Entrades amb l'etiqueta ‘turisme’

Queda’t a Catalunya

dijous, 23/04/2020

Sí, podrem tornar a viatjar, però com seran les nostres escapades després del confinament? El 2020 havia de ser un gran any pel turisme internacional, però a causa de la crisi sanitària no serà prudent ni aconsellable embarcar-se en viatges arreu del món, per la nostra salut i també per la nostra butxaca. Aviat podrem tornar a sortir, i és en el territori més proper on haurem de restringir les nostres escapades, però tenim la sort de viure en un dels països més rics en paisatges, en gastronomia, en cultura popular, en patrimoni, en biodiversitat. Fa molts anys que recomanem gaudir del nostre territori des de la revista DESCOBRIR (enguany fa 23 anys) i des del blog El plaer de viatjar (que aquesta primavera celebra el 10è aniversari), i tenim el compromís de seguir en aquesta línia, ara més que mai, convidant a conèixer els racons més impressionants que tenim al costat de casa. Com sempre he dit, el plaer de viatjar no es mesura en quilòmetres, sinó en la qualitat i en la intensitat de la descoberta.

Excursió Muga.jpeg

Caminada a la vora del riu a Sant Llorenç de la Muga. © Òscar Marín

Una de les parts més emocionants d’un viatge és planejar-lo, pensar en les destinacions, traçar la ruta, mirar els mapes, organitzar les visites, imaginar les descobertes… Ara toca fer-ho, però amb la vista posada en el nostre territori més proper. Això sí, els primers mesos haurem de preveure sortir equipats amb mascaretes, amb gel hidroalcohòlic, potser amb guants de làtex, i prioritzar el transport amb vehicle privat, per mantenir la distància social que requereix l’actual situació sanitària. Caldrà prendre precaucions i seguir les normes, també als espais naturals (us recomano llegir el post “Ecoturisme de proximitat” al blog ‘Per terra, mar i aire’).

Via Verda Terra Alta.jpg

Recórrer la Via Verda amb bicicleta és una activitat ideal per compartir en família. © ÒM

En l’àmbit de l’hostaleria, la seguretat serà un element clau. S’hauran de prendre mesures extraordinàries, com ara extremar la higiene en les instal·lacions i mantenir la distància entre els hostes per evitar contagis. Fins i tot, hi ha qui planteja un segell “COVID Free” que garanteixi als clients un plus de seguretat en els hotels. Alguns allotjaments ja comencen a aplicar un protocol extraordinari, com El Racó de Madremanya, que ha garantit una desinfecció extrema de les habitacions i ha anunciat la instal·lació d’ozonitzadors que purifiquen l’aire i les superfícies eliminant-ne virus, bacteris, gèrmens i microorganismes. A més, ofereix als hostes un paquet d’amenities COVID-19 amb gel hidroalcohòlic, antisèptic individual, guants i mascaretes.

El Racó de Madremanya .jpg

El Racó de Madremanya ha anunciat mesures extraordinàries d’higiene. © ÒM

Creiem que d’aquesta crisi en sortiran reforçades les cases rurals i els petits hotels que puguin garantir una certa exclusivitat, tranquil·litat, higiene i poca afluència d’hostes, així com les destinacions d’aire lliure i els pobles petits i poc massificats. En definitiva, és el moment del turisme de proximitat, sostenible i responsable.

Vilella Baixa 1.jpg

Carrers del nucli antic de la Vilella Baixa. © ÒM

La confiança i la sensació de seguretat seran claus en la reactivació del turisme, potser acompanyades en alguns casos d’ofertes o rebaixes per dinamitzar el sector fins a l’esperada normalització que no arribarà fins al 2021. Sabem que la crisi que comença afectarà els hàbits de molts ciutadans que abans no s’ho pensaven dues vegades a l’hora de fer una escapada i que ara reduiran dràsticament el seu pressupost. Però hi ha experiències que no costen gaires diners i ens permeten mantenir les mesures de distanciament social: caminar fins a un mirador fascinant, descobrir una platja magnífica, recórrer una vall exuberant… Tot això i més ho trobareu en els pròxims números de la revista DESCOBRIR (vegeu-ne l’oferta de subscripció).

Vistes des de Can Cuch.jpg

Panoràmica des de Can Cuch, al Montseny. © ÒM

Cala Taballera, el Port de la Selva.jpg

Cala Taballera, una de les cales màgiques que s’estenen a prop del Port de la Selva. © ÒM

Tornarem a dormir en petits hotels rurals amb encant, caminarem per cales i pobles, descobrirem museus i espais naturals, visitarem jaciments arqueològics… Podrem fer-ho tot al costat de casa i sense deixar de sorprendre’ns. Els nostres pobles i paisatges són dels més bonics del món, i a més tenim alguns dels millors allotjaments i restaurants i, no cal dir-ho, la millor gent. Sense allunyar-nos gaire de casa podem viure les experiències més intenses. Hem vist molt, i ens queda molt per veure. Hem viscut molt, però ens queda molt per viure.

Trossos del Priorat 2.jpg

Un dels vins del celler Trossos del Priorat, a Gratallops. © Òscar Marín

Vinyes Torres Priorat.jpg

Vinyes dels cellers Torres a la finca La Solteta del Lloar, al Priorat. © Òscar Marín

Sète, la Venècia occitana

dilluns, 29/07/2019

Vista del Canal Royal de Sète des del pont de la Savonnerie. © ÒM

Cada estiu, el tren d’alta velocitat que porta a París s’atura a un dels ports més atractius de la Mediterrània occidental: Sète (Seta, en coccità), al sud de Montpeller. Tothom m’havia parlat molt bé dels seus festivals d’estiu i de les curioses justes medievals amb barques, però he comprovat que també és una bona destinació gastronòmica i patrimonial. Des de Barcelona, el tren ens deixa, en menys de tres hores, a peu del port i de seguida ens adonem que aquesta és la petita Venècia del Llenguadoc.

El far de Saint Louis va ser reconstruit l’any 1948. L’antic fou enderrocat durant la guerra. © ÒM

Ens disposem a descobrir-la directament des de l’aigua, a bord d’una glamurosa barca veneciana Riva, un model que es va fer famós als anys cinquanta i seixanta. A poc a poc, navegant pels canals, prenem unes fotografies que ens permeten construir una primera imatge mental d’aquesta ciutat que es va fundar fa poc més de tres segles, quan Lluís XIV va decidir donar al Canal du Midi una sortida al mar. El seu port es va forjar, en gran mesura, amb l’auge del comerç del vi i ha estat inspiració de grans escriptors, poetes i cantautors com Paul Valéry, Jean Vilar i Georges Brassens.

Un passeig privilegiat a bord de la Sant’Elena. ©

La barca ens deixa al moll del Général Durand i aprofitem per visitar el ‘chalutier’ Louis Nocca, un vaixell d’arrossegament que té la missió de preservar el patrimoni pesquer de Sète i sensibilitzar joves i adults sobre la professió de la pesca. S’hi fan visites per lliure o guiades al voltant d’una petita exposició permanent. En una sala envoltada d’aquaris amb espècies d’aquest litoral s’hi projecta un documental on podem veure el vaixell en plena acció. A més, des del pont de comandament s’obté una bona vista dels molls de Sète.

El ‘chalutier’ Louis Nocca, un curiós museu sobre l’aigua. © ÒM

Ens endinsem en la població i visitem racons com la plaça Léon Blum, on destaca la gran font en forma de pop, símbol gastronòmic de Sète. I parlant de menjar, és hora d’agafar un taxi i posar rumb al Lido, la gran barrera de sorra que s’estén al sud de Sète, per dinar a La Canopée, un dels restaurants de platja que s’ubiquen al llarg d’aquest arenal. És un plaer gaudir d’un àpat mediterrani a la vora del mar, en un espai que revisa i modernitza l’estètica dels antics “xiringuitos”. Comencem amb unes tapes marineres de calamar i pop i seguim amb una sípia fresca amb verdures a la brasa.

