou 12.jpg

També hi ha nens en la comitiva que acompanya els monarques pels carrers de Salou. © ÒM

Festa Jaume I Salou 07.jpg

Hi són representats des dels membres de la cort fins a les classes populars. © ÒM

Festa Jaume I Salou 06.jpg

La desfilada surt de la Torre Vella, del segle XVI, i arriba a la platja de Llevant. © ÒM

Festa Jaume I Salou 05.jpg

Veïns de Salou i altres viles properes participen amb il·lusió en la recreació històrica. © ÒM

Si voleu experimentar amb tots els sentits el passat medieval de Salou, podeu completar l’experiència assaborint els menús especials que ofereixen alguns restaurants de la vila durant el cap de setmana. Cadascun elabora la seva versió a partir de l’antic receptari Sent Soví, escrit l’any 1324, el primer receptari conegut de la cuina catalana. Vaig tastar l’excel·lent menú del restaurant José Luis Arceiz, format per un petit entrant d’esferificació d’oli d’oliva i piruleta de formatge de cabra; un milfulls de paté, poma i baldana amb avellanes caramelitzades; un bloc de xai a baixa temperatura amb puré de moniato, i una poma al forn farcida de gelat de vainilla. Després d’aquesta contundent i saborosa revisió d’un àpat medieval, un últim passeig relaxat per la fira és la millor opció abans de tornar al ritme trepidant del segle XXI.

Sent Soví Salou 1.jpg

Una versió actualitzada dels milfulls medievals, en aquest cas amb paté i poma. © ÒM

Sent Soví Salou 2.jpg

El xai era un dels ingredients principals de moltes receptes medievals. © ÒM

Sent Soví Salou 3.jpg

Refrescant poma al forn amb gelat i cruixent de cereals i xocolata. © ÒM

Plaers gastronòmics als hotels Logis

dimarts, 3/06/2014

Parlar de Logis és parlar dels plaers de la bona gastronomia. Aquesta marca, que des de fa seixanta anys aplega el bo i millor de l’hostaleria francesa i europea, arriba al nostre país seleccionant els millors allotjaments amb encant, petits, arrelats al territori, interessats en cuidar i difondre el receptari tradicional de casa nostra amb un punt d’innovació. A la guia Logis, els hotels gastronòmics els trobareu assenyalats amb cassoles, d’una a tres, destacant el nivell de la cuina i del servei, tot i que en el cas de tots aquests hotels el bon menjar és sempre una garantia. Recentment he gaudit del plaer de visitar cinc dels millors hotels Logis de Catalunya, on l’experiència gastronòmica és un dels punts forts de l’estada.

Saó_Hotel.JPG

Foie gras semicuit casolà al menjador lluminós del Saó Hotel. © Òscar Marín

El Motel Empordà, és un dels establiments mítics de les terres empordaneses. Al capdavant hi ha Jaume Subirós, que em rep amb cordialitat, com fa amb tots els comensals que s’asseuen a les taules d’aquest històric restaurant. Hi vaig assaborir un menú degustació fidel a la tradició que va començar amb una sopa de farigola amb pa d’herbes aromàtiques i amb una amanida ben empordanesa de faves amb menta, pernil i peus de porc, un plat senzill i alhora emblemàtic. Tot seguit, una petita sorpresa per al paladar: uns naps de Capmany amb formatge blau Cingles de Bertí. Saborós i tendre és el besuc amb escuma d’all i arròs inflat. Dir “llebre a la royale”, que és el darrer dels plats, ja són paraules majors. És un plat que no es pot assaborir en gaires restaurants, ja que la seva elaboració demana molt de temps i paciència: es desagna la llebre, es cuina sencera amb verdures durant vuit hores i finalment se n’aprofita la carn i el foie per al plat. Per postres, una gran selecció de formatges, dels quals vaig tastar un Stilton anglès. Després d’un sopar que estimula els ànims del viatger cansat, el repòs merescut es gaudeix millor en una de les habitacions renovades de l’hotel, moltes de les quals tenen vistes a la plana i a la serra de l’Albera. Més informació al post ‘Un gran sopar al Motel Empordà‘.