La Canopée ofereix un espai confortable davant de la platja. © ÒM

No podeu deixar de tastar-hi el pop, un dels símbols de Sète. © ÒM

Deliciós plat de sépia fresca a La Canopée. © ÒM

Després de dinar, ens recull l’Arnaud, un guia turístic que coneix Sète com el palmell de la mà. Amb la seva furgoneta, ens porta pel barri de pescadors, ens puja fins al bosc de les Pierres Blanches, ens acosta al mirador del Mont Saint Clair i ens passeja després pels carrers del centre, explicant-nos anècdotes i curiositats. Sabíeu que al cèntric carrer Paul Valérie, un cop l’any, s’hi portava neu dels Pirineus amb camions perquè la gent pogués esquiar?

Vista de Sète des del mirador del Mont Saint-Clair. © ÒM

Demanem un sorbet de llimona al moll i comprem unes típiques ‘tielles’ (empanades de pop amb salsa de tomàquet) a La Poissonnerie abans de pujar al vaixell turístic Canauxrama. El “Circuit Bleu” pels canals ens descobreix el port de pesca i el port comercial, passant a la vora del far de Saint Louis, i ens acosta fins al típic barri pescador de la Pointe Courte, a la desembocadura de la llacuna de Thau. Durant el recorregut, passem per sota de nou ponts, alguns tan baixos que ens obliguen a acotar el cap. Els comentaris del guia ens ajuden a comprendre el creixement de la ciutat i la importància de la mar en la seva personalitat.

No deixeu de tastar la ‘tielle’, una típica empanada de pop. © ÒM

Amb el vaixell turístic ens podem acostar al barri de pescadors de la Pointe Courte. © ÒM

S’acosta l’hora de sopar, que en aquestes latituds s’avança, i fem parada a l’antic cinema The Rio, reobert com a restaurant tres dècades després que la sala tanqués les portes. El Comptoir The Marcel ofereix tapes originals amb jazz de fons. El local també disposa d’una sala d’exposicions i de concerts. El pop és el producte estrella de Sète i, com no podia ser d’una altra manera, el xef Fabien Fage (premiat amb una estrella Michelin a The Marcel) ens prepara, entre d’altres delícies, una tapa amb pop, cítrics i (sorpresa) xoriço!

Gaudir dels sabors de Sète en un antic cinema és tota una experiència. © ÒM

Deliciosa selecció de tapes elaborades pel xef Fabien Fage al Comptoir The Marcel. © ÒM

Hi ha moltes més coses a fer a la ciutat: visitar els seus museus, fer esports nàutics, gaudir del seu mercat o assistir a algun dels múltiples concerts i espectacles que s’hi programen, però podem tornar un altre dia. Són només 2 hores i 45 minuts des de Barcelona (2 hores des de Girona) i, a partir del 15 de desembre del 2019, aquest tren serà diari durant tot l’any (amb tres freqüències a l’estiu del 2020). Visitar Sète des de Catalunya és ara més fàcil que mai.

Vista de Sète al capvespre. ©

Sabors i aromes de Narbona

dilluns, 24/06/2019

Narbona és tan a prop de Barcelona amb TGV que és fa difícil resistir-se a una escapada, fins i tot d’un sol dia. Hi ha sis trens diaris a l’estiu (quatre en temporada baixa) que ens hi porten en menys de dues hores. Així que aquest juny m’hi he tornat a escapar i he tornat a recòrrer els seus carrers amb un objectiu clar: proveir-me dels millors gustos i aromes de la ciutat. Des de l’estació de ferrocarril, m’endinso en la que va ser primera colònia romana fora d’Itàlia. De l’època romana en queden poques restes, però en destaca el fragment de la Via Domitia descobert a la plaça de l’Ajuntament. Fa més de 20 segles que aquest era lloc de pas entre Roma i l’antiga Tarraco! És un dels atractius de qualsevol passejada per la ciutat, com ho és la magnífica catedral inacabada de Sant Just i Pastor, amb una nau de més de 40 metres d’alçada, que forma un conjunt excepcional amb el Palau Museu dels Arquebisbes, o també la gran torre quadrada del Donjon de Gilles Aycelin, que regala una gran vista panoràmica als que s’enfilen pels seus 160 graons.

A la plaça de l’Ajuntament de Narbona s’hi han trobat restes romanes. © ÒM

La catedral inacabada de Narbona imposa per la seva alçada. © ÒM

Després de passar per la botiga Nature et Miel, on comprem la típica mel de garriga mediterrània que ja feia les delícies dels romans fa dos mil anys, creuem el canal de la Robine i arribem a Les Halles, el magnífic mercat Art Nouveau amb estructura d’acer i vidre. Les aromes i els colors es barregen i ens permeten gaudir d’un festival gastronòmic deliciós entre els somriures dels botiguers i dels visitants. Hi comprem les olives Lucques, de polpa cruixent i gustosa, que només es cultiven en terres del Llenguadoc; agafem uns embotits a la parada de Lionel Hack, conegut per oferir carns de primera qualitat; i prenem alguns formatges que ens fan venir salivera.

El pont dels Mercaders, un dels pocs ponts habitats d’Occitània. © ÒM

A l’hora de dinar, després de proveir-me dels millors productes de Narbona, m’acosto amb el bus de línia a Les Grands Buffets, un restaurant del qual ja us havia parlat, però que els amants de la bona gastronomia no poden deixar de visitar. Fundat l’any 1989, aquest és considerat el restaurant més gran de França. L’ambició del seu fundador, Louis Privat, era posar el luxe a l’abast de tothom i reproduir el repertori de plats emblemàtics de la cuina francesa tradicional. Tot un èxit des de fa gairebé trenta anys. La reputació del restaurant ha sobrepassat àmpliament les fronteres de la ciutat: un 90% dels comensals vénen de fora d’aquesta zona.

La Tente d’Aparat és la nova sala d’inspiració barroca de Les Grands Buffets. © ÒM

En podem destacar moltes coses, des de la seva carta de vins d’alta gastronomia a preu de celler, amb una selecció de 70 referències dels millors vins del sud de França, fins a la seva acurada col·lecció de més de 110 formatges que ocupen trenta metres d’exposició: formatges clàssics d’Occitània; formatges Roquefort, Cantal o Salers fabricats per artesans de petites explotacions; formatges Reblochon, Camembert o Brie; i formatges de productors europeus com ara Feta i Graviera de Grècia, Gouda d’Holanda, Pecorino amb pebre i Roccolino Nero d’Itàlia, Stilton d’Anglaterra, Tête de moine de Suïssa…

Una àmplia selecció de formatges a Les Grands Buffets. © ÒM

Una gran ‘cascada de llamàntol’ ens sorprendrà a la zona de degustació de marisc. © ÒM

Al centre del restaurant hi ha una gran ‘rôtisserie’ panoràmica on es cuinen plats tan típics com el Cassoulet, la Coquille Saint Jacques gratinada o el tournedos Rossini al foie gras. No hi falten el peix ni el marisc. Una cascada de llamàntol presideix el Plateau Royal, on destaquen les ostres de Thau, els llagostins, les cloïsses, el cranc de mar i sis varietats d’autèntic salmó de Noruega. I per postres, a més de formatges, teniu les receptes més tradicionals i els grans clàssics de la pastisseria francesa elaborats diàriament per un mestre pastisser, acompanyats d’una font de xocolata.