Motel_Empordà.JPG

Les faves en amanida i menta fresca són un dels plats emblemàtics del Motel. © ÒM

Motel_Empordà.JPG

Llebre a la royale, un plat estrella en època de caça. © ÒM

El Molí de Siurana és un refugi de pau portat per tres dones. “Think global, act local”. És el lema de la Maria, l’ànima del Molí juntament amb la seva germana i la seva filla Sara. El marit de la Maria, pagès, la va endinsar en el món de la ramaderia, i ella també havia munyit vaques, però volia fer un pas més enllà. Havia sentit a parlar de la diversificació agrària, una opció que els faria consolidar el seu projecte i els faria créixer com a persones. Fou aleshores quan van convertir la masia en un allotjament. Però no un allotjament qualsevol. A la seva cuina, els hostes hi poden tastar plats deliciosos, espàrrecs saltats amb pernil salat cruixent, pit de gall dindi al romaní amb farcellet de col, braç de patata de l’Empordà, croquetes de rostit i una truita de patates, feta amb ous de les gallines de la masia, que els visitants aplaudeixen especialment. A més, la Sara, que ha viatjat força, ha incorporat a la carta del Molí de Siurana plats com les creps, l’arròs basmati amb espècies i el brownie. Això no és tot, al Molí de Siurana elaboren les seves pròpies melmelades, especialment la melmelada de Saüc, a la qual han dedicat un web on expliquen totes les seves propietats. La majoria dels seus clients arriben de fora del país i agraeixen una rebuda políglota i uns plats elaborats amb amor. La Maria m’ho confirma: “Som molt romàntiques, les dones d’aquesta casa”. Més imatges al post ‘El Molí de Siurana, un racó “romàntic” de l’Empordà‘.

Molí de Siurana.jpg

A l’estiu és un plaer sopar al jardí del Molí de Siurana. ©

Molí_de_Siurana.JPG

Un bon pollastre rostit amb paciència a la cuina del Molí de Siurana. © OM

Si sou dels que us agrada viure l’Empordà des d’un hotel amb encant, no podeu deixar de visitar la Masia la Palma, un mas preciós envoltat de camps de conreu a Espinavessa, a poca distància de Figueres, submergit en un paisatge bucòlic. En aquest allotjament familiar, que havia estat una antiga casa de colònies i que avui és un hotel rural captivador, tot està cuidat fins a l’últim detall. Les habitacions s’obren a un horitzó lluminós de camps i turons boscosos. I entre les raons per allotjar-s’hi hi ha la cuina del restaurant Sa Poma, dirigida per en Pep Munilla i la seva mare Tona Llovera, una cuina casolana, que aposta pels sabors de la terra, amb un toc d’innovació. Durant la meva estada m’hi van servir un bon pernil de gla d’Extremadura amb pa de vidre, unes croquetes casolanes de carn d’olla i bacallà, un carpaccio de llagostí en excel·lent combinació amb una vinagreta de bolets i allets i un tendre bacallà amb pebrots de Padrón, tot acompanyat per un vi Mas d’en Pol del celler Clua, de la DO Terra Alta. Després de l’àpat, us recomano fer un volt pel jardí, deixar que es pongui el sol darrere els turons i allotjar-vos en una de les suites del pis superior de la masia. I si teniu temps, feu un bany al jacuzzi del seu petit spa. Més informació i fotografies al post ‘Masia la Palma, encant empordanès

Masia_la_Palma.JPG

Excel·lent pernil de gla d’Extremadura amb pa de vidre. © ÒM

Masia_la_Palma.JPG

Carpaccio de llagostins amb vinagreta de bolets i allets, un dels plats estrella. © ÒM