A la ‘rôtisserie’ hi cuinen plats típics de la gastronomia francesa. © ÒM

Aquest juny s’hi ha inaugurat un nou espai, la Tente d’Aparat, una sala barroca on celebrar la festa de la gastronomia. Podríem ser dins un decorat de la pel·lícula ‘Barry Lindon’ o en una gran tenda aixecada per Lluis XIV als seus jardins, per convidar la seva cort a un gran sopar. Hi ha miralls daurats, canelobres de plata i llums d’aranya amb llàgrimes de cristall fabricades pel mateix artesà que subministra el magnífic castell de Chambord, a la vall del Loira. Però quan el menjar arriba a taula, ja res no ens pot distreure. Gaudiu de la festa!

Deliciosa llagosta a l’americana, un dels plats estrella del restaurant. © ÒM

Diverses etiquetes ens ajudaran a recordar i assaborir millor els formatges que tastem. © ÒM

Propostes familiars al Baix Llobregat

dilluns, 9/04/2018

Val la pena aprofitar-ho. El Baix Llobregat és al costat de casa i a l’abril hi ha un munt de descomptes i activitats exclusives. Per això hem tornat a participar al SuperMes. El dissabte al matí ens plantem a Castelldefels, a l’estudi on el xef Walter Vogt organitza cursos, tallers i esdeveniments per a totes les edats. Aquest mes, destaquen els seus tallers familiars. El menú del dia: uns raviolis farcits de mató, pera i pinyons i una crema catalana de taronja. Comencem fent suc de taronja i preparant la crema que deixarem reposar, i mentre la crema reposa, fem la massa que es convertirà en pasta fresca i preparem el farcit dels ravioli, seguint els consells de l’expert cuiner que posa al nostre abast les eines (i el bon humor) perquè cuinar sigui fàcil i divertit.

Taller Cuina Walter Vogt 2.jpg

Fem pasta fresca per als nostres raviolis amb en Walter Vogt. © ÒM

Taller Cuina Walter Vogt 1.jpg

Separem la pasta i preparem el farcit. I no ens oblidem de la crema de taronja… © ÒM

L’objectiu és que els nens descobreixin que són capaços de cuinar, que aprenguin a assaborir i a relacionar-se amb el menjar de manera sana i que coneguin les pautes higièniques bàsiques a la cuina. Al mateix temps, els adults descobrim alternatives senzilles per gestionar el menú familiar en el dia a dia, amb combinacions d’ingredients fàcils i atractives, i compartim amb la mainada un espai tan quotidià com és la cuina. Després de preparar els plats, arriba el moment més esperat: tastar-los. És un moment d’alegria i festa per a la canalla: estem tastant el que hem cuinat amb les nostres pròpies mans!

Taller Cuina Walter Vogt 3.jpg

Després de cuinar, tastem els plats que hem preparat. Un moment màgic! © ÒM

Ens acomiadem del Walter i la Luciana i ens acostem al castell de Castelldefels, que els caps de setmana està obert al públic. Els jardins que l’envolten són molt agradables, i l’edifici mereix una visita. Tots els dissabtes de l’any, de les 11 a les 14h, el castell és obert al públic i el segon diumenge de cada mes s’hi fan jornades de portes obertes a l’interior. És una de les estratègies de l’Ajuntament per donar a conèixer una de les joies del patrimoni històric del Baix Llobregat, encara desconeguda per a molts ciutadans. Quan hi entreu, podreu veure l’estat actual de l’edifici després de les obres de rehabilitació que s’hi han dut a terme en els darrers anys. Penseu que l’edifici data del segle XVI, encara que al segle X ja existia l’església que hi ha a l’interior. Gràcies a la rehabilitació, es poden visitar les terrasses del castell, que abans no formaven part de la visita, i veure amb tota la seva esplendor la majestuosa Sala Institucional i la Sala d’Esgrima.

Sala Castell de Castelldefels.jpg

La Sala Institucional del castell de Castelldefels és realment imponent. © ÒM

Església Castell de Castelldefels.jpg

L’església de Santa Maria, al castell de Castelldefels, té origen romànic. © ÒM

Conduïm cap al Prat de Llobregat perquè ens esperen al Mesón El Cortijo, un dels restaurants amb més tradició de la vila. Aquí aposten pel producte de km 0, especialment el pollastre Pota Blava i la Carxofa Prat, i també hi destaquen les carns a la brasa, les tapes i les torrades, com la de pernil ibèric de gla. L’ambient és agradable i familiar, i mentre la mainada hi pot menjar plats adaptats al seu paladar (macarrons, llibrets de pernil i formatge, hamburguesa amb patates), els adults hi podem assaborir el seu original ‘twister’ de carxofa, salmó i formatge de cabra i el deliciós rodó de Pota Blava farcit de foie, poma i formatge, regat amb una salsa cremosa de Porto. Per fer baixar el dinar, els més petits poden jugar al parc infantil que hi ha just davant del restaurant.

Mesón El Cortijo Carxofa.jpg

‘Twister’ de carxofa, salmó i formatge de cabra. © ÒM

Mesón El Cortijo pota blava.jpg

Una bona recepta: rodó de pollastre Pota Blava. © ÒM

Un cop paït el dinar, posem rumb a Viladecans. Al bell mig del Parc agrari del Baix Llobregat hi ha Can Feliu, una masia recuperada que ha esdevingut una granja escola amb hípica. S’hi fan classes d’equitació prèvia reserva per a tots els nivells, des de la iniciació fins el perfeccionament del salt i la doma. Els més petits poden començar a practicar aquest esport a partir dels 4 anys a les classes del Poni Club. També s’hi proposen passeigs a cavall d’una hora de durada pels voltants del Parc Natural del Delta del Llobregat. Per als més petits, fan passejades de 30 minuts amb poni per un circuit eqüestre que es troba dins de les instal·lacions. La Mònica ens ensenya a preparar els cavalls, a raspallar-los i a posar-los la sella. Ben aviat descobrim el seu caràcter: un és més nerviós, l’altre és tranquil, l’altre més mandrós, però tots són dòcils i aptes per a les activitats familiars. Després de fer uns tombs a llom de cavall i poni, visitem la petita granja de Can Feliu on hi ha gallines, conills, faisans, una ovella i una truja, entre d’altres animals.

Hípica Viladecans.jpg

Raspallem els animals, els preparem i els coneixem una mica abans de muntar. © ÒM

Hípica Viladecans 2.jpg

Fem un tomb per les instal·lacions i aprenem algunes tècniques. © ÒM

Cap al tard, ens acostem a Sant Boi per descobrir el Parc de la Muntanyeta, ubicat en un petit turó a tocar de la muntanya del Montbaig. Al parc hi destaca un estany amb plantes aquàtiques i un illot central, a la vora del qual podem sopar. Aquí hi ha el restaurant Il Pecatto di Cupido, una pizzeria de disseny contemporani que de nit estén els seus llums sobre les aigües de l’estany. Podeu triar entre tapes, amanides, una gran varietat de pizzes i plats de pasta. Una bona opció per a un sopar informal abans de dirigir-nos cap a l’Hotel Barcelona Golf Resort & Spa, un important equipament de Sant Esteve Sesrovires que ofereix habitacions confortables, algunes amb terrassa, d’altres amb bones vistes de Montserrat, i que permet gaudir d’una estona de desconexió a la seva zona de spa.