El Saó Hotel de Bescaran és una joia, de fet està qualificat com a Logis d’Excepció. Només té cinc habitacions, fet que assegura tranquil·litat i tracte personalitzat als hostes. L’Esther va deixar Andorra per convertir aquesta vella casa de poble en hotel i ho va fer amb cura i molt bon gust. També és casa seva (viu al pis superior) i és la mateixa Esther qui té cura de les habitacions i dels clients, i ho fa amb el somriure permanent de qui està gaudint d’un projecte vital enriquidor i apassionant. Tenia clar que no podia oferir només habitacions amb encant, volia que els seus hostes poguessin gaudir d’una bona experiència gastronòmica. Al seu restaurant hi serveixen els plats de sempre, però d’una manera elegant, curosa, deliciosa, tenint sempre present el producte de proximitat i la tradició pirinenca. Al Saó hi he pogut tastar un menú ben complet format per un foie gras semicuit exquisit, uns ravioli de peus de porc i botifarra negra amb salsa de foie, una magnífica cocotte de vieira amb verdures, una galta de vedella del Pirineu amb escalunyes regades amb xarop d’avet i, per postres, un tortell de nata del Cadí. Acompanyava l’àpat un Formiga de vellut, de la DOQ Priorat. Sorprén un dinar d’aquest nivell en un poble menut de l’Alt Urgell i tambe és grat descobrir una acollida professional i atenta després d’un llarg viatge a través del Pirineu. En teniu més informació i imatges al post ‘Saó Hotel, la joia de Bescaran‘.

Saó_Hotel.JPG

‘Cocotte’ de vieira amb verdures i encenalls de formatge al Saó Hotel. © ÒM

Saó_Hotel.JPG

Galta de vedella del Pirineu amb escalunyes regades amb xarop d’avet. © ÒM

Us vull parlar d’un últim hotel Logis ubicat en un paratge excepcional, a la vila de Siurana: l’hotel La Siuranella, que té en la gastronomia el seu puntal. Al restaurant Els Tallers, el xef Pau Escriu ens convida a gaudir d’un menú amb tocs de modernitat, però basat en els productes de proximitat. Ha passat per cuines amb estrella Michelin, com Las Rejas, Mugaritz i Can Fabes, i ara lidera amb l’Anaïs Chauveau aquest interessant projecte en un dels pobles amb més encant del Priorat. Ells es defineixen com un “restaurant amb habitacions”, perquè realment la seva proposta gastronòmica ha esdevingut una de les més interessants de la comarca. El menú varia sovint, però sempre satisfà i sorprén per la seva bona relació qualitat-preu i el seu producte fresc i de temporada. Recentment hi he tastat un menú degustació que us recomano molt. Com a aperitiu, unes olives farcides de vermut gelificat i unes ametlles al curry. De primer, un carpaccio de vieires i caviar d’oli d’oliva amb un toc de coriandre i salicòrnia. Tot seguit, un plat d’anguila fumada que combina a la perfecció amb una crema de pinyons (inspirada en el tradicional ajoblanco, però sense rastre d’all) i cruixent de ceba. Després, foie semicuit arrebossat amb “quicos” i textures de blat de moro. Tots aquests primers plats, servits amb un vi de la terra: Les Brugueres, de La Conreria d’Escaladei. El menú segueix amb un rap rostit, ben tendre, amb crema de coliflor, olives negres i oli d’alfàbrega; i continua amb una presa de porc ibèric amb moixernons i cruixent de carbassó. Les pre-postres, una crema de llimona amb pastanaga confitada, de dolço intensa. I les postres finals, una obra en directe creada pel xef directament damunt la taula, davant la vista dels comensals, una composició de xocolates de diverses textures, gelats, tocs de melmelada i una fina coca de sucre. Si en voleu veure més fotografies, visiteu el post ‘La Siuranella, una sorpresa al cor de Siurana’.

La Siuranella.JPG

Deliciosa anguila fumada amb crema de pinyons i cruixent de ceba. © ÒM

La Siuranella.JPG

Rap rostit amb crema de coliflor, olives negres i oli d’alfàbrega. © ÒM

El Molí de Siurana, un racó “romàntic” de l’Empordà

divendres, 30/05/2014
El Molí de Siurana

A l’estiu és un plaer sopar al jardí del Molí de Siurana. ©

El Molí de Siurana és un refugi de pau portat per tres dones. “Think global, act local”. És el lema de la Maria Sanchis, l’ànima del Molí juntament amb la seva germana Dolors i la seva filla Sara. El marit de la Maria, pagès, la va endinsar en el món de la ramaderia, i ella també havia munyit vaques, però volia fer un pas més enllà. Havia sentit a parlar de la diversificació agrària, una opció que els faria consolidar el seu projecte i els faria créixer com a persones. Fou aleshores quan van convertir la masia en un allotjament. Però no un allotjament qualsevol. A la seva cuina, els hostes hi poden tastar plats deliciosos, espàrrecs saltats amb pernil salat cruixent, pit de gall dindi al romaní amb farcellet de col, braç de patata de l’Empordà, croquetes de rostit i una truita de patates, feta amb ous de les gallines de la masia, que els visitants aplaudeixen especialment.