Parc de la Muntanyeta.jpg

Il Pecatto di Cupido és un restaurant ubicat al Parc de la Muntanyeta de Sant Boi. © ÒM

Habitació Hotel Barcelona Sant Esteve Sesrovires.jpg

L’Hotel Barcelona Golf & Spa disposa de grans habitacion familiars. © ÒM

Hotel Barcelona Sant Esteve Sesrovires.jpg

La piscina i l’spa de l’hotel són dos espais que ens ajudaran a relaxar-nos. © ÒM

L’endemà, de bon matí, posem rumb a Collbató per visitar les Coves de Montserrat. Feia anys que les havíem visitat, però des de fa poc ens sorprenen amb una nova proposta audiovisual. La projecció d’un videomapatge en una de les parets interiors ens acosta a la història de les coves, des de la prehistòria fins als nostres dies. S’hi destaca, per exemple, que les coves van ser font d’inspiració per a Gaudí. L’audiovisual, de 17 minuts, té una banda sonora original creada pel músic Francesc Gener i múltiples efectes de so. És el primer que veiem en accedir a les Coves de Montserrat, abans d’iniciar el recorregut subterrani de 500 m de llarg i uns 20 m de profunditat.

Coves de Montserrat.jpg

L’interior de les Coves de Montserrat. ©

Pont del Diable Martorell.jpg

Abans de dinar, fem parada al Pont del Diable de Martorell. © ÒM

En sortir de les Coves, val la pena fer un volt pel nucli antic de Collbató, i com que ja comencem a tenir gana, pugem al cotxe i anem cap al sud. Fem una breu aturada a Martorell per visitar el seu conegut Pont del Diable i tot seguit ens dirigim al restaurant El Palau Vell de Sant Andreu de la Barca, tot un clàssic de la zona. En Josep Martí dirigeix aquest projecte familiar en una antiga masia plena de records on podem gaudir dels productes frescos de la terra, com la carxofa, cuinats de manera deliciosa. El bacallà a la brasa amb mussolina d’allioli és una de les receptes que hi tastem. L’ambient a l’interior és molt acollidor, però amb el bon temps també es pot gaudir de la seva terrassa exterior, on la mainada podrà jugar a l’atracció inflable o córrer pels jardins. Un àpat ideal per arrodonir un cap de setmana al Baix Llobregat.

Restaurant El Palau Vell.jpg

Una de les sales del restaurant El Palau Vell, a Sant Andreu de la Barca. © ÒM

Bacallà REstaurant El Palau Vell.jpg

Bacallà a la brasa amb mussolina d’allioli. © ÒM

Postres El Palau Vell.jpg

Unes postres refrescants per arrodonir el dinar. © ÒM

Per què practiquem l’intercanvi de casa?

diumenge, 21/05/2017
Casa Vall del Loira OK.jpg

Aquesta va ser la nostra magnífica casa a la vall del Loira durant 15 dies. © Òscar Marín

Ens sedueixen els hotels amb encant, però quan organitzem un viatge de molts dies a l’estranger, ens decantem per l’intercanvi de casa. Ja fa anys que apostem per aquesta opció que ens permet submergir-nos en la vida quotidiana i entendre millor la realitat dels llocs que visitem. Quan ho expliquem, hi ha qui ho rebutja i hi ha qui ens en demana més informació. El concepte d’intercanvi de casa pot sonar una mica estrany, però és simple. En lloc de quedar-nos en un hotel o llogar un apartament, ens allotgem a casa dels nostres amfitrions mentre ells passen uns dies a casa nostra. Això ens permet, per una banda, estalviar diners i fer una estada més llarga i, per l’altra, ens ofereix la possibilitat de viure més intensament el viatge. Com? L’intercanvi de casa et situa a l’altra banda de la destinació, et fa connectar de manera més propera amb la gent del lloc i t’empeny a esbrinar com és el seu dia a dia. Es tracta de dedicar una part del temps del viatge a entendre com funcionen les coses a la casa d’un altre; a connectar amb els veïns i botiguers del barri; a acostar-se amb ulls i orelles ben oberts a la seva llengua, cultura i forma de vida, i a descobrir els seus llocs habituals fora dels punts turístics a partir de les seves pròpies recomanacions. Hi ha qui en diu “Viure com un local”, però em sembla agosarat. Seria més just descriure-ho com una possibilitat de conèixer el lloc a un nivell més profund. A més, l’intercanvi representa un tipus de turisme sostenible, honest, col·laboratiu, que no especula amb els recursos locals.

Amb bici Chenonceau OK.jpg

L’ús lliure de les bicicletes per descobrir l’entorn és una de les facilitats que ens ofereix l’intercanvi de casa. © Òscar Marín

De portals d’intercanvi n’hi ha molts, alguns de gratuïts, però el millor és HomeExchange, un web de referència a escala mundial que agrupa més de 65.000 ofertes d’intercanvi de llars a 150 països. La varietat d’opcions que ofereix és amplíssima i et dóna la seguretat que tots aquells que s’hi anuncien estan veritablement interessats en aquesta manera de viatjar, començant pel fet que tots paguen una quota anual per oferir la seva casa.

Tenim cura del gat OK.jpg

De vegades cal tenir cura d’algun animal de companyia, com vam fer a la Provença. © ÒM

Per intercanviar casa, has d’alliberar-te d’alguns prejudicis. Sí, una família es mourà per casa teva durant uns dies, fins i tot dormiran al teus llits, però a canvi et cediran casa seva. Podràs llegir els seus llibres, escoltar la seva música, fer ús de les seves bicicletes, fer vida al seu barri i, si cal, tenir cura del seu gat, i ells podran fer el mateix a casa teva. La confiança és la clau per poder gaudir d’un intercanvi, i la confiança s’ha de treballar amb uns mesos d’antelació. Cal paciència per trobar l’opció que s’adapti a les teves necessitats (recomano començar a buscar mig any abans de les vacances) i arribar a un acord per ambdues parts. Un cop has lligat l’intercanvi que t’interessa, és molt recomanable comunicar-se sovint amb els propietaris (per correu electrònic o per telèfon), seguir-se mútuament a les xarxes socials i conèixer una mica les persones que passaran uns dies a casa nostra.

Jardí amb jocs infantils OK.jpg

Quan es viatja amb mainada, és interessant triar una casa amb jardí i jocs infantils. © ÒM

Cases amb piscina OK.jpg

Les cases amb piscina són una de les opcions més demanades a l’estiu. © ÒM

La possibilitat d’establir-se a casa d’una altra persona i de descobrir una altra cultura és un regal i té molts beneficis, econòmics però també intangibles. Alhora et permet experimentar la sensació de ser un amfitrió del teu territori. Ens agrada ser amfitrions de Catalunya, explicar les nostres tradicions, recomanar tot el que val la pena veure a la nostra comarca i al nostre país… I ens agrada deixar-nos sorprendre per les recomanacions de les persones amb les quals fem intercanvi, que passen de ser uns desconeguts a formar part del nostre historial viatger.

Mercat provençal OK.jpg

Gràcies a les recomanacions de la família d’intercanvi, vam descobrir els millors mercats del Luberon. © ÒM

En intercanviar casa teva t’esforces per deixar-ho tot ben ordenat, deixant espai perquè els teus hostes puguin col·locar les seves coses, preparant els llits i les tovalloles, deixant una guia d’instruccions de la casa, mapes de la teva zona i recomanacions dels llocs que més t’agraden, i fins i tot donant-los la benvinguda amb algun petit obsequi: un vi, uns dolços locals… També és bona idea preparar un paquet bàsic de benvinguda, una ampolla d’aigua, llet, fruita, ous. Quan arribes tard a un lloc que no coneixes, en un país nou, s’agraeix tenir uns aliments a l’abast per passar les primeres hores. I és clar, abans d’anar-te’n procures deixar la casa tan ordenada i neta com l’has trobat. Entremig, has descobert moltes curiositats de la vida local, secrets ben guardats del territori, camins poc transitats, restaurants tradicionals, pastisseries que no surten a les guies… i te’n queda la sensació d’haver aprofitat i gaudit de les vacances de la millor manera possible.

Globus Vall del Loira OK.jpg

Un globus passant al capvespre davant la nostra casa d’intercanvi a la vall del Loira. © Òscar Marín

Jardí Provença OK.jpg

Una estona de descans al jardí després d’un dia intens de visites a la Provença. © ÒM

Un hotel familiar al barri de les Tres Torres

dilluns, 15/05/2017
Sala Hotel Primero Primera.JPG

Un retrat familiar dels Pérez-Sala en un dels salons de l’hotel. © Òscar Marín

Molt abans que Barcelona fos la ciutat turística que coneixem avui, ja n’hi havia, d’hotels i de turistes. Al barri de les Tres Torres, els Pérez-Sala van construir-hi l’any 1955 una gran casa com a residència familiar, però amb alguns apartaments independents. El primer pis i la planta baixa eren d’ús privat del matrimoni i els seus vuit fills. La resta de l’edifici era obert a visitants i residents temporals, una idea pionera a l’època, en un barri benestant com aquest. Amb la idea de millorar l’experiència dels hostes, l’any 2005 van decidir afegir més espais, convertint part de la residència de la família en zones comunes com la sala, el bar i el gimnàs, a la planta baixa. La reforma més important va arribar l’any 2011, quan els apartaments es van convertir en habitacions d’hotel, conservant els amplis espais i els materials nobles. Però el primer pis continua reservat a la família. D’aquí, el nom de l’hotel, Primero Primera, on vam dormir fa uns dies.

Habitació Àtic 3 Hotel Primero Primera.JPG

Habitació Àtic 3 de l’hotel Primero Primera. © Òscar Marín

Bany Habitació Àtic Primero Primera.JPG

L’habitació disposa de bany complet, amb dutxa i banyera. © Òscar Marín

Aquest és un hotel elegant, però també fresc, alhora modern i casolà, perquè les instal·lacions han estat renovades de manera impecable sense perdre l’ambient familiar. En tots els detalls es percep la voluntat que els hostes se sentin relaxats i ben acollits. Hi ha aperitius i refrescos gratuïts a disposició dels clients, i també ens podem fer un cafè i assaborir-lo en una de les confortables butaques de pell de la sala. També hi ha un ‘honesty bar’ amb begudes alcohòliques, al qual es pot accedir en qualsevol moment del dia i anotar allò que s’ha consumit. A l’habitació, el minibar també és gratuït. Però aquest és només un dels detalls que ens fan sentir com a casa a les habitacions àmplies i càlides. Són especialment atractives les de l’àtic, com la que ens van assignar, ja que es troben sota teulada, amb bigues de fusta i el sostre inclinat. L’espai és diàfan, des del bany es veu tota l’habitació, i ens dóna la sensació de trobar-nos en unes golfes pirinenques, més que no pas al bell mig de la capital catalana. A sobre de la banyera, una finestra oberta al sostre ens permet veure el cel o contemplar la torre de Collserola si ho fem des de la dutxa. Al costat del llit, un sofà ens crida a descansar mentre prenem una de les infusions que ens han deixat a la taula. També podem fer-ho a la terrassa exclusiva que comparteixen les quatre habitacions de l’àtic. Les possibilitats de relaxar-se són múltiples. Si el temps acompanya, podem fins i tot remullar-nos a la piscina exterior o llegir una revista al jardí de l’hotel.

Terrassa Àtic Primero Primera.JPG

Terrassa compartida per les quatre habitacions de l’àtic. © Òscar Marín

Piscina Hotel Primero Primera.JPG

Jardins i piscina de l’hotel Primero Primera. © Òscar Marín

La saga Pérez-Sala porta unida a la Fórmula 1 des dels anys 50, data en la qual es va inaugurar l’Hotel Primero Primera. Per això, en molts espais comuns s’hi poden veure fotografies antigues i objectes històrics relacionats amb el món del motor. És el cas del bar on se serveix l’esmorzar ‘self-service’, un espai modern i acollidor, obert també a persones que vulguin esmorzar en un ambient exclusiu però que no s’allotgen a l’hotel. A fora, comença un nou dia a la Barcelona tranquil·la, en un barri gairebé sense turistes, que rarament s’endinsen en aquests carrers de la zona alta. Una bona oportunitat per descobrir una altra Barcelona.

Bar Hotel Primero Primera.JPG

Al bar se serveixen els esmorzars, també a disposició de clients que no s’allotgen a l’hotel. © ÒM

Esmorzar Hotel Primero Primera.JPG

Una bona selecció de fruites, embotits, formatges, entrepans… © ÒM

Escalera Primero Primera.JPG

Escala interior de l’hotel Primero Primera. © ÒM

Margalef de Montsant, paradís de l’escalada

dimecres, 15/02/2017
Escalador Margalef.JPG

Un escalador italià practica l’escalada als afores de Margalef de Montsant. © Òscar Marín

En Jordi Pou buscava un lloc on viure i dedicar-se a allò que més li agradava: escalar. Quan va arribar a Margalef de Montsant, es va dir: “Aquest és el lloc”. L’any 1996 va començar a obrir rutes d’escalada pels voltants de la població i va habilitar un refugi en una casa vella del poble. Gràcies a la insistència del Jordi, revistes com Vèrtex i Desnivel van publicar articles sobre les bondats de la pràctica de l’escalada a Margalef, fins que un dia, els millors escaladors del món van començar a venir a la serra de Montsant. En Jordi hi havia obert vies pensades especialment per als escaladors més experts. “Al principi, la gent del poble no es podia creure que aquestes roques poguessin fer venir gent de tan lluny”, afirma el responsable de què Margalef es trobi en el Top de l’escalada internacional.

Jordi Pou a Margalef.JPG

L’escalador Jordi Pou dirigeix El Racó de la Finestra a Margalef. © ÒM

Aquest febrer fa cinc anys que en Jordi Pou dirigeix un nou alberg, El Racó de la Finestra, al centre de Margalef, en un edifici propietat de l’Ajuntament. Hi vénen escaladors tot l’any, però sobretot arriben a la primavera i a la tardor, quan les temperatures moderades permeten gaudir amb comoditat de les activitats esportives a l’aire lliure. Precisament, durant la nostra visita a Margalef coincidim amb l’Aleksandra “Ola” Taistra, campiona de Polònia d’escalada, que ens parla de les bondats d’aquest territori, un regal per als màxims experts en la seva disciplina esportiva. “Margalef és un dels millors llocs del món!”, assegura. Aquí hi ha vies d’escalada de grau 9b, que vindrien a ser les de més dificultat. L’Aleksandra parla amb passió del sector La Catedral, i també d’Era Vella, oberta pel popular escalador Chris Sharma al maig del 2010, que s’ha convertit en la línia de novè grau de dificultat més popular del planeta, ja que l’han completat alguns dels millors escaladors del món.

Aleksandra “Ola” Taistra.JPG

L’escaladora polonesa Aleksandra “Ola” Taistra al pont de fusta de Margalef. © ÒM

Catalunya i Noruega concentren la major part de les vies de dificultat 9b i és concretament la serra de Montsant una de les més freqüentades pels amants de les parets abruptes i escarpades. Voltant pel nord de Margalef de Montsant, veiem grups d’escaladors grimpant per parets de conglomerat de formes sorprenents que sembla impossible vèncer. “Aquí hi ha rutes d’escalada per a tots els nivells”, explica l’Aleksandra. “De vegades, fins i tot s’ha de fer cua!” Ella s’ha enamorat d’aquest territori, com també ho ha fet el grup de joves italians que trobem al camí que porta a l’embassament de Margalef. Allà s’hi troben algunes de les ascensions més dures i complexes, amb noms tan inquietants com “Demència senil” o “El Laboratori”. Als que no som escaladors, no deixa de fascinar-nos que hi hagi éssers humans que gosin enfilar-se per les muntanyes més esquerpes. Els que vénen a Montsant asseguren que, des de dalt, el panorama és impressionant, i que vies com la Cabernet o el Racó de la Finestra ofereixen una vista sorprenent i una sensació de serenitat absoluta i de comunió amb l’entorn. Als que ens quedem a baix, només ens queda buscar el millor enquadrament per immortalitzar l’esforç dels esportistes.