El Molí de Siurana

Un bon pollastre rostit amb paciència a la cuina del Molí de Siurana. ©

Molí de Siurana3.jpg

Per postres, unes peres al vi ben dolces com les de tota la vida. ©

A més, la Sara, que ha viatjat força, ha incorporat a la carta del Molí de Siurana plats com les creps, l’arròs basmati amb espècies i el brownie. Això no és tot, al Molí de Siurana elaboren les seves pròpies melmelades, especialment la melmelada de saüc, a la qual han dedicat un web (www.melmeladadesauc.com) on expliquen totes les seves propietats. La majoria dels seus clients arriben de fora del país i agraeixen una rebuda políglota i uns plats elaborats amb molt d’amor. La Maria m’ho confirma: “Som molt romàntiques, les dones d’aquesta casa”. Estimen la terra, la gastronomia, la família, i ho transmeten a tothom que passa per casa seva.

Molí de Siurana.jpg

Una de les habitacions dobles amb balcó i vistes al jardí. ©

Molí de Siurana2.jpg

La Dolors, la Sara i la Maria procuren que els hostes se sentin com a casa. ©

Un gran sopar al Motel Empordà

dijous, 22/05/2014

El Motel Empordà forma part del selecte grup d’establiments mítics de les terres empordaneses. Al capdavant, en Jaume Subirós —treballador de l’establiment des del primer mes, l’any 1961, i propietari des del 1979—, que em rep amb cordialitat, com fa amb tots els comensals que s’asseuen a les taules d’aquest restaurant històric. El Motel va ser un lloc de referència de la gastronomia catalana. I el llistó continua ben alt. No oblidem que va ser considerat el segon millor restaurant d’hotel del món en la llista de The Daily Meal.

Motel_Empordà1.JPG

Les faves en amanida i menta fresca són un dels plats emblemàtics del Motel. © ÒM

Motel_Empordà.JPG

Un entrant per fer passar el fred: sopa de farigola amb pa d’herbes aromàtiques. © ÒM

Hi vaig arribar al capvespre per assaborir un sopar degustació fidel a la tradició. Em vaig asseure just davant de la taula Josep Pla, aquella on l’escriptor empordanès s’asseia quan venia a dinar, al costat de la vitrina de records. El menú va començar amb una sopa de farigola amb pa d’herbes aromàtiques i amb una amanida ben empordanesa de faves amb menta, pernil i peus de porc, un plat senzill i alhora emblemàtic. Tot seguit, una petita sorpresa per al paladar: uns naps de Capmany amb formatge blau Cingles de Bertí. Saborós i tendre és el besuc amb escuma d’all i arròs inflat.

Motel_Empordà3.JPG

Besuc amb escuma d’all i arròs inflat, una agradable combinació de gustos. © ÒM

Dir “llebre a la royale”, que és el darrer dels plats, ja són paraules majors. És un plat que no es pot assaborir en gaires restaurants, ja que la seva elaboració demana molt de temps i paciència: es desagna la llebre, es cuina sencera amb verdures durant vuit hores i finalment se n’aprofita la carn i el foie per al plat. Per postres, una gran selecció de formatges, dels quals vaig tastar un Stilton, originari del centre d’Anglaterra. I amb tantes delícies al pap, ja no vaig arribar a la carta de postres, amb un poniol digestiu vam acabar el sopar.

Motel_Empordà4.JPG

Llebre a la royale, un plat estrella en època de caça. © ÒM

Després d’un àpat que estimula els sentits del viatger, el repòs merescut es gaudeix millor en una de les habitacions renovades de l’hotel Empordà, i si és de les que tenen vistes a la plana, a la serra de Rodes i a l’Albera, no us perdeu la sortida del sol per la badia de Roses. Es mereix una foto.

IMG_9313.JPG

Una de les habitacions renovades de l’Hotel Empordà. © ÒM

IMG_9390.JPG

Sortida del sol pel cap de Creus vista des de l’habitació. Al fons, la serra de Rodes. © ÒM