Escalador Montsant.JPG

Escalada a Margalef (4).JPG

Margalef de Montsant.JPGEscalador Margalef de Montsant.JPG

10 allotjaments adaptats amb encant

dimecres, 16/11/2016

Procurar que tothom tingui els mateixos drets a l’hora de fer turisme, independentment de les seves capacitats o limitacions físiques, sensorials o intel·lectuals, és feina de tots. Cada cop hi ha més allotjaments i restaurants que atenen les necessitats d’aquests viatgers, especialment les persones que tenen una mobilitat reduïda i es desplacen amb cadira de rodes. Es calcula que l’anomenat turisme inclusiu o accessible té un mercat potencial de mil milions de persones al món, el que representa un 15% de la població mundial, segons un estudi de l’Escola de Negocis ESADE (“El turisme inclusiu com a generador de riquesa”). És important avançar en la millora de l’accessibilitat dels establiments (obres infrastructurals i equipaments per facilitar l’accés), però també treballar aspectes com l’actitud i formació del personal envers la diversitat funcional. Queda molta feina per fer, però en aquesta llista recomanem alguns allotjaments amb encant de Catalunya que tenen en compte l’accessibilitat.

Vall d'Aro adaptat.jpg

Càmpings com el Valldaro disposen de bungalous adaptats. ©

Als afores del nucli solsonenc de Lladurs, La Vella Farga és un hotel rural ple d’encant que neix de la rehabilitació d’un mas de l’any 1036. Disposen d’una habitació adaptada: l’habitació Pares. El bany està totalment preparat: la dutxa està al mateix nivell del terra, no hi ha mampares que obstaculitzin el pas de la cadira de rodes i la pica i el mirall es troben a una alçada adient. A la dutxa hi ha un seient i els agafadors que marca la normativa. L’habitació també disposa de banyera adaptada. El dispositiu per controlar la temperatura es troba a una alçada més baixa, perquè sigui fàcil de manipular. Fins i tot, en el cas que s’activés l’alarma d’incendis, l’avís (tant sonor com visual) se sentiria una mica abans en aquesta habitació.

Més informació: “Una nit de tardor a La Vella Farga”

© Òscar Marín https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

La Vella Farga és un hotel magnífic al cor del Solsonès. ©

L’hotel La Siuranella és un dels millors de Siurana. Al restaurant Els Tallers, el xef Pau Escriu ens convida a gaudir d’un menú contemporani basat en els productes de proximitat. Escriu ha passat per cuines amb estrella Michelin, com Las Rejas, Mugaritz i Can Fabes, i ara lidera amb l’Anaïs Chauveau aquest interessant projecte en un dels pobles amb més encant del Priorat. Ells es defineixen com un “restaurant amb habitacions”, perquè realment la seva proposta gastronòmica ha esdevingut una de les més interessants de la comarca. Les facilitats que ofereixen per a persones amb mobilitat reduïda inclouen una plataforma elevadora a l’accés principal, banys accessibles a les zones comunes i diverses habitacions adaptades.

Més informació: “La Siuranella, una sorpresa al cor de Siurana”

© Òscar Marín https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

L’hotel La Siuranella, a Siurana, acull l’excel·lent restaurant Els Tallers. ©

En aquest hotel deliciós, mig amagat en un bosc proper a Sant Llorenç de Morunys, la música és present dins i fora de l’edifici. A l’exterior d’El Monegal, els sons de la natura: les branques tremoloses dels arbres, els ocells, les aigües del torrent dels Plans passant als nostres peus… A l’interior, s’organitzen vetllades poètiques i musicals de petit format. A més, s’hi menja molt bé i l’entorn de boscos és magnífic. El Monegal disposa d’una rampa d’accés, banys accessibles a les zones comunes i algunes habitacions adaptades per a cadires de rodes.

Més informació: “Música i bolets a l’hotel Monegal”

https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

A la sala del primer pis de l’hotel Monegal hi tenen lloc alguns concerts. ©

  • Hotel Muntanya & Spa

A l’entrada de Prullans (Cerdanya), l’hotel Muntanya & Spa combina benestar, natura i turisme familiar. L’aposta per les famílies ja està consolidada des de fa anys, amb una oferta d’apartaments amplis, zones de joc per a la canalla, activitats d’animació infantil i plats a gust dels nens en el seu restaurant. Aquest hotel ofereix dues habitacions adaptades: una habitació “confort hidromassatge” i un apartament tipus Freixe pensats per a persones amb mobilitat reduïda. Aquests dos allotjaments tenen banyera, però disposen d’una cadira adaptable. A més, l’hotel posa a disposició dels clients places d’aparcament reservades per a persones amb mobilitat reduïda, ascensor, rampes per accedir a totes les instal·lacions i lavabos accessibles a les zones comunes.

Més informació: “5 hotels amb spa, del cap de Creus a la vall Ferrera”

© Òscar Marín https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

L’hotel Muntanya ofereix una càlida acollida al cor de la Cerdanya. ©

En Pere Arpa i la Montse Lao van reformar la casa dels avis al carrer Indústria de Banyoles per convertir-la en un hotel gastronòmic de quatre estrelles: Ca l’Arpa. L’establiment s’ha convertit en un dels millors de la comarca, amb habitacions àmplies i lluminoses i un restaurant excel·lent que ha obtingut un estrella Michelin. La gran vidriera amb vistes de la cuina no amaga res del màgic procés de preparació dels plats. L’allotjament disposa d’ascensor per pujar a les habitacions, algunes de les quals estan adaptades per a clients en cadira de rodes.

Més informació: “Com a casa a Ca l’Arpa de Banyoles”

© Òscar Marín https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Una de les habitacions de categoria superior de Ca l’Arpa. ©

Un els càmpings veterans de la Costa Brava, el Valldaro, millora les seves instal·lacions dia a dia. Disposa d’una gran varietat de bungalous, piscines, una àmplia zona recreativa i un parc infantil. Hi ha un Mobil home adaptat per a persones amb mobilitat reduïda: té una rampa d’accés i aparcament al costat, habitacions amb portes més amples i bany complet amb dutxa adaptada. Hi ha altres càmpings que disposen de bungalous adaptats, com el Tamarit Park Resort, el Bassegoda Park, La Masia de l’Almadrava, La Fageda d’Olot, el Terra Alta de Bot o el càmping Stel de Roda de Berà.

Més informació: “50 anys de càmping al Valldaro”

Adaptat Vall d'Aro.jpg

El Mobil home adaptat del Valldaro té totes les facilitats per moure-s’hi amb cadires de rodes. ©

Amb una ubicació excel·lent al centre del Port de la Selva, l’hotel Porto Cristo conserva l’aire dels antics hotels de la Costa Brava. De fet, es troba en un edifici històric de l’any 1864, a 30 metres de les platges de sorra de la població, en un antic celler que va ser totalment reformat i que ha funcionat com a allotjament des de l’any 1960. Per accedir a l’hotel hi ha un graó on poden posar una rampa de fusta en cas de necessitar-la. No tenen pàrquing propi, però a prop hi ha diverses places reservades per a discapacitats. Si es demana, es pot deixar el cotxe a la mateixa porta de l’hotel. Tenen una habitació completament adaptada, a la qual s’accedeix amb ascensor.

Més informació: “Assaborint el cap de Creus al Porto Cristo”

© Òscar Marín https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

El Porto Cristo és un dels hotels més emblemàtics del Port de la Selva. ©

Des del moment de l’arribada al Sant Pere del Bosc Hotel & Spa, a Lloret de Mar, som conscients de participar en una experiència especial. L’edifici imponent, rehabilitat per Puig i Cadafalch, ja ens diu amb la seva grandesa que aquest no és un lloc qualsevol. A banda de banys accessibles a les zones comunes, disposa d’una habitació completament adaptada. Els usuaris de cadira de rodes tenen una entrada alternativa per arribar fins a la piscina. No és possible accedir, però, a la zona de spa de l’hotel a causa dels desnivells.

Més informació: “Petits plaers al Sant Pere del Bosc Hotel & Spa”

Sant Pere del Bosc.jpg

L’hotel s’aixeca en un paratge privilegiat del turó de Sant Pere del Bosc. © ÒM

No es dorm cada dia en un palauet modernista dissenyat per Lluís Domènech i Montaner. El Mas Passamaner, al cor del camp de Tarragona, entre Reus i la Selva del Camp, proposa una immersió en la història. La façana ha estat ben restaurada, les rajoles i els esgrafiats en tons blaus llueixen com el primer dia, i les habitacions estan ben equipades, amb llits d’amplada especial i bones vistes als camps. Davant de l’edifici modernista hi ha una zona de nova construcció amb un accés des de la zona d’aparcament que no presenta desnivells. Disposa d’una habitació adaptada. Tot i així, dins l’edifici modernista no hi ha ascensor.

Més informació: “Somnis modernistes al Mas Passamaner”

© Òscar Marín https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

El magnífic Mas Passamaner, a la Selva del Camp, és avui un hotel de luxe. ©

Envoltat de cims de gairebé tres mil metres d’alçada, l’hotel Vall de Núria s’ha dissenyat amb criteris de màxima eficiència energètica i ofereix habitacions càlides i elegants, equipades amb calefacció geotèrmica amb sistema de sòl radiant, entre altres serveis. L’hotel disposa de dues habitacions adaptades per a persones amb mobilitat reduïda. Els accessos al recinte no presenten desnivells i hi ha banys accessibles a les zones comunes de l’edifici. A més, el Cremallera de Núria, que puja fins a l’hotel, està preparat per a persones en cadira de rodes. Una bona opció per gaudir de l’alta muntanya amb totes les comoditats.

Hotel Vall de Núria.jpg

Bany adaptat en una habitació de l’hotel Vall de Núria. ©

Si busqueu més propostes adaptades, podeu entrar al web Turisme per a tothom.

7 platges familiars a prop de Barcelona

dimarts, 14/06/2016
Platja Vilanova.jpg

Un matí en família a les platges de Vilanova i la Geltrú. © Òscar Marín

· Platja de Ribes Roges (Vilanova i la Geltrú, Garraf)
Sorra ben fina, aigües poc profundes, dutxes, lavabos, gandules, quiosquets amb música i una notable tranquil·litat. L’extensa platja vilanovina de Ribes Roges està feta per a les famílies. Es troba delimitada per un gran parc on trobareu diverses àrees infantils amb gronxadors, tobogans, ombres per descansar i, fins i tot, una estació amb trens en miniatura que funcionen els caps de setmana. I ben a prop hi teniu l’estació nàutica, que us ofereix moltes activitats per gaudir del mar. Una platja que repeteix la bandera blava any rere any.

Ribes Roges.jpg

La platja de Ribes Roges i el parc que l’envolta són un paradís per a les famílies. © ÒM

· Platja de Garraf (Sitges, Garraf)
Heu vist el film Kràmpack, de Cesc Gay? Els protagonistes passen part de les seves aventures a Garraf, un petit nucli mariner que té un cert aire de poble grec. Admireu les seves casetes de pescadors instal·lades damunt la sorra humida, de bon matí, quan el sol comença a sortir i estén de ple els rajos sobre els murs endormiscats. No mireu gaire cap a l’imponent hotel Garraf, construït just damunt la sorra. Mireu més aviat cap a l’altre costat, cap a les cases blanques del poble que s’aixeca damunt la platja i els restaurants que miren al mar. També podeu visitar el proper Celler Güell, obra de Gaudí. Una bona escapada a mitja hora de Barcelona.

Platja de Garraf.jpg

Les pintoresques casetes de pescadors de la platja de Garraf. © ÒM

· Platja de la Murtra (Viladecans, Baix Llobregat)
A tocar dels espais naturals del Delta del Llobregat, la platja de la Murtra té centenars de metres de sorra i un espai de jocs infantils. Malgrat la seva proximitat a Barcelona, el litoral de Viladecans és tranquil i permet córrer i jugar sense topar amb altres banyistes. Hi trobareu un quiosc de begudes, dutxes i lavabos públics. Hi ha un aparcament, tot i que també s’hi arriba amb el bus al juliol i l’agost. Observar des de l’aigua els avions que s’enlairen o aterren a l’aeroport pot resultar un estímul per als més petits.

https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Els més petits podran jugar sense presses a la vora de l’aigua. © ÒM

· Platja del Prat (El Prat de Llobregat, Baix Llobregat)
Coneixeu el mirador dels avions del Prat? Ha esdevingut un lloc de trobada de fotògrafs i famílies amb nens, i també dels amants de la natura que s’hi aturen amb les bicicletes camí de la platja del Prat. Més endavant, en arribar al Centre Municipal de Vela, se’ns obre davant dels ulls la platja del Prat, un espai tranquil envoltat de pinedes que ha millorat molt en els últims anys. Començant per la qualitat de l’aigua, que és excel·lent gràcies a la depuradora d’aigües residuals, i seguint pels serveis que fan d’aquesta una de les millors platges de l’àrea metropolitana: dutxes, rentapeus, lavabos, bancs, bars, passeres d’accés a la sorra, passeres adaptades, àrees de jocs infantils, senyalització informativa… Un altre atractiu proper és la visita al Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM).

Platja del Prat.jpg

Es pot arribar a la platja del Prat amb bici pels carrils que la connecten amb la ciutat. © ÒM

· Platja de Montgat (Maresme)
Està ben comunicada amb Barcelona i el Maresme gràcies al tren i hi trobareu espais amplis, zones de joc per a la canalla i unes tradicionals cases de pescadors. Podreu dinar als singulars Banys Virgen del Carmen, just a l’inici de la platja de Montgat. Es tracta d’un espai format per antigues casetes familiars de pescadors amb un pati comú, on avui es disposen diverses taules de fusta amb estovalles de plàstic. Conserven l’atmosfera dels banys tradicionals i s’hi poden tastar plats senzills i deliciosos a molt bon preu, des d’unes gambes a la planxa o unes sardines a la brasa fins a un plat de botifarra amb mongetes, una amanida casolana o unes patates amb allioli.

© Òscar Marín https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

A la platja de Montgat hi trobareu antigues cases de pescadors on fer un àpat refrescant. © ÒM

· Platja de Calella (Maresme)
És una vella destinació turística i té molt per oferir. Entre altres coses, una extensa platja on a l’estiu s’hi instal·la un miniclub infantil i s’hi fan activitats de pallassos, titelles i concerts, a més de poder-hi practicar alguns esports aquàtics. Hi ha dos parcs infantils a la sorra, vigilats per monitors, amb castells inflables. L’únic inconvenient de Calella pot ser la concentració de para-sols en les hores crítiques, quan el sol pica més fort. Però ja sabeu que és millor baixar a la platja abans de les 12 h i després de les 16 h. Tindreu més espai per deixar la tovallola i evitareu els efectes nocius del sol del migdia.

https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Palmeres i para-sols a la concorreguda platja de Calella. © Brian K

· Platja de les Dunes (Santa Susanna, Maresme)
Als mesos de juliol i agost, en aquesta platja paral·lela al passeig marítim de Santa Susanna s’hi ubica el Mini Beach Club, un espai de lleure per als nens de 4 a 12 anys. S’hi munta un castell inflable i llits elàstics, s’hi organitzen jocs d’aigua i hi ha, fins i tot, una festa de l’escuma infantil. Ben a prop hi ha restaurants per completar la jornada i hotels preparats per a famílies, per si voleu allargar la vostra estada al Maresme.

Sta Susanna, Joan Ribot.jpg

A la platja de Santa Susanna saltaran, ballaran i es mullaran. © Joan Ribot

Cap de setmana en família al Baix Llobregat

diumenge, 17/04/2016

“Ens ho hem passat superbé!”. És la manera més adient de descriure la nostra escapada pel Baix Llobregat durant el Súpermes. A l’abril, la comarca ha programat una oferta excepcional per a les famílies, i tots els divendres, dissabtes i diumenges, les famílies amb canalla poden gaudir de paquets turístics dissenyats a mida, amb descomptes especials, visites a museus, activitats gratuïtes, ofertes exclusives en allotjaments i restaurants o menús infantils gratuïts, entre altres promocions. S’han organitzat rutes amb bici pel delta del Llobregat, excursions per descobrir castells i paratges naturals, sortides a cavall, circuits d’aventura, visites a les coves de Montserrat, a Collbató, i tallers per fer d’exploradors a les Mines de Gavà. Podreu descobrir la Cripta Gaudí de la Colònia Güell i viure experiències úniques com pasturar un ramat d’ovelles. Per beneficiar-vos-en, cal activar les promocions i descomptes al web elsupermes.cat.

Parc Arqueològic de les Mines de Gavà.JPG

Un recorregut sorprenent pel Parc Arqueològic de les Mines de Gavà. © ÒM

No es pot fer tot en un cap de setmana, el Baix Llobregat no te l’acabes en dos dies. Però sí que es poden descobrir molts indrets interessants en 48 hores. Per començar, el divendres a la tarda, podeu visitar la Cripta Gaudí de la Colònia Güell, que obre fins a les 19 h entre setmana. Durant el Súpermes, se’ns proposa una oferta familiar de 14€ que inclou l’entrada de dos adults, dos nens i dues audioguies. Aquesta joia de l’arquitectura catalana es va començar a construir l’any 1890 a Santa Coloma de Cervelló per iniciativa de l’empresari Eusebi Güell, que va decidir traslladar la seva indústria tèxtil de Sants fins aquí. Les cases dels obrers es van construir al costat de la fàbrica, com va passar amb les colònies industrials de l’època, de manera que al final es va constituir un nucli urbà amb personalitat pròpia i amb la vida social i econòmica tutelada per l’empresa. Però l’empresari era un mecenes de la cultura, de manera que va dotar la colònia d’equipaments culturals i religiosos, i va fer que l’estil modernista en dominés les construccions. L’església va ser dissenyada pel mestre Antoni Gaudí, però només se’n va completar la cripta.

Cripta Guell 1.jpg

No us perdeu la Cripta Güell, una de les primeres obres de Gaudí. ©

Al matí vam decidir visitar el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà. Al llarg del Súpermes, hi ha una promoció 2×1 per entrar-hi i fer el recorregut per lliure. Aquest museu ens introdueix en el conjunt miner amb galeries més antic d’Europa, que es va començar a excavar fa uns sis mil anys. Va estar en funcionament durant un mil·lenni amb l’objectiu d’extreure’n variscita, un mineral verdós que s’usava per fer joies. Actualment, en aquesta mateixa zona del barri de Can Tintorer on es van descobrir les galeries, el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà organitza activitats per conèixer les rutines que tenien els seus treballadors, i també per entendre com era l’entorn natural de l’època i les eines que es feien servir durant el Neolític.

Parc Arqueològic de les Mines.JPG

Una part de les mines neolítiques que es poden veure a Gavà. © ÒM

En sortir de les Mines de Gavà ens vam dirigir cap a Torrelles de Llobregat per descobrir el recinte de Catalunya en Miniatura. Durant aquest abril hi ha una entrada familiar de 30€ que inclou l’accés al circuit de maquetes per a quatre persones. Aquí és possible fer una volta ràpida per bona part dels monuments i edificis emblemàtics de Catalunya. Veureu com si fossiu gegants les esglésies romàniques de la vall de Boí, el Camp Nou, l’arc de Berà, la catedral de Girona, la Sagrada Família, Montserrat, el monestir de Ripoll i altres construccions. Hi ha fins a cent trenta maquetes. Les podreu anar veient a peu o dalt del trenet que us durà a fer el tomb sobre el perímetre que les abraça totes. Hi ha zona de pícnic i restaurant, així podeu estirar la jornada quedant-vos-hi a dinar. Si també voleu visitar l’espai d’aventura als arbres, podeu escollir l’entrada familiar de 50€ que inclou un circuit per persona al Bosc Animat i la visita a tot el recinte de Catalunya en Miniatura.

Poblet a Catalunya en Miniatura.JPG

Poblet és un dels edificis reproduïts a Catalunya en Miniatura. © ÒM

Rupit a Catalunya en Miniatura.JPG

Reproducció a escala del poble de Rupit a Catalunya en Miniatura. © ÒM

El diumenge al matí, val la pena visitar el jardí històric del parc de Can Mercader, a Cornellà de Llobregat, tota una descoberta al cor de l’àrea metropolitana. El jardí de l’antiga finca Mercader és exuberant, la seva vegetació és singular i la seva història, sorprenent. Una bona manera de mirar-se aquest parc és des del trenet en miniatura que circula només els matins de diumenge gràcies al Club d’Amics del Ferrocarril-Cornellà. De 12 a 13 h es fa la visita guiada al palau Mercader, molt recomanable i gratuïta amb inscripció prèvia. Si no coneixeu aquest palau, aneu-hi. Podeu saber-ne més llegint aquest post. A Cornellà també podeu visitar l’interessant Museu de les Aigües.

© Òscar Marín https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

El Saló Àrab del palau Mercader presenta una magnífica decoració neomudèjar. © ÒM

El diumenge a la tarda, us proposem acostar-vos al delta del Llobregat. Les visites als diferents espais són lliures i gratuïtes, i són un indret idoni per passejar-hi amb bicicleta. El espais naturals del Delta del Llobregat estan formats per estanys litorals, canyissars, jonqueres, prats humits, pinedes i platges. La diversitat natural del segon sistema deltaic més important de Catalunya, després del delta de l’Ebre, aglutina també una gran varietat de fauna, sobretot d’ocells. El Semàfor i la seva platja solitària, el braç de la Vidala, la maresma de les Filipines, l’Arbreda, el prat d’orquídies, són només alguns dels espais visitables. Si no hi voleu anar per lliure, us podeu inscriure a una de les activitats que s’hi han programat durant el Súpermes: hi haurà una gimcana familiar el 24 d’abril i una gimcana nocturna el 29 d’abril.

© Òscar Marín https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

Una passarel·la ens porta fins a l’edifici del Semàfor entre joncs i salicòrnies. © ÒM

Aquestes són només algunes de les activitats que podeu fer durant el Súpermes. També hi haurà visites al Parc Agrari del Baix Llobregat i a les Coves de Montserrat amb un 20% de descompte; un 2 x 1 en les visites guiades als museus d’Esplugues; un paquet familiar per accedir al Museu de Montserrat per només 7€; entrades gratuïtes al Museu de les Aigües; tallers participatius per a famílies a Sant Boi de Llobregat; i moltes altres propostes que podeu consultar al web elsupermes.cat.